Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Síria
| Archiu:Flag of UNESCO.svg | Archiu:Flag of the United Arab Republic.svg |
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Síria conta actualment en els sis llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco. El 20 de juny de 2013, l'Unesco va incloure a tots els llocs siris en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs als que estan exposts per la guerra civil síria.[1]
| Archiu:The Jupiter temple in Damascus.jpg | Ciutat vella de Damasc |
| Be cultural inscrit en 1979, modificació menor en 2011, en perill des de 2013. | |
| Localisació: Damasc | |
| Zona de protecció: 86 ha. Zona de respecte: 43 ha. | |
Fundada en el tercer mileni a. C., Damasc és una de les ciutats més antigues de l'Orient Mig. En l'Edat Mija va ser el centre d'una pròspera indústria artesanal especialisada en la fabricació d'espases i encaixos. Dels 125 monuments que conserva dels distints periodos de la seua història, un dels més espectaculars és la gran mesquita dels omeyas, construïda el VIII en l'emplaçament d'un santuari assiri. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Archiu:The Scene of the Theater in Palmyra.JPG | Lloc de Palmira |
| Be cultural inscrit en 1980, en perill des de 2013. | |
| Localisació: Governació de Homs | |
| Zona de protecció: 0,36 ha. | |
Situat al nordest de Damasc, en el desert de Síria, l'oasis de Palmira alberga les ruïnes monumentals d'una gran ciutat que va ser un dels centres culturals més importants de l'Antiguetat. Someses a l'influència de diverses civilisacions, l'arquitectura i les arts de Palmira varen fusionar en els sigles I i II les tècniques grecorromanas en les tradicions artístiques autòctones i perses. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Archiu:Bosra-Ruins.jpg | Ciutat vella de Bosra |
| Be cultural inscrit en 1980, en perill des de 2013. | |
| Localisació: Governació de Donar'a | |
| Archiu:Aleppo citadel001.jpg | Ciutat vella d'Alep |
| Be cultural inscrit en 1986, en perill des de 2013. | |
| Localisació: Governació de Aleppo | |
Situada en l'encreuament de vàries rutes comercials des del segon mileni abans de nostra era, Alep va estar successivament baix la dominació de hititas, assiris, àraps, mongoles, mamelucos i otomans. La gran mesquita de el XII, la ciutadella de el XIII i les seues madrazas, palaus, caravasares i banys de vapor (hammam) de el XVII formen part d'un teixit urbà armonioso i únic en el seu gènero, que hui en dia corre perill a causa de la superpoblación. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Archiu:Krak des chevaliers15(js).jpg | Crac dels Cavallers i Qal'at Salah El-Din |
| Be cultural inscrit en 2006, en perill des de 2013. | |
| Localisació: Governació de Tartus | |
| Zona de protecció: 8,87 ha. Zona de respecte: 167 ha. | |
Estes dos fortalees són eixemples sumament significatius de l'intercanvi d'influències culturals i de l'evolució de l'arquitectura militar en el Propenc Orient en temps de les Creuades (sigles XI a el XIII). El Crac dels Cavallers va ser construït per l'Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem entre 1142 i 1271. A finals de el XIII els mamelucos varen fer més obres en esta fortalea, que és un dels castells de l'época de les Creuades en millor estat de conservació. Per la seua banda, el Castell de Saladino (Qal’at Salah Al Din), encara que està parcialment en ruïnes, és un atre eixemple excepcional d'este tipo d'edificacions militars, tant pel que fa a la calitat de la seua construcció com a l'estratigrafia històrica subsistente. Esta última mostra els elements bizantins primigenis de el X, les transformacions efectuades pels francs a finals de el XII i les fortificacions afegides per la dinastia dels ayubidas (finals de el XII a mitan de el XIII). (UNESCO/BPI)[6]
|
.jpg){kind=link}
| Archiu:Serjilla 01.jpg | Llogarets antics del nort de Síria |
| Be cultural inscrit en 2011, en perill des de 2013. | |
| Localisació: Governació de Aleppo | |
| Zona de protecció: 12 290 ha. | |
Este lloc, que comprén quaranta llogarets del noroest de Síria agrupades en huit parcs arqueològics, constituïx un notable testimoni de la vida rural en el periodo de l'Antiguetat tardana i l'época bizantina. Construïdes des de el I fins a el VII i abandonades entre els sigles VIII i X, eixos llogarets es caracterisen pel bon estat de conservació del seu paisage cultural i dels vestigis arquitectònics de vivendes, temples pagans, iglésies, cisternes, banys termals i atres edificis. El paisage cultural subsistente dels llogarets ilustra de modo notable la transició del món antic pagà de l'Imperi romà al cristianisme bizantí. Els vestigis de tècniques hidràuliques, de murs de protecció i de plans de parcelació agrària de l'época romana mostren també el domini de l'agricultura que tenien els habitants d'eixos llogarets. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Síria. *Crac dels Cavallers i Qal’at Salah Al Din |
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Síria, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 23 de juny de 2011,[8] ha presentat els següents llocs:
Anteriors candidats a Patrimoni Mundial
[editar | editar còdic]Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Síria té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.
| Archiu:Berkut awaits the hunt. (3968887082).jpg | La cetreria, un patrimoni humà viu |
| Be immaterial inscrit en 2011 (ampliat en 2012 i 2016).[9] | |
| Este element és compartit en 'Plantilla:GER, Plantilla:SAU, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Austria, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica, Plantilla:QAT, Plantilla:KOR, Plantilla:UAE, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya
, França FRA, Plantilla:HUN, Itàlia ITA, link=|20px Kazajistán, Plantilla:MAR, Plantilla:MNG, Archiu:Flag of Pakistán.png, Plantilla:POR i Plantilla:CZE | |
En un principi, el home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI)[9]
|
.jpg){kind=link}
.svg&action=edit&redlink=1){kind=link}
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Unesco. «Els sis llocs del Patrimoni Mundial de Síria ingressen en la Llista del Patrimoni en Perill» (en espanyol). Unesco.org. Consultat el 27 de juliol de 2014.
- ↑ Ciutat vella de Damasc
- ↑ Lloc de Palmira
- ↑ Ciutat vella de Bosra
- ↑ Ciutat vella d'Alep
- ↑ Crac dels Cavallers i Qal'at Salah El-Din
- ↑ Llogarets antics del nort de Síria
- ↑ Llesta indicativa de Síria
- ↑ 9,0 9,1 «La cetreria, un patrimoni humà viu» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 4 de decembre de 2016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Síria.
- UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Síria (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Síria (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Siria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.