Camprodón

Camprodón

Camprodón (oficialment i en català Camprodon) és un municipi de la comarca del Ripollés en la província de Girona, de la comunitat autònoma de Catalunya en Espanya. Situat a 120 km de Barcelona i 75 km de Girona, en la vall del seu mateix nom, en la confluència dels rius Ter i Ritort, Camprodón és un dels municipis més extensos de la comarca, gràcies a l'anexió de Freixanet, Rocabruna i Beget. Conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

Símbols

L'escut de Camprodón es definix pel següent blasón:

D'or, 4 pals de gules. La campanya d'argén, un roel de sinople. Per timbre una corona real oberta.

L'escut del municipi no està aprovat per la Generalitat de Catalunya.

Els comtes del Casal de Barcelona en motiu del domini de la Corona d'Aragó eren cridats reis, motiu pel qual l'escut va timbrat per la corona real oberta, segons consta en documents i monedes molt antigues en els que es pot observar la corona.

Història

La vila té el seu orige en el monasteri de Sant Pedro (Sant Pere) i en el mercat concedit per Ramón Berenguer III en 1118. Dins del monasteri l'iglésia parroquial de Santa María va ser substituïda per l'actual edifici gòtic en el XIV. Camprodón va alcançar el ranc d'en vila real i cap de la veguería de Camprodón cap a l'any 1252, i va estar baix la jurisdicció de l'abad, pero del 1286 fins a 1301, va pertànyer al vescomte de Castellnou. Luis XI de França va saquejar i va incendiar Camprodón en 1470 durant la guerra contra Juan II d'Aragó. També va ser ocupada per França durant la guerra franc-espanyola (1654-1658). I novament va ser presa pels francesos (el duc de Noailles) en 1689 en les guerres de Carlos II contra Luis XIV. El duc de Villahermosa del Riu va recuperar la població i va fer volar el castell deteriorat. També durant la Guerra Gran, en 1794, el general francés Dagobert, la va prendre i la va incendiar. Camprodón va sofrir també molt durant la primera i la tercera guerres carlistas en el XIX.

«Un carrer en Camprodón» per Modest Urgell (c. 1901)

Ya en el XX, Camprodón va iniciar una notable recuperació econòmica i social, que va derivar en una major estabilitat, pese a recessions com la Guerra Civil, i també gràcies, en part, a l'onada d'immigració. La primera colónia estiuenca de Camprodón es va centrar en la passejada de la Font Nova, al final del com hui en dia podem trobar un bust del Dr. Robert, alcalde de Barcelona i pioner de la colónia estiuejadora de l'época. En 1916 es va inaugurar l'Hotel Camprodón, que va tindre com a clients al poeta Joan Maragall i al president Macià. Més vesprada, la passejada de Maristany es va convertir en el nou centre d'estiueig, a on la burguesia catalana va construir grans cases a lo llarc de la passejada (proyectades per arquitectes com Duren i Reynals, Enric Sagnier i Coderch), contribuint aixina mateix a la creació, en moments posteriors, del club de tenis i el club de gòlf (promoguts entre uns atres per Antonio García-Net pare i fill i Narciso de Prat). Per un breu periodo de temps una de les mansions que es varen construir (El Robredal) es va convertir en la sèu del Govern de la II República i residència del seu president Juan Negrín.

En 1969 i 1965 respectivament incorpora Baget i Freixanet. Baget, també conegut com a Sant Cristóbal de Baget, incloïa els pobles de Bestracá, Rocabruna i Salarsá. Freixanet incloïa Bolós, Caballera i Greixenturre. També es anexionó l'urbanisació Maristany, que pertanyia a Llanás pero formava un continu en Camprodón.

El 18 d'abril de 1984 el municipi va canviar el seu nom oficial: va passar de Camprodón a Camprodon.