Anar al contingut

Espai vectorial ordenat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un punt x en 2 i el conjunt de tots els y tals que xy (en roig). L'orde ací és xy si i solament si x1y1 i x2y2

En matemàtiques, un espai vectorial ordenat o espai vectorial parcialment ordenat és un espai vectorial equipat en un orde parcial que és compatible en les operacions de l'espai vectorial.

Definició

[editar | editar còdic]

Donat un espai vectorial X sobre els número real i un preorden sobre el conjunt X, el parell (X,) es diu espai vectorial preordenado i es diu que el preorden és compatible en l'estructura de l'espai vectorial de X. Per un atre costat, es denomina a un preorden vectorial en X si para tots els x,y,zX i r en r0 es complixen els dos axioma següents:

  1. xy implica que x+zy+z,
  2. yx implica que ryrx.

Si és un preorden compatible en l'estructura de l'espai vectorial de X, llavors (X,) es denomina espai vectorial ordenat i es denomina orde parcial vectorial en X. Els dos axioma impliquen que les translacions i les homotecias positives són automorfismes de l'estructura d'orde, i que l'assignació xx és un isomorfisme sobre una estructura d'orde dual. Els espais vectorials ordenats són grups ordenats sobre l'operació suma. Tinga's en conte que xy si i solament si yx.

Cons positius i la seua equivalència en els ordenaments

[editar | editar còdic]

Un subconjunt C d'un espai vectorial X es diu con si para tot r>0, real rCC. Un con es diu puntagut si conté l'orige. Un con C és convexo si i solament si C+CC. l'intersecció de qualsevol família de cons no buida (respectivament, cons convexos) és novament un con (respectivament, con convexo). Lo mateixa ocorre en l'unió d'una família de cons creixent (baixe l'inclusió de conjunts) (respectivament, cons convexos). Es diu que un con C en un espai vectorial X és generador si X=CC.[1]

Donat un espai vectorial preordenado X, el subconjunt X+ de tots els elements x en (X,) que satisfan x0 és un con convexo puntagut en vèrtiç en 0 (és dir, conté 0) cridat con positiu de X i denotat per PosConeX. Els elements del con positiu es diuen positius. Si x i y són elements d'un espai vectorial preordenado (X,), llavors xy si i solament si yxX+. El con positiu es genera si i solament si X és un conjunt dirigit baix . Dau qualsevol con convexo puntagut C en vèrtiç en 0, es pot definir un preorden en X que siga compatible en l'estructura de l'espai vectorial de X declarant para tot x,yX, que xy si i solament si yxC. El con positiu d'este espai vectorial preordenado resultant és C. Per lo tant, existix una correspondència un a un entre els cons convexos puntaguts en vèrtiç 0 i els preórdenes de vectores en X.[1].

Si X està reservat, llavors es pot formar una relació d'equivalència en X definint que x és equivalent a y si i solament si xy i yx; si N és la classe d'equivalència que conté l'orige, llavors N és un subespacio vectorial de X i X/N és un espai vectorial ordenat baix la relació: AB si i solament existixen aA i bB tals que ab.[1]

Un subconjunt de C d'un espai vectorial X es denomina con convexo si és un con convexo de vèrtiç 0 que satisfà C(C)={0}. Explícitament, C és un con propi si (1) C+CC, (2) rCC per a tots els r>0, i (3) C(C)={0}.[2] L'intersecció de qualsevol família no buida de cons propis és novament un con propi. Cada con propi C en un espai vectorial real induïx un orde en l'espai vectorial definint xy si i solament si yxC, i ademés, el con positiu d'este espai vectorial ordenat serà C. Per lo tant, existix una correspondència un a un entre els cons convexos propis de X i els órdens parcials del vector en X.

Per ordenament total de vectores en X s'entén un orde total en X que és compatible en l'estructura de l'espai vectorial de X. La família d'ordenaments vectorials totals en un espai vectorial X està en correspondència un a un en la família de tots els cons propis que són màxims baix l'inclusió de conjunts.[1] Un orde vectorial total no pot ser arquimediano si la seua dimensió, quan es considera un espai vectorial sobre els número real, és major que 1.[1]

Si R i S són dos ordenaments d'un espai vectorial en cons positius P i Q, respectivament, llavors es diu que R és més fi que S si PQ.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Schaefer y Wolff, 1999, pp. 250-257.
  2. 2,0 2,1 Schaefer y Wolff, 1999, pp. 205–209.

Bibliografia

[editar | editar còdic]