Anar al contingut

Barbaricum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Províncies romanes en 116 d. C. en la terra adjacent de Germania Magna

Barbaricum (de Barbarikon, en griego: Βαρβαρικόν, lit. '«estranger», «bàrbar»') és un nom geogràfic utilisat per experts en història i arqueologia per a referir-se a la vasta àrea de territoris ocupats per bàrbars que en temps romans es trobava més allà de les fronteres o llimes del Imperi romà en el nort, centre i surest d'Europa,[1] les «terres que es troben més allà del control administratiu romà pero que, no obstant, formen part del món romà».[2] Durant l'Antiguetat tardana, Barbaricum era el nom en llatí usat per a referir-se a aquells territoris tribals no ocupats per Roma que es trobaven més allà del Rin i el Danubio (si be, no per a Pèrsia): Amiano Marcelino ho va amprar,[3] com ho va fer Eutropio.[4] La menció més antiga de la que queda registre de la paraula sembla datar de començos del III.[5]

En la lliteratura investigativa, els térmens 'Germania', que de fet es referix a la Germania Magna, i 'Barbaricum' a voltes s'usen indistintament, pero no són completament idèntics en sentit cronològic o geogràfic.[6] L'àrea extra-romana descrita com Barbaricum no va estar, des del començ del Periodo de les grans migracions, habitada exclusivament per germans, si ben estos varen constituir la majoria de la població fins a temps de l'Antiguetat tardana. En el periodo de les grans migracions, alanos i hunos també varen alvançar cap a esta àrea abans i, posteriorment (a partir del VI), tribus eslaves varen poblar l'àrea a l'est del Albis (riu Elba) que els germans havien en gran mida abandonat.[7]


És important destacar els diversos contactes culturals, socials i econòmics entre el Barbaricum (germànic) i l'Imperi romà a partir de començos del periodo imperial. A periodos d'invasions bàrbares esporàdiques més allà dels Barbaricum i campanyes per a repelir-les, com les guerres de Valentiniano I contra els cuados i sármatas en 375, varen seguir periodos de pau frut de tractats com el conclós per Valente en Atanarico, líder de la confederació dels godos del Danubio, que regulava el comerç i prevea passos fronteriços pels que podien transitar les mercaderies.[8] Arqueológicamente, numerosos artefactes romans importats han segut descoberts entre les troballes en la regió de Barbaricum.[9] La formació de grans unitats tribals germàniques com els alamanes o els francs, des de temps de la [[Crisis del sigle III|crisis imperial del III]], va estar provablement influenciada pel seu contacte en el món romà. D'igual manera, Römische Kaiserzeit varen conseguir fer carrera en l'eixèrcit romà, ya fòra en Oriente o Occident, o ocupar llocs importants en la seua administració. Aixina, Mallobaudes, en la segona mitat del IV, era al mateix temps un rei franc i un important general de l'eixèrcit romà (limes) que, com a tal, havia combatut a sovint als alamanes dins de l'eixèrcit romà.[8] Per últim, tant la seua oposició comuna a Roma com els esforços d'esta per cristianizarlos, varen obligar a vàries tribus bàrbares, independents entre sí, a unir-se i crear aliances com la Confederació dels godos del Danubi en el IV.[8]

Referències

  1. ↑ Grane, Thomas. Beyond the Roman Frontier: Roman Influences on the Northern Barbaricum. Quasar, 2007, p. 5. ISBN 978-8-87140-346-5.
  2. ↑ Burns, Thomas S. Rome and the Barbarians, 100 B.C.-A.D.400. Baltimore and London: Johns Hopkins, 2003, p. 35.
  3. ↑ See i.g. Ammianus 18,2,14: in barbarico
  4. ↑ Hubert Fehr, Philipp von Rummel: Die Völkerwanderung. Theiss Wissen Kompact, Stuttgart, 2011, p. 30; Eutropius 7.9: trans Albim fluvium [...], qui in Barbarico longe ultra Rhenum est (over the Elbe, which is in the barbarian land far beyond the Rhine)
  5. ↑ Tadeusz Sarnowski: Barbaricum und ein bellum Bosporanum in einer Inschrift aus Preslav. In: Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 87 (1991), pp. 137–144, here p. 143.
  6. ↑ En l'investigació arqueològica polaca, per eixemple, la zona designada com "Barbaricum" s'estén molt més a l'est de lo que pot conciliar-se en la zona tribal dels germans, c.f. Rosemarie Müller: Reaktionen auf die Gleichung germanisch-deutsch im östlichen Mitteleuropa. En: Heinrich Beck (ed.): Zur Geschichte der Gleichung "germanisch-deutsch". Berlín, 2004, pp. 265 i ss., ací p. 269. Per al significat del terme, vore també Ulla Lund Hansen: Römische Kaiserzeit. En: Reallexikon der Germanischen Altertumskunde. Vol. 25 (2003), pp. 90ss, ací p.90.
  7. ↑ Respecte al periodo de les grans migracions, vore el resum actual de Guy Halsall: Barbarian Migrations and the Roman West, 376–568. Cambridge, 2007.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Wolfram, Herwig (2005). The Roman Empire and its Germanic peoples, University of Califòrnia Press. OCLC 57751591. ISBN 0-520-24490-7.
  9. ↑ Vore Hans Jürgen Eggers. Barbarikon, Atles Urgesch. 1, Hamburg, 1951; Siegmar von Schnurbein: «extranjero» North Rhine-Westphalian Acad. of Science. Lectures G 331. Opladen 1995; Siegmar von Schnurbein, M. Erdrich: «bárbaro» Roman-Germanic Commission report no. 73, 1992, pp. 5-27

Bibliografia

  • Heinrich Beck (ed.): Zur Geschichte der Gleichung "germanisch-deutsch". Berlin, 2004.
  • Hans Jürgen Eggers: Der römische Import im freien Germanien. Atles Urgesch. 1, Hamburg, 1951.
  • Guy Halsall: Barbarian Migrations and the Roman West, 376–568. Cambridge, 2007.
  • Gustav Adolf Lehmann: Imperium und Barbaricum. Neue Befunde und Erkenntnisse zu donen römisch-germanischen Auseinandersetzungen im nordwestdeutschen Raum – von der augusteischen Okkupationsphase bis zoom Germanien-Zug dones Maximinus Thrax (235 n. Chr.). Vienna, 2011.
  • Ulla Lund Hansen: Römische Kaiserzeit. En: Reallexikon der Germanischen Altertumskunde. Vol. 25 (2003), pp. 90ff.
  • Walter Pohl: Die Germanen. 2a. ed. Munich, 2004.
  • Tadeusz Sarnowski: Barbaricum und ein bellum Bosporanum in einer Inschrift aus Preslav. In: Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 87 (1991), pp. 137–144.
  • Helmuth Schneider (ed.): Feindliche Nachbarn. Rom und die Germanen. Böhlau Verlag, Colónia, 2008, ISBN 978-3-412-20219-4.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Barbaricum&oldid=1450576»