El símbol de cor (❤️) és un ideograma usat per a expressar l'idea d'afecte, carinyo o amor, especialment si es tracta d'amor romàntic. D'igual forma, en un sentit metafòric representa la creència de que eixe sentiment deuria ocupar un lloc central en la vida de les persones i de que este a la seua volta s'origina en lo profunt, en el fondo o des del centre de l'ànima, fent alusió a la posició en la que es troba l'orgue del cor en el cos humà i a l'importància que té la seua funció per a la vida. Per a expressar el sentiment contrari o de desamor, s'ampra el símbol de cor trencat (💔) o, en ocasions, un astellat, que són un cor partit per la mitat i un fet péntols, respectivament, encara que la mitat d'un cor també pot representar l'idea d'un amor incomplet que es complementaria trobant l'atra mitat, lo que a sovint es dona a entendre en l'expressió en espanyol de «mija taronja».

Un símbol de cor.

En Unicode, el símbol de cor és U+2661 (♡).

Història

Orige del símbol

 
Una moneda d'argent de l'antiga ciutat-estat grega de Cirene en un símbol en forma de cor que representava un fruit o llavor de silfio plasmada en una de les seues cares, aproximadament del sigle VI o V a. C.

L'orige del símbol de cor sembla ser incert, i existixen diverses teories. L'idea del cor com a font d'amor es remonta com a mínim a fa varis milenis en l'Índia, China i Japó, en el concepte de chakres com a centres de la «energia vital universal», dels quals el que es troba a l'altura del cor es manifesta, segons s'afirma, en forma d'amor i compassió.

Respecte al símbol pròpiament dit, hi ha qui ho atribuïx a una planta originària del nort d'Àfrica, coneguda com silfio[1] (generalment considerada un fenollera jaganta extint, encara que alguns afirmen que la planta és realment Ferula tingitana;[2] no confondre en el gènero actual Silphium).

Se sap que una de les primeres civilisacions en utilisar gràficament el cor va ser la de l'Antic Egipte, com ho demostren numeroses vaixelles de ceràmica de mills anys d'antiguetat que tenen plasmades figures paregudes al símbol de cor. Ademés, els egipcíacs ya coneixien la vital importància que té la funció del cor en el cos, encara que no es té certea de que hagen relacionat eixos símbols en el concepte d'amor. Despuix dels egipcíacs, la següent civilisació en usar figures paregudes a cors va ser l'Antiga Grècia. En l'antiga colónia grega de Cirene, s'han trobat monedes en figures semblants a cors, encara que es té constància de que eixos símbols no representaven cors, sino fulls de silfio.[3]

Durant el VII, la ciutat-estat de Cirene tenia un lucratiu negoci en dita planta, ara extinta. Encara que s'usava principalment com condiment, tenia la reputació de posseir un valor adicional com método anticonceptiu. La planta era tan important per a l'economia de Cirene que es varen falcar eixes monedes en l'image de la baïna o clafoll de la planta,[4] la qual tenia la forma del símbol del cor que coneixem actualment. Segons esta teoria, dit símbol es va associar inicialment en el sexe, i, posteriorment, en l'amor.[5]

Primers usos alusivos a l'amor

 
La més antiga representació visual coneguda del símbol de cor, en la que un home enamorat entrega el seu cor a la seua enamorada, en un manuscrit migeval francés de mitan del XIII.

Abans del XIV, el símbol no era associat en el concepte d'amor, pero la forma geomètrica en sí ya es trobava en fonts molt més antigues, no obstant, en eixos casos no representava al cor sino a diferents tipos de fulles. En possibles antecessors directes en el XIII, la figura i el seu us metafòric relacionat en l'amor va escomençar a donar-se a finals de l'Edat Mija i es va tornar popular durant el XVI.[6]

 
El Sagrat Cor de Jesús va ser un dels conceptes que va propiciar que el símbol de cor es popularisara. Pintura a l'oli sobre llenç de l'escola portuguesa, XIX.

l'Iglésia catòlica sosté que la forma del símbol no va aparéixer fins al XVII, quan Santa Margarita María Alacoque va tindre una visió del mateix rodejat d'espines. Este símbol es va fer conegut com el Sagrat Cor de Jesús, es va associar en l'amor i la devoció, i va escomençar a aparéixer a sovint en vidrieres i atres tipos d'iconografia eclesiàstica. No obstant, encara que el Sagrat Cor provablement popularisara el símbol que hui coneixem, la majoria dels erudits coincidixen que ya existia des de molt abans del XV.[5]

Existixen atres idees menys romàntiques sobre l'orige del seu us relacionat en l'amor. Alguns afirmen que la forma actual del símbol va sorgir simplement de burdos intents de dibuixar un cor humà real, l'orgue que els antics, entre ells Aristòtil, creïen ser el contenidor de totes les passions. Un important erudit sobre l'iconografia del cor sosté que l'imprecisa descripció anatòmica que va fer el filòsof, com un orgue de tres cambres en la part superior redonejada i l'inferior puntaguda, va poder haver inspirat als artistes migevals a l'hora de crear lo que hui coneixem com la «forma de cor».[7] A la seua volta, la tradició migeval de l'amor cortés va poder haver reforçat l'associació del símbol en l'amor romàntic.[5][8]

Modernitat

 
Un cor travessat per una flecha de cupido, símbol de l'amor romàntic.

Els cors varen escomençar a proliferar quan l'intercanvi de cartes d'amor durant el Dia de Sant Valentí va guanyar popularitat en Anglaterra en el XVII. En un principi, les cartes eren simples, pero els victorians varen fer que anaren més elaborades, amprant el símbol del cor en conjunció en cintes i llaços.[5]

En 1977, el dissenyador gràfic nortamericà Milton Glaser va crear el conegut logotip de «I❤️NY» que conté un cor que reemplaça el verp en anglés «símbolo de corazón» (traduït en espanyol com «amar» o «voler») dissenyat com a part d'una campanya publicitària per a promoure el turisme en la ciutat de Nova York. En l'actualitat i per la popularitat del logotip, és comú que en anglés es reemplace el verp ««media naranja»» per un cor.[9]

El símbol de cor va ser utilisat en videojocs com The Legend of Zelda (1986) o Super Mario Bros 2 (1987, 1998) per a representar salut o punts de vida. Actualment videojocs com Minecraft i molts uns atres seguixen representant la salut en cors, influenciats pels primers videojocs arcade en els que açò era costum.

 
As de cors en un naïp, present en la baralla anglesa i en la baralla francesa.

Actualment, el símbol està estés per tot lo món civilisat, i pot trobar-se en els més diversos àmbits i llocs, per eixemple en els naïps de diverses baralles, com l'anglesa, la francesa o la bàvara, tapissos, pintures,[5] i com a element decoratiu en objectes quotidians. També constituïx l'emblema de la Cardiologia.[10]

Hui en dia, el cor és un símbol que representa no solament a l'amor,[11] sino també a festivitats i l'amistat.[12] Entre lo més simbòlic del Dia de Sant Valentí està el símbol del cor.[13]

Heràldica

 
Escut d'armes del Principat de Luneburgo, en la que apareixen figures de cor.

Els primers símbols de cor en heràldica apareixen en el XII; els cors en l'escut de Dinamarca es remonten a l'estandart real dels reis de Dinamarca, a la seua volta basat en un sagell ya usat des de principis de la década de 1190. No obstant, encara que en elles clarament s'aprecien figures en forma de cor, no representaven cors ni cap idea relacionada en l'amor, sino que s'assumix que representaven fulls de la família de les ninfeàcees.


Les càrregues heràldiques en les que es representen cors es varen fer més comuns a principis de l'Era Moderna, en el Sagrat Cor representat en l'heràldica eclesiàstica i els cors que representen l'amor que apareixen en els escuts burguesos. Més tart, els cors també es varen convertir en elements populars en els escuts municipals.

Vore també

Referències

  1. ↑ J.L.Tatman, (octubre de 2000) Silphium, Silver and Strife: A History of Kyrenaika and Its Coinage Celator 14 (10): 6-24.
  2. ↑ Did the ancient Romans use a natural herb for birth control?, The Straight Dope, 13 d'octubre de 2006.
  3. ↑ «¿D'on prové el símbol del cor?». Ideal (6 de juny de 2015). Consultat el 27 de giner de 2021.
  4. ↑ The Secret of the Heart, www.heartsmith.com.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Keelin McDonell. The Shape of My Heart. Where did the ubiquitous Valentine's symbol menja from?.
  6. ↑ Kemp (2011), 96–99.
  7. ↑ Craig T. Basson. Nature Medicine 6, 857 (2000), doi:10.1038/78598.
  8. ↑ «¿Qué és l'amor? | Els Valors», Els valores, 19 d'abril de 2018. Consultat el 6 de juny de 2018 (en es-es).
  9. ↑ Grimes, William (26 de juny de 2020). «Milton Glaser, Master Designer of ‘I ♥ NY’ Logo, Is Dead at 91» (en en-us). The New York Times. Consultat el 28 de giner de 2021.
  10. ↑ Armin Dietz. Herzsymbol & Herzbestattung: Eine Kulturgeschichte dones menschlichen Herzens.
  11. ↑ Frontera, Carlos Juvera | La Veu de la. «¿Per qué el cor és el símbol de l'amor?» (en es). La Veu de la Frontera | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Mexicali, Baixa Califòrnia i el Món. Consultat el 2024-02-15.
  12. ↑ Clarín, Redacció (2023-02-14). «Sant Valentí: ¿Per qué el cor és el símbol de l'amor?» (en es). Clarín. Consultat el 2024-02-15.
  13. ↑ «Dia de Sant Valentí 2023: per qué usem el cor com a símbol de l'amor» (en es). El Diari NY (2023-02-14). Consultat el 2024-02-15.

Bibliografia

  • Martin Kemp, "The Heart" in Christ to Coke: How Image Becomes Icon, Oxford University Press, 2011, 81–113.
  • (2000).«The Shape of the Heart: A Contribution to the Iconology of the Heart».Elsevier Health Sciences.
  • Vinken, P(2001).«How the heart was held in medieval art».The Lancet.358(9299): 2155–2157.doi:10.1016/S0140-6736(01)07224-5.