Cànon epicúreo
Epicuro va escriure un tractat titulat Cànon (del grec antic: Kανών) en el que explicava els seus métodos d'investigació i teoria del coneiximent.[2] Cicerón descriu el Cànon epicúreo com «aquella norma que ha com baixat del cel per a ensenyar-nos-ho tot i per la qual deuen guiar-se tots els juïns sobre la realitat».[3] Esta obra no ha sobrevixcut ni cap atre text que explique completa i clarament l'epistemologia epicúrea, deixant solament cites i mencions de varis autors per a poder reconstruir-la.[4][2]
Com a resultat de la seua rivalitat contra les ensenyances del escepticisme de Pirrón i el racionalisme idealiste de Platón,[4][2] la filosofia epicúrea ampra una epistemologia empirista,[5][6][4][2] segons la qual: «no solament la raó es desplomaria enterament, sino la vida mateixa periria sense dilació, si no nos atrevírem a fiar-nos dels sentits...»[7] Després, el sapient (sophos) confia dels seus sentits, establirà dogmes, i no dubtarà.
La canònica no és l'estudi de la llògica o dialèctica, sino la criteriologia que ajuda a distinguir lo verdader i fals.[8][9] El sapient puix, «resol les coses més importants i difícils en el seu propi juí i reflexió».[10] El sistema d'ensenyança de Epicuro estava organisat en un procediment de principis generals, que s'assimilaven resums que contenien la seua doctrina.[11] El Cànon va poder haver-se basat en El trípode, un tractat epistemològic de Nausífanes, encara que Epicuro assegurava que no va deprendre res d'ell.[12]
Els epicúreos varen sostindre que el propòsit de tot coneiximent és ajudar als humans a alcançar la ataraxia.[4][2] Va ensenyar que el coneiximent es deprén a través d'experiències en lloc de ser innat[4] i que l'acceptació de la veritat fonamental de les coses que una persona percep és essencial per a la salut moral i espiritual d'una persona.[4][2] Epicuro considerava els instints com la màxima autoritat en assunts de moralitat i sostenia que si una persona sent que una acció és correcta o incorrecta és una guia molt més convincent per a determinar si eixe acte és realment correcte o incorrecte que les màximes abstractes, les estrictes regles d'ètica codificades, o inclús la pròpia raó.[4]
Psicologia
[editar | editar còdic]
En filosofia de la ment, pot considerar-se a Epicuro com un dels primers filòsofs en propondre una teoria de l'identitat de la ment.[13] Segons el filòsof de Samos, l'ànima i el cos estan junts des de la concepció,[14] pero, en el moment de morir, els àtoms se separen i abdós es destruïxen. És important aclarir que Epicuro no era dualista, és dir, no postulava l'oposició cos-ànima; l'ànima, igual que el cos, és material i està composta d'àtoms. Epicuro es va opondre al eliminativisme de Demócrito i la seua concepció de la relació ment-cos es pot entendre com íntegrament fisicalista.[15] Tim O'Keefe sosté que Epicuro mantunvo un materialisme reduccionista a on els estats mentals són una "disposició física dels àtoms de l'ànima",[16][17] encara que James Warrren,[16] Lisa Wendlandt i Dirk Baltzly[18] argumenten que Epicuro era un atomista no reduccionista, "que està en l'esperit del monisme anómal de Donald Davidson".[18] El punt principal de Epicuro va ser establir que l'ànima és corpórea i es veu afectada pel cos (com per l'embriaguea i la malaltia) i viceversa (com pels efectes fisiològics dels estats emocionals).[13]
L'ànima està composta d'àtoms i té fonamentalment tres facultats: la part racional (Canon) que genera les emocions situada en el pit, lloc en el que filòsofs grecs com Platón i Aristóteles creïen que residixen les emocions de les emocions; una atra irracional, dedicada a la sensibilitat, que està aglutina en tot el cos humà; i finalment l'imaginació (o (del griego antiguo: segons Lucrecio), que "representacions fantàstiques" (vore: Teoria del coneiximent).[20] Polístrato el Epicúreo sosté que els animals compartixen àmplies característiques generals en nosatres, pero carixen de capacitats inferenciales, "no compartixen el raonament () en el que explicaba sus métodos de investigación y teoría del conocimiento.[2] Cicerón describe el ) o cap com el nostre".[21]
Teoria de la percepció
[editar | editar còdic]
En la Carta a Heródoto va escriure que «cal ademés considerar que, en irrompre [en nosatres] coses externes, veem i reflexionem les seues formes».[22] Els epicúreos creïen que els sentits també depenien dels àtoms. Cada objecte emetia contínuament partícules de sí mateixa que després interactuaven en l'observador.[23] Els àtoms que componen els cossos no es perceben individualment, sino més be com una sensació contínua per la rapidea en que es mouen.[23] Este raonament també s'aplica a l'existència de cossos composts en sí.[24] Els sentits arrepleguen lo que Demócrito i Epicuro designen imàgens (del grec: τύποι « (del griego antiguo: ») o simulacres (del grec: εἴδωλα ««aquella norma que ha como bajado del cielo para enseñárnoslo todo y por la cual deben guiarse todos los juicios sobre la realidad»»; i llatí: simulacra),[25] «representacions» que desprenen els cossos ininterrompudament. Estes eídola estan formades per àtoms molt sotils i es transmeten com efluvios que penetren en l'orgue sensorial i produïxen l'impressió.[26][27] Totes les sensacions, com la vista, l'olfat o l'oït, es basaven en estes partícules en els seus distints mijos, ya siga sò o olors, lo que explica les diferents sensacions del mateix objecte.[23] Depenent de la forma dels àtoms es produïxen sensacions agradables o desagradables.[28]
Per a l'atomista Demócrito, lo únic que existix són solament els àtoms i el buit. Les propietats secundàries dels objectes, com el color o sabor, sorgixen solament "per convenció" dels àtoms, lo que li va dur a un escepticisme contradictori dels sentits.[29][30][31] Similarmente, els cirenaicos varen pensar que podem conéixer en certea nostres experiències sensorials immediates (per eixemple, la sensació dolça de la mel) pero no podem saber res sobre la naturalea dels objectes que causen estes sensacions.[32][33] No obstant, els epicúreos varen reconéixer la veracitat dels sentits i la subsistència de les propietats secundàries de la matèria naixcudes de la disposició dels àtoms.[34] Si ben els àtoms que s'emeten no tenen les qualitats que els sentits perceben, la manera en que s'emeten provoquen que l'observador experimente eixes sensacions. Per eixemple, els cossos en sí mateixos no tenen colors, sino que emeten partícules d'una manera tal que fan que l'espectador experimente color. Per això, el color no existix en l'obscuritat.[35][23] Si be estes propietats són accidentals als cossos, estes són reals en els cossos. Polístrato el Epicúreo va posar d'eixemple de la realitat de les propietats relacionals atòmiques certs aliments que "són nutritius per a algunes criatures pero amoladors per a atres".[16] La cicuta té la propietat de ser venenosa, pero no els àtoms.[36][37]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Berti, 2015, p. 111.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Asmis, 1984.
- ↑ Cicerón, 1987, p. I. 63.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Strodach, 2012.
- ↑ O'Keefe, Tim (2010). Epicureanism, University of Califòrnia Press, p. 85.
- ↑ DeWitt, 1954.
- ↑ «Tito Lucrecio Car». www.filosofia.org. Consultat el 2022-10-16.
- ↑ Cicerón. De finibus, I, 22.
- ↑ Berti, 2015, p. 110.
- ↑ Cicerón. De finibus, I, 63.
- ↑ Berti, 2015, p. 93.
- ↑ Hornblower, S. i Spawforth, A. (eds) The Oxford Classical Dictionary s.v.
- ↑ 13,0 13,1 «Epicurus | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en en-us). Consultat el 2021-09-08.
- ↑ DeWitt, 1954, p. 201.
- ↑ Berti, 2015, p. 152.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 ISSN 1538-1617.Consultat el 2024-01-18.
- ↑ Phronesis.47(2)
- 153–186.ISSN 0031-8868.Consultat el 2024-01-18.
- ↑ 18,0 18,1 Phronesis.49(1)
- 41–71.ISSN 0031-8868.Consultat el 2022-11-09.
- ↑ Car, 2008, pp. 160-161.
- ↑ Konstan, David (2018). Epicurus, Summer 2018 edició, The Stanford Encyclopedia of Philosophy.
- ↑ Syam, France Symposium Hellenisticum 188 Chateau of; Hellenisticum, Symposium (1993-03-25). Passions and Perceptions: Studies in Hellenistic Philosophy of Mind (en en), Cambridge University Press, p. 68. ISBN 978-0-521-40202-6.
- ↑ Car, 2007, p. 154 (49).
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Wilson, Catherine (2015). Epicureanism: A Very Short Introduction, United States of America: Oxford University Press, pp. 54–55.
- ↑ Warren, 2009, p. 152.
- ↑ Epicuro, 1994, p. XXIV.
- ↑ «IMAGEN | Diccionari de filosofia José Ferrater Mora» (en és). www.diccionariodefilosofia.es. Consultat el 2021-03-11.
- ↑ «Cinicos.com - En les fronteres de la Filosofia». www.cinicos.com. Consultat el 24 de novembre de 2019.
- ↑ Epicuro, 1994, p. XXV.
- ↑ Epicureisme. Torre de Babel Edicions.
- ↑ Galeno en De medicina empirica, fr. 8 en Diels-Kranz, Die Fragmente der Vorsokratiker, 68 B125
- ↑ Aecio, I. 15, 8 en Diels-Kranz, Die Fragmente der Vorsokratiker, 68 A125
- ↑ «Cinicos.com - En les fronteres de la Filosofia». www.cinicos.com. Consultat el 2021-08-17.
- ↑ Sext Empíric. Contra Els Dogmàtics, I, 191.
- ↑ Berti, 2015, p. 136.
- ↑ Diógenes Laercio, X, 135. Contra Teofrasto.
- ↑ «The Internet Encyclopedia of Philosophy (IEP) Epicuro (341—271 aC)».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aguilera, Concha; Martul, {{{nom2}}} (1988). «EL EPICUREISMO 99. La canònica», Història del pensament, Sarpe, p. 250. OCLC 804679831. ISBN 84-7700-149-9.
- Berti, Gabriela (2015). Epicuro: l'objectiu suprem de la filosofia és conseguir la felicitat, RBA. OCLC 943667759. ISBN 9788447383221.
- ONOMAZEIN.
- DeWitt, Norman Wentworth (1954). Epicurus and His Philosophy (en en), O of Minnesota Press. ISBN 978-0-8166-5745-2.
- Epicuro (1994). Obres, Altaya. ISBN 8448701798.
- ONOMAZEIN.
- Strodach, George K. (2012). The Art of Happiness (en en), Penguin. ISBN 978-1-101-60865-4.
- Warren, James (2009). The Cambridge Companion to Epicureanism (en en), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 9780521873475.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canon epicúreo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.