Cultius alimenticis microbianos
Els cultius alimenticis microbians són bactèries vives, rent o foncs que s'utilisen en la producció d'aliments. Els cultius alimenticis microbians porten a terme el procés de fermentació en els aliments. Utilisat pel ser humà des del Neolític (al voltant de 10 000 anys abans de Crist)[1] la fermentació ajuda a conservar els aliments peridors i a millorar les seues qualitats nutricionals i organolépticas (en este cas, gust, vista,olfat, tacte). En 1995, els aliments fermentats representaven entre un quarto i un terç dels aliments consumits en Europa Central.[2] S'identifiquen i descriuen més de 260 espècies diferents de cultius alimenticis microbians pel seu us beneficiós en productes alimenticis fermentats a nivell mundial,[3] lo que demostra l'importància del seu us.
Els fonaments científics de la funció dels microbis en la fermentació varen escomençar a construir-se en els descobriments de Louis Pasteur en la segona mitat del XIX.[4][5] Un ampli estudi científic seguix caracterisant taxonòmicamente, fisiològicamente, bioquímicamente i genèticament els cultius alimentaris microbians utilisats tradicionalment en la fermentació d'aliments. Açò permet comprendre millor i millorar el processament tradicional dels aliments i obri nous camps d'aplicació.
Resum històric
Els microorganismes són la forma de vida més antiga de la Terra, ya que varen evolucionar per primera volta fa més de tres mil millons d'anys.[6][7][8] Els nostres antepassats varen descobrir cóm aprofitar el poder dels microorganismes per a fabricar nous aliments,[9][10][11][12][13] inclús si no coneixien la ciència darrere de lo que estaven fent.
Fites
1665—Robert Hooke i Anton van Leeuwenhoek observen i descriuen per primera volta microorganisme.[14]
1857–1876—Louis Pasteur demostra la funció dels microorganismes en la fermentació làctica i alcohòlica.[15]
1881—Emil Christian Hansen aïlla Saccharomyces carlsbergensisun cultiu de rent pura, que hui en dia s'usa àmpliament en l'elaboració de cerveses lager.[16]
1889–1896—Herbert William Conn, Vilhelm Storch i Hermann Weigmann demostren que les bactèries són responsables de l'acidificació de la llet i la crema.[17]
1897—Eduart von Freudenreich aïlla Lactobacillus brevis.[18]
1919—Sigurd Orla-Jensen classifica les bactèries de l'àcit làctic sobre la base dels patrons de resposta fisiològica de les bactèries.[19]
A partir de la década de 1970, inicia la producció dels primers cultius industrials concentrats, congelats o liofilizados, per a l'inoculació directa de la llet processada, millorant la regularitat dels processos de producció.
Funció dels cultius alimenticis microbians en els aliments
Els cultius alimentaris microbians conserven els aliments per mig de la formació demetabòlits inhibidors com elàcit orgànic (àcit làctic, àcit acètic, àcit fórmico, àcit propiónico), etanol, bacteriocinas, etc., a sovint en combinació en una disminució de l'activitat de l'aigua (per secat o us de sal).[20][21] Ademés, els cultius alimentaris microbians ajuden a millorar la seguritat alimentària per mig de l'inhibició de patògens o l'eliminació de composts tòxics.[22][23][24] Els cultius alimentaris microbians també milloren el valor nutricional i la calitat organoléptica dels aliments.[25][26][27][28][29][30]
Els cultius alimenticis microbians utilisats en la fermentació alimentària es poden dividir en tres grups principals: bactèries, rent i verdets.
Bactèries
Els cultius alimentaris bacterians es poden dividir en cultius iniciadores i probióticos.
Els cultius iniciadores tenen principalment una funció tecnològica en la fabricació d'aliments. S'utilisen com a ingredients alimentaris en una o més etapes del procés de fabricació d'aliments i desenrollen l'activitat metabòlica desijada durant el procés de fermentació o maduració. Contribuïxen a una o múltiples propietats úniques d'un producte alimentici, especialment pel que fa al sabor, color, textura, seguritat, conservació, nutrició.[31][32]Erro en la cita: L'element <ref> no es vàlit;
el nom no pot ser un numero sancer simple. Utilise un títul descriptiu
Els probióticos tenen un paper funcional, que es referix a la capacitat de certs microbis per a conferir beneficis per a la salut al consumidor.[33][34]
Generalment, les bactèries utilisades com a cultiu iniciador no són les mateixes que s'utilisen com probióticos. No obstant, hi ha casos en els que una bactèria es pot utilisar com a cultiu iniciador i com probiótico[35][36] Actualment, la comunitat científica està tractant de profundisar la comprensió de les funcions que eixerciten els microbis en el processament d'aliments i la salut humana.[37][38]
Les bactèries més importants en la fabricació d'aliments són les espècies de Lactobacillus , pertanyents al grup de lasácido làctic.
Les bactèries més importants en fabricació alimentària són espècie, pertanyent al grup de bactèries d'àcit làctic .[39]
Els cultius alimenticis bacterians són responsables de l'aroma, sabor i textura dels formages i productes làcteus fermentats com yogurt, ayran, doogh, skyr o ymer. Contribuïxen a desenrollar el sabor i el color de productes fermentats com el salami, pepperoni i cuixot sec. Les bactèries de l'àcit làctic convertixen l'àcit málico inestable[40] que està present de forma natural en el vi en àcit làctic estable. Esta fermentació maloláctica conferix l'estabilitat característica dels vins d'alta calitat que milloren en l'almagasenament.[41]
Les bactèries de l'àcit làctic també s'utilisen en suplements alimenticis com probióticos que ajuden a restablir l'equilibri en la biota intestinal humana.[42]
Rent
El rent més conegut en la producció d'aliments, Saccharomyces cerevisiae,s'ha utilisat en l'elaboració de cervesa i horneado durant mils d'anys.
S. cerevisiae s'alimenta dels sucres presents en la massa de pa i produïx el gas diòxit de carbono. Açò forma bombetes dins de la massa, lo que fa que s'expandixca i el pa s'eleve.
Varis rent diferents s'utilisen en l'elaboració de cervesa, a on fermenten els sucres presents en l'ordi malteada per a produir alcohol.[43] Un dels més comuns és S. cerevisiae. El mateix cep de S. cerevisiae que també es pot usar en la panificació s'usa per a fer cerveses tipo ale. Li la coneix com rent d'alta fermentació perque crea una bromera en la part superior de l'infusió. Els rent de fermentació baixa, com S. pastorianus, s'utilisen més comunament para fa lagers.[44] Fermenten més sucres en la mescla que els rent de fermentació superior, lo que dona un sabor més net.
L'alcohol en el vi es forma per la fermentació dels sucres en el suc de raïm, en diòxit de carbono com subproducte. El rent està present de forma natural en els hollejos i açò per sí solament pot ser suficient per a que es produïxca la fermentació de sucres en alcohol. Per lo general, s'agrega un cultiu de rent pur, en major freqüència S. cerevisiae, per a garantisar que la fermentació siga confiable.[45] Atres cultius de rent com Pichia, Torulaspora i Kluyveromyces estan presents de forma natural o s'afigen per a crear sabors especials en el vi. El va vindre espumoso, inclós el champany, s'elabora agregant més rent al vi quan s'embotella. El diòxit de carbono format en esta segona fermentació queda atrapat en forma de bombetes.[46]
Els rent també s'utilisen per a produir productes de quefir,[47] formages madurs semiblandos i begudes de soja fermentades.[48]
Foncs
Tres tipos principals de formage depenen dels foncs per les seues propietats característiques: formage azul, formage tendre curat (com camembert i brie) i formage llavat en corfa (époisses i taleggio).
Per a fer formage blau, el formage es tracta en un fonc, generalment Penicillium roqueforti, mentres encara està en forma de quallada solta. A mida que el formage madura, el verdet creix, creant venes blaves en el seu interior que li donen al formage el seu sabor característic. Els eixemples inclouen stilton, roquefort i gorgonzola.[49]
Els formages madurs blans com el brie i el camembert s'elaboren permetent que P. camemberti creixca en l'exterior del formage, lo que fa que envellixquen de fòra cap a dins. El verdet forma una costra blanca suau i l'interior es torna líquit en una fort sabor.[50]
Els formages llavats en corfa com el limburger també maduren cap a dins, pero ací, com sugerix el nom, es llaven en salmorra i atres ingredients com la cervesa i el vi que contenen foncs.Açò també els fa atractius per a les bactèries, que se sumen al sabor.[51]
Tradicionalment, les inoculació dels embotits en foncs es feyen en la biota autòctona de les matances. Es poden utilisar diferents foncs (com P. chrysogenum i P. nalgiovense) per a madurar les superfícies de les salchichas. Els cultius de foncs desenrollen l'aroma i milloren la textura dels embotits. També contribuïxen a acurtar el periodo de maduració i a preservar la calitat natural. Açò amplia la vida útil del producte cárnico.[52][53][54]
En el passat, la salsa de soya es feya mesclant soja i atres grans en un fonc (Aspergillus oryzae o A. sojae) i rent. A continuació, esta mescla es va deixar fermentar al sol.[55] Hui la salsa de soja s'elabora en condicions controlades. Els ingredients clau del sabor que es formen en este procés són les sales de l'aminoàcit àcit glutámico, en particular el glutamat monosódico.[56]
Referències
- ↑ Prajapati, J.B.; Nair, B.M. (2003). Farnworth, E.R. (ed.). The history of fermented foods in Fermented Functional Foods, CRC Press, Boca Raton, New York, London, Washington DC, pp. 1–25.
- ↑ Holzapfel, W.H.; Schillinger, U.; Geisen, R.(January 1995).«Biological Preservation of Foods with Reference to Protective Cultures, Bacteriocins and Food-Grade Enzymes».International Journal of Food Microbiology.24(3): 343–362.doi:10.1016/0168-1605(94)00036-6.
- ↑ Bourdichon, F., Casaregola, S., Farrokh, C., Frisvad, J.C., Gerds, M.L., Hammes, W.P., Harnett, J., Huys, G., Laulund, S., Ouwehand, A., Powell, I.B., Prajapati, J.B., Bardiça, Y., Ter Schure, E., Van Boven, A., Vankerckhoven, V., Zgoda, A., Tuijtelaars, S., Bech Hansen, E.(2012).«Food fermentations: Microorganisms with technological beneficial use».International Journal of Food Microbiology.154(3): 87–97.doi:10.1016/j.ijfoodmicro.2011.12.030.
- ↑ Wyman, J.(1862).«Spontaneous generation».British Medical Journal.2(90): 311–312.doi:10.1136/bmj.2.90.311.
- ↑ Farley, J.; Geison, G.L.(1974).«Science, politics and spontaneous generation in nineteenth-century France: the Pasteur-Pouchet debat».Bulletin of the History of Medicine.48(2): 161–198.
- ↑ (2006).«Fossil evidence of Archaean life».Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci.361(1470): 869–85.doi:10.1098/rstb.2006.1834.
- ↑ (2003).«Archean microfossils: a reappraisal of early life on Earth».Res Microbiol.154(9): 611–7.doi:10.1016/j.resmic.2003.08.006.
- ↑ (2006).«Cell evolution and Earth history: stasis and revolution».Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci.361(1470): 969–1006.doi:10.1098/rstb.2006.1842.
- ↑ McGovern, P. E.; Zhang, J.; Tang, J.; Zhang, Z.(2004).«Fermented beverages of pre- and proto-historic China».Proceedings of the National Academy of Sciences.101(51): 17593–17598.doi:10.1073/pnas.0407921102.
- ↑ «8,000-year-old wine unearthed in Geòrgia». The Independent (2003-12-28). Consultat el 2007-01-28.
- ↑ «Now on display ... world's oldest known wine jar». Archivat des de l'original, el 2008-12-16. Consultat el 2007-01-28.
- ↑ «Fermented fruits and vegetables. A global perspective». FAO Agricultural Services Bulletins - 134. Archivat des de l'original, el 2007-01-19. Consultat el 2007-01-28.
- ↑ Cavalieri, D; McGovern P.E.; Hartl D.L.; Mortimer R.(2003).«Evidence for S. cerevisiae fermentation in ancient wine.».Journal of Molecular Evolution.57(Suppl 1): S226–32.doi:10.1007/s00239-003-0031-2.Consultat el 2007-01-28.
- ↑ Gest, H., H(2004).«The discovery of microorganisms by Robert Hooke and Antoni van Leeuwenhoek, Fellows of The Royal Society».Notes and Records of the Royal Society of London.58(2): 187–201.doi:10.1098/rsnr.2004.0055.
- ↑ John Long Wilson. «Stanford University School of Medicine and the Predecessor Schools: An Historical Perspective». Archivat des de l'original, el 2013-04-20. Consultat el 2012-08-08.
- ↑ «Emile Christian Hansen». Encyclopædia Britannica.
- ↑ Jespersen, L.; Josephsen, J. (2004). Hui, Y.H. (ed.). Starter Cultures and Fermented Products in Handbook of Food and Beverage Fermentation Technology, CRC Press. ISBN 978-0-8247-4780-0.
- ↑ «La biodiversité dones microorganismes dones produits laitiers». Els microorganismes bénéfiques de l’industrie de transformation du lait. INRA (March 2012). Consultat el 2012-08-08.
- ↑ «Sigurd Orla-Jensen». Biokemisk Forening.
- ↑ Ross, R.P., Morgan, S., Hill, C.(2002).«Preservation and fermentation: past, present and future».International Journal of Food Microbiology.79(1–2): 3–16.doi:10.1016/s0168-1605(02)00174-5.
- ↑ Gaggia, F., Vaig donar Gioia, D., Baffoni, L., Biavati, B.(2011).«The role of protective and probiotics cultures in food and feed and their impact on food safety».Trends in Food Science and Technology.22: S58–S66.doi:10.1016/j.tifs.2011.03.003.
- ↑ Hammes, W.P., Tichaczek, P.S.(1994).«The potential of lactic acid bactèria for the production of safe and wholesome food».Zeitschrift für Lebensmittel-Untersuchung und -Forschung.198(3): 193–201.doi:10.1007/bf01192595.
- ↑ van Boekel, M., Fogliano, V., Pellegrini, N., Stanton, C., Scholz, G., Lalljie, S., Somoza, V., Knorr, D., Jasti, P.R., Eisenbrand, G.(2010).«A review on the beneficial aspects of food processing».Molecular Nutrition & Food Research.54(9): 1215–1247.doi:10.1002/mnfr.200900608.
- ↑ Poutanen, K., Flander, L., Katina, K.(2009).«Sourdough and cereal fermentation in an nutritional perspective».Food Microbiology.26(7): 693–699.doi:10.1016/j.fm.2009.07.011.
- ↑ Marilley, L., Casey, M.G.(2004).«Flavors of cheese products: metabolic pathways, analytical tools and identification of producing strains».International Journal of Food Microbiology.90(2): 139–159.doi:10.1016/s0168-1605(03)00304-0.
- ↑ Smit, G., Smit, B.A., Engels, W.J.(2005).«Flavor formation by lactic acid bactèria and biochemical flavor profiling of cheese products».FEMS Microbiology Reviews.29(3): 591–610.doi:10.1016/j.femsre.2005.04.002.
- ↑ Lacroix, N., St Gelais, D., Champagne, C.P., Fortin, J., Vuillemard, J.C.(2010).«Characterization of aromatic properties of old-style cheese starters».Journal of Dairy Science.93(8): 3427–3441.doi:10.3168/jds.2009-2795.
- ↑ Sicard, D., Legras, J.L.(2011).«Bread, beer and wine: yeast domestication in the Saccharomyces sensu strict complex».Comptes Rendus Biologies.334(3): 229–236.doi:10.1016/j.crvi.2010.12.016.
- ↑ «Raw-fermented sausages». Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO). Archivat des de l'original, el 27 de giner de 2019. Consultat el 2012-08-08.
- ↑ Wu, Z.-Y., Zhang, W.-X., Zhang, Q.-S., Hu, C., Wang, R., Liu, Z.-H.(2009).«Developing New Sacchariferous Starters for Liquor Production Based on Functional Strains Isolated from the Pits of Several Famous Luzhou-flavor Liquor Brewers».Journal of the Institute of Brewing.115(2): 111–115.doi:10.1002/j.2050-0416.2009.tb00354.x.
- ↑ Mogra, R., Choudhry, M.(2008).«Effect of starter culture on the development of curd».J. Dairying, Foods & H.S..27(2): 130–133.
- ↑ Wu, Z.-Y., Zhang, W.-X., Zhang, Q.-S., Hu, C., Wang, R., Liu, Z.-H.(2009).«Developing New Sacchariferous Starters for Liquor Production Based on Functional Strains Isolated from the Pits of Several Famous Luzhou-flavor Liquor Brewers».Journal of the Institute of Brewing.115(2): 111–115.doi:10.1002/j.2050-0416.2009.tb00354.x. Erro en la cita: L'element
<ref>no es vàlit; el nom no pot ser un numero sancer simple. Utilise un títul descriptiu - ↑ «Health and Nutritional Properties of Probiotics in Food including Powder Milk with Live Lactic Acid Bactèria». Report of a Joint FAO/WHO Expert Consultation on Evaluation of Health and Nutritional Properties of Probiotics in Food Including Powder Milk with Live Lactic Acid Bactèria. World Health Organisation of the United nations (WHO). Archivat des de l'original, el 14 May 2012. Consultat el 2012-08-08.
- ↑ Rijkers, G.T., de Vós, W.M., Brummer, R.-J., Morelli, L., Corthier, G., Marteau, P.(2011).«Health benefits and health claims of probiotics: bridging science and màrqueting».British Journal of Nutrition.106(9): 1291–6.doi:10.1017/s000711451100287x.
- ↑ Heller, K.J.(2001).«Probiotic bactèria in fermented foods: product characteristics and starter organisms».The American Journal of Clinical Nutrition.73(2): 374s–379s.doi:10.1093/ajcn/73.2.374s.
- ↑ Vinderola, C.G., Reinheimer, J.A.(2003).«actic acid starter and probiotic bactèria: a comparative "in vitro" study of probiotic characteristics and biological barrier resistance».Food Research International.36(9–10): 895–904.doi:10.1016/s0963-9969(03)00098-x.
- ↑ Szabo, L.. «New research on probiotics shows promise», USA Today, 2012-05-08. Consultat el 2012-08-08.
- ↑ «Human Microbiome Project». Consultat el 8 Mar 2012.
- ↑ «Fermented fruits and vegetables. A global perspective». Chapter 5 - Bacterial fermentations. Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO). Consultat el 2012-08-08.
- ↑ Ribéreau-Gayon, P., Dubourdieu, D., Donèche, B., Lonvaud, A. (2006). Handbook of Enology, Volume 1: The microbiology of wine and vinifications, J.Wiley & Sond Ltd., Chichester, U.K..
- ↑ Lonvaud-Funel, A. (1999). «Lactic acid bactèria in the quality improvement and depreciation of wine», Lactic Acid Bactèria: Genetics, Metabolism and Applications (vol. 76), pp. 317–331. doi:10.1007/978-94-017-2027-4_16. ISBN 978-90-481-5312-1.
- ↑ Gueimonde, M.; dels Reis-Gavilà, C.G.; Borja Sánchez, B. (2011). «Stability of Lactic Acid Bactèria in Foods and Supplements», Von Wright, A. (ed.). Lactic Acid Bactèria, Microbiological and Functional Aspects, 4th edició, CRC Press. ISBN 978-1-4398-3677-4.
- ↑ «Biochemistry of yeast fermentation». University of British Columbia. Archivat des de l'original, el 2013-10-04. Consultat el 2012-08-08.
- ↑ Libkinda, D., Hittingerb, C.T., Valériod, E., Gonçalvesd, C., Doverb, J., Johnstonb, M., Gonçalvesd, P., Sampaiod, J.P.(2011).«Microbe domestication and the identification of the wild genetic estoc of lager-brewing yeast».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.108(35): 14539–14544.doi:10.1073/pnas.1105430108.
- ↑ Mills, D.A., Phister, T., Neeley, E., Johannsen, E. (2008). Cocolin, L. (ed.). Wine Fermentation in Molecular Techniques in the Microbial Ecology of Fermented Foods, Springer.
- ↑ «The Methods of Producing Sparkling Wine». John Wiley & Sons, Inc.. Consultat el 2012-08-08.
- ↑ «Kefir, The champagne of Dairy Products». Armand-Frappier Museum.
- ↑ «Kefir, The champagne of Dairy Products». Armand-Frappier Museum.
- ↑ Nelson, J.H.(1970).«Production of Blue cheese flavor via submerged fermentation by Penicillium roqueforti».Journal of Agricultural and Food Chemistry.18(4): 567–569.doi:10.1021/jf60170a024.
- ↑ Leclercq-Perlat, M.N.(2004).«Controlled production of Camembert-type cheeses.».Journal of Dairy Research.71(3)
- ↑ «Washed Rind Cheese». Dairy Austràlia. Archivat des de l'original, el 2012-08-20. Consultat el 2012-08-09.
- ↑ Ludemann, V., Pose, G., Moavro, A., Maliaviabarrena, M.G., Fandiño, F., Ripoll, G., Basílico, J.C., Pardo, A.G.(September 2009).«Toxicological assessment of Penicillium nalgiovense strains for use as starter cultures in the manufacture of dry fermented sausages».Journal of Food Protection.72(8): 1666–70.doi:10.4315/0362-028X-72.8.1666.
- ↑ Marianski, S., Mariański, A. (2009). The Art of Making Fermented Sausages, Bookmagic LLC.
- ↑ Lund, B., Baird-Parker, A.C., Gould, G.W. (2000). Microbiological Safety and Quality of Food, Aspen Publishers Inc..
- ↑ Machida, M., Yamada, O., Gomi, K.(2008).«Genomics of Aspergillus oryzae: Learning from the History of Koji Mold and Exploration of Its Future».DNA Research.15(4): 173–183.doi:10.1093/dnares/dsn020.
- ↑ «MSG». New South Wales (Austràlia) Food Authority. Archivat des de l'original, el 4 de decembre de 2018. Consultat el 17 de novembre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultivos alimenticios microbianos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.