Terremots de Arnedo i Préjano de 1817
Els terremots de Arnedo i Préjano de 1817 varen ser un moviment de terres ocorregut el 18 de març de 1817 en epicentre en la comarca de Arnedo (Espanya), aixina com les 16 rèpliques registrades en els següents mesos.
El moviment del 18 de març va poder sentir-se en la majoria del nort de la península ibèrica, des dels Pirineus, des del sur de França fins a Santander, Catalunya (Tarragona), Aragó, Madrit i Castella (Palència, Toledo i Conca). S'estima que va tindre una intensitat de VIII en la escala sismológica de Mercalli, sent el major terremot registrat en la regió en els últims sigles.[1][2] Les principals localitats afectades varen ser Préjano, Arnedo i Arnedillo, causant la ruïna de varis edificis aixina com la mort d'a lo manco 1 persona.
Acontenyiments
[editar | editar còdic]El terremot va tindre lloc el dimarts 18 de març de 1817, vespra de Sant Josep. Degut a que en 1817 els rellonges de distints pobles no estaven sincronisats, l'hora dels acontenyiments varia de lloc en lloc. Els reportes de notícies indiquen que este va tindre lloc entre les 10:30 i les 10:45 del matí, quan sorolls "horribles", acompanyats de moviments d'edificis varen produir agrietamientos, caigudes de fumerals, solsides de pedres, solsida de parets i en alguns casos, ruïnes totals. Es relata que veïns de vàries localitats de la Rioja varen abandonar les seues cases per a dirigir-se al camp. A les 11 del mateix dia es va poder sentir una atra tremolació.
El Diccionari geogràfic-històric d'Espanya, en la seua Secció II (publicat en 1846) indica en la seua entrada per a Arnedillo: "En el dia 18 de març de l'any de 1817, poc abans de migdia, va sofrir este poble un terrible terremot: es desgajaron del mont forts peñacos; es va sentir fins a Valladolit."
A lo manco 16 rèpliques varen ser registrades en els 3 mesos posteriors al primer terremot.
Efectes
[editar | editar còdic]En Arnedo, es varen derrocar vàries cases, i el Monasteri de Vico va quedar sériament danyat, per lo que va caldre realojar als seus monges. Els seus clavills encara poden observar-se hui en dia. L'Iglésia de Santa Eulalia va quedar arruïnada i la torre de l'iglésia de Sant Tomás va quedar desnivelada.
En Préjano, la majoria de les seues cases varen quedar inhabitables (només 16 de 200 varen poder seguir sent usades). L'Ermita del Crist de la Canal va quedar en casi ruïna total. El Diccionari Geogràfic-Històric d'Espanya de 1846 indica que «[Préjano] va sofrir molt en els terremots de l'any de 1818[sic], les dos parròquies varen quedar molt maltractades en els seus paviments, i la torre de Sant Miguel va quedar arruïnada.»
En Arnedillo, vàries cases varen resultar destruïdes, varen caure roques des de les penyes propenques i en la seua balneari va quedar destruït i les seues aigües termals varen deixar de brotar (fins al més de juny, quan estes varen tornar a emanar). Varen aparéixer multitut de clavills en el terreny, i els seus habitants varen fugir despavoridos a les afores del poble.
En Calahorra, els clavills i solsides de pedra varen obligar al tancament de la Catedral. El pont sobre el Cidacos i el convent de les Carmelitas també varen sofrir danys importants.
En Ausejo, la solsida de pedres de l'iglésia va causar la mort d'una dòna. El Diccionari.. dia: «Tenia un castell en el cim del cerro, que s'ha conclós de demolir en els nostres dies [cap a 1846], per a compondre la fallida que va fer l'iglésia en el terremot de Arnedillo de l'any de 1817.»
En Logronyo, es varen crear clavills en varis edificis. Particularment afectades varen ser les iglésies: la volta de la Iglésia de Santiago va desprendre moltes pedres i yesones; i la Redona, arruïnant una de les seues capelles.
En molts atres llocs fòra de La Rioja varen poder sentir-se les tremolació, encara que en molta menor intensitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Marcelino Esquerre. «La Rioja va tremolar fa 200 anys».
- ↑ «[1]».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremotos de Arnedo y Préjano de 1817» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.