Toxicologia forense
L'intoxicació causada per medicaments com els alcaloide, drogues i estupefaents com el cigarret, pot influir en el comportament del ser humà i provocar que cometen algun delicte. Molts medicaments generen trastorns si es pren una dosis que supera cert llímit. Segons el tipo de medicament o droga, estos efectes són més o menys greus. Per eixemple, l'indigestió d'alguns tranquilisants en dosis altes pot produir la mort. No obstant, a voltes una dosis normal, o inclús baixa, pot produir efector tòxics en persones que patixen malalties greus dels òrguens encarregats de metabolizar i eliminar el medicament: el renyó i el fege. Si s'administra una dosis habitual d'un medicament a un malalt els renyons del qual no són capaços de filtrar i excretar com una persona sana la substàncies que li apleguen, este medicament se seguirà acumulant en el seu organisme, i s'aniran sumant les diferents prens que es vagen a administrar, i ocorrerà lo mateix que si haguera pres una dosis excessiva. Per això, els meges disminuïxen les dosis de certs fàrmacs als malalts en disfunció del renyó o del fege, per a evitar que s'acumulen i donen lloc a majors efectes tòxics.[1]
Toxicologia forense és la branca de la toxicologia que estudia els métodos d'investigació mèdic-llegal en els casos d'enverinament i mort. Moltes substàncies tòxiques no generen cap lesió característica, de tal manera que si se sospita alguna reacció tòxica, l'investigació visual no seria del tot suficient per a aplegar a una conclusió.
Un toxicólogo forense deu considerar el context de l'investigació, particularment qualsevol síntoma físic que s'haja presentat, i qualsevol atre tipo d'evidència recolectada en l'escena del crim que puga ajudar a l'esclariment del mateix, tals com a recipients en medicaments, pols, residus i atres substàncies químiques disponibles. En dita informació i en les mostres d'evidència, el toxicólogo forense deu llavors determinar cuales substàncies tòxiques estan presents en elles, baix que concentracions, i com serien els efectes de dites substàncies en l'organisme humà.
Determinar la naturalea d'alguna substància ingerida no és normalment una tasca fàcil, ya que és molt rar que una substància química permaneixca intacta despuix de ser ingerida sense abans haver segut metabolizada pels processos naturals del cos humà. Per eixemple: heroïna és casi immediatament metabolizada a morfina, fent factors tals com a marques d'injecció i determinació de purea química necessaris per a poder confirmar el diagnòstic. La substància també va poder haver segut diluïda mentres es dispersa en tot el cos: mentres que una pastilla o una atra dosis regulada d'algun fàrmac tinga grams o miligrams de l'ingredient actiu, una mostra individual baix investigació pot ser que només tinga micrograms o nanogramos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ➢ Còrdova P. Darío. (2006). Toxicologia. 5ª edició. Editorial Manual Modern. Bogotà, Colòmbia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toxicología forense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.