Shahba
Shahba (en àrap شهبا) és una ciutat de Síria, localisada a 87 km al sur de Damasc en el Jabal el Druze de la Governació d'As-Suwayda i que durant l'Imperi romà va pertànyer a la província d'Aràbia Pétrea.
Història romana
L'assentament de l'oasis, cridada Shahba, hauria segut el llogaret natal de Filipo l'Àrap. En acabant de que Filipo es convertira en emperador de Roma en l'any 244, es va dedicar a la reconstrucció de la chicoteta comunitat com una colónia romana. La comunitat d'eixa época, que va ser reemplaçada per noves construccions, era tan insignificant que un autor senyalava que la ciutat podia considerar-se que haguera segut construïdes sobre sol verge, sent l'última de les ciutats romanes fundada en l'Est.[1]
La ciutat va passar a cridar-se Philippopolis en honor de l'emperador, de qui es dia que volia convertir a la seua ciutat natal en una rèplica de la mateixa Roma. Un temple hexagonal i un lloc d'adoració a l'aire lliure d'estil local, cridat kalybe, un arc de triumfo, termes, un rigorós teatre sense ornamentació en blocs de basalt,[2] una gran estructura que ha segut interpretada com una basílica i el Filipeion (Philippeion) rodejat per una gran muralla en portes ceremoniales.[3] El seu traçat i construcció es va planejar en forma de reixeta, típica ciutat romana (planta rectangular, en dos carrers principals que es creuen en àngul recte).
Les estructures públiques formaven lo que Arthur Segal cridava una espècie de "frontera d'importació". El restant de l'arquitectura urbana era modesta i vernàcula.[4] La ciutat mai va ser terminada posat que la construcció es va detindre abruptament despuix de la mort de Filipo en el 249.
La nova ciutat va seguir la planta romana de cuadrícula molt regular, en els principals carrers Cardus Maximus i Decumanus Maximus columnadas en àngul recte, prop del centre, els carrers menors estaven delimitades per insulae, moltes de les quals mai varen aplegar a ser construïdes sobre les inicialment previstes.
Degut a que estava llunt de núcleus de població que hagueren requerit pedres per a la seua construcció i que hagueren pogut obtindre-les de l'abandonada Philippopolis, Shahba ha conseguit preservar molt ben les antigues ruïnes romanes de la ciutat.
Un museu, en la pròpia ciutat exhibix bells eixemples de mosaics romans,[5] sobretot per la seua rica iconografia dels mosaics figuratius sobre el tema de la Glòria de la Terra, descoberts en 1952 en la cridada "Maison Aoua" i que hui en dia es conserven en el Museu de Damasc i lloc d'estudi per als iconógrafos.
Un relativament en bon estat de conservació pont romà, el pont de Nimreh es troba en els seus voltants.
Referències
- ↑ Arthur Segal, "Roman Cities in the Province of Aràbia" The Journal of the Society of Architectural Historians 40.2 (May 1981:108-121) p. 111.
- ↑ Va ser l'últim dels teatres de Síria, existix una monografia detallada de Pierre Edmond i Frézouls Coupel, Li Théâtre en Arabie Philippopolis (París, 1956) i una revisió ampliada de John Eames in The Journal of Roman Studies 50.1/2 (1960:273-274) oferix un resum de la mateixa.
- ↑ Capiteles nabateos en la porta sur documenten la contínua influència cultural dels nabateos en la regió, encara en acabant de que la seua influència política haguera sucumbit a l'hegemonia romana. (Segal 1981:118).
- ↑ En Segal 1981:108 es discutix el vocabulari arquitectònic de Philippopolis.
- ↑ Philipapolis [sic], Syra
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Shahba.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shahba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.