Archieparquía de Edesa en Osroena dels greco-melquitas
L'archieparquía de Edesa en Osroena dels greco-melquitas (en latín: Archieparchia Edessena in Osrhoëne Graecorum Melkitarum) és una circumscripció eclesiàstica titular de l'Iglésia catòlica nominalment en Turquia. Es tracta d'una archieparquía greco-melquita catòlica, sèu metropolitana de la província eclesiàstica de Edesa en Osroena dels greco-melquitas. Va ser erigida a lo manco des de 1716 com archieparquía de Edesa en Osroena dels greco-melquitas. Des de l'1 de giner de 2017 és sèu vacant.
Territori i organisació
L'archieparquía és una sèu titular sense jurisdicció territorial ni personal, que mai va ser una sèu residencial greco-melquita catòlica.
La sèu del metropolitanato bizantí de Edesa en Osroena es trobava en la ciutat d'Edesa, corresponent a l'actual Sanliurfa (cridada Urfa fins a 1984).
Història
Metropolitanato de Edesa
- Artícul principal → Metropolitanato de Edesa.
Edesa va ser la capital del Regne de Osroena, un vassall del Imperi partixc que va ser conquistat pel Imperi romà en 116, quan Edesa va ser saquejada. En 123 va ser restablit com un estat vassall semiautónomo fins que en circa 213 va passar a ser la província romana de Osroena, que des de 318 va fer part de la diòcesis civil d'Orient.
Els orígens del cristianisme en Edesa estan envolts en llegendes, com la Llegenda de Abgar, el rei Abgaro V de Edesa i l'apòstol Addai i també la del Mandylion. En realitat, el primer rei cristià va ser Abgar el Gran entre finals de el II i principis de el III[1] i no hi ha dubte de que inclús abans de 190 el cristianisme s'havia estés vigorosament dins de Edesa i les seues afores. Edesa va ser la segona metròpolis en precedència del patriarcat de Antioquía i tenia 11 o 12 diòcesis sufragáneas.
Els cristians de Edesa es varen vore envolts en moltes disputes teològiques i en el metropolità Anaves el nestorianisme es va establir en la ciutat i es va difondre a la propenca Iglésia persa, que ho va adoptar en el Sínodo de Seleucia en 486 donant lloc a l'Iglésia de l'Orient. Encara que l'ortodòxia cristiana va ser restaurada en la ciutat despuix de la mort d'Anaves en 457.
Metropolitanato jacobita
- Artícul principal → Archieparquía de Edesa en Osroena dels sirisMetropolitanato jacobita.
En el començ de el VI Edesa va participar en la nova doctrina monofisita condenada pel Concilie de Calcedonia en 451, pero que es va estendre pels patriarcats de Antioquía i d'Aleixandria. L'arquebisbe Jacobo Baradeo va escomençar el moviment monofisita en Síria, que va continuar la série episcopal de Edesa despuix de l'expulsió dels bizantino. Jacobo va viajar per Síria, Anatolia, Armènia i Mesopotamia, en va perseguit pels soldats de bizantino, ordenant sacerdots, diáconos i bisbes. Els prelats ordenats per ell varen conquistar la Mesopotamia per al partit monofisita i varen formar aixina la jerarquia de la qual va nàixer l'Iglésia ortodoxa siríaca, coneguda com a Iglésia jacobita.
En 609 Edesa va ser conquistada per primera volta pels sasánidas de Cosroes II, que varen deportar a molts cristians jacobites a Pèrsia i varen impondre un bisbe nestoriano (única Iglésia reconeguda en l'Imperi sasánida). En 639 Edesa va caure en mans dels àraps musulmans. En la ventaja de l'Iglésia jacobita, Edesa ya no tenia bisbes calcedonianos. En 1031 els bizantino reconquistaron Edesa i la varen mantindre fins que va caure en mans selyúcidas en 1087.
Arquidiócesis llatina
- Artícul principal → Arquidiócesis de Edesa de Osroena.
En l'era de les Creuades en 1094 els armenis varen expulsar als selyúcidas i en 1098 Edesa es va convertir en un feu occidental, en el nom de Comtat de Edesa. En 1100 va erigir l'arquidiócesis de Edesa de Osroena de rito llatí en el patriarcat llatí de Antioquía, que va durar fins que la ciutat va caure en mans islàmiques el 24 de decembre de 1144 en ser capturada i saquejada per Zengi, i la majoria dels seus habitants varen ser supostament massacrats junt en l'arquebisbe llatí Hugo.[2]
Metropolitanato ortodox
La ciutat de Edesa va canviar de mans moltes voltes: en 1182 va passar als ayubíes de Saladino; en juny de 1234 als selyúcidas del Sultanato de Rum; en 1234 o 1235 al sultà ayubí Al-Kamil; en 1244 als mongoles; en 1244 al Ilkanato; en algun moment entre fins de la década de 1410 i 1420 als Ak Koyunlu; en 1429 al sultanato mameluco; i finalment circa 1517 va ser ocupada pel Imperi otomà. A l'any següent la població cristiana de la ciutat era de sol 382 famílies.
l'Iglésia ortodoxa de Antioquía va restablir el metropolitanato de Edesa de Osroena ya que els membres del sínodo antioqueno són mencionats pel patriarca de Constantinopla Filoteo (r. 1354 i 1376) al moment de l'elecció del patriarca de Antioquía i metropolità de Damasc Pacomio I, entre els quals estava el metropolità Euthyme.[3] La sèu va desaparéixer posteriorment i no és mencionada en 1700 pel patriarca d'Aleixandria, Gerasimo Pallade, quan va enumerar els metropolitanatos del patriarcat ortodox de Antioquía. S'havia convertit en una sèu titular ortodoxa quan en 1715 el patriarca ortodox de Jerusalem, Crisante, va fer també una menció dels metropolitanatos de Antioquía i el metropolità de Amida figurava com exarca de tota la Mesopotamia i d'Armènia IV, locum tenens de Edesa.[3] En l'actualitat el títul de Edesa de Osroena és otorgat a bisbes auxiliars ortodoxos.
Archieparquía titular
Una sèu titular catòlica és una diòcesis que ha cessat de tindre un territori definit baix el govern d'un bisbe i que hui existix únicament en el seu títul. Continua sent assignada a un bisbe, qui no és un bisbe diocesà ordinari, puix no té cap jurisdicció sobre el territori de la diòcesis, sino que és un oficial de la Santa Sèu, un bisbe auxiliar, o el cap d'una jurisdicció que és equivalent a una diòcesis baix el dret canònic.[4]
Des d'a lo manco 1716 Edesa en Osroena dels greco-melquitas figura entre les sèus archiepiscopales titulars de l'Iglésia catòlica com archieparquía de Edesa en Osroena dels greco-melquitas. Des del 29 d'abril de 2011 és sèu vacant.
Existixen ademés l'archieparquía de Edesa en Osroena dels siris i l'arquidiócesis llatina de Edesa de Osroena.
Bibliografia
- (en llatí) Michel Li Qui, Oriens christianus in quatuor Patriarchatus digestus, París, 1740, tom II, col. 953-968
- (en francés) Charles D. Du Cange, Nicolas Rodolphe Taranne, Emmanuel Guillaume Rei, Els familles d'outre-mer, París, Imprimerie Impériale [1869], p. 769
- (en francés) Raymond Janin, v. 2. Edesse en Dictionnaire de Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. XIV, París, 1960, col. 1421-1424
- (en francés) J. Dauvillier, v. 3. Edesse en Dictionnaire de Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. XIV, París, 1960, col. 1424-1430
Notes
Referències
- ↑ Ilaria Ramelli, Abgar Ukkama i Abgar il Gran alla lluïx vaig donar recenti apporti storiografici, en Aevum: rassegna vaig donar scienze storiche, linguistiche i filologiche, giner-abril de 2004, pp. 103-108.
- ↑ El-Azhari, Taef (2016). Zengi and the Muslim Response to the Crusades: The Politics of Jihad, Routledge.
- ↑ 3,0 3,1 Cyrille Charon (1907). L'hiérarchie melkite du patriarcat d'Antioche, pp. 223-230.
- ↑ "Titular see" en New Catholic Encyclopedia, edició 2003.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Archieparquía de Edesa en Osroena de los greco-melquitas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.