Estrela compacta

En astronomia una estrela compacta (en algunes ocasions objecte compacte, classificació que també pot incloure planetas, asteroides, i cometas, al ser junt en elles, els únics cossos celests que poden existir a baixes temperatures) es referix colectivament a nanes blanques (i les seues versions ya apagades, les nanes negres), estreles de neutrons, forats negres, estreles-Q, estreles de quarks, i estreles de preones (estos tres últims hipotètics). En l'excepció dels forats negres, poden ser denominades estreles degeneradas.

A diferència d'una estrela típica, estes no contrarresten la gravetat per mig de la pressió generada per reaccions de fusió nuclear en el seu interior, i tals objectes són, per tant, el resultat de l'agotament del combustible nuclear de les estreles, lo que explica que siguen freqüentment conegudes com remanentes estelars. Sense cap font d'energia que lluite contra el colapse gravitatorio, estes estreles mortes estan comprimides al màxim de lo que permet la seua massa. Es mantenen estables subjectes per forces nuclears d'orige quàntic. A tan elevades densitat, la matèria es troba en un estat que es denomina degenerado. En casos extrems (forats negres) l'objecte és incapaç de sostindre's a sí mateixa, formant aixina una singularitat espaciotemporal. Depenent de la massa inicial de l'estrela i de quanta massa haja perdut o ganado a lo llarc de la seua vida, el fi de les reaccions nuclears du en si l'aparició d'un tipo o un atre d'objecte compacte. Quan una estrela de menys de 9-10 masses solars agota el seu combustible nuclear i explota es forma una nana blanca (les quals no apleguen a alcançar una massa major a 1.33 masses solars), si l'estrela té més de 9-10 masses solars, es formarà una estrela de neutrons (que generalment conté entre 1.33 i 2-3 masses solars). No obstant, si l'estrela que agota el seu combustible nuclear conté una massa de més de 30-70 masses solars, es formarà un forat negre (que pot tindre de 3 masses solars fins a inclús 30 o més). Hipotèticament també podrien existir les estreles de quarks (les quals tindrien una densitat intermija entre estreles de neutrons i forats negres estelars), encara que és una idea que encara que no haja segut comprovada en l'actualitat, tampoc ha pogut ser descartada.

Estes estreles conformen el punt final de l'evolució estelar. Una estrela lluïx i per lo tant pert la seua energia. La pèrdua per la superfície és compensada per la producció d'energia per mig de la fusió nuclear en l'interior de l'estrela. Quan l'estrela ha perdut la seua capacitat de produir energia per dites reaccions, la pressió del gas en l'interior calent no pot soportar el pes de l'estrela, i esta colapsa cap a un estat més dens: una estrela compacta, inicialment a una temperatura molt elevada -llevat els forats negres- per dit colapse.

Formació

El punt final habitual de l'evolució estelar és la formació d'una estrela compacta.

Totes les estreles actives apleguen a un punt de la seua evolució en el que la pressió de radiació cap a l'exterior de les fusions nuclears en el seu interior ya no pot resistir les forces gravitatorias sempre presents. Quan açò ocorre, l'estrela colapsa pel seu propi pes i sofrix el procés de mort estelar. Per a la majoria de les estreles, açò donarà lloc a la formació d'un remanente estelar molt dens i compacte, també conegut com a estrela compacta.

Les estreles compactes no produïxen energia interna, pero -en l'excepció dels forats negres- solen irradiar durant millons d'anys en la calor sobrera del propi colapse.

Segons els coneiximents més recents, les estreles compactes també podrien formar-se durant la separacions de fase de l'Univers primitiu que va seguir al Big Bang. Els orígens primordials dels objectes compactes coneguts no s'han determinat en certea.

Vida

Encara que les estreles compactes poden produir radiació, i per lo tant perdre temperatura i energia, estes estreles no depenen de la seua temperatura per a mantindre la seua pressió. En el cas d'un univers obert, exceptuant algun destorbament extern, el Big Rip (de produir-se), o la desintegració dels bariones, este tipo d'estreles es pot considerar que virtualment van a existir per sempre, si ben els forats negres acabaran per evaporar-se per l'emissió de radiació de Hawking. Eventualment, en un futur molt molt lluntà, totes les estreles acabaran per evolucionar a estreles compactes obscures.