Bioprospecció microbiana en Veneçuela

La bioprospecció microbiana en Veneçuela es referix a la busca sistemàtica i a l'estudi de bactèries, fongos, estoves i uns atres microorganismes en els distints ecosistemes nacionals, en el propòsit d'identificar i aprofitar composts, gens, enzimes o metabòlits de valor econòmic, científic i industrial. La seua importància radica en l'alta biodiversitat del país, en particular en regions de tepuyes, coves de quarsita, hàbitats aquàtics singulars i glaciars andins, que alberguen comunitats microbianes poc explorades en funcions metabòliques especialisades.[1][2][3][4][5]


Investigacions recents han identificat microorganismes en possibles aplicacions en aqüicultura, producció de metabòlits d'interés, agrobiotecnologia (inclosos biofertilizants i agents de biocontrol) i biorremediació d'ambients afectats per hidrocarburs, especialment en àrees associades a l'explotació petrolera.[1][6] Els alvanços en metagenómica, culturomía i rets moleculars han accelerat estes troballes i revelat la magnitut de la diversitat microbiana encara no caracterisada en Veneçola.[2][3]

Fossa de Cariaco

Artícul principal → Fossa de Cariaco.
 
Mapa de la conca de Cariaco.

La fossa de Cariaco ha posat en evidència una notable diversitat de microorganismes i processos metabòlics, documentada per mig de l'ús de tècniques alvançades com la metagenómica, la metatranscriptómica i la seqüenciació d'alt rendiment. Els estudis han permés recuperar genomes microbians i caracterisar més de 1100 clústers de gens biosintétics (BGC), lo que indica que bactèries i estoves, inclosos grups poc estudiats com Planctomycetota, posseïxen la capacitat de produir una àmplia varietat de metabòlits secundaris en potencial biotecnológic.[7] Aixina mateix, s'ha registrat una gran riquea de protistas, en estimacions que superen les 36 000 espècies en la conca, moltes d'elles endèmiques, lo que sugerix un elevat grau d'especialisació i adaptació als gradient químics de l'ambient.[4][8]


Les investigacions han demostrat que la zona de transició redox i les capes anóxicas alberguen comunitats dominades per Gammaproteobacteria (oxidants de sulfur), Deltaproteobacteria (reductors de sulfat) i Fidelibacterota, associats a la reducció de metals.[9][10] També s'ha evidenciat que la quimioautotrofía bacteriana en esta zona constituïx una font significativa de producció de carbono orgànic independent de la fotosíntesis superficial, en implicacions en l'interpretació paleoclimática dels sediment.[11][12] Paralelament, s'ha identificat una comunitat viral nova, els membres de la qual porten gens metabòlics auxiliars associats a processos microbians clau, com el cicle del sofre i la fermentació d'acetat.[13] Finalment, els estudis de llarc determini han permés evaluar la dinàmica i estabilitat d'estes comunitats, mostrant que solament una fracció minoritària dels OTU bacterians domina els processos ecològics, mentres que la majoria permaneix en baixa abundància pero contribuïx de forma substancial a la diversitat total.[9][14]

Andes veneçolans

Artícul principal → Andes veneçolans.
 
Glaciar en el pico Humboldt.

Els glaciars dels Andes veneçolans ha revelat comunitats diverses de bactèries adaptades al fret en notable potencial biotecnológic. Investigacions en glaciars com el pique Bolívar i l'Humboldt han aïllat bactèries psicrófilas i psicrótolerants, principalment dels gèneros Pseudomonas, Actinobacteria, Beta- i Gammaproteobacteria, aixina com Bacteroidetes, moltes d'elles productores d'enzimes actives a baixes temperatures i en resistència a múltiples antibiòtics i metals pesats.[15][16] Vàries ceps de Pseudomonas destaquen per presentar característiques promotores del creiximent vegetal (PGP), com solubilizació de fosfat, síntesis de fitohormonas, excreció de sideróforos i antagonisme front a patògens, lo que les convertix en candidates prometedores per al desenroll de biofertilizants i agents de biocontrol actius en condicions d'altura.[17][18]


Estes bactèries mostren capacitat de creiximent en un ranc ampli de temperatures (4 °C a 30 °C) i han demostrat eficàcia en la promoció del desenroll de blat i en la protecció de plantes front a patògens en ambients frets.[17][18] La densitat microbiana en el gele glaciar i en les aigües de desgel subglacial resulta elevada, i la presència de ceps multirresistents evidencia adaptació a condicions rigoroses i fluctuants. La ràpida reculada dels glaciars tropicals subralla l'urgència d'estudiar i conservar esta diversitat microbiana única, que constituïx un recurs de gran valor per a futures aplicacions biotecnològiques.[1][15][16]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Bonilla, Judith Pinero(2019).«Approach to knowledge of the microbial bioprospecting in Veneçola».Journal of Applied Biotechnology & Bioengineering.doi:10.15406/jabb.2019.06.00168.Consultat el 2025-09-01.
  2. ↑ 2,0 2,1 Ghezzi, Daniele; Salvi, Luca; Costantini, Paolo E.; Firrincieli, Andrea(2024).«Ancient and remote quartzite caves as a novell source of culturable microbes with biotechnological potential.».Microbiological research.286doi:10.1016/j.micres.2024.127793.Consultat el 2025-09-01.
  3. ↑ 3,0 3,1 Barton, H.; Giarrizzo, Juan G.; Suárez, P.; Robertson, C.(2014).«Microbial diversity in a Venezuelan orthoquartzite cave is dominated by the Chloroflexi (Class Ktedonobacterales) and Thaumarchaeota Group I.1c».Frontiers in Microbiology.5doi:10.3389/fmicb.2014.00615.Consultat el 2025-09-01.
  4. ↑ 4,0 4,1 Edgcomb, V.; Orsi, W.; Bunge, J.; Jeon, Sunok(2011).«Protistan microbial observatory in the Cariaco Basin, Caribbean. I. Pyrosequencing vs Sanger insights into species richness».The ISME Journal.5: 1344–1356.doi:10.1038/ismej.2011.6.Consultat el 2025-09-01.
  5. ↑ Balcázar, Wilvis; Rondón, Johnma J.; Rengifo, M.; Ball, M.(2015).«Bioprospecting glacial isse for plant growth promoting bactèria.».Microbiological research.177: 1–7.doi:10.1016/j.micres.2015.05.001.Consultat el 2025-09-01.
  6. ↑ Bonilla, J.(2019).«Approach to knowledge of the microbial bioprospecting nbsp in Veneçola».6Consultat el 2025-09-01.
  7. ↑ Geller-McGrath, D.; Mara, P.; Taylor, G.; Suter, Elizabeth A.(2022).«Diverse secondary metabolites llaure expressed in particle-associated and free-living microorganisms of the permanently anoxic Cariaco Basin».Nature Communications.14doi:10.1038/s41467-023-36026-w.Consultat el 2025-09-02.
  8. ↑ Edgcomb, V.; Orsi, W.; Taylor, G.; Vďačný, P.(2011).«Accessing marine protists from the anoxic Cariaco Basin».The ISME Journal.5: 1237–1241.doi:10.1038/ismej.2011.10.Consultat el 2025-09-02.
  9. ↑ 9,0 9,1 Rodriguez-Mora, Maria J.; Scranton, M.; Taylor, G.; Chistoserdov, A.(2015).«The dynamics of the bacterial diversity in the redox transition and anoxic zones of the Cariaco Basin assessed by parallel tag sequencing.».FEMS microbiology ecology.91 9doi:10.1093/femsec/fiv088.Consultat el 2025-09-02.
  10. ↑ Madrit, Vanessa M.; Taylor, G.; Scranton, M.; Chistoserdov, A.(2001).«Phylogenetic Diversity of Bacterial and Archaeal Communities in the Anoxic Zone of the Cariaco Basin».Applied and Environmental Microbiology.67: 1663–1674.doi:10.1128/AEM.67.4.1663-1674.2001.Consultat el 2025-09-02.
  11. ↑ Taylor, Gordon T.; Iabichella, M.; Ho, T.; Scranton, M.(2001).«Chemoautotrophy in the redox transition zone of the Cariaco Basin: A significant midwater source of organic carbon production».Limnology and Oceanography.46doi:10.4319/lo.2001.46.1.0148.Consultat el 2025-09-02.
  12. ↑ Wakeham, S.; Turich, C.; Schubotz, F.; Podlaska, A.(2012).«Biomarkers, chemistry and microbiology show chemoautotrophy in a multilayer chemocline in the Cariaco Basin».63: 133–156.doi:10.1016/J.DSR.2012.01.005.Consultat el 2025-09-02.
  13. ↑ Mara, P.; Vik, D.; Pachiadaki, M.; Suter, Elizabeth A.(2020).«Viral elements and their potential influence on microbial processes along the permanently stratified Cariaco Basin redoxcline».The ISME Journal.14: 3079–3092.doi:10.1038/s41396-020-00739-3.Consultat el 2025-09-02.
  14. ↑ Scranton, M.; Taylor, G.(2019).«Biogeochemistry and microbiology from the B/O Germà Gines HG93_CARIACO cruise in the CARIACO basin from 1995 to 2015 (CARIACO project)».Biological and Chemical Oceanography Data Management Office.doi:10.1575/1912/bco-dmo.3120.1.Consultat el 2025-09-02.
  15. ↑ 15,0 15,1 Rondón, Johnma J.; Gómez, Wileidy; Ball, M.; Melfo, A.(2016).«Diversity of culturable bactèria recovered from Pique Bolívar's glacial and subglacial environments, at 4950 m, in Venezuelan tropical Andes.».Canadian journal of microbiology.62 11: 904–917.doi:10.1139/CJM-2016-0172.Consultat el 2025-09-02.
  16. ↑ 16,0 16,1 Ball, M.; Gómez, Wileidy; Magallanes, Xavier; Rosers, R.(2013).«Bactèria recovered from a high-altitude, tropical glacier in Venezuelan Andes».World Journal of Microbiology and Biotechnology.30: 931–941.doi:10.1007/s11274-013-1511-1.Consultat el 2025-09-02.
  17. ↑ 17,0 17,1 Balcázar, Wilvis; Rondón, Johnma J.; Rengifo, M.; Ball, M.(2015).«Bioprospecting glacial isse for plant growth promoting bactèria.».Microbiological research.177: 1–7.doi:10.1016/j.micres.2015.05.001.Consultat el 2025-09-02.
  18. ↑ 18,0 18,1 Rondón, Johnma J.; Ball, M.; Castro, L. T.; Yarzábal, L.(2019).«Eurypsychrophilic Pseudomonas spp. isolated from Venezuelan tropical glaciers as promoters of wheat growth and biocontrol agents of plant pathogens at low temperatures».Environmental Sustainability.: 1–11.doi:10.1007/s42398-019-00072-2.Consultat el 2025-09-02.