Curator aquarum

L'entrada de servici del ducto de Acqua Vergine, en Via del Nazareno.Agripa va finalisar la construcció del Acqua Vergine el 9 de juny de 19 a. C. durant el regnat del Emperador Augusto.

Canal secundari entre el Celio i el Palatino.Este aqüeducte va ser construït durant el regnat de Trajano en 109 d. C., arreplegava les aigües dels manantiales en els monts Sabatinos, prop del llac de Bracciano. Aplegava a Roma pel tossal del Janículo, a lo llarc de la marge esquerra del riu Tíber.

Curator aquarum, va anar durant l'Imperi Romà, el comissari responsable de la gestió i manteniment del sistema d'abastiment i la ret de distribució d'aigua en les ciutats romanes. En Roma, esta funció formava part de les tres grans curadurías urbanes, en les de les obres públiques (cura operum publicorum et aedium) i del Tíber (cura alvei Tiberis, riparum et cloacarum Urbis), tres servicis administratius que es varen ser establint gradualment al principi del Principat, per iniciativa d'Augusto i Tiberio. El curator aquarum va ser un senador de ranc consular nomenat per un emperador romà. A partir de mediats del I, els comissaris són assistits en la seua tasca per un procurador. Dirigixen un equip d'esclaus per a vigilar aqüeductes, torres d'aigua i fonts. Entre el final del II i mitat del IV, el comissari acumula la responsabilitat d'aqüeductes i del servici de les distribucions d'aliments, (curator aquarum et Miniciae).

Evolució del servici d'aigua

Baix la República

Durant la República, l'administració del sistema de suministrament i distribució d'aigua es va dividir entre varis magistrats electes, una missió que prestaven durant el periodo del seu mandat, generalment un any (18 mesos per als censores romans), sense remuneració. Els censores tenien missions secundàries per a la licitació de la construcció i reparació d'edificis públics, incloent els aqüeductes, l'adjudicació de contractes en els treballadors (redemptores operum) que tenien al seu càrrec els llocs (locatio) i l'inspecció dels treballs terminats (probatio). Per lo tant, el primer aqüeducte de Roma es va construir en l'any 312 a. C. per dos censores i la construcció d'atres aqüeductes, atribuïda sempre a la seua instigació (tres aqüeductes de quatre), quan es va acabar el seu mandat. Pero el ser elegit cada cinc anys per un periodo d'un any i mig, —creant aixina un any i mig de vacacions—, no podia garantisar un control regular del servici d'aigua de Roma. En la seua absència, les decisions llegals en relació en l'aigua podien recaure en els prestamistes. No obstant, es tractava principalment dels edils que permetien la gestió del servici d'aigua, incloent el manteniment de centenars de quilómetros d'aqüeductes, les canonades subterrànees de la ciutat, la concessió d'aigua de fetes als particulars, i supervisar les fonts públiques que els edils deleguen en dos locals de cada barri. Ocorria més rarament que atres magistrats, com els cònsuls o els pretors, eren encarregats pel Senat de supervisar la construcció dels aqüeductes. Als cuestores es podia recórrer per a inspeccionar els treballs de manteniment. El treball, molt costós, generalment era un encàrrec d'un individu ric com el compliment d'un desig o per a obtindre el respal de la població. Esta pràctica, descrita com evergetisme, va retornar a un únic emperador despuix de l'adveniment de l'Imperi.

Agripa cuestor

Bust d'Agripa, primer curator aquarum, Museu Pushkin.

Per mandats llimitats a un any i la multiplicació de les missions dels edils de la ciutat que, ademés, no contaven en personal tècnic especialisat i permanent, la gestió del servici d'aigua es va tornar problemàtica al final de la República, mentres que Roma estava creixent ràpidament, lo que va dur a disfuncions i pràctiques fraudulentes. Augusto, estava particularment preocupat per qüestions relacionades en l'urbanisme, essencial per a mantindre el control sobre una ciutat com Roma, li va encomanar la tasca d'establir el servici d'aigua al seu amic Agripa, que va ser elegit per a este fi en l'any 33 a. C., mentres que ya estava administrant el consulat. Agripa va complir la seua missió de manera efectiva, construint dos aqüeductes adicionals per a satisfer les creixents necessitats de la població. A pesar de haver abandonat el càrrec, Agripa té la responsabilitat dels aqüeductes com a conservador perpetu, posant a la seua disposició un personal privat format per esclaus que s'especialisaven en el manteniment de la ret de suministrament.

Creació de la cura aquarum

A la seua mort, Agrippa llega els seus assistents personals a Augusto, que a la seua volta els transferix a l'estat. En l'any 11 a. C., despuix de la promulgació del senatus-consulta i un edicte imperial per a permetre donar una existència llegal a la gestió de personal especialisat (família publica) que és confiada a una comissió de tres cònsuls, entre ells Marco Valerio Mesala Corvino. Encara que en un principi sembla que Augusto havia tingut la voluntat de mantindre una colegialitat, molt ràpidament un únic nom apareix per a cada any en la llista dels comissionats o cuestores de l'aigua; la llista va ser transmesa pel també cuestor de les aigües Frontino, al final I.

La cura aquarum imperial

Claudio va fer algunes reformes per a colocar l'autoritat del servici públic baix el control directe de l'emperador. Va crear un lloc de procurador per al que nomena a un dels seus libertos. Despuix en el regnat de Trajano, este càrrec a voltes està ocupat per un équites. Claudio va ampliar el personal de servici en 460 esclaus adicionals, baix el mando i la formació dels procurator, formant la família Caesaris i pagat pel fisc imperial. La distinció entre el personal públic i imperial desapareix en el II. Des del regnat d'Adriano, les inscripcions o llistes ya no confirmen a cap personal imperial.

Gràcies a Frontino, els historiadors disponen de la llista dels comissionats de la cura aquarum del I. No obstant, al final de la tutela de Frontino, l'informació desapareix i cap nom de curator se sap de tot el II. Una série torna a aparéixer en les fonts antigues per als sigles III i IV pero la llista seguix sent incompleta.. Provablement en el regnat de Cómodo, el comissionat de l'aigua va ser assignat temporalment, ademés de tindre que complir en la seua missió original de responsabilitat en les distribucions alimentàries, tal volta perque el statio aquarum que servix com a sèu administrativa per al servici es troba en el Camp de Mart, prop de Porticus Minucia, a on tenien lloc les distribucions. Abdós servicis varen permanéixer vinculats a lo llarc del III i part del IV.

Funciones

Jerarquia del càrrec

El comissionat de les aigües sembla que va ser jerárquicament superior als atres dos comissionats de les obres públiques i del Tíber, encara que tots eren de ranc consular. Mentres que alguns podien ser promoguts des dels dos últims servicis fins al de l'aigua, cap comissionat de les aigües no passava jamai a vigilar les obres públiques o del Tíber. Esta preeminència reflectix l'especial importància de les missions del curator de l'aigua. En ser responsable del suministrament d'aigua potable de la població romana, el seu paper era vital per a la supervivència dels habitants. Este comissionat era elegit per l'emperador entre els cònsuls que havien aplegat al consulat uns anys abans, la funció es considerava prestigiosa i honorífica. El curator era nomenat per un periodo indefinit, que anava des d'uns pocs mesos fins a varis anys. Una resolució del Senat especificava que l'administrador devia dedicar, a la seua missió, una quarta part del seu temps de l'any, el treball no era un càrrec a temps complet, pero sembla que representava encara un considerable treball.

En vista del seu estat consular, un senatus-consulta de l'11 a. C., va establir que durant els seus viages fòra de Roma, el comissionat de les aigües estaria acompanyat per dos lictors per a fer complir la llei si fora necessari, aixina com per tres esclaus, entre ells un arquitecte, un secretari i un empleat. Dins de la ciutat, devia separar-se de les seues lictores. Gojava de certa immunitat i del dret a usar la toga pretexta (toga praetexta).

Responsabilitats

El curator de l'aigua era responsable de supervisar tota la ret de suministrament d'aigua, des de la captura fins a la distribució. El seu personal era responsable del manteniment dels aqüeductes i de tots els anexos colocats en les seues rutes, com a arcs de retenció, canonades de sifón i estanys d'aigües residuals. També mantenien les torres d'aigua, cisternes, estanys, fonts i desaiguadors que els servien. El comissionat lluitava contra els residus, busca de fugues, anticipació d'accidents de tot tipo, gestionava els recursos hídrics i garantisava la coordinació administrativa adequada dels servicis. També s'ocupava de qüestions llegals relacionades en l'intercanvi d'aigua, els conflictes entre particulars, el frau i el tràfic illegal. De fet, si l'aigua s'agotava, podia provocar una crisis social, disturbis per part de la població romana, en este cas la plebe que estava directament amenaçada. L'alimentació regular i les fonts suficients també era essencial per al vigiles urbains la missió del qual era apagar incendis.

La llegislació

Des de l'11 a. C., es va aprovar una série de lleis per a ajudar i controlar l'acció del comissionat. Ademés de la seua missió de gestió i manteniment de la ret del suministrament d'aigua, era responsable de fer complir la llegislació imperial en esta àrea, les lleis que Frontino donen una visió general de la ciutat de Roma, pero que existien en cada ciutat per a contrarrestar qualsevol intent de frau, les pràctiques illegals es varen generalisar en aquell moment, a sovint en la complicitat del personal del departament d'aigua. L'aigua es podia desviar dels canals i canals «punchar-los» i insertar canonades illegalment, és dir, sense l'aprovació del comissionat. Frontino, comissari en el I, es va donar conte de quànt es reduïa la capacitat dels aqüeductes, estimant que més de la mitat de l'aigua transportada pels aqüeductes no aplegava al seu destí final. Per a evitar l'extracció excessiva d'aigua, una llei requeria el desenroll d'un espai lliure i desocupado de 4.5 metros al voltant d'aqüeductes elevats i 1.5 metros al voltant d'aqüeductes subterràneus. L'objectiu era facilitar l'accés als equips i evitar estructures o la plantació d'arbres que podien danyar els conductes.

Sistema de concessions

En els primers temps, tota l'aigua s'usava per a les necessitats públiques i les persones privades únicament tenien l'us privat de l'aigua que es filtrava des de les canonades. Poc a poc, es va deixar als particulars la possibilitat de llogar un suministrament d'aigua insertant una desviació en la ret elèctrica en l'acort del comissionat de l'aigua. Baix l'imperi Romà, els embassaments privats també estaven permesos, ells alimenten les cisternes en cases que lloguen un suministrament. Les concessions privades d'aigua varen ser un privilegi otorgat per l'emperador per a la ciutat de Roma i pels poders municipals en les províncies. No eren atribuïdes fàcilment. De fet, primer es feya un examen cuidadós de les disponibilitat. El destinatari rebia l'aigua directament en casa. Els artesans, especialment els curtidores i teñidores, pagaven per l'aigua que utilisaven en els seus tallers. Els patricios rics que desijaven tindre accés directe a l'aigua en la seua propietat privada també devien pagar una tarifa per a obtindre este privilegi. El dret d'accés a l'aigua no es podia transmetre ya siga per herència o per compra, lo que conduïa regularment a tindre que instalar o extraure els canonades.

Bibliografia

• Homo, Léon (1971). Rome impériale et l'urbanisme dans l'Antiquité, Albin Michel.
• Pelletier, André (1982). L'urbanisme romain sous l'Empire (en francés), París: Picard.
• Aicher, Peter J. (1995). Guide to the Aqueducts of Ancient Rome (en anglés), Bolchazy-Carducci Publishers.
• Malissard, Alain(1997).«Rome et la gestion dones eaux à l'époque de Frontin».Els Aqueducs de la Gaule Romaine et dones Régions voisines, Caesarodunum.XXXI: 559-572.(en francés)
• Duret, Luc; Néraudau, Jean-Paul (2001). Urbanisme et métamorphose de la Rome antique (en francés), Els Belles Lettres.
• Daguet-Gagey, Anne (2001). Els grans curatèles urbaines. Rome, ville et capitale : de César à la fi dones Antonins (en francés), Éditions du Temps, pp. 89-112. ISBN 2-84274-173-0.
• Lefebvre, Sabine (2011). L'administration de l'empire romaind'Auguste à Dioclétien (en francés), Armand Colin. ISBN 978-2-200-35575-3.