Anex:Terremots en Espanya

La següent taula mostra els terremots més significatius ocorreguts en Espanya o les seues proximitats, entenent com significactivos aquells capaços de provocar danys i per lo tant que han superat el grau VI en l'escala sismológica de Mercalli.

Any	Data i hora (GMT)	Magnitut	Intensitat	Lloc i coord.	Morts	Observacions
1 - 300		6 (*)		Albacete i Múrcia. Detectat en l'estany de Alboraj, Tobarra		Va provocar greus danys en la ciutat d'Ilunum.
350 - 395		5 (*)		Golf de Càdis		Un fort sisme, i un posterior maremoto, destruïx completament la ciutat de Baelo Claudia.
365	21 de juliol			Màlaga i Adra, Almeria		Es va produir un dels terremots més antics dels que va quedar constància escrita en fonts textuals. Va provocar ones jagantesques que varen aplegar a Màlaga i Almeria.
881	10 de juny	7.2(*)		Golf de Càdis		Va ser en Yeles Rafa
944
949						Va canviar el curs del riu Aratoy (el Valderaduey) en la província de Zamora.
955
957
1024
1048			VII	Oriola, Alacant
1170		6 (*)	VIII-IX	Andújar		Es va deixar notar clarament en punts alluntats com Còrdova i Toledo.
1356	24 d'agost		VIII	Veta de Sant Vicente		Al surest del Veta de Sant Vicente.
1373	2 de març		VIII-IX	Comtat de Ribagorza
1396	18 de decembre		VII-IX	Tavernes de la Valldigna
1428	2 de febrer	6.5 (*)	IX-X	Camprodón, Girona	800
1431	24 d'abril	6.7	VIII-IX	Serra Elvira, Granada	+1000	Molt violent en Granada i prou notable en Almeria i Múrcia.
1487			IX	Almeria		Almeria queda arruïnada. Més de 4 000 cases destruïdes en Almeria.
1493				Almeria		Almeria queda arruïnada.
1494	26 de giner		VIII	Sur de Màlaga		Danys en la majoria de les cases de Màlaga. Almeria torna a quedar en ruïnes.
1504	5 d'agost	6.8	VIII-IX	Carmona, Sevilla	32
1518	9 de novembre		IX	Vora	165	Va destruir tot el poble, només quedant en peu partix de la muralla i alguns aljibes en el Cerro de l'Esperit Sant (Vora).
1522	22 de setembre	6.8 - 7 ML	X-XI	Almeria	2.500 a varis millers	Va ser el terremot més destructiu de l'història d'Espanya, va supondre la destrucció total de la ciutat d'Almeria, gran part de la ciutat va quedar sumergida baix l'mar. Atres 80 poblacions propenques varen resultar devastades. Va provocar danys inclús en la Alhambra de Granada.
1526	4 de juliol			Granada, Almeria		Danys en Almeria i Granada.
1529	15 d'agost			Almeria		Queda destruïda la Catedral d'Almeria que s'estava edificant.
1531	26 de giner			Almeria		Va provocar considerables danys i numeroses víctimes en Almeria.
1531	30 de setembre		VIII-IX	Basa, Granada	400
1533				Almeria		Violent terremot en Almeria que va fer desaparéixer les fonts termals d'Alhama la Seca.
1550	19 d'abril		VI-X	Almeria		Enorme terremot que va destruir casi tota la ciutat d'Almeria i part de la seua Alcazaba.
1556				Almeria		Numerosos i violents sismes que durant varis dies varen ocasionar gran pànic en Almeria. L'investigador Pare Sánchez Navarro-Newmann assegura que estos terremots possiblement tingueren molta relació en la reaparició de les fonts d'Alhama la Seca.
1580	19 d'abril			Almeria		Afecta a la ciutat d'Almeria, sentint-se inclús en Cornellà.
1644	19 de juny		VIII	Mur d'Alcoy		Es varen destruir vàries vivendes.
1658	31 de decembre		VIII-IX	Almeria	Elevat número, sense senyes exactes.	Terremots molt intensos entre el 19 i el 31 de decembre de 1658. Va provocar greus destrosses en Almeria i afores.
1659	3 de giner			Almeria		Va derribar un péntol de la muralla d'Almeria.
1680	9 d'octubre (07:15)	6.8	VII-IX	Álora, Màlaga	70	Intensitat IX MM en epicentre en la Serra d'Aigües destruïx les localitats propenques. En la ciutat de Màlaga solament la Catedral no sofrix danys. La tremolació causa danys en atres ciutats de la península (Sevilla, Granada, Còrdova, Jaén, Madrit...) i es va deixar sentir fins a en Valladolit, a 550 km de l'epicentre.
1686				Almeria		Almeria queda arruïnada.
1748	23 de març (06:15)	6.2	IX	Montesa, Valéncia	38
1751	4 de març			Almeria i Vélez-Rubio		Almeria queda arruïnada. Va afectar especialment a l'iglésia gòtica i atres edificis de Vélez Rubio. Molts edificis varen ser afectats per açò seisme tenint que procedir al seu posterior derrocament. També l'iglésia de Sant Pedro va quedar molt danyada i va tindre que derribar-se.
1755	1 de novembre	9.0 MW	X	Oceà Atlàntic	entre 60.000 i 100.000 persones	Va destruir la ciutat portuguesa de Lisboa i va afectar a vàries ciutats espanyoles, conformant per la seua banda l'actual costa onubense. Despuix del terremot es va fundar la ciutat d'Illa Cristina. Va produir obertures en els murs de l'Alcazaba d'Almeria.
1765				Almeria		Gran moviment sísmic pel que es varen derrocar moltes cases en Almeria.
1783	29 d'octubre			Província d'Almeria		Va provocar l'afonament d'una montanya i moltes víctimes mortals en Almeria.
1790	9 d'octubre			Almeria		Va provocar l'afonament de molts edificis en Almeria, entre els que destaca el convent de Sant Francisco.
1790	23 d'octubre			Almeria		Almeria queda arruïnada.
1804	13 de giner	6.7	VII-VIII	Motril, Granada	2	Greus danys.
1804	28 d'agost	6.4	VIII-IX	Dalías, Almeria	1000	Greus danys en Berja, Canjáyar, Roquetas de Mar i Dalías. Almeria torna a quedar en ruïnes.
1806	27 d'octubre		VIII	Pins Pont, Granada	13	Pins Pont i Ansola totalment arruïnats. Santa Fe, Valderrubio, Chauchina, Soto de Roma, Font Vaquers en molts edificis destruïts i molts inhabitables. Clavills en edificis de Granada. Liqüefacció.
1817	18 de març		VIII	Comarca de Arnedo, La Rioja	Sí	Es va notar en gran part del nort de la península ibèrica, des del sur de França en els Pirineus, a Cantrabria, Tarragona i Madrit.
1829	21 de març	6.6 ML	IX-X	Vega Baixa, Alacant	389	Va destruir més de 2000 vivendes en diverses poblacions de la comarca.
1857	23 d'octubre			Almeria		Va afectar a Almeria. Destaca per anar acompanyat d'un fort soroll subterràneu que va durar entre 3 i 4 segons.
1858	23 d'octubre					El mateix dia un any despuix es tornen a produir varis terremots novament acompanyats de sorolls subterràneus.
1863			V-VIII	Huércal-Overa		Eixam sísmic sense conseqüències.
1884	25 de decembre	6.2 - 6.5 MW	IX-X	Arenes del Rei, Granada	1200	Va supondre la destrucció completa de la citada localitat que va haver de ser reconstruïda gràcies a les donacions procedents de tota Espanya i a la intercesión del rei Alfonso XII d'Espanya. Des de llavors la localitat du el sobrenom "del Rei", per ser el citat Rei quí va promoure la reconstrucció del poble realisant inclús una visita a la zona afectada.
1888	11 d'agost			Vora, Almeria		Terremot que va afectar a la localitat de Vora, acompanyat de grans sorolls subterràneus, es va poder sentir en casi tota la Província d'Almeria.
1894	12 de juny			Almeria		En Naiximent es varen afonar vàries cases i va haver vàries víctimes mortals. Tremolació de curta duració que també va afectar a vàries localitats de Granada i Almeria.
1901	25 de maig		VII	Motril, Granada
1911	31 de maig		VII	Santa Fe, Granada		Santa Fe: Afonada parcials d'edificis, caiguda de fumerals i teixixques. Pins Pont: danys lleus. Clavills profunts i fenomens de liqüefacció. Destrosses menors en Láchar, Atarfe i Huétor Tájar. Granada: Clavills en algunes construccions.
1912	22 d'abril			Ocaña, Almeria		Es varen produir desperfectes i danys importants en molts edificis d'Ocaña.
1913	11 d'agost		VII	Albuñol, Granada		Clavills en tabics i en alguns murs, caiguda de fumerals, elements ornamentals i mobiliari
1913	25 de novembre		VII	Huéscar, Granada		Clavills en elements no estructurals (tabics), caiguda d'elements com a fumerals. Fractures en el sol.
1918	28 d'abril		VII	Atarfe, Granada
1922	27 de juliol		VII	Dúrcal, Granada
1954	29 de març	7.8	V	Dúrcal, Granada		Es va produir a 650 km de profunditat, evitant una gran catàstrofe. Va ser un terremot molt estudiat per la seua profunditat.
1955	4 de juny	5.1	VII	La Zubia, Granada
1956	19 d'abril	5.1	VIII	Albolote, Granada	11	Atarfe: (5% cases destruïdes, 40% danys considerables); Albolote (30%, 60%); Santa Fe (4% inhabitable; 50% dany lleu), 7 fallits. Esmonyida induïda en el riu Beiro en 4 morts. El terremot més mortífero de el XX.
1964	9 de juny	4.8	VII	Galera, Granada		Caiguda de fumerals, teulades i clavills en edificacions de Galera i Orce, Clavills en el terreny.
1969	28 de febrer	7.8 MW	VII	Veta de Sant Vicente	7	L'epicentre se situa a uns 200 km del Veta de Sant Vicente. Va sacsar Andalusia Occidental i el Sur de Portugal.
1972	17 de març			Partaloa, Almeria		Més de 100 cases varen quedar inhabitables, en grans danys en sostres i parets. L'iglésia també va quedar sériament danyada.
1979	31 de juliol	5.5		Granada		Des de març fins a agost d'eixe any es varen sentir més de 50 terremots en la ciutat de Granada i la seua àrea metropolitana, lo que es coneix com l'estiu dels terremots. El més fort i el que més va alertar a la població va succeir el 31 de juliol en epicentre en Gójar, mentres que el major número de terremots va ocórrer el 9 d'agost.
1989	9 de maig	5.3 MW	III	Tenerife	0	L'epicentre se situa a 15 quilómetros del llitoral de Güímar.
1993	23 de decembre	5.0 ML	VI-VII	Berja, Província d'Almeria	0	Fort seisme que va provocar moderats danys en els municipis epicentrales. Dit seisme va aplegar a deixar-se sentir inclús en Madrit.
1997	22 de maig	5.3 ML	VI	Província de Lugo	1	El triàngul de les localitats lucense de Sarria, Becerreá i Triacastela es va convertir en 1997 en l'epicentre del terremot de major magnitut del passat sigle originat en Galícia. El seisme, en una magnitut de 5,3 en l'escala Richter, va anar també el més important en Galícia des de 1969, provablement causat pel terremot de Veta de Sant Vicente de 1969, que va registrar una magnitut de 5,9 i va afectar a la comunitat, pero en epicentre en l'Oceà Atlàntic. Eixe 22 de maig de 1997, la terra va tremolar en Galícia més de 150 voltes. Les tremolació es varen percebre nítidamente en el restant de Galícia, pero els sismógrafs varen registrar també les vibracions de la terra en Portugal, Astúries, Castella i Lleó i fins a Extremadura.
1999	2 de febrer (14:45)	5.2	VI	La Pobla de Mula, Múrcia	0	Seisme premonitorio de 3.6 graus, sentit en vàries províncies alluntades, com Castelló i Jaén. Danys moderats en localitats epicentrales (VI-VII). El terremot va ser conseqüència del moviment d'un tram de la Falla de Crevillente.
2003	21 de maig	6.6	IX-X	Boumerdas, Argèlia	0	Els fallits en Argèlia varen superar les 2000 persones. En Espanya el terremot es va deixar sentir en tota la costa Mediterrànea i Illes Balears, va provocar un chicotet tsunami, més intens en Balears. Sense víctimes ni danys.
2004	24 de febrer	6.3	IX	Espígols, Marroc	0	Percebut en la costa sur peninsular
2005	29 de giner	4.6 MW	VII	La Paca, Regió de Múrcia	0	Numerosos danys en vivendes de les pedanies altes de Lorca, sense danys personals. Sentit en 7 províncies confrontants.
2009	17 de decembre	6.3 MW		Illa Cristina, Huelva	0	Danys lleus
2010	11 d'abril	6.3 MW		Albuñuelas, Granada	0	El seisme no va provocar danys
2011	11 de maig (18:47)	5.1 MW	VII	Lorca, Regió de Múrcia	9	Danys de consideració i víctimes humanes. Solsides, edificis badats i péntols de rebancs caiguts, aixina com objectes en vivendes, deixant-se sentir també en atres poblacions murcianes, entre elles Múrcia, Mazarrón, Cartagena, Àguiles, aixina com en les províncies d'Almeria i Albacete.
2016	25 de giner (05:22)	6.3 MW	VI	Mar de Alborán	1	L'epicentre es va ubicar en el Mar de Alborán, front a la costa d'Espígols, va ser un dels sismes més forts de les últimes décades en Espanya. Es va sentir en intensitat en tota la costa andalusa i en la Província d'Almeria. Ceuta va ser la ciutat espanyola que va registrar la màxima intensitat, sent Melilla la zona més afectada en 26 ferits lleus, caigudes de cascots, fronteres, sostres i clavills en varis edificis. En la ciutat d'Espígols un chiquet de 12 anys va tindre un atac cardíac a raïl de la tremolació, fallint poc despuix d'aplegar a l'hospital de la ciutat.
2025	14 de juliol (05:13 UTC; 07:13 hora local)	5.3 MW	IV-V	Veta de Gata, Almeria	0	l'IGN va registrar un terremot de magnitut Mw 5,3 en epicentre en la mar, a uns 30 km al surest de la costa almeriense, en una profunditat de 3 km. És el seisme de major intensitat registrat en els últims 70 anys en la regió epicentral (ràdio d'uns 20 km), a on no hi havia registre de terremots de magnitut major de 5,0. El terremot es va sentir principalment en Andalusia oriental, regió de Múrcia i sur de la Comunitat Valenciana. L'intensitat màxima que es va observar va ser de IV-V en les poblacions almeriense de Cuevas de Almanzora, Cantoria, Roquetas de Mar, Carboneras i la pròpia capital d'Almeria. No va haver constància de danys personals deguts al terremot, encara que sí alguns danys materials, com el sostre de la cafeteria de l'Aeroport d'Almeria o el d'un concessionari en la localitat de Huércal d'Almeria.
(*) Magnitut estimada

Enllaços externs

• Sismes d'última hora
• Els llocs en més risc de sofrir un terremot en Espanya.
• Institut Universitari d'Investigació Andalús de Geofísica i Prevenció de Desastres Sísmics de l'Universitat de Granada.
• ¿Cóm són Localisats els Terremots?

• Silva, P. G. i Rodríguez Pasqua, M. A. (eds.) (2014) Catàlec dels efectes geològics dels terremots en Espanya. Institut Geològic i Miner d'Espanya, Associació Espanyola per a l'Estudi del Cuaternario. Riscs Geològics/Geotecnia, 4: 358 págs.