Institut Geogràfic Nacional (Espanya)

Casa del Mapa (Madrit).

Institut Geogràfic Nacional d'Espanya.

El Institut Geogràfic Nacional (IGN) d'Espanya és una institució configurada com una Direcció general del Ministeri de Transports i Movilitat Sostenible, adscrita a la Subsecretaria, i a càrrec de la qual està un director general que és, al mateix temps, president del Centre Nacional d'Informació Geogràfica (CNIG).^[1]

Funcions

Li correspon al IGN:^[1]

La planificació i explotació científica de l'instrumentació i infraestructures astronòmiques pròpies, incloent la realisació de treballs d'investigació orientada a radioastronomía, aixina com el suministrament d'informació oficial en matèria d'astronomia i la conservació del patrimoni del Real Observatori de Madrit.
El desenroll tecnològic i la gestió operativa de l'instrumentació i infraestructures pròpies per a radioastronomía, geodèsia espacial i geodinámica, especialment per al funcionament del Observatori de Yebes com a instalació científic tècnica singular.
L'operació i el desenroll de la Ret Atlàntica d'Estacions Geodinàmiques i Espacials (RAEGE) com a estacions geodèsiques fonamentals del Sistema d'Observació Geodèsic Global (GGOS) per a la monitorisació dels paràmetros geodinámicos de la Terra i la contribució al marc de referència terrestre per a un desenroll sostenible.
La planificació i gestió de les rets geodèsiques i gravimétrica d'àmbit nacional, de la ret de nivellació d'alta precisió i de la ret de mareógrafos que conformen el marc i Sistema de Referència Geodèsic espanyol, l'explotació i anàlisis d'observacions geodèsiques i geodinàmiques, el desenroll d'aplicacions sobre sistemes de navegació, posicionament i movilitat sostenible, aixina com la realisació de treballs i estudis relacionats.
La coordinació de l'elaboració, desenroll i seguiment del Pla Nacional de vigilància sísmica, vulcanològica i d'atres fenomens geofísicos.
La planificació i gestió de sistemes de vigilància, comunicació i alerta a les institucions dels moviments sísmics ocorreguts en territori nacional, aixina com la participació en rets sismològiques internacionals, la realisació de treballs i estudis sobre sismicidad, l'actualisació del mapa de nacional de perillositat sísmica i la preparació d'informes sobre normativa de construcció sismorresistente.
La planificació i gestió de sistemes de vigilància, comunicació i alerta a les institucions dels maremotos que puguen afectar a les costes espanyoles, aixina com la participació en rets internacionals d'alerta de tsunami i la realisació de treballs i estudis en el camp dels sistemes d'alerta primerenca i de la perillositat per maremotos.
L'actuació com a Centre Nacional de Senyes de la Comissió Preparatòria de l'Organisació del Tractat de Prohibició Completa d'Ensajos Nuclears (OTPCE) i gestió de l'estació sísmica primària PS40 del Sistema Internacional de Vigilància de la OTPCE.
La planificació i gestió dels sistemes de vigilància, comunicació i alerta a les institucions de l'activitat volcànica i determinació dels perills associats en territori espanyol i en l'entorn de bases antàrtiques espanyoles, aixina com la realisació de treballs i estudis en el camp de la volcanología i de l'alerta primerenca de processos eruptius.
La planificació i gestió de rets d'observació del camp magnètic terrestre i la seua contribució a les rets internacionals d'observació global, aixina com l'observació i seguiment dels destorbament geomagnètics originats per l'activitat solar i els seus efectes en territori nacional, l'elaboració de cartografia geomagnètica i la realisació de treballs i estudis sobre geomagnetisme.
La direcció i el desenroll de plans nacionals d'observació i digitalisació del territori en aplicació cartogràfica, creació de context geoespacial BIM, aixina com l'aprofitament propi i per a atres aplicacions d'interés de les administracions públiques de sistemes aeroespacials de fotogrametria i teledetecció, i la producció, actualisació i explotació d'imàgens digitals, núvols de punts altimétricos i models digitals d'elevació.
La producció, actualisació i explotació de les bases de senyes dels aspectes topogràfics de l'Informació Geogràfica de Referència considerada en l'anex I de la Llei 14/2010, de 5 de juliol, sobre les infraestructures i els servicis d'informació geogràfica en Espanya, sobre les senyes d'alt valor de les rets i infraestructures digitals del transport, els elements hidrogràfics, la localisació geogràfica i delimitació geomètrica de les entitats de població i la descripció espacial i temàtica de l'ocupació del sol, aixina com l'inclusió de models BIM en les bases digitals de geoinformación nacionals.
La programació del Pla Cartogràfic Nacional i la producció, actualisació i explotació de bases topogràfiques i cartogràfiques d'àmbit nacional per a la seua integració en sistemes d'informació geogràfica, i per a la formació del Mapa Topogràfic Nacional i demés cartografia bàsica i derivada. Aixina mateix, la producció i actualisació de l'Atles Nacional d'Espanya, la prestació d'assistència tècnica en matèria de cartografia a organismes públics, aixina com la direcció i gestió dels laboratoris i tallers cartogràfics.
La producció i actualisació de la cartografia temàtica de respal als programes d'actuació específica de l'Administració General de l'Estat.
El soport tècnic i operatiu del Sistema Cartogràfic Nacional, en especial de l'Equipament Geogràfic de Referència Nacional per mig de la gestió del Registre Central de Cartografia, la formació i actualisació del Nomenclátor Geogràfic Nacional a partir de la toponímia oficial, i l'informe pericial sobre llínees llímit jurisdiccionals municipals.
La gestió dels fondos històrics, cartogràfics i documentals, dels fondos bibliogràfics, de la colecció d'instruments i del restant del patrimoni històric de l'Institut Geogràfic Nacional, promovent el seu coneiximent en la societat.
Tant per al seu propi àmbit com per al relatiu al Centre Nacional d'Informació Geogràfica (CNIG), la definició del marc estratègic conjunt i la coordinació funcional dels servicis centrals i perifèrics i dels proyectes nacionals i internacionals.
L'elaboració de la proposta d'anteproyecte de presuposts i la gestió i tramitació dels crèdits i despeses assignades a l'orgue directiu, aixina com la gestió d'assunts relatius a la contractació i a les subvencions de la seua competència, sense perjuí de les competències d'atres òrguens superiors o directius del Departament i en coordinació en ells.
La gestió dels bens mobles i immobles i dels sistemes informàtics comuns que utilisa la Direcció general, sense perjuí de les competències d'atres òrguens directius en matèria de Tecnologies de l'Informació, aixina com la colaboració en matèria de política de recursos humans, règim interior, prevenció de riscs laborals i atres servicis comuns, en els òrguens directius competents, d'acort en les directrius de la Subsecretaria.
La participació en els òrguens i organismes internacionals i de l'Unió Europea relacionats en les polítiques relatives a l'informació geoespacial, en representació d'Espanya, sense perjuí de la participació concurrent en els mateixos d'atres òrguens del Ministeri o d'atres departaments ministerials.

Història

Erro al crear miniatura:

Escut antic del IGN

L'Institut Geogràfic Nacional va ser creat en 1870 dependent ya del Ministeri de Foment i els treballs del qual se centraven en la cartografia, les triangulacions geodèsiques i els pesos i mides. En 1900 va passar a dependre del Ministeri d'Instrucció Pública, integrant-se l'astronomia dins de les competències de l'Institut en incorporar-se al mateix l'Observatori Astronòmic de Madrit en 1904. En finalisar la guerra civil en 1939, com atres servicis considerats estratègics, va passar a dependre directament de la Presidència del Govern, fins que en 1987 per acort del Consell de Ministres torna a dependre del Ministeri d'Obres Públiques, a l'hora que es crea el Centre Nacional d'Informació Geogràfica. Entre 1939 i 1977 la seua denominació va ser Institut Geogràfic i Catastral. Va mantindre fins a 1991 les competències en matèria de metrologia, que en eixe any varen passar al Institut Nacional de Metrologia. L'actual estructura i funcions són, bàsicament, frut de les remodelacions de 1995.

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. «Real Decret 253/2024, de 12 de març, pel que es desenrolla l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de Transports i Movilitat Sostenible, i es modifica el Real Decret 1009/2023, de 5 de decembre, pel que s'establix l'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials.». www. boe. es. Consultat el 2024-03-13.

Este artícul conté una traducció derivada de «Instituto Geográfico Nacional (España)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. «Real Decret 253/2024, de 12 de març, pel que es desenrolla l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de Transports i Movilitat Sostenible, i es modifica el Real Decret 1009/2023, de 5 de decembre, pel que s'establix l'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials.». www. boe. es. Consultat el 2024-03-13.

[1]