Beniajar

Beniajar
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:	38º 50' N 00º 25' O
• Altitut:	396 m.
Superfície:	11'53 km²
Població:	207 hab. (2021)
• Densitat:	18,99 hab./km²
Gentilici:	Beniagí/na
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46844
Festes majors:	L'última semana d'agost
Alcalde:	Jaime Ferrer de los Santos (ENS UNEIX)
Pàgina web:	Web oficial de l'Ajuntament

Beniajar (en castellà Beniatjar) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat en la vertent nort de la Serra del Benicadell, en el sector sur de la vall d'Albaida. El terme es allargat, de nort a sur; el sector nort és suaument aonat, mentres que pel sur està llimitat per la sierra del Benicadell. El riu Micena circula d'est a oest, per tot el llímit nort; li afluïx el barranc de Beniajar, que servix de llímit per l'oest.

El clima és continental; els vents més freqüents són el ponent i el llevant; este és el que du les pluges, generalment d'autumne a primavera. En els alts de la sierra del Benicadell neva en giner i febrer. El poble està sobre un alter al peu del pic del Benicadell.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-40 i accedir a la CV-60 per a finalisar en la CV-611.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Beniajar llimita en les següents localitats: Castelló de les Gerres, Otos, La Pobla del Duc, Ràfol de Salem, Salem, totes elles de la província de Valéncia aixina com en Beniarrés i Gayanes de la província d'Alacant.

Demografia

La seua població és de 207 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2017	2022
253	258	262	245	240	231	229	240	235	219	207

Economia

L'economia se basa en l'agricultura, a base de camps abancalats en les estribacions de la serra. En la montanya hi ha una extensa zona de pinar i mont baix. Predominen els cultius de secà cep, cereals i oliveres. Aprofitant l'aigua de vàries fonts a través de basses se sembrem creïlles, dacsa i hortalices.

Història

Encara que s'han trobat restos de la cultura de l'Edat de Bronze, l'orige de Beniajar és una alqueria musulmana, que fon conquistada per Jaume I i concedida a Paz de Tarazona en l'any 1258.

De població morisca, contava en l'any de l'expulsió (1609) en cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Vilafermosa i despuix al marquesat de Milán.

Conjuntament en Otos, formà una vicaria de moriscs que depengué eclesiàsticament de El Ràfol de Salem fins a l'any 1535; no obstant no serà fins a l'any 1574, quant se convertixca en parròquia independent.

Monuments

Les Fontetes de Beniajar

• Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Verge de l'Encarnació; té dos taules atribuïdes a Joan de Joans.

• Nevera. En la cresta del Benicadell hi ha una antiga nevera.

• Pont dels Moros. Antic pont de pedra en la carretera cap a Otos.

• Les Coves Rupestres. Antigues coves en restos de pintures esquemàtiques, pròpies de l'Edat dl Bronze. Sense protecció administrativa i de difícil accés.

• Les Fontetes. Bon lloc per a realisar un descans mentres se puja des del poble al cim del Benicadell (1111 m.).

• Castell de Carbonera. Restos de l'antic castell de Rodrigo Díaz de Vivar, el Sit.

• Patrimoni natural. Oliveres milenàries, pinars i senders.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Cortell Cortell	Independent
1983 - 1987	José Cortell Cortell	Independent
1987 - 1991	German Constant Molto	PP
1991 - 1995	José Cortell Cortell	PP
1995 - 1999	José Cortell Cortell	PP
1999 - 2003	José Cortell Cortell	PP
2003 - 2007	Francisco Giner Monzó	PPCV
2007 - 2011	Francisco Giner Monzó	PPCV
2011 - 2015	Raquel Calatayud Bataller	BLOC-C.M. Compromís
2015 - 2019	Francisco Giner Monzó	PPCV
2019 - 2023	Francisco Giner Monzó	PPCV
2023	Jaime Ferrer de los Santos	ENS UNEIX

Festes locals

• Festes patronals. Celebra estes festes durant l'últim fi de semana d'agost (dimecres a dissabte), en honor a Sant Roc, Divina Aurora i el Santíssim Crist del Consol.

• Atres festes d'interés cultural. Septenari i Festa a la Verge dels Dolors (semana anterior al divendres de Passió), festa a la Nostra Senyora de l'Encarnació, titular de la parròquia (25 de març); la Nostra Senyora de l'Assunció (15 d'agost); Estrenes, segon dia de Nadal; Despertà", Dumenge de Resurrecció i dia de la Divina Aurora; "Salpassa", Dimarts/Dimecres Sant.

• Atres actes d'interés cultural. "L'arreplegà de l'oli", segon dia de Pasqua: Donatiu en espècies (oli) al retor.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Beniajar
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Beniajar
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beniajar.