Anar al contingut

Entrada real

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La solemne entrada del emperador Carlos V, Francisco I de França i la moradura Alejandro Farnesio en París en 1540. Fresca de Taddeo Zuccari, c. 1559.

L'entrada real —adventus regis o jocundus adventus— és un rito de pas o rito d'institució,[1] que va aplegar a ser especialment espectacular a partir de mediats del XV.[2] Té com a funció la «presentació recíproca de sobirà i del seu poble»,[3] i reforçava la «llegitimitat» del monarca per mig del jurament[nota 1] que devia prestar davant les portes de cada ciutat abans d'entrar, ratificant aixina «l'obediència dels súbdits» i el compromís del propi monarca de respectar els privilegis de dita ciutat.[4] Pot anar acompanyada d'un acte d'entrega de les claus de la ciutat.[5] En el temps, s'anava aumentant la seua escenificació, en l'incorporació de tot tipo de tableaux vivants,[6] adorns i monuments. Les entrades reals (joyeuses entrées) organisades per a Francisco I de França (Lyons, en 1515) o Marsella, 1516) o més tart per al seu fill Enrique II de França (també en Lyons, en 1548) varen ser especialment espectaculars, pero no per això les més elaborades.[6] El seu orige es remonta al adventus romà.

Segons José Manuel Net Soria, catedràtic d'Història Medieval en l'Universitat Complutense de Madrit, encara que no es tracta d'un rito «imprescindible», en ser la cort itinerant resultava «ineludible». En 1603, en fallir Isabel I d'Anglaterra, Jacobo I va ser cridat urgentment a Londres. Encara que la seua decisió d'anar realisant parades estratègiques en distintes ciutats, notablement en York —perque segons ell, no fer-ho seria un despit cap als seus habitants—, durant el viage des d'Edimburc fins a la capital, el qual va tardar més d'un més, va causar certa frustració entre la classe política anglesa, va tindre l'efecte, segons alguns autors, d'afiançar la seua popularitat entre la població.[7]

Evidentment, l'ambigüitat del rito també li prestava a ser interpretada segons les simpaties del croniste: si este era partidari del monarca, ho descriuria com a mostra de la seua glòria i de la seua llegitimitat. En cas contrari, seria una mostra de la sumissió de la població.[8][7][9]

No era infreqüent la situació en la qual una ciutat negava l'entrada al monarca. Despuix de la seua entrada real a Verona, en 894 al rei Arnulfo de Carintia li va ser negada la seua entrada real a Bergamo, per lo que sitie la ciutat i, una volta vençuda esta, va massacrar a tots els ciutadans, acció que li va facilitar les seues posteriors entrades reals a Milà i a Pavía.[8] Per una atra part, la Crònica del rei don Fernando el quarto narra que la ciutat de Segòvia va negar l'entrada real a Fernando IV, recent entronado, i la seua mare, María de Molina.[nota 2] Més tart, l'oposició del llavors poderós arquebisbe de Toledo, Alfonso Carrillo de Falca, va fer fracassar l'intent de la reina Isabel I de Castella realisar la seua entrada real en Alcalà d'Henares.[4]

Espanya

En setembre de 1479, despuix de succeir-li al seu pare, Juan II, fallit en Barcelona, Fernando II fa la seua entrada real en la ciutat, a on permaneixerà dos mesos per a introduir reformes.[10]

D'especial rellevància en Espanya també és la série d'entrades reals portades a terme pels Reis Catòlics, be per separat, be conjuntament, a partir de 1475.[4]

Encara que ya duya celebrant-se durant sigles, és en el XV, en la Casa de Trastámara, branca menor de la Casa de Borgoña, que es quede «plenament configurat».

Carlos I va ser especialment donat a viajar per a conéixer als seus súbdits del seu imperi, i les seues entrades reals en Espanya, com les a Toledo, Valéncia, Pamplona i a Barcelona[5] estan ben documentades.[11]

Els arcs triumfals per a l'entrada de María Luisa en 1680 varen ser encarregats a Claudio Coello i José Jiménez Donoso.[3]

Espectàcul

És a partir de mediats del XV que es convertix en un espectàcul. Ya no es tracta d'una formalitat, d'enfortir els vínculs polítics i administratius, sino que es convertix en una celebració popular i una mostra de pompa i circumstància. Aixina, l'humaniste William Lilly és l'encarregat de l'iconografia per a la visita Carlos V a Londres en 1522.[12]

En 1526, per a l'entrada de Carlos V a Sevilla, en motiu de la seua boda en Isabel de Portugal, són els encarregats del programa els humanistes Francisco de Peñalosa i Luis de la Porta i Antolínez i el marchant d'art Pedro Pinelo.[13]

En 1740, Ventura Rodríguez, Felipe de Castro i Pedro Rodríguez de Campomanes varen ser els encarregats de les obres d'ornamentació per a l'entrada real de Carlos III a Madrit.[14]

Referències

  1. ↑ Net Soria, José Manuel. La monarquia com a conflicte en la corona castellà-lleonesa (c. 1230-1504), pp. 525, 539-43. Silex Edicions, 2006. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.
  2. ↑ Bryant, Lawrence McBride (en anglés). The King and the City in the Parisian Royal Entry Ceremony, p. 99. Librairie Droz, 1986. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.
  3. ↑ 3,0 3,1 Becker, Danièle. «Fat i divisa de Carlos segon i de María Luisa en la real entrada de la reina i festes de 1680.» En: Garrido Gallardo, Miguel Angel; Actes del Congrés Internacional sobre Semiòtica i Hispanismo: celebrat en Madrit en els dies del 20 al 25 juny de 1983, Volum 1'', p. 612. Editorial CSIC - CSIC Press, 1984. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Carrasco Tacat, Ana Isabel. Isabel I de Castella i l'ombra de l'illegitimitat, pp. 77, 153-161. Silex Edicions, 2006. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.
  5. ↑ 5,0 5,1 El Poder real en la Corona d'Aragó: sigles XIV-XVI pp. 392, 491. Aragó. Departament d'Educació i Cultura. Diputació General d'Aragó. Departament d'Educació i Cultura, 1994. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.
  6. ↑ 6,0 6,1 Mulryne, J. R. (en anglés). Festivals in Valois France.» [1] archivat en Wayback Machine. British Library. Consultat l'11 de giner de 2019.
  7. ↑ 7,0 7,1 Mardock, James D. (en anglés). «"Thinking to pass unknown": Measure for Measure, the Plague, and the Acession of James I.» En: Totaro, Rebecca i Ernest B. Gilman; Representing the Plague in Early Modern England, pp. 114-8. Routledge, 2010. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.
  8. ↑ 8,0 8,1 Dalewski, Zbigniew (en anglés). Ritual and Politics: Writing the History of a Dynastic Conflict in Medieval Poland, pp. 37-9. Brill, 2008. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.
  9. ↑ Ric Barredo, María José del (en pròlec de Peter Burke). Madrit, urbs regio: la capital ceremonial de la Monarquia Catòlica, pp. 57-8. Marcial Pons Història, 2000. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.
  10. ↑ Kamen, Henry. Fernando el Catòlic: 1451-1516: vida i mits d'un dels fundadors de l'Espanya moderna. L'Esfera dels Llibres, 2015. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.
  11. ↑ Samson, Alexander (en anglés). Habsburg festivals.» [2] archivat en Wayback Machine. British Library. Consultat el 10 de giner de 2019.
  12. ↑ García Bernal, José Jaime. El fasto públic en l'Espanya dels Austrias, pp. 241-4. Universitat de Sevilla, 2006. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.
  13. ↑ Gómez-Salvago Sánchez, Mónica. «Carlos V. Quint Centenari: Bodes reals en Sevilla.» [3] archivat en Wayback Machine. Ideal. Consultat el 10 de giner de 2019.
  14. ↑ Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història. TOMO CLXXXV. NÚMERO III. AÑO 1988, p. 579. Real Acadèmia de l'Història. En Google Books. Consultat el 10 de giner de 2019.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Entrada_real&oldid=1455038»