Fets de Pablo i Tecla

Els Hechos de Pablo y Tecla (Acta Pauli et Theclae) és un text apócrifo neotestamentario cristià de el II, escrit en grec, que narra la vida de Tecla de Iconio, jove verge d'Anatolia, a partir de la seua conversió al cristianisme després d'escoltar la prédica de Pablo de Tarso. El text s'hauria originat en Anatolia o Síria en el II,^[1] i ya era conegut en Egipte cap a l'any 300 d. C.^[2] Apareix en el ___protected_title_2___, un catàlec de apócrifos en llatí de el VI.

Erro al crear miniatura:

Pablo i Tecla. Fresca de el VI, descobert en la Cova de Sant Pablo, en les ruïnes d'Éfeso.

Orige

El descobriment d'un text copto dels Fets de Pablo contenint la narració de Tecla sugerix que l'abrupte començ dels Fets de Pablo i Tecla es deu a que formava part d'un treball més extens. Numeroses versions en copto i en grec, aixina com referències al text entre els Pares de l'Iglésia demostren que va alcançar gran difusió en temps del cristianisme primitiu. En les Iglésies orientals, l'àmplia circulació dels Fets de Pablo i Tecla en grec, siríaco i armeni és evidència de la veneració cap a Tecla de Iconio. També existixen versions en llatí, copto i amhárico, algunes de les quals tenen grans diferències en la versió grega. Segons el teòlec nortamericà Edgar J. Goodspeed, «En etíop, en l'omissió de la facultat de Tecla per a predicar i batejar, la mitat de l'història es pert».^[3]

En De Baptismo adversus Quintillam (17:5, c. 190), Tertuliano va referir que el text va ser escrit al voltant de l'any 160 per un presbítero d'Àsia Menor, qui, en ser descobert el seu frau, es va justificar dient que va ser compost en honor de sant Pablo. No obstant, no va poder evitar ser privat del seu ofici. Tertuliano vituperó l'us d'este text en funció del seu rebuig a otorgar a les dònes el dret a predicar i batejar.

El història és presentada en el marc dels Fets dels Apòstols, pero el retrat que es fa de Pablo de Tarso és diferent al del Nou Testament. Per una atra part, l'exaltada defensa de la virginitat que realisa el text va ser un tema central en vàries corrents del paleocristianisme.

Contingut

S'inicia en el viage de Pablo des d'Antioquía a Iconio, proclamant «la paraula de Deu sobre l'abstinència i de la resurrecció». Es dona una descripció física completa del apòstol, que pot ser reflex de tradicions orals: «ell era un home de tamany mig, el seu pèl era escàs, les seues cames alguna cosa combadas, els seus genolls sobreixents, tenia grans ulls, les seues celles estaven unides, el seu nas era prominent, i estava ple de gràcia i misericòrdia; per moments semblava un home, i per moments semblava un àngel.» Va donar els seus sermones en la casa d'un habitant de Iconium, Onesíforo, baix la forma d'una série de bienaventuranzes.

Erro al crear miniatura:

Santa Tecla entre les feres, bajorrelieve en l'altar de la Catedral de Tarragona (XII)

Tecla, una jove verge que habitava una casa veïna, va escoltar durant dies les paraules de Pablo, en especial les referents a la castitat. La seua mare, Teocleia, i el seu promés, Tamyris, varen témer que ella seguira l'exhortaació de Pablo respecte a que «un deuria témer només a Deu i viure en castitat». Varen reunir una flota que va arrastrar a l'apòstol fins al governador, qui ho va encarcerar. Tecla va enganyar a la guàrdia i es va introduir en la presó, i es va assentar als peus de Pablo tota la nit, escoltant les seues ensenyances i besant les seues cadenes. Quan la seua família la va trobar, abdós varen ser duts davant el governador. A demanat de la seua mare, Pablo va ser sentenciat a ser assotat i expulsat, i Tecla va ser condenada a la foguera, a fin de que «totes les dònes que varen rebre ensenyances d'este home puguen sentir-se atemorisades». Si ben Tecla estava nueta i nugada a una estaca, miraculosament les flames no varen alcançar a tocar-la, ya que una tormenta d'aigua i graniç junt en un terremot varen extinguir el fòc.

De nou reunits, Pablo i Tecla varen viajar a Antioquía de Pisidia, a on un magistrat de nom Alejandro va desijar a Tecla i va pretendre comprar-l'al seu acompanyant. Este va negar conéixer-la, i Alejandro va intentar prendre-la per la força davant la qual la jove es va defendre, ridiculisant-ho davant de testics. El magistrat la va conduir davant el governador per haver-li atacat i, a pesar de la protesta dels pobladors, Tecla va ser sentenciada a ser devorada per bésties salvages. Ella va solicitar que se li permetera conservar la seua virtut intacta fins a la mort, davant lo que una rica viuda cridada Trifena, membre de la realea, la va prendre baix la seua protecció.

Segons es relata en el capítul IX, dies despuix va ser duta a un amfiteatre i posada en un cubil junt a una lleona, la qual li va llepar els peus front a una multitut d'espectadors. Després d'este episodi, va retornar a la casa que l'albergava. Eixa mateixa nit, la filla fallida de Trifena se li va aparéixer en somis i li va demanar a la seua mare que prenguera a Tecla com a filla pròpia i que li pregara que orara per la seua felicitat eterna.

En amanecer del dia següent, en el rebuig de la seua amfitriona i del restant de les dònes del poble Tecla va ser conduïda a l'amfiteatre. Allí va ser despullada i tirada a les bésties que va proporcionar Alejandro. Va ser salvada miraculosament de la mort per una lleona que es va tirar als seus peus i que va combatre a les atres feres fins a morir. Mentres es trobava en l'arena, Tecla va avistar un fos d'aigua que contenia focas salvages. Pensant que seria la seua última oportunitat per a batejar-se, es va tirar a l'aigua proclamant que s'estava batejant a sí mateixa. Un nou milacre la va protegir d'estos animals, rodejant-l'en un núvol de fòc que ademés ocultava el seu desnudez davant els presents.^[4]

Després de que fracassara un atre intent de matar-l'en bous nugats a les seues extremitats, el mateix Alejandro va pregar al governador que la lliberara per temor a que abdós i la pròpia ciutat anaren destruïts. Davant la pregunta del governador respecte a quí era i per quines circumstàncies cap fera el havia tocat, Tecla va respondre que ella era una siervo del Deu vivent, creent en Jesucristo el seu Fill, i que per eixa raó cap béstia va conseguir danyar-la.

Tecla es va reunir novament en Pablo en Myra de Licia, i després va retornar a Iconio per a convertir a la seua mare.^[5] Durant els següents 72 anys, va viure en una cova que es va convertir en centre de pelegrinage de malalts. Els Hechos de Pablo y Tecla terminen en la descripció d'un nou rescat miraculós, en el qual al final dels seus dies Tecla conseguix fugir d'una horda que pretenia despullar-la del seu estat de castitat, en obrir-se un passage en la montanya despuix del qual desapareix.

Vore també

Referències

↑ Al text fa referència Tertuliano. Vore: Schaff, Philip. «ANF03. Latin Christianity: Its Founder, Tertullian» (en anglés). «But if the writings which wrongly go under Paul’s name, claim Thecla’s example as a licence for women’s teaching and baptizing, let them know that, in Àsia, the presbyter who composed that writing as if he were augmenting Paul’s fame from his own store, after being convicted, and confessing that he had done it from love of Paul, was remogau from his office.»
↑ Carrez, M.; Dornier, P.; Dumais, M.; Timaille, M. (1985). Cartes de Pablo i cartes catòliques, Madrit: Edicions Cristiandad, p. 16. ISBN 84-7057-373-X.
↑ Edgar Johnson Goodspeed, «The Acts of Paul and Thecla» The Biblical World 17.3 (març 1901, pp. 185-190) p. 186. nota.
↑ Ehrman, Bart (2003). Lost Scriptures, Oxford: Oxford University Press, pp. 120.
↑ Digest, Reader's (1992). «Up from the Wilderness», John A. Pope, Jr (ed.). After Jesus: the triumph of Christianity, Pleasantville, N.Y: Reader's Digest Association, p. 187. ISBN 0-89577-392-9.

Bibliografia

Eliott, J.K. The Apocryphal New Testament: A Collection of Apocryphal Christian Literature in an English Translation 1993 Oxford: Oxford University Press
MacDonald, D.R. 1983 The Legend and the Apostle: The Battle for Paul in Story and Cànon Philadelphia: Westminster Press
Kirsch, J.P. Sts. Thecla. The Catholic Encyclopedia, Volume XIV. Published 1912. New York: Robert Appleton Company.
Ehrman, Bart D. Lost Christianities: The Battles for Scripture and the Faiths We Never Knew 2005. Oxford University Press, ISBN 978-0-19-518249-1.
Streete, Gail C. Redeemed Bodies: Women Martyrs in Early Christianity2009. Westminster John Knox Press, ISBN 978-0-664-23329-7.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Hechos de Pablo y Tecla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Al text fa referència Tertuliano. Vore: Schaff, Philip. «ANF03. Latin Christianity: Its Founder, Tertullian» (en anglés). «But if the writings which wrongly go under Paul’s name, claim Thecla’s example as a licence for women’s teaching and baptizing, let them know that, in Àsia, the presbyter who composed that writing as if he were augmenting Paul’s fame from his own store, after being convicted, and confessing that he had done it from love of Paul, was remogau from his office.»

[2] Carrez, M.; Dornier, P.; Dumais, M.; Timaille, M. (1985). Cartes de Pablo i cartes catòliques, Madrit: Edicions Cristiandad, p. 16. ISBN 84-7057-373-X.

[3] Edgar Johnson Goodspeed, «The Acts of Paul and Thecla» The Biblical World 17.3 (març 1901, pp. 185-190) p. 186. nota.

[4] Ehrman, Bart (2003). Lost Scriptures, Oxford: Oxford University Press, pp. 120.

[Readers1992-5] Digest, Reader's (1992). «Up from the Wilderness», John A. Pope, Jr (ed.). After Jesus: the triumph of Christianity, Pleasantville, N.Y: Reader's Digest Association, p. 187. ISBN 0-89577-392-9.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]