Aquari o Aquarius («el aguador») és una de les 88 constelacions reconegudes per l'astronomia moderna, descrita per Claudio Ptolomeo. El seu símbol representa el fluix de l'aigua.

De tot el zodiaco, Aquari és una de les constelacions reconeguda en major antiguetat. Els sumerio li varen donar este nom a la constelació, en honor al seu deu An, que derrama l'aigua de l'immortalitat sobre la Terra. Es troba en una regió comunament anomenada el Mar o Aqua per la profusió de constelacions aquàtiques tals com Cetus, Piscis, Eridanus. Algunes voltes el riu Eridanus es representa com lo que derrama la vaixell d'Aquari.

Característiques destacables

editar
 
Constelació d'Aquari

La constelació d'Aquari és la dècima més extensa, cobrint més del 2,3 % del cel nocturn. Inclou 56 estreles observables a simple vista, en la seua majoria tènues, sent Sadalsuud (β Aquarii) —una supergigante groga de tipo G0Ib—[1] la més lluenta en magnitut 2,90. La segona estrela més lluenta és Sadalmelik (α Aquarii),[2] també una supergigante groga de tipo espectral G2Ib[3] —alguna cosa més freda que Sadalsuud— en un radi 53 voltes més gran que el del Sol[4] i una massa equivalent a 6,5 masses solars.[5]

A les dos supergigantes grogues els seguix en lluentor δ Aquarii, coneguda com Skat,[2] una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A3V[6] situada a 160 anys llum de la Terra. Sadachbia és el nom de γ Aquarii, una estrela binaria la component principal de la qual és també una estrela blanca de la seqüència principal, pero de tipo A0V i 10 470 K de temperatura; el seu acompanyant té aproximadament la mitat de la massa solar. Una atra estrela lluenta és ζ Aquarii, ocasionalment cridada Sadaltager, una binaria composta per una estrela blanc-groga de la seqüència principal i una subgigante llaugerament més freda, de tipo F6IV. La subgigante és, a la seua volta, una binaria espectroscópica.


η Aquarii és una estrela blanc-azulada de tipo B9IV-V 103 voltes més lluminosa que el Sol i que la seua temperatura efectiva és de 11 042 K. Semblant a esta, ο Aquarii és una estrela Be en un disc equatorial calent, conseqüència de la seua alta velocitat de rotació (a lo manco 211 km/s) que fa que la seua forma no siga esfèrica sino elipsoidal, estant achatada pels pols. Ampla, nom que rep θ Aquarii,[2] és no obstant una jaganta groga de tipo G9II en un radi 12 voltes més gran que el del Sol;[7] no molt distinta és ν Aquarii, de tipo K0III i en un radi 8 voltes més gran que el ràdio solar.[7]

Aquari conté vàries jagantes roges, la més lluenta entre elles, λ Aquarii, rep el nom de Shatabhisha[2] i té un radi 100 voltes major que el ràdio solar,[8] equivalent a 0,5 ua. φ Aquarii, de tipo espectral M2III, té un tamany més modest, unes 35 voltes més gran que el del Sol.[4] No aixina χ Aquarii, que és, sobre tamany, semblada a Shatabhisha pero es troba casi al doble de distància que esta. Finalment, 3 Aquarii és també una jaganta roja —de tipo M3III— semblant a χ Aquarii, sent el seu radi 117 voltes més gran que el del Sol.[8] De la mateixa manera que estes, és una variable irregular.

11 Aquarii és una nana groga de tipo G1V en una lluminositat casi el doble de la lluminositat solar. Aixina mateix, 53 Aquarii és una binaria formada per dos nanes grogues. Una d'elles, de tipo G2V, és molt semblada al Sol, mentres que la seua companyera és llaugerament més freda.[9] El periodo orbital del sistema és d'aproximadament 3500 anys.[10]

Erro al crear miniatura:
Image de R Aquarii obtinguda en 2012 en el Very Large Telescope del ESO.[11]

Entre les variables de la constelació es troba R Aquarii, estrela simbiòtica que es pensa que està composta per una nana blanca i una variable Mira formant un sistema binari. Per la seua atracció gravitatoria, la nana blanca atrau matèria de la jaganta roja i ocasionalment expulsa part de la mateixa en estranys bucles que formen una nebulosa que rodeja l'estrela.[12] Una atra variable d'interés és AE Aquarii, una variable cataclísmica de tipo DQ Herculis:[13] És una binaria interactuante en a on hi ha transferència de massa entre les dos components, una nana blanca i una estrela taronja; ademés, AE Aquarii constituïx el primer cas en el qual una nana blanca es comporta com un púlsar, emetent polsos de rajos X d'alta energia.[14]

Aquari conté vàries estreles en sistemes planetaris, entre elles les nanes roges Gliese 849 i Gliese 876, esta última en quatre planetes. Els dos planetes de Gliese 849 tenen llarcs periodos orbitales de 1925 i 5990 dies.[15][16] TRAPPIST-1 és una nana roja ultrafría de tipo espectral M8V que alberga un sistema de sèt planetes; a lo manco tres d'ells orbitan en la zona habitable circunestelar.[17] Molt distinta és ψ1 Aquarii, jaganta taronja de tipo espectral K1III[18] en un planeta que orbita a 0,70 ua d'ella.

Bosona, nom que rep HD 206610, és també una estrela similar (de tipo K0III)[19] en un planeta jagant el periodo del qual orbital és de 673 dies.[20] HD 220689 és una nana groga de tipo G3V en un planeta la massa del qual és aproximadament un 20 % major que la de Júpiter.[21]

Erro al crear miniatura:
Image del telescopi Hubble del Cúmul globular M2

En esta constelació s'enquadra GJ 1276, una de les nanes blanques més fredes que es coneixen. En una temperatura superficial de sol 4000 K, la seua edat estimada —com remanente estelar— és de 8480 millons d'anys. Es troba a una distància de 27,8 anys llum.[22]

Una estrela peculiar en esta constelació és CS 22892-052 —informalment coneguda com Estrela de Sneden, una jaganta de tipo K molt antiga que mostra una sobreabundancia extrema d'elements de captura neutrónica com europi o disprosio. Ademés, va ser la primera estrela en a on es va poder evaluar l'abundància de tori (element radiactiu).[23]

HD 196944 és una atra estrela peculiar: de tipo espectral CEMP-rs —que indica que és extremadament pobre en metals pero té un excés de carbono i d'elements pesats— és excepcional pel seu sobreabundancia de plom.[24][25]

En Aquari es localisa el cúmul globular M2, un dels més compactes que es coneixen. Conté 150 000 estreles, incloent 21 variables. Té una edat de 12 500 millons d'anys,[26] sent per tant un dels cúmuls estelars més antics associats a la Via Làctea. Un atre cúmul globular és M72, situat a 52 600 anys llum[27] i que es troba a una considerable distància més allà del centre galàctic.[28]

També en esta constelació es troba la Nebulosa del hèliç (NGC 7293), espectacular nebulosa planetària distant uns 655 anys llum, per lo que és una de les més pròximes a la Terra. Pel seu aspecte característic, en la cultura popular ha rebut el sobrenom de «Ull de Deu». Una atra nebulosa planetària en Aquari és la Nebulosa Saturn (NGC 7009), de complexa estructura. Esta inclou un halo, corrents en forma de chorrada, múltiples closques, aixina com ansae (torras) que s'expandixen de forma no radial des de l'estrela central.


En esta constelació es localisa la Nana d'Aquari, galàxia nana irregular aïllada. Es troba prop de l'extrem del Grup Local, a 1 megapársec de la Via Làctea i a 1,1 megapársecs de la Galàxia de Andrómeda, per lo que provablement no haja interactuat en cap d'elles durant tota la seua existència.[29][30]

Estreles principals

editar
Erro al crear miniatura:
Curva de llum en l'espectre visible de λ Aquarii
 
Image de l'estrela simbiòtica R Aquarii obtinguda pel telescopi espacial Hubble
Erro al crear miniatura:
Representació artística de Gliese 876 vista des d'un dels seus planetes

Referències

editar
  1. * bet Aqr -- Star (SIMBAD)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 16 de febrer de 2021.
  3. Sadalmelik (SIMBAD)
  4. 4,0 4,1 “Fonamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer” (2018). The Astronomical Journal 155 (1). doi:10.3847/1538-3881/aa9d8b. Bibcode2018AJ....155...30B.
  5. «Accurate fonamental parameters for A-, F- and G-type Supergiants in the solar neighbourhood».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.402(2)
    1369–1379.doi:10.1111/j.1365-2966.2009.15979.x.
  6. Del Aqr -- Star (SIMBAD)
  7. 7,0 7,1 «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity».The Astronomical Journal.135(1)
    209–231.doi:10.1088/0004-6256/135/1/209.
  8. 8,0 8,1 “Angular Diameters and Fonamental Parameters of Forty-four Stars from the Navy Precision Optical Interferometer” . The Astronomical Journal 162 (5): 198. doi:10.3847/1538-3881/ac2431. ISSN 0004-6256. Bibcode2021AJ....162..198B.
  9. 53 Aqr (SIMBAD)
  10. «Sixth Catalog of Orbits of Visual Binary Stars». United States Naval Observatory.
  11. «VLT view of binary system R Aquarii from 2012».
  12. R Aquarii (SEDS.org)
  13. AE Aquarii (SIMBAD)
  14. «White Dwarf Pulses Like a Pulsar». NASA. Consultat el 2024-03-05.
  15. “The Califòrnia Planet Survey IV: A Planet Orbiting the Giant Star HD 145934 and Updates to Seven Systems with Long-period Planets” (2015). The Astrophysical Journal 800 (1). doi:10.1088/0004-637X/800/1/22. Bibcode2015ApJ...800...22F.
  16. “The GAPS programme at TNG. XLVI. Deep search for low-mass planets in clapix-dwarf systems hosting cold Jupiters” . Astronomy and Astrophysics 677 (A122): 20 pp.. doi:10.1051/0004-6361/202346476. Bibcode2023A&A...677A.122P.
  17. «[1]», NASA.
  18. “Fonamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer” (2018). The Astronomical Journal 155 (1). doi:10.3847/1538-3881/aa9d8b. Bibcode2018AJ....155...30B.
  19. HD 206610 -- Star (SIMBAD)
  20. “Retired A Stars and Their Companions. VIII. 15 New Planetary Signals around Subgiants and Transit Parameters for Califòrnia Planet Search Planets with Subgiant Hosts” (2019). The Astronomical Journal 157 (4). doi:10.3847/1538-3881/aaf5d0. Bibcode2019AJ....157..149L.
  21. “The Masses of a Sample of Radial-Velocity Exoplanets with Astrometric Measurements” . Research in Astronomy and Astrophysics 23 (5): 32 pp.. doi:10.1088/1674-4527/accb7i. Bibcode2023RAA....23i5022X.
  22. (2016).«The 25 parsec local white dwarf population».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.462(3)
    2295-2318.Consultat el 19 d'abril de 2021.
  23. (1996).«The Ultra--Metal-poor, Neutron-Capture--rich Giant Star CS 22892-052».The Astrophysical Journal.497
    p. 819.Consultat el 8 de febrer de 2026.
  24. «Heavy metal stars». European Southern Observatory. Consultat el 2026-02-09.
  25. (2001).«Discovery of lead stars with the ESO 3.6-m telescope and CES».The Messenger.106
    37-40.Consultat el 9 de febrer de 2026.
  26. “The ACS Survey of Galactic Globular Clusters. VII. Relative Ages” (2009). The Astrophysical Journal 694 (2). doi:10.1088/0004-637X/694/2/1498. Bibcode2009ApJ...694.1498M.
  27. «XIII Latin American Regional IAU Meeting: (item) The Globular Cluster NGC 6981: Variable stars population, physical parameters and astrometry».Revista Mexicana d'Astronomia i Astrofísica, Série de Conferències.40
    235–236.
  28. Messier 72 (SEDS.org)
  29. (2020).«Kinematic and metallicity properties of the Aquarius dwarf galaxy from FORS2 MXU spectroscopy».Astronomy and Astrophysics.634(A10)
  30. (2022).«Stellar metallicity gradients of Local Group dwarf galaxies».Astronomy and Astrophysics.665(A92)