Claudio Coello
| Claudio Coello | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Claudio Coello | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor. | ||
| Naiximent: | 1642 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
| Defunció: | 1693 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Claudio Coello (Madrit, 1642 - † 1693), fon un pintor espanyol, destacat representant del ple barroc madrileny.
Claudio Coello fon format en Francisco Rizi, en l'any 1683 fon nomenat pintor del rei Carles II, càrrec en el que va acometre la seua obra més important: L'Adoració de la Sagrada Forma de la sacristia del Monasteri de l'Escorial. Pintor de grans teles d'altar per a les iglésies i convents de Madrit i les seues afores, fon també pintor al fresc i d'arquitectures efímeres sempre en gran sentit escenogràfic.
Va escomençar a estudiar dibuix en el taller de Francisco Rizi, a on lo havia colocat el seu pare per a que li ajudara en el seu treball, pero veent Rizi l'aprofitament del jove aprenent va recomanar al seu pare que li permetera proseguir en l'estudi de la pintura. Del seu pas pel taller de Rizi han quedat algunes anècdotes narrades pel biógraf cordovés i una descripció física del pintor. Conta Palomino que un religiós, davant el que el mestre havia alabat al discípul, li va respondre que el semblant del chicon no revelava gran ingeni, a lo que Rizi va contestar: «Puix pare, virtuts vencen senyals». I concloïa Palomino: «Lo cert és, que el semblant no era molt grat, i ademés d'açò adust, i melancòlic; pero la front espaciosa, i els ulls vius, i reconcentrats, mostraven ser de geni agut, especulatiu, i cogitatiu».
En el taller de Rizi va destacar per la molta aplicació que va posar en el dibuix, fent-se para el seu estudi inclús en els apunts que el mestre descartava, lo que es posarà de manifest en la cuidadosa preparació de tota la seua obra posterior, en la que, en paraules de Palomino, «per millorar un contorn donaria trenta regressos al natural». Contava Palomino que el mestre en freqüència ho trobava dibuixant a deshora
i dia Rizi: Estos sí, que són els verdaders genis, i que donen segures esperances d'aprofitar. Aquells, que és menester bregar-los, perque es posen ara a dibuixar. No aquells, a qui és menester aguijonejarles, per a que dibuixen.
En Rizi, director de les representacions teatrals del Coliseu del Bon Retir, va deprendre a pintar al temple i a la fresca i a dominar la pintura historiada tant com les perspectives arquitectòniques. Ademés, la condició de pintor del rei del seu mestre i l'amistat en Carrenyo li varen obrir les portes de palau, a on va completar la seua formació en l'estudi de la pintura veneciana i flamenca.
Referències
- «Entrada de Jesús en Jerusalén», Las edades del hombre. El árbol de la vida, Segovia, 2003, ISBN 84-88265-84-0, pp. 53-54, ficha de la obra firmada A.E.P.S. (Alfonso E. Pérez Sánchez)
- «Iglesia del antiguo Convento de Agustinos de la Mantería». Patrimonio Cultural de Aragón. Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y Deporte
- Portús, Javier. «Santo Domingo de Guzmán». Colección. Museo del Prado
Bibliografia
- López Torrijos, Rosa (1975). «Grabados y dibujos para la entrada en Madrid de María Luisa de Orleans (1680)». Archivo Español de Arte 58 (231): 239-250
- Pérez Sánchez, Alfonso E. (1980). El dibujo español de los siglos de oro. Madrid : Catálogo de la Exposición celebrada en el Palacio de Bibliotecas y Museos. Ministerio de Cultura
- Zapata Fernández de la Hoz, María Teresa (1993). «Claudio Coello: dibujos festivos». Archivo Español de Arte 66 (263): 257-286
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Claudio Coello.