Pont de Nimreh
El pont de Nimreh és un pont romà tardoimperial prop de Shahba (Síria, antiga Philippopolis) que data entre els sigles III i IV d. C. Està compost per arcs travessers que deriven de tradicions constructives preexistentes en la regió de Haurán i per això ha segut caracterisat com un pont romà excepcional.
Localisació i context
El pont de Nimreh està situat en Haurán (antiga Auranitis), una regió volcànica montanyosa a uns 80 km al surest de Damasc i a 10 km de Shahba, prop de la carretera moderna que conecta esta última ciutat en el poble montanyós de Nimreh (el vicus grandis de Namara). Est era un territori caracterisat per ser limítrof entre zones rurals arables i el desert.[1] En l'antiguetat, era un àrea d'alt rendiment agrícola gràcies a sols fèrtils i un bon nivell de precipitacions.[2] La ret viària romana que conectava estos sols en les ciutats confrontants era un element essencial en el sistema de producció, ya que facilitava el transport dels recursos rurals.[3] La regió de Haurán està situada en el creuament de diverses vies comercials de llarga distància. Una d'elles conectava en Petra, Damasc i Alep a través del emporio de Bosra, mentres que la ruta caravanera transarábica i la calçada cap a Palmira (la Strata Diocletiana) s'estenien al nort de la regió.[3]
Despuix de l'anexió de Trajano en l'any 106 d. C., es va establir una nova ordenació del territori en la província de Aràbia Petraea, a través de l'expansió de rutes i la construcció de castra i forts per a protegir-se d'incursions nómades. Per a això, es va establir en Bosra la Legio III Cyrenaica.[3] El terreny accidentat, en un número notable de wadis entrecreuant-ho, va condicionar la necessitat de construir ponts per a salvar les seues distàncies. D'estos ponts sòlits, han segut documentats el pont de Gemarrin i el de Kharaba.[4]
Característiques
El pont està situat damunt del wadi al-Liwa casi en àngul recte, endoblegant en una chicoteta curva de 120° en el seu extrem occidental. Una calçada llaugerament elevada s'estén durant aproximadament 100 m abans de desaparéixer el seu rastre. El pont té una llongitut de 25 m, en la secció este cobrint la major part (15 m). El seu ample de 4,52 m correspon exactament en el del pont de Kharaba.[5] El va del seu arc únic és de 6,73 m, en una elevació de 3,10 m, lo que dona com resultat un perfil llaugerament menys pronunciat (aprox. 160°) en comparació al típic arc de mig punt romà (180 °). L'altura total des del llit del riu fins al vèrtiç de l'arc és de 3,60 m.[6]
La volta es va construir en tres arcs travessers paralels que es varen colocar a intervals d'1,20 m. Els arcs es varen construir en una llongitut de 60 cm, 30 cm d'ample i la mateixa altura de sellars, mentres que els espais intermijos es varen cobrir en blocs de basalt allargats.[7] Este disseny arquitectònic d'arcs travessers en llindars, és excepcional entre els ponts romans[8] i apareix en la regió de Haurán en construccions de sostres de basíliques tardoantiguas i en l'iglésia cristiana primitiva de Nimreh, lo que sembla voler indicar una datació dels ss. III o IV d. C.[9] Possiblement, el pont es va construir en el s. III d. C., de forma paralela a un auge constructiu en la regió, especialment durant el regnat de l'emperador Filipo l'Àrap (r. 244-249 d. C.), que havia naixcut en la pròpia ciutat de Shahba. La pràctica d'utilisar arcs travessers per a voltes de grans cambres ha tingut continuïtat en Haurán fins a principis de el XX.
Aparentment, el pont es va construir directament sobre la roca natural, sense nivellació prèvia. Els seus murs de mamposteria casi sense decoració estan formats per blocs de basalt rectangulars, alisados toscament , de tamany variable i units sense morter (opus quasi-quadratum). És inusual l'us de basalt en la construcció de ponts romans i troba el seu orige en tractar-se del material disponible de forma local. Les parets de la carcanyol estan trencades abdós costats, revelant la farcidura interior de pedres, arena i terra. El paviment, que s'ha conservat en algunes seccions, està format per grans pedres de basalt polides.[10]
Referències
- ↑ Kissel & Stoll 2000, p. 109
- ↑ Kissel & Stoll 2000, p. 111
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Kissel & Stoll 2000, p. 112
- ↑ Kissel & Stoll 2000, p. 116
- ↑ Kissel & Stoll 2000, p. 115
- ↑ Kissel & Stoll 2000, p. 116
- ↑ Kissel & Stoll 2000, p. 117
- ↑ Kissel & Stoll 2000, p. 117
- ↑ Kissel & Stoll 2000, p. 119
- ↑ Kissel & Stoll 2000, p. 115
Bibliografia
- Kissel, Theodor; Stoll, Oliver(2000).«Die Brücke bei Nimreh. Ein Zeugnis römischer Verkehrspolitik im Hauran, Syrien».Antike Welt.31(2): 109–125.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente de Nimreh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.