Anar al contingut

Terremot de Lorca de 2011

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lorca earthquake.jpg
Terremot de Lorca de 2011

El terremot de Lorca va ser un seisme de magnitut 5,1 Mw (Magnitut de moment) ocorregut l'11 de maig de 2011, va tindre una intensitat Mercalli VII en la zona epicentral i va sacsar principalment a la localitat de Lorca, en la Regió de Múrcia (Espanya), a les 18:47 hora local (16:47 UTC).[1] El seu hipocentro estava localisat en la Falla de Alhama de Múrcia (FAM) i els seus efectes es varen sentir en tota la Regió de Múrcia. Va ser precedit per un seisme premonitorio de magnitut 4,5 succeït a les 17:05 hora local d'eixe mateix dia.[2][3] El moviment sísmic va ser sentit també en les províncies d'Almeria, Albacete, Granada, Jaén, Màlaga, Alacant, Ciutat Real i algunes zones de la ciutat de Madrit, a on el tipo de sol amplifica els moviments en certs barris.[4]

Múltiples rèpliques es varen produir[5] despuix del principal de les 18:47, si be la de les 22:37, hora local, va ser la de major magnitut, en 3,9 en l'escala de magnitut de moment, i que va poder sentir-se.[6]

Archiu:Localización de Lorca.svg
Localisació del municipi de Lorca en la regió de Múrcia.

La Regió de Múrcia, en la que es troba Lorca, és la zona sismológica més activa d'Espanya, si be esta localitat, concretament, no està entre les de major perillositat dins d'ella.[7]

Geologia

[editar | editar còdic]

Magnitut i localisació

[editar | editar còdic]

El principal terremot va tindre una magnitut de 5,1 (Mw) i va ocórrer en terra l'11 de maig a les 18:47 aproximadament hora local (16:47 UTC), aproximadament a 2 quilómetros al noreste de la ciutat de Lorca.[8] l'epicentre estava situat en el subsol de Barranc Fondo (Lorca) i el hipocentro del terremot va ser extremadament superficial, a uns 1000 metros de profunditat.[9] El seisme es va deixar sentir en tot el surest peninsular, especialment en la Regió de Múrcia. En la zona es localisa el llímit de plaques entre la placa euroasiàtica i la placa africana. No obstant, la major part de les tremolació en la regió no excedixen les magnituts perceptibles, per lo que generalment no són sentits.[10] S'ha estimat que el moviment telúric va ser resultat directe d'una falla d'esgarre propenca a una atra falla major, la Falla de Alhama de Múrcia.[11] Esta falla és una llínea molt superficial que s'estén de 40 a 50 quilómetros. Els especialistes locals també varen informar de la presència de superfícies de ruptura en les rodalies de la falla.[12] Les estimacions inicials del Servici Geològic dels Estats Units varen indicar una magnitut de 5,3 (Mw);[13] mentres que el Centre Sismológico Euro-Mediterràneu va estimar la magnitut en 5,2 (ML).[9] Numerosos estudis d'investigació s'han desenrollat despuix d'este terremot. Un estudi geodèsic publicat en 2014 va observar diferències compresivas en els blocs situats al sur de la falla de Crevillente; un clar indicador de la complicada geodinámica de la zona.[14]

La tremolació va ser especialment greu per la combinació de poca profunditat (un terremot a un quilómetro de profunditat és molt excepcional) i una magnitut moderada. Va donar com resultat una gran tremolació que es va sentir en tota la regió de Múrcia. En Lorca, prop de l'epicentre del seisme, grans moviments de terra varen registrar una intensitat de VII en l'escala de Mercalli, mentres que atres zones propenques varen detectar moviments de V en l'escala Mercalli.[15] En total l'event va desenrollar la mateixa potència que una explosió de 200 tonellades de TNT, o aproximadament 8,4x1011 juliol.[16][17]

El 22 d'octubre de 2012 es va donar a conéixer que el terremot de Lorca estaria relacionat en un descens continu del nivell de les aigües subterrànees, que haguera generat un desplaçament de tota la zona.[18] Els científics de l'universitat de Western Ontario varen estimar que el descens de 250 metros en el nivell freàtic podria haver favorit el terremot, pero no s'han atrevit a valorar si és la causa principal per la dificultat que supon estudiar els orígens dels moviments sísmics.

Seismes i principals rèpliques

[editar | editar còdic]
Seismes i les principals rèpliques
Data Hora
(UTC)		 Coordenades Profunditat
(km)		 Intensitat
(MM)		 Magnitut
(MW)		 Lloc Observacions
11/05/2011 15:05:13 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 2 || VI || 4,5 || Lorca (NE) || Terremot previ
11/05/2011 15:21:01 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 10 || - || 2,6 || Lorca (I) ||
11/05/2011 16:47:25 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 1 || VIII || 5,1 || Lorca (NE) || Terremot
11/05/2011 16:53:15 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 11 || - || 2,8 || Lorca (I) || Rèplica
11/05/2011 19:28:18 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 2 || - || 2,9 || Lorca (NE) || Rèplica
11/05/2011 20:37:45 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 4 || IV || 3,9 || Lorca (NE) || Rèplica més forta
11/05/2011 20:44:06 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 11 || - || 2,7 || Lorca (I) || Rèplica
13/05/2011 21:08:37 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 6 || III || 2,6 || Lorca (I) || Rèplica
14/05/2011 00:49:32 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 4 || III || 2,8 || Lorca (NE) || Rèplica
14/05/2011 21:10:25 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 5 || III || 2,9 || Lorca (SE) || Rèplica
14/05/2011 21:54:35 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 4 || III || 2,7 || Lorca (I) || Rèplica
15/05/2011 00:03:03 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || 7 || III || 2,8 || Lorca (SE) || Rèplica

Nota: s'inclouen les rèpliques de magnitut superior a 2,5 MW durant el més posterior al terremot. Senyes segons l'Institut Geogràfic Nacional.[19]

Archiu:Hundimiento de la iglesia de Santiago tras el terremoto de Lorca.jpg
Estat de l'iglésia de Santiago, afonada despuix del terremot.

Danys materials

[editar | editar còdic]

Com a conseqüència del terremot s'han vist afectats els edificis públics, les vivendes i el patrimoni històric. Les zones més afectades han segut el barri de la Vinya, considerada zona zero del seisme, i el caixco històric a on moltes cases solariegas conserven només la seua frontera.[20]

Es calcula que un 80 % de les vivendes varen resultar danyades,[21] tenint algunes que ser demolides en els mesos posteriors. A principis de setembre, acabat el determini establit en el Real Decrete Llei per a derribar vivendes en ruïna, el número de vivendes demolides va ser d'1.164, ademés de 45 naus i un número indeterminat d'atres construccions.[22] A pesar de l'alt número de vivendes afectades només un edifici es va derrocar durant el seisme. 689 edificis varen sofrir danys de Grau 4 (Dany Sério) en l'escala de EMS-98, mentres que 329 edificis varen sofrir danys de Grau 5 (Collapso Parcial/Total, o requirido derrocaments). 1238 edificis varen sofrir Grau 3 dany i 4035 varen tindre danys de Grau 2. Un edifici reinforzado en la calle Infant Juan Manual va sofrir un colapse total despuix del terremot.

Archiu:Derribo de un edificio (terremoto de Lorca). CAPS 59
Derribe d'un edifici en el carrer Jerónimo Santa Fe, una escena habitual en els mesos posteriors al terremot.

Entre els edificis públics es varen vore afectats, en major o menor mida, els educatius i sanitaris. Entre els educatius, va ser demolit l'Institut Ros Giner, construït en l'any 1972, pels danys estructurals i es va plantejar el derribe parcial de l'Institut Ramón Arques Meca,[23] edifici de 1956. A principis de decembre es pospon el derribe de dit institut per a conservar les escultures de la frontera obra de Miguel Fisac Serna, que va ser guardonat en el Premie Nacional d'Arquitectura en 2003.[24] Finalment el dia 26 d'eixe més comença el derribe de l'institut conservant-se part de la frontera i, de la mateixa manera que en el Ros Giner, la part més moderna, frut d'una ampliació posterior.[25]

Atres edificis públics varen quedar afectats com el Conservatori de Música Narciso Yepes,[26] la Comissaria del Cos Nacional de Policia i la casa quarter de la Guàrdia Civil, que també va ser demolida per la gravetat dels danys.[27]

Algunes infraestructures de l'estat també es varen vore danyades. Els viaductes i túnels de l'Autovia del Mediterràneu A-7 varen soportar be la tremolació i només varen registrar menuts danys. En les infraestructures ferroviàries, l'estació de Lorca-Sutullena va ser la més perjudicada en greus danys en la planta superior, la qual va ser derribada per seguritat.[28] En infraestructures hidràuliques, la Confederació Hidrogràfica del Segura va informar de que no es varen registrar problemes en els embassaments de Valdeinfierno i Ponts i que es va registrar una solsida en dos casetes de repartiment d'aigua de l'embassament.[29]

El patrimoni cultural el caixco històric de Lorca, declarat Conjunt històric-artístic des de 1964,[30] es va vore molt afectat. L'alcalde de Lorca, Francisco Jódar Alonso, va confirmar que este seisme va causar una de les majors catàstrofe per al patrimoni, en 33 edificis històrics afectats, entre ells el Castell de Lorca. Segons el conseller de Cultura del govern de la Regió de Múrcia, Pedro Alberto Cruz, Lorca havia sofrit la major catàstrofe patrimonial d'Europa des del terremot d'Assís de l'any 1997.[31]


Danys personals

[editar | editar còdic]

El terremot va deixar 9 víctimes mortals, entre elles dos dònes embarassades i un adolescent de 14 anys, i uns 324 ferits. Dos dies despuix del seisme, el dia 13, es va oficiar el funeral d'Estat només en quatre fèretres ya que el restant de famílies va optar per un funeral en l'intimitat.[32] La missa va ser oficiada pel bisbe de la diòcesis de Cartagena, José Manuel Lorca Plans en la presència, entre uns atres, dels príncips d'Astúries, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, el ministre de Foment, José Blanco i el president de la Regió de Múrcia Ramón Luis Valcárcel. Al funeral varen assistir casi tres mil persones i es va realisar en el recint ferial de Santa Quiteria a causa dels danys en els temples de la ciutat.

Archiu:Terremoto de Lorca.svg
Gràfic de les conseqüències dels seismes de Lorca en 2011.[33]
Archiu:Punto.svg epicentre dels terremots Archiu:Estrella irregular.svg àrees en edificis danyats Archiu:Aiga toiletsq men.svg persones fallides

Solidaritat

[editar | editar còdic]

Des de diversos punts de la geografia espanyola es varen donar mostres de respal i solidaritat en el poble lorquino despuix de sofrir este important seisme. No obstant, cal destacar sense dubte i de manera especial una d'estes mostres de solidaritat. En concret es tracta de la província d'Almeria, qui a través de la seua Diputació provincial va posar en marcha un pla d'ajuda a favor de Lorca a través del com va enviar al poble lorquino un total de casi 6 tonellades d'aliments tals com a llet, aigua, pasta, conserves, verdures, oli, sucre, galletes, i un llarc etcétera. Ademés vàries empreses almeriense de manera privada i altruista també varen enviar durant varis mesos més suministraments adicionals com a aigua, llet, begudes, arròs, pasta i molts atres aliments bàsics.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Servici d'informació sísmica. El primer terremot d'escala 4,5». Institut Geogràfic Nacional. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2011. Consultat el 12 de maig de 2011.
  2. ↑ «Servici d'informació sísmica. Event del terremot d'escala 4,5». Institut Geogràfic Nacional. Archivat des d'el original, el 21 de març de 2012. Consultat el 12 de maig de 2011.
  3. ↑ El País. «A lo manco quatre morts en un terremot de 5,1 en Lorca».
  4. ↑ Ruiz, J. i Calleja T.. «Dos terremots sacsen Lorca i causen huit morts». El País. PRISA. Consultat el 12 de maig de 2011.
  5. ↑ Reporte del terremot de Lorca (en anglés).
  6. ↑ «Servici d'informació sísmica. Event del terremot d'escala 3,9». Institut Geogràfic Nacional. Archivat des d'el original, el 21 de març de 2012. Consultat el 12 de maig de 2011.
  7. ↑ «Múrcia, en la zona més sísmica d'Espanya». El País. PRISA. Consultat el 12 de maig de 2011.
  8. ↑ La Veritat. «fer-crack-20110521.html La falla de Alhama va fer 'crack' baix el caixco històric» (en espanyol). Consultat el 18 de juny de 2012.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Magnitude 5.2 - Spain - 2011-05-11 16:47 UTC». EMSC. Consultat el 11 de maig de 2011.
  10. ↑ Staff Writer. «Múrcia és una zona habitual de moviments sísmics pero no dels dos terremots registrats este dimecres». Europa Press. Consultat el 11 de maig de 2011.
  11. ↑ «Magnitude 5.1 - Spain: Tectonic Summary». USGS. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2011. Consultat el 11 de maig de 2011.
  12. ↑ EFE. «Els dos seismes es deuen a una esmonyida horisontal de falla de Lorca». ABC. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2011. Consultat el 11 de maig de 2011.
  13. ↑ Staff Writer. «Seven dead as moderate earthquake hits southern Spain». myfoxphoenix.com. Fox Telivision Stations. Consultat el 11 de maig de 2011.
  14. ↑ «Taxes de deformació GPS en la conca del Baix Segura (Cordillera Bètica oriental)».
  15. ↑ «Pager - M 5.1 – Spain». earthquake.usgs.gov. USGS. Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2011. Consultat el 11 de maig de 2011.
  16. ↑ Revelle, D. O.. «Energy in a Ton of TNT». Global Infrasonic Monitoring of Large Meteorids. The Physics Factbook. Consultat el 11 de maig de 2011.
  17. ↑ «(AMP) Colege de Geólogos indica que el seisme equival a més de 200 tonellades de TNT». Europa Press. Consultat el 11 de maig de 2011.
  18. ↑ Lainformacion.com. «El terremot de Lorca, lligat a l'extracció d'aigua subterrànea».
  19. ↑ Institut Geogràfic Nacional (ed.): «Serie terremot NE Lorca (Múrcia)» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2012. Consultat el 26 de setembre de 2011. Plantilla:PDF
  20. ↑ L'Opinió de Múrcia. «Decenes d'edificis del caixco històric de la ciutat queden reduïts a les seues fronteres» (en espanyol). Consultat el 31 d'octubre de 2011.
  21. ↑ Un 80% de les vivendes han quedat afectades en Lorca pel terremot
  22. ↑ Ajuntament de Lorca (lorca.és). «1.164 vivendes han segut demolides en Lorca per danys despuix dels seismes dins del determini denominat d'emergència pel Govern, que va terminar ahir» (en espanyol). Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  23. ↑ La Veritat. «El IES Ros Giner serà demolit i el Ramón Arques serà derribat en part» (en espanyol). Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  24. ↑ La Veritat. «Posponen el derribe del Ramón Arques» (en espanyol). Consultat el 22 de maig de 2012.
  25. ↑ L'Opinió de Múrcia. «El derribe de l'institut Ramón Arques Meca durarà cinc dies» (en espanyol). Consultat el 22 de maig de 2012.
  26. ↑ La Veritat. «Els clavills apleguen al 'breçol' de la música» (en espanyol). Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  27. ↑ La Veritat. «El quarter de la Guàrdia Civil serà demolit a mitan d'agost» (en espanyol). Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  28. ↑ La Veritat (periòdic d'Espanya). «Image: estació de Lorca-Sutullena des de l'aire». Consultat el 21 de maig de 2011.
  29. ↑ Telecinco. «Nou morts despuix dels terremots en Lorca» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2011. Consultat el 30 d'octubre de 2011.
  30. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat. Decret 612/1964 de 5 de març.
  31. ↑ La Veritat. «Cruz diu que Lorca ha sofrit una de les majors catàstrofe patrimonials d'Europa» (en espanyol). Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  32. ↑ Libertal Digital. «a-tres-de-els-nou-fallits-despuix de-el-terremot-de-lorca-1276423237/ Casi tres mil persones acodixen al funeral de Lorca» (en espanyol). Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  33. ↑ Mariano Zafra. «Conseqüències dels seismes en Lorca» (en espanyol). El País. Consultat el 13 de maig de 2011.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terremot_de_Lorca_de_2011&oldid=794699»