Trampa petrolífera

Secció geològica de la conca Texas Este, mostrant diferents tipos de trampes petrolíferes: estructurals (fallas, anticlinalés) i estratigráficas (discordances).

Migració dels hidrocarburs a través dels poros.

Una trampa petrolífera o trampa de petròleu és una estructura geològica que fa possible l'acumulació i concentració del petròleu, mantenint-ho atrapat i sense possibilitat d'escapar dels poros d'una roca permeable subterrànea. El petròleu aixina acumulat constituïx un jaciment petrolífer secundari i la roca que els seus poros ho contenen es denomina roca almagasén.

El petròleu es compon d'un conjunt de numeroses substàncies líquides distintes, els hidrocarburs, que són menys densos que l'aigua, per lo que tendixen a surar en ella. Açò produïx un moviment de migració del petròleu des del moment que es forma, a partir de restants de plàncton, cap a la superfície del sol, viajant a través dels poros de roques permeables. Una volta que aflora a la superfície, formant l'anomenada font o manantial de petròleu, va desapareixent en els anys, puix els volàtilés escapen a l'atmòsfera i el restant d'hidrocarburs van sent degradats per microorganismes que s'alimenten d'ells, passant d'ahí al restant de la cadena trófica dels ecosistemas.

Els detalls estructurals i génesis dels jaciments petrolífers ha segut una de les branques de la geologia més estudiada i de la que es tenen més senyes, per l'enorme importància que ha tingut per a la humanitat la busca i extracció d'este recurs natural.

Tipos de trampes petrolíferes

Els anticlinalés formen el 80% de les trampes petrolíferes.

Trampes estratigráficas

Es formen quan, en una successió estratigráfica, les capes suprayacentes a una capa porosa són impermeables, sagellant-la i impedint el fluix del petròleu. En tots els casos els hidrocarburs fluïxen cap a la part superior de la roca almagasén.

Per canvis laterals de facies: per acuñamiento i desaparició lateral de capes porosas o per canvis en la porosidad d'una mateixa capa; d'este tipo són el 7% de les trampes. En esta categoria poden entrar les facies arrecifales, degudes a corals, arqueociatos, rudistas, etc., que solen mostrar una alta porosidad i bruscs canvis de facies; representen el 3% de les trampes conegudes.

Les discordances poden aixina mateix formar trampes al petròleu, quan disectan una capa porosa i són cobertes per materials impermeables. Suponen el 3% de les trampes.

Trampes estructurals

Trampa estructural: falla geològica

Quan la causa és tectónica. Pot ser una falla (1% de les trampes) que pose en contacte una roca impermeable en una atra porosa, produint un escaló en a on s'acumula el petròleu, o més freqüentment per un plec anticlinal, que forma un recipient invertit en el que queda atrapat el petròleu en la seua llenta fugida cap a la superfície. Els anticlinals suponen el 80% de les trampes. També són trampes de tipo estructural les acumulacions de petròleu que es poden produir associades a les estructures perifèriques d'un domo salino.

Trampes mixtes

Estan formades per la combinació de trampes estratigráficas i trampes estructurals. Suponen el 6% de les trampes petrolíferes.

Trampa de roques bituminosas

A voltes la concentració és tan alta que els gasos comprimixen en força, i sumat açò a la compressió per les forces tectónicas provoca que les capes superior i inferior de argila o margas terminen per empapar-se de petròleu a pesar de la seua resistència a la permeabilidad, transformant-se en lo que es denomina roques bituminosas o esquistos bituminosos.

La mateixa resistència que oferixen a agarrar petròleu la presenten a deixar escapar el petròleu que contenen, per lo que este recurs natural no ha segut tradicionalment considerat com reserva natural de petròleu per l'indústria extractora de cru. L'alvanç futur de la tecnologia i el previsible aument del preu del petròleu conforme es vaja agotant en el futur podria convertir en econòmicament rendable l'extracció a partir de roques bituminosas, aumentant aixina en gran medida les reserves mundials d'este important i cada volta més escàs recurs natural.