Ephedra aspera
Ephedra aspera és una espècie de planta fanerógama de la família de les efedràcees. És originària de Norteamérica.
Descripció
Ephedra aspera és un arbust que alcança un tamany de fins a 1,5 m d'altura, de brots trencadiços, asprosos i de color blau blanquecino. Les fulles són allargats i les flors estan presents en grups en forma de con i són de color roig-café.
Distribució i hàbitat
Originària d'Amèrica boreal i occidental. Habita en climes càlit i semiseco entre els 200 i els 1100 m s. n. m. Planta selvada, associada a vegetació pertorbada de bosc tropical caducifolio i xara xerófilo.
Toxicitat
Les parts aérees d'algunes espècies del gènero Ephedra poden contindre #alcaloide, tals com l'efedrina i la pseudoefedrina, l'ingestió de la qual pot supondre un risc per a la salut.[1]
El consum de efedra pot provocar convulsions, accident cerebrovascular, ataque al cor i la mort. Els riscs d'efectes adversos aumenten en la dosis, si s'utilisa coincidint en activitats físiques intenses o en combinació en uns atres estimulants, inclosa la cafeïna. Pot causar interaccions en atres fàrmacs. Està contraindicada en menors de 18 anys, dònes embarassades i durant l'alletament.
Les evidències dels riscs potencials del consum de efedra han anat en aument durant anys. Un cas famós, que va sensibilisar a l'opinió pública, va anar el del jugador professional de béisbol Steve Bechler, de 23 anys, que en 2003 va fallir durant un entrenament, hores despuix d'haver ingerit un suplement que contenia altes dosis de efedra. l'informe toxicológico va concloure que la efedra "va jugar un paper significatiu" en la seua mort.
En 2004, l'Agència de Drogues i Aliments d'Estats Units (FDA o USFDA, per les seues sigles en anglés), va prohibir la venda de suplements dietètics que continguen #alcaloide de la efedra. Atres països s'han sumat a esta prohibició, tals com els Països Baixos i Argentina.
Usos
L'extracte de efedra s'utilisa en la medicina alternativa per a tractar l'asma i atres malalties respiratòries. En els Estats Units es va vendre com adelgazante i per a millorar el rendiment deportiu. Senyes estadístic de 1999 senyalaven que la efedra era usada per uns 12 millons de persones.
Un recent metaanálisis d'ensajos controlats va concloure que els efectes sobre la pèrdua pese a curt determini són modests, i desconeguts a llarc determini. Per un atre costat, no es va poder precisar l'influència sobre el rendiment atlètic, per l'insuficiència d'evidències.
Pels seus efectes adversos, no és aconsellable utilisar la planta de efedra de forma casera.
Taxonomia
Ephedra aspera va ser descrita per Engelm. ex S.Wats. i publicat en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 18: 157. 1883.[2]
Ephedra: nom genèric que prové del grec antic: éphedra = "assentada sobre" // segons Dioscórides, sinònim de hippuris = equiseto // en Plinio el Vell, una planta trepadora esmola.[3]
aspera: epítet llatío que significa "rugosa, asprosa".[4]
- Ephedra nevadensis var. aspera (Engelm. ex S.Watson) L.D.Benson
- Ephedra peninsularis I.M.Johnst.
- Ephedra reedii Cory[5]
Referències
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5): 2663.doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ «Ephedra aspera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de març de 2014.
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Ephedra aspera en The Plant List
Enllaços externs
- Jepson Manual Treatment: Ephedra aspera
- USDA Plants Profile
- Flora of North America
- Ephedra aspera Herbarium Specimen (CalPhotos)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ephedra aspera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.