Càrpats
Els monts Cárpatos són un sistema montanyós d'Europa Oriental que forma un gran arc de 1500 km de llongitut i uns 150 km d'esgambi mig, a lo llarc de les fronteres d'Àustria, República Checa, Eslovàquia, Polònia, Ucrània, Romania, Sèrbia i nort d'Hongria, lo que la convertix en la segona cordillera més llarga d'Europa despuix dels Alps escandinaus, en 1700 km. En els Cárpatos es troben les majors poblacions europees d'orso pardo, llop europeu, gamuzes i gats cervals, en la major concentració en Romania,[1][2][3] i més d'un terç de totes les espècies de plantes d'Europa.[4] Els Cárpatos i el seu piedemonte també concentra aigües termals i minerals. Romania alberga un terç del total europeu d'estes aigües[5][6] i és el segon país en major superfície de boscs vérgens del continent despuix de Rússia, en 250 000 hectàrees (65 %), de les quals la major part es troba en els Cárpatos.[7] Els Cárpatos meridionals constituïxen la superfície sense fragmentar més gran d'Europa.[8]

El sistema montanyós està format per cordilleres que formen un arc des de la República Checa (3 %) al noroest cap a Eslovàquia (17 %), Polònia (10 %), Hongria (4 %) i Ucrània (11 %) fins a Romania (53 %) a l'est i en les Portes de Ferro en el Danubi entre Romania i Sèrbia (2 %) al sur. La cordillera més alta dels Cárpatos són les Tatras, en la frontera entre Eslovàquia i Polònia, a on el seu pico més alt supera els 2600 metros. El segon cim més alta es troba en els Cárpatos orientals rumans en 2500 metros. Els Cárpatos estan normalment dividits en tres parts principals: els Cárpatos occidentals (República Checa, Polònia i Eslovàquia), els centrals (surest de Polònia, este d'Eslovàquia, Ucrània i Romania) i els orientals (Romania i Sèrbia).[9] Les ciutats més importants dels Cárpatos són Bratislava i Košisse, en Eslovàquia; Cracòvia en Polònia; Cluj-Napoca, Sibiu i Braşov en Romania; i Miskolc en Hongria.
Toponímia
Els noms dels Cárpatos en els idiomes centreeuropeus són: alemà i neerlandés: Karpaten; chec, polac, i eslovac: Karpaty; serbi: Карпати / Karpati; hongarés: Kárpátok; rumà: Carpați; i ucranià: Карпати (Karpaty). El nom es deriva molt provablement dels carps, una tribu dels dacios que, segons atesta Zósimo en els últims documents de l'Imperi romà, va habitar en les ales dels Cárpatos de l'Est fins a l'any 381. Una atra teoria sosté que el nom de la tribu va poder derivar del nom de les montanyes. El “Karpetes conegut” pot provindre en última instància de la raïl protoindoeuropea **sker-/**ker- , de la qual deriva la paraula albanesa “karpë” (roca), potser per una paraula del dacio que significava la “montanya”, la “roca”, o “rugoso”. En els últims documents romans, es feya referència a les montanyes cárpatas de l'est com Montes Sarmatici. Els Cárpatos occidentals varen ser cridats Carpates. La primera menció coneguda de Carpates apareix en la geografia de Claudi Ptolomeu.. En els documents hongaresos oficials dels sigles XIII i XIV, els Cárpatos es nomenen Thorchal o Tarczal, o elatinisme Montes Nivium.
Geografia
Els Cárpatos comencen en el Danubi prop de Bratislava. Rodegen Transcarpatia i Transilvania en un semicírcul gran, agranant cap al suroest, i finalisen en el Danubi prop Orşova, en Romania de modo que les Portes de Ferro separen als Cárpatos dels Montes Balcans. La llongitut total dels Cárpatos és d'uns 1500 quilòmetros. L'esgambi de la cadena d'estes montanyes varia entre 12 i 500 quilòmetros. L'esgambi més gran dels Cárpatos correspon a la seua major altura. El sistema alcança el seu màxim esgambi en el replanell de Transilvania, i en el meridià dels Montes Tatras (la cota més elevada o cim dels Cárpatos està en el Gerlachovský štít, a 2655 m sobre el nivell de la mar en el territori eslovac). L'àrea dels Cárpatos cobrix una extensió d'uns 190 000 km², i despuix dels Alps, és el sistema montanyós més extens d'Europa. Encara que habitualment es fa referència a ells com una cadena montanyosa, els Cárpatos no formen realment una successió ininterrompuda de montanyes. Més be són varis grups orogràfica i geològicament distints, presentant una varietat estructural comparable a la dels Alps. Els Cárpatos, que solament en alguns llocs conseguixen una altitut sobre de 2500 m, carixen dels grans glaciars, els abruptes cims, les extenses superfícies nevades i els numerosos i immensos llac que són comuns en els Alps. Cap àrea de la serra cárpata té neus perpètues, i no hi ha glaciars. Els Cárpatos en la seua zona de major altitut únicament alcancen una altura com la de la regió mija dels Alps, en la que compartixen un aspecte comú, clima, i flora. Els Cárpatos estan separats dels Alps pel riu Danubi. Les dos cadenes montanyoses es creuen solament en un punt: montanyes deleitha en Bratislava. El citat riu també separa les de Stara Planina, o Montes Balcans en Orşova, zona del coll de les Portes de Ferro en Romania. La vall de l'Oder i les Portes de Moravia (o Moravská Brana) separen els Cárpatos de les cadenes montanyoses de Silèsia i Moravia, que pertanyen a l'ala mija del gran massiç central Europeu. A diferència de les atres ales del sistema, els Cárpatos, que formen la llínea divisòria de les aigües entre les mars nortenyes (mar del Nort, mar Bàltica) i la mar Negra, estan rodejats per tots els costats per planures, a saber la planura panónica en el suroest, el pla del Danubi més baix (Romania) en el sur, i el pla galitsiano en el nordest. La cadena montanyosa va servir de frontera per a diversos estats, com el regne dels Magiares, l'Imperi austrohúngaro i l'Imperi romà.
Picos més alts
En esta llista s'inclouen els cims més alts dels Cárpatos (aquelles superiors a 2500 metros), la seua altura, divisió geològica i ubicació.
| Cim | Divisió geològica | País | Districte | Altura (m) |
|---|---|---|---|---|
| Gerlachovský štít | Alt Tatra | Eslovàquia | Regió de Prešov | 2,655 |
|
2,642 | ||||
| Lomnický štít | 2,633 | |||
| Ľadový štít | 2,627 | |||
| Pyšný štít | 2,623 | |||
| Zadný Gerlach | 2,616 | |||
| Lavínový štít | 2,606 | |||
| Malý Ľadový štít | 2,602 | |||
| Kotlový štít | 2,601 | |||
|
2,600 | ||||
| Malý Pyšný štít | 2,591 | |||
|
2,581 | ||||
|
2,565 | ||||
| Kežmarský štít | 2,556 | |||
| Vysoká | 2,547 | |||
| Moldoveanu | Montes Făgăraș | Romania | Argeș | 2,544 |
| Negoiu | Sibiu | 2,535 | ||
| Vaig voreştea Mare | Brașov | 2,527 | ||
| Lespezi | Sibiu | 2,522 | ||
| Parângu Mare | Montes Parâng | Alba, Gorj, Hunedoara | 2,519 | |
| Peleaga | Montes Retezat | Hunedoara | 2,509 | |
| Păpușa | 2,508 | |||
| Vânătoarea lui Buteanu | Montes Făgăraș | Sibiu | 2,507 | |
| Cornul Călţunului | 2,505 | |||
| Omu | Montes Bucegi | Prahova, Brașov, Dâmboviţța | 2,505 | |
| Bucura Dumbravă | 2,503 | |||
| Rysy | Alt Tatra | Eslovàquia, Polònia | 2,503 | |
| Dara | Montes Făgăraș | Romania | Sibiu | 2,500 |
Ports de montanya
En la part rumana dels Cárpatos, els ports o passos de montanya més importants són (començant des de la frontera ucraniana) el port Prislop, el Rodna, el coll del Borgo (també conegut com Tihuţa), el Tulgheş, el canó Bicaz, el port Ghimeş, el Uz i el Oituz, el pas de Buzăo, el de Predeal (creuat en tren des de Braşov a Bucarest), el pas de Turnu Roşo (que creua per mig de l'estreta gola del riu Òlt i que creua el tren des de Sibiu a Bucarest), el pas de Vulcan, el de Teregova i les Portes de Ferro (creuades en tren des de Timişoara a Craiova). A continuació es enlistarán els principals passos de montanya prenent com a referència mapes digitals, mapes impresos i instruments en llínea.
| Nom | País | Carretera | Paviment | Sistema montanyós | Altitut | Coordenades |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Pasulezer | Romania | No | Cárpatos meridionals | 2357 |
</noinclude> | |
| Pasul Urdele | Transalpina(DN67C) | Si | 2145 | </noinclude> | ||
| Pasul Nedeia | No | 2085 |
</noinclude> | |||
| Pasul Bâlea | Carretera Transfăgărășan | Si | 2042 | </noinclude> | ||
| Pasul Preotesele | 1998 |
</noinclude> | ||||
| Șaua Grăvaig donarșteanu | No | 1954 |
</noinclude> | |||
| Pasul Petrimanu | No | 1940 |
</noinclude> | |||
| Frătoșteanu Mare | No | 1915 |
</noinclude> | |||
| Saua Baiului | No | 1764 | </noinclude> | |||
| Curmătura Steflesi | No | 1730 | </noinclude> | |||
| Pasul Tartarau | Transalpina(DN67C) | Si | 1718 | </noinclude> | ||
| Pasul Harghita-Madarasi | No | Cárpatos centrals | 1650 | </noinclude> | ||
| Pasul Vulcan | ruta 664 | Si | Cárpatos meridionals | 1621 | </noinclude> | |
| Curmătura Olteţului | No | 1610 | </noinclude> | |||
| Pasul Groapa Seaca | Si | 1595 | </noinclude> | |||
| Pasul Curmatura Vidrutei | 7A | Si | 1571 | </noinclude> | ||
| Pasul Prislop | carretera 18 | Si | Cárpatos centrals | 1400 | </noinclude> | |
| Pasul Padis | ruta 763 | Si | Cárpatos meridionals | 1330 | </noinclude> | |
| Pasul Ursoaia | 1R | Si | 1305 | </noinclude> | ||
| Pasul Predelus | carretera 1021 | Si | 1298 | </noinclude> | ||
| Pasul Bucin | 13B | Si | Cárpatos centrals | 1281 | </noinclude> | |
| Pasul Rotunda | ruta 17D | Si | 1280 | </noinclude> | ||
| Pasul Rucar | I574/73 | Si | Càrpatos meridionals | 1270 | </noinclude> | |
| Pasul Rosu | 12C | Si | Cárpatos centrals | 1250 | </noinclude> | |
| Port de Certovica | Eslovàquia | ruta 72 | Si | Cárpatos occidentals | 1232 | </noinclude> |
| Pasul Pohonis | Romania | 176A | Si | Cárpatos centrals | 1226 | </noinclude> |
| Pasul Tihuta | I58 | Si | 1201 | </noinclude> | ||
| Pasul Vartop | DN75 | Si | Cárpatos meridionals | 1200 | </noinclude> | |
| Pasul Bratocea | Si | 1185 | </noinclude> | |||
| Curmatura Stogsoare | Drumul Cheii | No | 1180 | </noinclude> | ||
| Pereval Shurdyn | Ucrània | T2609 | Si | Cárpatos centrals | 1175 |
</noinclude> |
| Pasul Musat | Romania | DN2D | Si | Cárpatos meridionals | 1157 | </noinclude> |
| Pasul Ghimes | 12A | Si | Cárpatos centrals | 1150 | </noinclude> | |
| Pasul Creanga | carretera número 15 | Si | 1105 | </noinclude> | ||
| Pasul Izvor | DN175 | Si | 1105 | </noinclude> | ||
| Pasul Sucevita | ruta 17A | Si | 1104 | </noinclude> | ||
| Pasul Mestecăniș | I58 | Si | 1094 | </noinclude> | ||
| Pasul Cavnic | 109F | Si | 1090 | </noinclude> | ||
| Pasul Balaj | 127A | Si | 1070 | </noinclude> | ||
| Pasul Trei Movile | ruta 17A | Si | 1040 | </noinclude> | ||
| Pasul Neteda | 109F | Si | 1039 | </noinclude> | ||
| Pasul Gutai | DN18 | Si | 993 | </noinclude> | ||
| Pasul Turia | carretera 113 | Si | 950 | </noinclude> | ||
| Pasul Casin | 11B | Si | 900 | </noinclude> |
Convenció sobre la protecció dels Cárpatos
La Convenció marque per a la protecció i desenroll sostenible dels Cárpatos[10] va ser firmada en 2003 pels sèt Estats participants, seguint un procés consultiu internacional facilitat pel programa de mig ambient de Nacions Unides (UNEP).
Divisions
- Artícul principal → Seccions dels Cárpatos.
Grans divisions del massiç :
Divisions horisontals
- Cárpatos externs (Cárpatos occidentals externs i Cárpatos de l'est externs, generalment incl. les depressió cárpatas externes corresponents)
- Cárpatos interns (Cárpatos occidentals interns, Cárpatos de l'est interns i tots els Cárpatos restants) Una part important dels Cárpatos externs occidentals i nororiental es diu tradicionalment Beskides.
Divisions verticals i divisió general
Vore també
Referències
- ↑ Peter Christoph Sürth. «Braunbären (Ursus arctos) in Europa». Archivat des de l'original, el 8 d'octubre de 2007. Consultat el 5 de giner de 2012.
- ↑ Peter Christoph Sürth. «Wolf (Canis lupus) in Europa». Archivat des de l'original, el 8 d'octubre de 2007. Consultat el 5 de giner de 2012.
- ↑ Peter Christoph Sürth. «Eurasischer Luchs (Lynx lynx) in Europa». Archivat des de l'original, el 8 d'octubre de 2007. Consultat el 5 de giner de 2012.
- ↑ «Carpathian montane conifer forests - Encyclopedia of Earth». Consultat el 5 de giner de 2012.
- ↑ Bucureştu, staţiune balneară – o glumă bună?
- Archivat el 14 de març de 2012 archivat en Wayback Machine. in Capital, 19 de giner de 2009. Consultat el 5 de giner de 2012.
- ↑ Ruinele de la Balle Herculane si Borsec nu mai au nimic d'oferit
- Archivat el 13 de juliol de 2019 archivat en Wayback Machine. in Ziarul Finançar, 5 de maig de 2010. Consultat el 5 de giner de 2012.
- ↑ Salvaţi pădurile virgine!
- Archivat el 27 de octubre de 2011 archivat en Wayback Machine. in Jurnal Național, 26 d'octubre de 2011. Consultat el 5 de giner de 2012.
- ↑ Europe: New Move to Protect Virgin Forests in Global Issues, 30 de maig de 2011. Consultat el 31 d'octubre de 2011.
- ↑ About the Carpathians - Carpathian Heritage Society
- Archivat el 6 de abril de 2010 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Carpathian Convention (en anglés)
Enllaços externs
https://www.dangerousroads.org/eastern-europe/romania.html?limitstart=0Commons
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Càrpats.
- Orographic map highlighting Carpathian mountains
- Hiking trails in Ukrainian Carpathian Mountains
- Archivat el 28 de setembre de 2011 archivat en Wayback Machine.
- Carpathian Mountains Images
- Guia en els Cárpatos ucranians
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montes Cárpatos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.