Geologia del petròleu

Secció geològica de les conques del Canal i Weald (sur de Gran Bretanya), mostrant estructures apropiades per a la prospecció de petròleu.

La geologia del petròleu és la branca de la geologia que estudia tots els aspectes relacionats en la formació de jaciments petrolífers i la seua prospecció. Entre els seus objectius estan la localisació de possibles jaciments, caracterisar la seua geometria espacial i l'estimació de les seues reserves potencials.

En la geologia del petròleu es combinen diversos métodos o tècniques exploratòries per a seleccionar les millors oportunitats o plays per a trobar hidrocarburs (petròleu i gas natural).

El desenroll de la geologia del petròleu va tindre lloc principalment entre les décades dels anys 1970 i 1980, quan les empreses del petròleu varen crear grans departaments de geologia i varen destinar importants recursos a l'exploració. Els geòlecs d'esta indústria varen aportar a la seua volta nous alvanços a la Geologia, desenrollant, per eixemple, nous tipos d'anàlisis estratigráfico (estratigrafia seqüencial, microfacies, quimioestratigrafía, etcétera) i geofísicos.

Exploració prèvia a la perforació

La seqüència exploratòria s'inicia en l'estudi de l'informació disponible de l'àrea que comprén:

L'informació geològica de les formacions i estructures presents, la paleontologia, la paleoecología, l'estudi de mapes geològics i geomorfològics, estudi dels métodos geofísicos que s'hagen amprat en l'àrea com a métodos potencials (gravimetria, magnetometría, sondejos elèctrics o magneto telúrics), sismografía i els resultats de les perforació exploratòries realisades en l'àrea que inclouen els estudis accessoris a estes.

En els estudis de l'informació geològica de l'àrea s'observa el potencial de les roques presents en la zona de l'estudi per a produir, almagasenar i servir de trampes als hidrocarburs. Les roques productores són roques que contenen material orgànic atrapat i que ha produït hidrocarburs per processos d'alta temperatura i pressió dins de la terra.

En la geologia del petròleu es busca que les roques almacenadoras tinguen bona porosidad i permeabilidad per a permetre l'acumulació i fluix dels decorreguts i gasos. Les roques sagelle que servixen de trampes tenen la particularitat de ser impermeables i servixen per a evitar el pas dels hidrocarburs a atres formacions.

Les estructures ideals per a l'acumulació del petròleu són els cridats anticlinalés, encara que és comú trobar acumulacions en un atre tipo d'estructures com falles geològiques i en zones relativament planes en depòsits estratigráficos en estructures molt lleus.

Els métodos geofísicos són una ferramenta molt important en la geologia del petròleu puix nos permeten, sense tindre que ingressar dins de la terra, conéixer les propietats físiques del subsol.

Exploració durant la perforació

Durant la perforació dels pous se sol adquirir informació sobre les característiques litològiques (porosidad i permeabilidad) de les formacions que es van travessant.

Métodos directes

Açò es pot fer de forma directa per mig de la pren de testics o núcleus (cores), que són les mostres de roca extreta dins de la canonada de perforació, en les quals es poden realisar mides directes de les característiques petrofísicas de la formació.

Métodos indirectes

Existixen, ademés, métodos indirectes que nos poden dur a inferir les característiques de les formacions, entre estos métodos es troben els registres elèctrics i les proves de formació.

Els registres elèctrics com, per eixemple, el potencial espontàneu (SP), la resistividad i els registres radioactivos com: rajos gamma, neutró o densitat proporcionen estimacions indirectes de la calitat de roca, porosidad i saturació de decorreguts (aigua, petròleu o gas).

Sobre les proves de formació, estes són útils per a estimar paràmetros tals com a pressió de la formació, permeabilidad, dany de la formació. Estos són útils per a definir la productivitat d'un pou.