Gastronomia del Carib
La gastronomia del Carib engloba vàries gastronomies que tenen en comuna una fusió de productes i tècniques d'orige africà, criollo, cajún, natiu-americà, europeu, llatinoamericà, indi, chinenc i mig-oriental. Estes tradicions culinàries varen ser dutes de varis països a la regió del Carib pels immigrants. Despuix d'això en la regió es va crear un estil únic i variat.
Menjar típic
Els ingredients que són comuns en la gran majoria dels plats de les illes són l'arròs, els bananes, els frijoles, la yuca, el celiandre, els pimentons, els cigrons, el tomata, la batata, el coco i qualsevol de les diverses carns disponibles localment com carn de res, aus de corral, carn de porc o peix. Un condiment característic per a la regió és una marinada a pur d'herbes verdes i oli que impartix un perfil de sabor que és essencialment caribeny. Els ingredients poden incloure all, ceba, pimentons scotch bonnet, api, cebolleta i herbes com culantro, mejorana, romer, estragón i tomello. Este condiment vert s'usa per a una varietat de plats com curry, guisos i carns torrades.[1]
Els plats tradicionals són tan importants per a la cultura regional que, per eixemple, la versió local de l'estofat de cabra caribenya ha segut oficialisat com el plat nacional de Montserrat i també és un dels plats emblemàtics de Sant Cristóbal i Nieves. Un atre plat popular en el Carib anglófono es diu cook-up o pelau. l'akí i abadejo és un atre plat popular que és exclusiu de Jamaica. El calalou és un plat que conté vegetals de full com espinacs i a voltes okra, entre uns atres, àmpliament distribuït en el Carib, en un caràcter distintiu africà i indígena.
La varietat de plats de darreria en l'àrea també reflectix els orígens mixts de les receptes. En algunes àrees, es pot servir Black Cake, un derivat del pudín de Nadal anglés, especialment en ocasions especials.
En el temps, la gastronomia del Carib s'ha convertit en una tècnica narrativa a través de la qual la seua cultura ha segut accentuada i promoguda. No obstant, en estudiar la cultura caribenya a través d'una lent lliterària, corre el risc de generalisar les idees exòtiques sobre les pràctiques alimentàries de la zona tropical. Alguns teòrics del menjar argumenten que esta representació del menjar caribeny en diverses formes de mijos contribuïx a les concepcions inexactas que giren entorn a les seues pràctiques culinàries, que estan molt més basades en events històrics desagradables. Per lo tant, es pot argumentar que la conexió entre l'idea de que el Carib és el paraís suprem i el menjar caribeny és exòtica es basa en informació inexacta.[2]
Per ubicació
Vore també
Referències
- ↑ «Caribbean Green Seasoning Recipe». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 16 d'octubre de 2019.
- ↑ Graziadei, Daniel. “The Fierce Questioning of Fictional Caribbean Communion in Édouard Glissant’s Ormerod and Fortuné Chalumeau’s Désirade, ô Serpente!” In Caribbean Food Cultures: Culinary Practices and Consumption in the Caribbean and Its Diasporas, edited by Wiebke Beuhausen, Anne Brüske, Ana-Sofia Commichau, Patrick Helber, and Sinah Kloß, 89-96.
Bibliografia
- Matamoros Trava, A. V. (2020). Cuina caribenya: cultura i identitat, Nou Mileni. OCLC 1155397017. ISBN 959-05-0887-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gastronomía del Caribe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.