Anar al contingut

Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Síria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Flag of UNESCO.svg Archiu:Flag of the United Arab Republic.svg

Bens culturals i naturals

[editar | editar còdic]

Síria conta actualment en els sis llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco. El 20 de juny de 2013, l'Unesco va incloure a tots els llocs siris en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs als que estan exposts per la guerra civil síria.[1]

Archiu:The Jupiter temple in Damascus.jpg Ciutat vella de Damasc
Be cultural inscrit en 1979, modificació menor en 2011, en perill des de 2013.
Localisació: Damasc
Zona de protecció: 86 ha. Zona de respecte: 43 ha.
Fundada en el tercer mileni a. C., Damasc és una de les ciutats més antigues de l'Orient Mig. En l'Edat Mija va ser el centre d'una pròspera indústria artesanal especialisada en la fabricació d'espases i encaixos. Dels 125 monuments que conserva dels distints periodos de la seua història, un dels més espectaculars és la gran mesquita dels omeyas, construïda el VIII en l'emplaçament d'un santuari assiri. (UNESCO/BPI)[2]
Archiu:The Scene of the Theater in Palmyra.JPG Lloc de Palmira
Be cultural inscrit en 1980, en perill des de 2013.
Localisació: Governació de Homs
Zona de protecció: 0,36 ha.
Situat al nordest de Damasc, en el desert de Síria, l'oasis de Palmira alberga les ruïnes monumentals d'una gran ciutat que va ser un dels centres culturals més importants de l'Antiguetat. Someses a l'influència de diverses civilisacions, l'arquitectura i les arts de Palmira varen fusionar en els sigles I i II les tècniques grecorromanas en les tradicions artístiques autòctones i perses. (UNESCO/BPI)[3]
Archiu:Bosra-Ruins.jpg Ciutat vella de Bosra
Be cultural inscrit en 1980, en perill des de 2013.
Localisació: Governació de Donar'a
Antiga capital de la província romana d'Aràbia i important etapa de la ruta de les caravanes que conduïa a la Meca, Bosra conserva en el recint de les seues sòlides muralles un magnífic teatre romà de el II, vestigis arqueològics paleocristianos i vàries mesquites. (UNESCO/BPI)[4]
Archiu:Aleppo citadel001.jpg Ciutat vella d'Alep
Be cultural inscrit en 1986, en perill des de 2013.
Localisació: Governació de Aleppo
Situada en l'encreuament de vàries rutes comercials des del segon mileni abans de nostra era, Alep va estar successivament baix la dominació de hititas, assiris, àraps, mongoles, mamelucos i otomans. La gran mesquita de el XII, la ciutadella de el XIII i les seues madrazas, palaus, caravasares i banys de vapor (hammam) de el XVII formen part d'un teixit urbà armonioso i únic en el seu gènero, que hui en dia corre perill a causa de la superpoblación. (UNESCO/BPI)[5]
Archiu:Krak des chevaliers15(js).jpg Crac dels Cavallers i Qal'at Salah El-Din
Be cultural inscrit en 2006, en perill des de 2013.
Localisació: Governació de Tartus
Zona de protecció: 8,87 ha. Zona de respecte: 167 ha.
Estes dos fortalees són eixemples sumament significatius de l'intercanvi d'influències culturals i de l'evolució de l'arquitectura militar en el Propenc Orient en temps de les Creuades (sigles XI a el XIII). El Crac dels Cavallers va ser construït per l'Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem entre 1142 i 1271. A finals de el XIII els mamelucos varen fer més obres en esta fortalea, que és un dels castells de l'época de les Creuades en millor estat de conservació. Per la seua banda, el Castell de Saladino (Qal’at Salah Al Din), encara que està parcialment en ruïnes, és un atre eixemple excepcional d'este tipo d'edificacions militars, tant pel que fa a la calitat de la seua construcció com a l'estratigrafia històrica subsistente. Esta última mostra els elements bizantins primigenis de el X, les transformacions efectuades pels francs a finals de el XII i les fortificacions afegides per la dinastia dels ayubidas (finals de el XII a mitan de el XIII). (UNESCO/BPI)[6]
Archiu:Serjilla 01.jpg Llogarets antics del nort de Síria
Be cultural inscrit en 2011, en perill des de 2013.
Localisació: Governació de Aleppo
Zona de protecció: 12 290 ha.
Este lloc, que comprén quaranta llogarets del noroest de Síria agrupades en huit parcs arqueològics, constituïx un notable testimoni de la vida rural en el periodo de l'Antiguetat tardana i l'época bizantina. Construïdes des de el I fins a el VII i abandonades entre els sigles VIII i X, eixos llogarets es caracterisen pel bon estat de conservació del seu paisage cultural i dels vestigis arquitectònics de vivendes, temples pagans, iglésies, cisternes, banys termals i atres edificis. El paisage cultural subsistente dels llogarets ilustra de modo notable la transició del món antic pagà de l'Imperi romà al cristianisme bizantí. Els vestigis de tècniques hidràuliques, de murs de protecció i de plans de parcelació agrària de l'época romana mostren també el domini de l'agricultura que tenien els habitants d'eixos llogarets. (UNESCO/BPI)[7]
Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Síria.
*Crac dels Cavallers i Qal’at Salah Al Din

Llista indicativa

[editar | editar còdic]

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Síria, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 23 de juny de 2011,[8] ha presentat els següents llocs:

Archiu:Wasserrad Hama.jpg Nòries de Hama

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:Ugarit Corbel.jpg Ugarit (Tell Shamra)

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:Ebla.jpg Ebla (Tell Mardik)

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:MariZiggurat.jpg Mari (Tell Hariri)

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:DuraEuropos-PalmyraGate.jpg Dura Europos

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:Apamea 02.jpg Apamea

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:Qasr Alheer Alsharqi, Syria.jpg Un castell del desert: Qasr al-Hayr ach-Charqi

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:Maaloula-St-Thecla from top of rock.jpg Maalula

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:Notre dame de tortosa.jpg Tartus; la ciutat-ciutadella de les creuades

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:Raqqa,QasrBanatNW.jpg Raqqa-Rafiqa: la ciutat abbasí

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:Cours de la forteresse d'Arouad.jpg Illa de Arwad

Be cultural

Propost en 1999

Archiu:DuraEuropos-TempleOfBel.jpg Llocs del Valle del Éufrates, Mari (Tell Hariri) i Dura Europos

Be cultural

Propost en 2011

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

[editar | editar còdic]

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image Nom Any Tipo Descripció
Archiu:Ancient tomb of Dana.jpg Al-Dana 1995–1996 K
Al Refada 1995–1996 K
Archiu:Ancient Roman road of Tall Aqibrin.jpg Antiga calçada romana entre Alep i Antioquía 1995–1996 K
Camine antic a través de la regió de Layat 1995–1996 K
Bahio 1995–1996 K
Bamouqa 1995–1996 K
Bourade 1995–1996 K
Carqabis 1995–1996 K
Archiu:NebiHuriMausoleum.jpg Cirro 1995–1996 K
Archiu:Qalat Rahbeh 1.jpg Al-Rahba 1995–1996 K
Archiu:Qal'at Ja'batl and Lake Assad.jpg Qal'at Ja'bar 1995–1996 K
Archiu:Marqab2.jpg Margat 1995–1996 K
Archiu:View of Qal'at Najm from the south.jpg Qal'at Najm 1995–1996 K
Archiu:QasrIbnWardanChurch.jpg Qasr ibn Wardan 1995–1996 K
Archiu:Rusafa gate.jpg Resafa (Sergiopolis) 1995–1996 K Resafa és una ciutat en ruïnes del desert del nort de Síria, que es va cridar Sergiopolis en l'antiguetat tardana.
Archiu:Zalabiya,Euphrat.jpg Salhiet al-Fourat 1995–1996 K/N
Sarjaleh 1995–1996 K
Archiu:Shahba Forum - panoramio.jpg Shahba (Philippopolis) 1995–1996 K/N
Sit el Roum 1995–1996 K
Tell Ade 1995–1996 K
Archiu:SYRIE 291.jpg Tell Ain Dara 1995–1996 K
Tell El-Machrafa 1995–1996 K
Zeus Madbachus 1995–1996 K Temple de Zeus del periodo seléucida.

Patrimoni cultural immaterial

[editar | editar còdic]

Actualment Síria té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

Archiu:Berkut awaits the hunt. (3968887082).jpg La cetreria, un patrimoni humà viu
Be immaterial inscrit en 2011 (ampliat en 2012 i 2016).[9]
Este element és compartit en 'Plantilla:GER, Plantilla:SAU, Austriaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Austria, Bélgicaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica, Plantilla:QAT, Plantilla:KOR, Plantilla:UAE, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya

, França FRA, Plantilla:HUN, Itàlia ITA, Kazajistánlink=|20px Kazajistán, Plantilla:MAR, Plantilla:MNG, PakistánArchiu:Flag of Pakistán.png, Plantilla:POR i Plantilla:CZE

En un principi, el home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI)[9]

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]