Culturisme
El culturisme[1] o fisicoculturismo és una activitat física consistent en la realisació d'un programa d'entrenament en peses en un gimnasi en l'intenció de desenrollar i controlar la musculatura, per mig de diversos tipos d'eixercicis de força, orientats a generar hipertròfia muscular. És una activitat que el culturista o fisicoculturista realisa en gimnasis, i el fi de la qual sol ser l'obtenció d'una musculatura forta i definida, aixina com mantindre la major definició i simetria possible de la mateixa. També se sol cridar musculación a l'activitat encaminada a hipertrofiar el múscul (la seua diferència en el culturisme radica que la musculación no exigix poses com a objectiu del treball muscular).
El culturisme és una activitat deportiva distinta[2] de el fitness, la halterofília, el powerlifting, la calistènia, l'atletisme i deports que complementen els seus entrenaments en eixercici anaeròbic. En alguns països no està format com a deport de competició.
Història
_-_Eugen_Sandow_(1867-1925).jpg)
El fisicoculturismo és l'activitat física encaminada al màxim desenroll muscular (de la musculatura visible) del ser humà. Des d'este punt de vista, compartix en atres deports certs métodos i destrea, encara que la seua finalitat és notòriament diferent. Esta activitat té les seues primeres manifestacions en figures de gots grecs; segons pareix, ya s'usaven pesos de mans (a modo de llastre) per a realisar bots o eixercicis en la finalitat d'aumentar la força i llongitut del bot..[3] Es tracta de comportaments dirigits fonamentalment al desenroll de la força o del seu tamany, en l'objectiu de la supervivència com a clara finalitat, o be com a ritos religiosos en festivitats concretes.
Les seues primeres referències històriques, per tant, podrien dur-nos a la Grècia antiga a on el cos humà va tindre una rellevància cultural que s'ha resucitat en els nostres dies.[4] El culturista o atleta muscularmente hipertrofiado podem observar-ho en múltiples representacions escultòriques: Hércules, Laocoonte, frisos en guerrers, etc.
La paraula culturisme procedix del francés. Es considera que va ser en França en els sigles XVIII i XIX a on va tindre lloc el naiximent d'una disciplina deportiva que tenia com a finalitat l'estètica, paraula que entronca directament en la cultura física.
Eugen Sandow (1867-1925)
Eugen Sandow va ser un atleta d'orige prusiano considerat el pare del culturisme modern, ya que va ser el primer en realisar exhibicions en les que mostrava la seua musculatura. Sandow pregonaba un «ideal grec» sobre les proporcions de les diferents parts del cos humà i va ser un dels primers en comercialisar equips mecànics per a la realisació d'eixercicis, tals com peses i poleas.[5] Sandow també va organisar el primer concurs de culturisme, celebrat el 14 de setembre de 1901 en el Royal Albert Hall de Londres. El concurs es va cridar The Great Competition (La Gran Competició).[6]
En Sandow trobem també antecedents directes d'un dels elements essencials del culturisme: la pose. En Sandow, les exhibicions de la musculatura es fan baix certes poses que evidencien de forma contundent el desenroll muscular alcançat. La pose serà fonamental en l'ulterior culturisme professional, fins al punt de que el culturista treballa per a posar en un escenari davant un grup de juges que valorarà el seu desenroll a partir de l'eixecució de certes poses.
Anys 1950 i 1960
El fisicoculturismo es va fer més popular en els anys 1950 i 1960 en l'aparició d'aparats de gimnasi més sofisticats, l'unió a este deport de campeons de gimnàsia i la divulgació simultànea d'entrenament dels músculs, sobretot per Charres Atles, la publicitat dels quals en els llibres d'historietes i publicacions d'uns atres va encorajar a molts jóvens a l'entrenament en peses per a millorar el seu físic i semblar-se als superhéroes del còmic.
Dels atletes notables d'esta época estan el nortamericà John Grimek, campeó nacional de gimnàsia i alçament de peses, i el britànic Reg Park, guanyadors dels títuls de culturisme en competicions recent creades com Mr. Univers i Mr. Amèrica.
L'aparició de revistes especialisades, com Strength & Health o Muscular Development va tindre gran èxit i repercussió. L'elenc d'alguns culturistas en el cine va ser un atre important vehícul per a la divulgació d'este deport. Entre els actors-culturistas més famosos figuren Steve Reeves i Reg Park, que es varen presentar en els papers d'Hércules, Sansón i atres héroes llegendaris, molt de moda en un gènero de cine denominat peplum. Dave Draper va guanyar fama pública a través d'aparicions en Muscle Beach Party, série de películes en Annette Funicello i Frankie Avalon.
Atres estreles en ascens en este periodo varen ser Larry Scott, Serge Nubret, i Sergio Oliva. La Federació Internacional de Fisicoculturismo (IFBB) va ser cofundada per Joe Weider i el seu germà Ben. L'IFBB finalment va desplaçar a l'Unió Atlètica Amateur dels títuls Univers i també la NABBA (Associació Nacional de Culturistas Aficionats d'Estats Units).
Edat d'Or
Es denomina «edat d'or del culturismo» al moment de màxim desenroll i popularitat d'este deport, entre les décades de 1940 i 1970. Durant este periodo sorgixen figures com les de Vince Gironda, Steve Reeves, Franco Columbu,[7] Arnold Schwarzenegger o Frank Zane.[8] Va coincidir en una nova visió, més comercial, d'este deport, gràcies a l'impuls de figures com Joe Weider i la creació de nous concursos, entre els que destacava el Mr. Olympia.[9] Mentres, seguien desenrollant-se noves investigacions en el món de la nutrició, suplementación i entrenament.
Durant esta fase es produïx l'incorporació d'Espanya. Tímidament durant els anys 1970, de forma accelerada a partir de la década de 1980.
Introducció
Per als seus practicants el culturisme és un estil de vida que analisant-ho baix l'aspecte de mantindre un hàbit de vida basat en l'eixercici físic i una alimentació adequada, pot ser molt saludable. No obstant, en ocasions, trastorns personals units a una visió obsessiva del deport poden conduir a trastorns psicopatológicos, com poden ser la musculodismorfia o vigorexia.
Durant els anys en els que el culturisme es va propagar per Europa i els Estats Units (décades de 1940-50) va haver una gran cantitat de practicants anònims, per als que la salut i el benestar eren objectius principals. Llavors, sense a penes coneiximents de dietes ni principis d'entrenament, adquirir grans masses musculars era complicat.
El culturisme és el procés d'aument de tamany de fibres musculars per mig de la combinació d'entrenament en càrregues (alçament de pesos), aument de l'ingestió calòrica i descans.
Per a alcançar un desenroll muscular extraordinari, els culturistas deuen concentrar-se en tres llínees bàsiques d'acció:
- Alçament de pes contra resistència: L'entrenament en peses provoca transformacions induïdes en les fibres musculars. Açò es coneix com microtrauma. Estes menudes lesions en el múscul contribuïxen al cansanci experimentat despuix de l'eixercici. La reparació dels microtraumas (paper jugat per les cridades "cèlules satèlit" que es troben entorn a les fibres musculars) forma part del creiximent muscular (hipertròfia). Per a l'entrenament culturista s'utilisen normalment rutines d'entrenament organisades en séries i repeticions, junt a planificacions temporals d'entrenament (en micro-, meso- i macrociclos).
- Una dieta d'alta calitat incorporant proteïnes adicionals: el creiximent i reparació muscular, no obstant, no poden tindre lloc sense una adequada nutrició. Un culturista té requeriments de proteïnes majors que els de una persona sedentaria per a reparar el dany causat per l'entrenament en peses. Ademés de les proteïnes, els carbohidrats són molt importants per a l'aporte d'energia durant l'entrenament. Les proporcions que solen recomanar-se a nivell nutricional són variables, en funció de l'biotipo de l'atleta (ecto-, meso- o endomorfo).
- Un descans apropiat per a facilitar el creiximent. Sense un descans adequat i somi el cos no troba oportunitat per a reconstruir i reparar les fibres danyades. Són necessàries unes huit hores com a mínim de descans per a un fisicoculturista per a trobar-se en bon estat en la següent sessió d'entrenament.
Competició
Els culturistas professionals que es dediquen a la competició eixecuten poses front a un jurat, que assigna puntuacions i otorga títuls com els de Mister Univers o Mister Olympia. [10][11]
La competició de culturisme, bàsicament, està dividida en dos rondes; la primera, coneguda com precompetición o semifinals, en la que es realisen 4 poses de simetria i 7 poses obligatòries de musculación per a determinar el grau de desenroll, definició, tamany, simetria, proporcions, ademés de l'estètica per a dirimir les puntuacions. La segona part rep el nom de final o competició, a on apleguen entre 5 i 6 finalistes, que tenen cada u un minut de música per a realisar una coreografia de poses lliures.
Culturisme femení
- Artícul principal → Culturisme femenino.
Encara que en els seus inicis va ser un deport exclusivament per a varons, en la década de 1980 varen començar a sorgir competicions femenines.[12]
En certs països, les dònes que practiquen el culturisme tendixen a provocar un cert rebuig social, per preconcepciones culturals sobre la feminitat. Este fet va provocar una evolució del culturisme femení i l'aparició de noves modalitats a on es dona major rellevància a les formes femenines que al tamany i definició en sí. Açò és, més prop de l'image de feminitat que la societat sol entendre com a acceptable. Estes modalitats són la recent bodyfitness o figures i el fitness, en la que les competidores demostren ademés habilitats físiques i coreogràfiques. La tendència mundial és la d'un millor maneig de la feminitat i els nous concursos i competicions del culturisme professional estan promovent un creiximent muscular natural, és dir sense utilisar químics que deformen la feminitat com per eixemple els esteroides, que si be donen creiximent muscular pot canviar les faccions de la cara ya siga home o dòna.
Dopage
A pesar de que cap federació fomenta el seu us la majoria dels competidors professionals i per lo manco la mitat dels culturistas aficionats utilisen drogues per a aumentar notòriament la seua massa muscular, el seu rendiment físic i la seua definició muscular.
D'entre elles les més usades són les hormones sintètiques, comunament conegudes com esteroides anabólicos o simplement esteroides (inclosos alguns destinats a l'ús veterinari[13]). Ademés, solen administrar-se atres tipos de drogues dopantes com diuréticos, insulina, hormona del creiximent, eritropoyetina, anàlecs d'hormones gonadotrópicas, psicoestimulantes, simpaticomiméticos, etc. També alguns competidors utilisen atres substàncies dopantes com els anabolisants. El dopage fa del culturisme un deport prou obscur, en el que tots els competidors estan en el punt de mira.
Per a contrarrestar els efectes adversos, sol usar-se protectors hepàtics i inhibidors de l'enzima aromatasa, encara que este últim, sol tindre riscs.
Sobre l'ús de les mateixes per part d'individus sans i en dosis generalment superiors a les terapèutiques, l'abús d'estes substàncies provoca efectes secundaris adversos a nivell òsseu, immunològic, cardiovascular, hormonal i sicològic.[14][15][16]
Bibliografia
- Doncel, L., "100 anys de culturisme en Espanya", Barcelona 2004
- Hatfield, F., "Bodybuilding. A Scientific Approach". Chicago, 1984
- Tudor O.Bompa, Lorenzo J.Cornacchia, "Musculación, entrenament alvançat", Champaign, 2009
Referències
- ↑
- ↑ «Bodybuilding Meal Plan: What to Eat, What to Avoid» (en en). Healthline (2018-11-19). Archivat des de l'original, el 2020-12-24. Consultat el 2020-12-22.
- ↑ Karthikeyan D. «Locked horns and a flurry of feathers», The Hindu, 2013-01-12. Consultat el 2017-07-02.
- ↑ «Consideraciones filosófico-científicas de tres filósofos presocráticos».
- ↑ «Eugen Sandow. The first bodybuilder».
- ↑ Rhodes, Jesse (2009-07-19). «Bodybuilders Through the Ages». Archivat des de l'original, el 2013-11-06. Consultat el 2013-09-24.
- ↑ «Franco Columbu Gallery», Muscle & Fitness. Consultat el 5 de diciembre de 2017 (en en).
- ↑ «Classic Bodybuilders of the Golden Era». Archivat des de l'original, el 29 de septiembre de 2017. Consultat el 13 de octubre de 2009.
- ↑ Emery, Michael. «Men's Bodybuilding: A Short History». Bodybuildingreviews.net. Archivat des de l'original, el 2020-09-14. Consultat el 2014-02-25.
- ↑ «Top 10 Most Impressive Bodybuilder Physiques of All Time» (en inglés). Muscleprodigy. Archivat des de l'original, el 2017-07-29. Consultat el 2013-06-14.
- ↑ «Judging the 2008 Mr. Olympia: Judges Provide Full Transparency and Complete Explanation of Results» (en inglés). Muscletime. Archivat des de l'original, el 2019-05-16. Consultat el 2013-06-14.
- ↑ Todd, Jan, "Bodybuilding", St. James Encyclopedia of Pop Culture, Gale Group, 1999
- ↑ Contacto>> Fisicoculturismo: Pasión o adicción. 19 de julio de 2010.
- ↑ Schroeder ET, Vallejo AF, Zheng L, Stewart Y, Flores C, Nakao S, Martinez C, Sattler FR(December 2005).«Six-week improvements in muscle mass and strength during androgen therapy in older men».The Journals of Gerontology. Series A, Biological Sciences and Medical Sciences.60(12): 1586–92.doi:10.1093/gerona/60.12.1586.
- ↑ Grunfeld C, Kotler DP, Dobs A, Glesby M, Bhasin S(March 2006).«Oxandrolone in the treatment of HIV-associated weight loss in men: a randomized, double-blind, placebo-controlled study».Journal of Acquired Immune Deficiency Syndromes.41(3): 304–14.doi:10.1097/01.qai.0000197546.56131.40.
- ↑ Giorgi A, Weatherby RP, Murphy PW(December 1999).«Muscular strength, body composition and health responses to the use of testosterone enanthate: a double blind study».Journal of Science and Medicine in Sport.2(4): 341–55.doi:10.1016/S1440-2440(99)80007-3.
