Calderón (música)

Figura 1. Calderón.

El calderón, corona o fermata és un signe de prolongació en el sò, en notació musical és un signe que indica un punt de repòs, allargant la duració de les figures musicals a les que afecta. És dir, esta prolongació suspén el pols que s'estava eixecutant fins a eixe moment, i la nota, silenci o barra de compàs afectada deu mantindre's durant un temps major del que indica en la partitura. La cantitat exacta de temps que es prolonga és a discreció del intérpret o del director, si be és usual doblar la duració.

En el ària dona cape és el signe que marca la finalisació de la primera part («fine»). I en els concerts per a solistes senyala els passages coneguts com cadenzes que estan dedicats a l'improvisació del soliste.

Representació gràfica

El calderón en partitures i particheles apareix representat en un signe en forma de punt que està coronat per un semicírcul. S'ubica preferentment en la part superior del pentagrama per damunt de la nota que es va a prolongar independentment de la direcció de la plica. No obstant, també pot aparéixer per baix del pentagrama.

Figura 2. Calderones afectant a diverses figures.

En informàtica

En Unicode hi ha dos símbols per al calderón que es corresponen en el calderón per damunt i per baix del pentagrama. Estos signes s'obtenen per mig dels següents còdics:

MUSICAL SYMBOL FERMATA	O+1D110
MUSICAL SYMBOL FERMATA BELOW	O+1D111	Erro al crear miniatura:

El software Lilypond reconeix quatre tipos de calderones:

Erro al crear miniatura:		Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:
shortfermata	fermata	longfermata	verylongfermata

Estos signes es varen desenrollar en el XX com una série de variants gràfiques per a representar calderones en les composicions musicals que es comenten en l'apartat següent.

Usos i efectes

A lo llarc de l'història

Edat Mija

El calderón va aparéixer en el XIV sent primer colocat en la majoria dels casos en l'última nota d'una peça.

Renaixença

És prou comuna en les obres de Guillaume Dufay i Josquin dones Prez.

Barroc

En els apanys corals de Johann Sebastian Bach i atres compositors del Barroc, el calderón a sovint només significa el final d'una frase, a on es pren alé per a continuar. En unes poques composicions per a orgue els calderones es presenten en diferents compassos de la mà dreta i esquerra, aixina com per als peus, lo que faria pràcticament impossible la seua eixecució.

XX

Alguns compositors de el XX, entre els que s'inclouen Francis Poulenc, Krzysztof Penderecki i Luigi Nono, varen ampliar l'us d'este signe per a indicar la duració aproximada, incorporant diferents tamanys i formes com el triàngul i quadrat per a representar calderones de duració diferents. Encara que no constituïx l'us estàndar, estes són algunes de les propostes:

• Indicant la duració per mig de l'adició d'una paraula com lunga per damunt o per baix d'un calderón per a indicar una duració més llarga. La paraula lunga és la forma abreviada de l'italiana lunga pausa, que significa "pausa llarga". Esta modalitat es troba comunament en la producció musical de Poulenc:

$breve$ Erro al crear miniatura:

Erro al crear miniatura:

$lunga$ Erro al crear miniatura:

• Indicant un periodo medit en segons. Eixemples:

$5^{″}$ Erro al crear miniatura:

$ca.$ ${12}^{″}$

• Utilisant calderones de diferents formes. El calderón quadrat perdent aixina el seu significat específic de punt de repòs. Escales principals:

breu	llarc

breu	mig	llarc

de molt breu a breu	de breu a mig	de mig a prou llarc	de prou llarc a llarc	de llarc a molt llarc

molt breu	breu	mig	prou llarc	llarc	molt llarc	lo més llarc possible

En l'obra de Maurice Ohana podem trobar un signe que combina el calderón de forma quadrada junt en la menge que indica la respiració. Sol aparéixer colocat en especial sobre les agranes de compàs. Açò es pot entendre com un respiració-punt de repòs breu. Per eixemple, en Dies Solis (París, Jobert, 1983). En general, Ohana sembla utilisar el calderón quadrat com un punt de repòs breu, ya siga sobre una nota o sobre un silenci.

En l'actualitat

Un calderón pot aparéixer tant al final com en mig d'una peça o moviment, i és seguit d'un silenci breu o més notes. Conforme a Brock McElheran els calderones poden ser classificats en tres tipos:

a) calderones seguits "d'un sò ininterromput",

b) calderones seguits "per un breu periodo de silenci" i

c) calderones seguits "per un llarc periodo de silenci".

Despuix d'esta classificació, este mateix autor oferix consell detallat per a l'interpretació de cada u d'estos tipos.

Un calderón pot afectar a una nota, un concorde, un silenci o una barra de compàs.

Quan acompanya a una nota, concorde o silenci es deté la mida observada fins al moment i la duració de la figura es prolonga el temps que determine l'intérpret o el director en el seu cas. Una de les opcions més habituals és doblar la duració original.

Figura 3. Eixemple de calderón en la penúltima nota.
 (🔊 Reproduir sense calderón)
 (🔊 Reproduir en calderón)
 (🔊 Reproduir en calderón que dobla el valor de la figura)

Quan afecta a una barra de compàs indica que cal realisar una pausa intercalada. El signe opost és el terme attacca que també es coloca sobre la barra de compàs per a indicar que cal continuar immediatament, sense pausa entremig.

Si afecta a un compàs sancer de pausa en totes les veus o pausa general el calderón generalment significa una acurtada i no un allargament.

Vore també

• Història de la notació en la música occidental
• Notació musical
• Articulació (música)
• Signes musicals
• Staccato
• Portato

Bibliografia

• De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
• Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
• Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
• Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
• Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.