Clivia
Clivia és un gènero de monocotiledónees oriundes d'Àfrica meridional. Són perennes no leñosas, en fulles de color vert obscur, llargues i estretes que produïxen arracades de flors acampanadas roges o anaranjadas al final d'un llarc talle, assemblant-se als lliris. De les 6 espècies conegudes, Clivia miniata i les seues varietats híbrides són les més àmpliament cultivades, en flors que oscilen entre el roig anaranjado obscur al groc pàlit.
Es cultiven particularment en Bèlgica, França i China.
Descripció
[editar | editar còdic]-10.JPG)
Plantes herbàcees, imperfectament bulbosas, proveïdes de grosses raïls fasciculadas. Les fulles són perennes, en forma de cinta, llineal-oblongas, planes, coriàcees, més o menys amples, de color vert obscur, lluent; naixen des d'avall en dos grups disposts als costats del escape floral i se separen cap a dalt.[1]
Les flors són hermafrodites, actinomorfes o llaugerament zigomorfes, en forma d'embut. El color varia des del groc pàlit fins al taronja i el roig. Les flors es disponen en umbeles plurifloras en l'extremitat d'un escape central, pla, rígit, áfilo, alguna cosa més llarc que els fulls. La floració pot tindre lloc en primavera o en estiu, pero també en hivern quan li la força en el hivernàcul. El perigonio està compost per sis tépals units en la base formant un curt tubo i els segments són estesos o rectes. l'androceo està format per sis estams, insertos en la gola del perigonio, els filaments són filiformes i les anteres són oblongas, dorsifijas. l'ovari és ínfero, trilocular, en els lóculos proveïts de tres a vint òvuls. l'estil és filiforme i l'estigma és tripartido.[1][2]
El frut és una baya globosa que conté d'una a quinze llavors, d'acort a quants dels òvuls dins de l'ovari varen ser fertilizados. Les llavors de Clivia són nuetes ya que no presenten episperma o coberta de la llavor. També es diu que són «recalcitrantes» o «no ortodoxes» degut a que poden germinar espontàneament, fins a en el frut madur, pero solament poden ser almagasenades durant un periodo de temps llimitat; ademés, perden la seua viabilitat quan es desecan més allà de certs llímits.[1][2]
El número cromosòmic bàsic del gènero és x=11, els estudis cariotípicos sobre estes espècies indiquen que totes elles tenen una morfologia cromosòmica similar.[3][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Història del gènero
[editar | editar còdic]El naturaliste anglés William Burchell va ser la primera persona que va realisar una colecció de Clivia en la naturalea, prop de la boca del Gran Riu Fish en la Província Oriental del Cap en setembre de 1815. Durant principis dels anys 1820, el coleccioniste i botànic anglés, James Bowie, colectó també plantes d'esta espècie, i les va enviar a Anglaterra. En octubre de 1828, John Lindley, botànic i horticultor del Real Jardí Botànic de Kew, va descriure Clivia nobilis i la va nomenar en honor de Charlotte Florentia Clive, duquesa de Northumberland. La duquesa, descendent d'una família en gran afició per la botànica, havia cultivat moltes de les plantes de Bowie en el hivernàcul de Syon House, a la vora del Támesis, i va ser la primera en conseguir la seua floració. És curiosa la coincidència de que anara en el mateix dia d'octubre de 1828 que John Lindley i William Hooker presentaren un nou gènero basat en la mateixa planta. El nom que Hooker va propondre per al gènero va ser Imantophyllum.[5]
Una de les plantes bulbosas més cridaneres de Suràfrica, Clivia miniata, va ser descoberta en KwaZulu-Natal a principis de la década de 1850, i ha estat en cultiu en Anglaterra durant més d'un sigle i mig. Durant l'era Victoriana es va fer molt popular com planta d'interior. En 1856, el comandant Robert Garden va coleccionar una espècie de Clivia en flors péndulas en KwaZulu-Natal, va ser enviada als jardins de Kew, i més vesprada va ser descrita el botànic anglés William Jackson Hooker com Clivia gardenii en honor del seu descobridor.[5]
El descobriment de la primera forma groga de Clivia miniata en Zululandia, aproximadament en 1888 , va proveir als jardiners i mejoradores de plantes d'Anglaterra un material inestimable per a les seues coleccions. El primer informe publicat d'una clivia groga va ser realisat per William Watson en 1899 en la revista The Gardener's Chronicle, el qual va ser completat més vesprada en una descripció fomal de la varietat, a la que denomínó C. miniata var. citrina. Clivia caulescens, una atra clivia de flors péndulas que desenrolla un brot aéreu curiós, es distribuïx en l'est de Mpumalanga i en Província Septentrional del Cap.[5] Va ser descrita formalment en 1943 pel botànic surafricà Robert Allen Dyer.[6][5] Recent per a l'any 2000 va ser descrita la quinta espècie del gènero, Clivia mirabilis, pel taxónomo surafricà John Rourke.[5] El descobriment d'esta estranya espècie de clivia en l'àrea Nieuwoudtville de la Província Septentrional del Cap, va causar molt entusiasme en la comunitat botànica degut a que, contràriament a les restants espècies del gènero conegudes fins a eixe moment, esta nova espècie és capaç de tolerar condicions de ple sol i un clima mediterràneu semiárido en precipitacions estrictament hivernals.[7]
En la frontera entre Suràfrica i Swazilàndia va ser trobada una població de clivias que presentaven característiques intermiges entre C. miniata i C. caulescens, espècies en les que creixien conjuntament en la mateixa àrea. Després de detallats anàlisis es va poder concloure que, de fet, eixa població i vàries atres que després es varen ser descobrint, eren híbrits naturals entre les mencionades espècies. Per la particular ecologia a on estes poblacions varen ser trobades, li les va denominar Clivia × numbicola, o siga, la «clivia que mora en la boira». La "×" indica que és un híbrit natural, o siga, una notoespecie.[8]
Swanevelder, ZH,
Truter JT and Van Wyk, AE. 2006. A new variety
of Clivia robusta. In Bothalia 36:1. pp. 77-80.
Espècies
[editar | editar còdic]Les espècies del gènero es llisten a continuació. Per a cada una d'elles s'indica el nom binomial seguit del autor, abreviat segons les convencions i usos, la publicació vàlida,[9] i la seua distribució geogràfica.
- Clivia caulescens R.A.Dyer, Fl. Pl. South Africa 23: t. 891 (1943). Limpopo a Swazilàndia.
- Clivia gardenii Hook., Bot. Mag. 81: t. 4895 (1855). Província Oriental del Cap a KwaZulu-Natal.
- Clivia miniata (Lindl.) Bosse, Vollst. Handb. Blumengart., ed. 3, 1: 768 (1859). Suràfrica.
- Clivia mirabilis Rourke, Bothalia 32: 1 (2000). Província Occidental del Cap.
- Clivia × nimbicola Swanev., Truter & A.E.van Wyk, Bothalia 36: 78 (2006). Notoespecie originada del creuament natural entre C. caulescens i C. miniata. Swazilàndia.
- Clivia nobilis Lindl., Bot. Reg. 14: t. 1182 (1828). Província oriental del Cap.
- Clivia robusta B.G.Murray & al., Bot. J. Linn. Soc. 146: 370 (2004). Província oriental del Cap a KwaZulu-Natal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
- ↑ 2,0 2,1 H. Robbertse. Clivia Terminology. The genus Clivia. Clivia Society. Consultat el 30 de juliol de 2010.
- ↑ Ran I, Murray BG, Hammett KRW. 1999. Karyotype analysis of the genus Clivia by Giemsa and fluorochrome banding and in situ hybridization. Euphytica 106: 139±147.
- ↑ Ran I, Murray BG, Hammett KRW. 2001. Phylogenetic Analysis and Karyotype Evolution in the Genus Clivia (Amaryllidaceae). Annals of Botany 87: 823±830, 2001
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 The Clivia Society. «The Noble Family of Clive» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2009. Consultat el 23 de febrer de 2009.
- ↑ Fl. Pl. South Africa 23: t. 891 (1943)
- ↑ John Rourke & Nicky Malcolm. «Clivia mirabilis Rourke» (en anglés). Consultat el 23 de juliol de 2010.
- ↑ Anònim. 2006. Dweller in the mist Clivia x nimbicola, natural hybrid in the genus Clivia. Clivianews 15(2):9.
- ↑ Hi ha un sol nom correcte per a cada tàxon, que és aquell «vàlidament publicat», és dir, que s'até als «principis de nomenclatura». Els principis de nomenclatura, comunes a tots els còdics, són: que el tàxon no haja segut nomenat abans, que el seu nom estiga en llatí i no haja segut utilisat ya en un atre tàxon, i que estiga associat a una descripció i a un eixemplar tipo. Per a que els noms científics siguen vàlidament publicats, el nom, la descripció i l'ubicació de l'eixemplar tipo deuen ser publicats en una revista científica en revisors (açò és, en pèrits experts en el tema que revisen les publicacions per a acceptar-les, corregir-les o rebujar-les). Per a major informació sobre les regles de nomenclatura, vore Greuter, W. et al. 2000. International Code of Botanical Nomenclature (St. Louis Code). Gantner/Koeltz. ([1] [2] archivat en Wayback Machine.).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clivia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.