Anar al contingut

Cerro de l'Esperit Sant (Vora)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cerro Espiritu Santo 1999.jpg
Cerro Esperit Sant.

El cerro de l'Esperit Sant s'assenta sobre un cerro afectat per l'erosió, a l'oest de la població de Vora, (província d'Almeria, Espanya).

Jaciment arqueològic

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Jaciments arqueològics del Cerro de l'Esperit Sant (Vora).

Existixen jaciments de gran potencial arqueològic, ya que s'han constatat restants des d'época prehistòrica i romana tardana, encara que els restants més importants ho vinculen directament a moments de l'ocupació musulmana, en concret a la ciutat de Bayra (Vora).[1]

D'este assentament s'aprecia el seu perímetro amurallado, diverses torres de planta rectangular i una alcazaba que se situava en la part més elevada.

Les vivendes ocupaven les ales, adaptant-se al terreny i desenrollant-se en terrats. Per un atre costat, a extramuros existien dos arravals.

Les senyes més antigues d'época islàmica es remonten a el IX, quan es va convertir en el centre administratiu de la comarca i camí natural d'entrada cap a Almeria per la zona d'Alce, pertanyent a la cora de Tudmir, dins de la divisió territorial musulmana.

Història

[editar | editar còdic]

És en el cerro de l'Esperit Sant, a on naix la Vora musulmana, ciutat fronteriça del regne nazarí de Granada en les cristianes terres de Lorca a partir de la segona mitat del sigle, i terra per lo tant de freqüents enfrontaments fins al seu pren, en 1488, per Fernando el Catòlic.

En 1518 va ser assolat per un terremot que va destruir tot el poble, només quedant en peu partix de la muralla i alguns aljibes.

Posteriorment, tres arqueros varen llançar una flecha cada u i la flecha que més llunt aplegara, seria el lloc del nou emplaçament del poble. A raïl d'això es va començar a construir el convent dels pares mínims prop d'eixa localisació.

En 17 de juliol de 1949 es va alçar el monument del Sagrat Cor de Jesús en la part alta del cerro, creant per a això un mirador. El proyecte, portat a terme per l'ajuntament presidit per l'alcalde D. Francisco Cervantes d'Haro. L'estàtua té una altura de 4.50 metros, més 3.10 metros de pedestal, sent en total 7.60 metros. L'image té a les seues puix una mija esfera que representa al món. Es desconeix l'autor de la mateixa.

El 5 de març de 2011 un raig va decapitar l'image del sagrat cor del mirador.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Excaven en Almeria una ciutat sepultada per un terremot en el sigle XVI» (en és). història.nationalgeographic.com.és. Consultat el 2022-11-30.