Deu dels bàculs
El Deu dels bàculs, també conegut com Deu de les vares, és una deïtat primordial important en les cultures andinas. Per lo general, li'l representa sostenint un bastó en cada mà, en dents en claus i pates esteses i en garres, les seues atres característiques són desconegudes, encara que a sovint li'l representa en els seus bastons de serps emplumadas. Es dia que podia transformar lo que siga en un bastó i adquirir el seu poder. Posteriorment, l'objecte transformat ho compartia en els seus fidels; d'esta manera, els otorgava sostingues als pobles. No se sap a ciència certa si es tracta de Viracocha de la religió incaica.
La representació més antiga coneguda del Deu de les vares es va trobar en 2003 en alguns fragments de carabassa trencats en un lloc de sepeli en la vall del riu Pativilca (regió Nort Chic) i el carbono data de 2250 a. C. actual Perú. Açò la convertix en l'image més antiga d'un deu que es troba en les Américas.[1]
Hi ha estudiosos que sostenen que el Deu de les vares Wari-Tiwanaku actual Perú és el precursor dels principals deus incas, el Sol, la Lluna i el Tro.[2] Com deïtat principal, va ser considerat el deu creador i va servir com l'icon religiós principal de tots els Andes peruans, particularment durant l'Horisó Primerenc (900-200 a. C.) i més allà.[3] El cult a esta deïtat es va estendre als Andes Centrals durant l'Horisó Mig (600-1000 d. C.).[4] Açò està respalat per artefactes excavats del Horisó Mig que s'assemblaven al Dios de las varas.[5]
Cult
El seu cult s'atesta ya en el 2250 a. C., com ho demostra el fragment d'una vaixell trobada en un cementeri de la vall del riu Pativilca.[6] En el temps, esta deïtat ha segut assimilada i reelaborada en moltes de les cultures andinas,[6] resultant un dels més importants;[7] Les seues representacions es poden trobar en la cridada "estela Raimondi" trobada en Chavín de Huántar, en varis artefactes Huari, aixina com en la Porta del Sol de Tiwanaku.[7] És possible que el Deu dels bàculs estiga relacionat en els deus incas Viracocha i Illapa, i en el deu moche Aiapæc.[7]
Representacions i iconografia
El Deu dels bàculs era una iconografia bàsica compartida per les cultures del Perú precolombí, en particular les que ocupaven la costa nort i la serra sur.[8] Açò es veu en l'uniformitat estilística dels icons i representacions, lo que sugerix una adherencia generalisada.[9]
Va haver diferents representacions del Deu dels bàculs entre estes cultures andinas. No obstant, a sovint li'l representava com una deïtat en apoteosis, en les mans sempre sostenint instruments de poder.[10] Per eixemple, un artefacte trobat en Chavín de Huántar mostrava a la deïtat sostenint una closca de Spondylus i Strombus, que eren símbols femenins i masculins, respectivament. Esta representació va indicar cóm el Deu dels bàculs eixercia autoritat per a mantindre el harmonia social i l'ideal andino de complementarietat de gènero.[3] Una atra pedra esculpida del Horisó primerenc, l'estela de Raimondi, és potser la representació més popular i representava al Deu dels bàculs com un cel o un deu del raig caent a la Terra.[11]
Les representacions del Deu dels bàculs en les terres altes del sur no solament tenien motius, sino que també es presentaven en consortes acompanyants en forma de deïtats pintades en textils utilisats per a decorar les parets del temple o vasijas de ceràmica.[12]
El Deu dels bàculs té un dels elements iconográficos més importants en l'arqueologia andina central i est és prominent tant en l'art portàtil com en el fix utilisant diferents mijos com pedra, textil i ceràmica.[11] Una forma del Deu dels bàculs, per eixemple, té un paper central en la Porta del Sol de la cultura Tiwanaku, un monolit d'una sola pedra. Els corfolls i ceràmiques de les cultures Tiwanaku i Wari del periodo del Horisó Mig mostren un deu similar. Un atre eixemple són els flascos d'ofrenes jagantes que es troben en Qunchupata. Varen ser pintats en l'image del Deu dels bàculs, una que s'assembla a la representació del deu en la part posterior del Monolit Ponce de Tiwanaku.[13]
Vore també
Referències
- ↑ Hannah Hoag«Oldest evidence of Andean religió found».Nature.doi:10.1038/news030414-4.
- ↑ Isbell, William. Andean Archaeology III: North and South, New York: Springer Science & Business Mija, pp. 307. ISBN 9780387757308.
- ↑ 3,0 3,1 Henderson, Peter V. N.. The Course of Andean History, Albuquerque: University of New Mexico Press, pp. 16. ISBN 9780826353368.
- ↑ Eeckhout, Peter. Funerary Practices and Models in the Ancient Andes, Cambridge, UK: Cambridge University Press, pp. 137. ISBN 9781107059344.
- ↑ Salomon, Frank L.. The Cord Keepers: Khipus and Cultural Life in a Peruvian Village, Durham: Duke University Press, pp. 78. ISBN 9780822386179.
- ↑ 6,0 6,1 «Va donar Bastone, l'icona più antica d'America» (en it-it). Galileo. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «L'art Inca i li culture preispaniche del Perù».Consultat el 2021-07-09.
- ↑ Marcus, Joyce (2009). Andean Civilization: A Tribute to Michael E. Moseley, Los Angeles, CA: The Costen Institute of Archaeology, pp. 93. ISBN 9781931745543.
- ↑ Fagan. The Oxford Companion to Archaeology, Oxford: Oxford University Press, pp. 674. ISBN 9780195076189.
- ↑ Quilter, Jeffrey (2013). The Ancient Central Andes, Oxon: Routledge, pp. 208. ISBN 9780415673099.
- ↑ 11,0 11,1 Steele, Paul Richard. Handbook of Inca Mythology, Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, pp. 243. ISBN 1576073548.
- ↑ Kleiner, Fred S.. Gardner's Art through the Ages: Senar-Western Perspectives, Thirteenth Edition, Boston, MA: Cengage Learning, pp. 161. ISBN 9780495573678.
- ↑ Silverman, Helaine (2008). Handbook of South American Archaeology, New York: Springer Science & Business Mija, pp. 736. ISBN 9780387752280.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dios de los báculos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.