Qal'at Najm
Qal'at Najm (àrap قلعة نجم, qal‘at naŷm) és un castell situat en la vora dreta del Éufrates prop de la ciutat de Manbiŷ (Síria). El castell provablement es trobava en el lloc d'un lloc romà anterior i es coneix a partir de texts àraps des de el VII EC. Les obres de reconstrucció es varen portar a terme en el castell per Nur ad-Din Zangi i Az-Zahir Ghazi durant els sigles XII i principis de el XIII. El castell s'assenta sobre un montícul que està protegit per un glacis i alberga un palau de banys i una mesquita.
Història
[editar | editar còdic]El castell provablement es trobava en l'ubicació d'un lloc romà anterior, el nom del qual encara no s'ha identificat, encara que s'ha sugerit a Caeciliana. La referència més antiga a Qal'at Najm en els texts àraps és Jisr Manbij, mentres que el nom actual solament va tindre un us popular en el XII. Segons un text, el califa Uthman va fer construir un pont sobre el Éufrates en Jisr Manbij.[1] Despuix de la conquista de la regió pels omeyas, el castell va ser controlat pels hamdaníes i els mirdásidas, abans de passar a mans de la tribu nómada dels Banu Numayr.[1] El castell va servir de fortalea per als Banu Numayr, que també controlaven Qal'at Ja'bar,[2] fins a a lo manco 1120.[3] El control després va canviar a la dinastia Zengid baix Nur ad-Din, governant d'Alep i el fill de Zengi. Nur ad-Din va fer restaurar el castell.[1] En 1202, Az-Zahir Ghazi, el governador ayyubí d'Alep des de 1186 a 1216, va atacar Jezirah i va conquistar Manbij, Qal'at Najm i Qal'at Ja'bar, espentant a Ra's al-'Ayn en Jabur en el noreste Síria. Despuix d'esta campanya, Az-Zahir va reconstruir molts dels llocs que havia conquistat, inclós Qal'at Najm.[4] En 1820, un caudillo àrap va buscar refugi en el castell, que posteriorment va ser sitiat i danyat per les forces otomanes.[1]
L'1 de juny de 2016, durant la Guerra Civil Síria, el SDF va ocupar el Castell Najam de el ISIS
Descripció
[editar | editar còdic]El castell està ubicat en la vora dreta del Éufrates, en un lloc a on dos illes varen permetre la construcció d'un pont de pontones que permetia una ruta comercial des d'Alep a Harran sobre el Éufrates.[1] Qal'at Najm és un castell del tipo de con truncat, similar a la Ciutadella d'Alep i els de Hama i Homs. Es troba en un montícul les ales del qual estaven cobertes en un glacis de sellars, els restants dels quals encara són visibles en Qal'at Najm. També com la Ciutadella d'Alep, la seua entrada es caracterisa per una rampa i una porta massiça en quatre ànguls.[4] S'han trobat a lo manco tres, i possiblement una quarta, inscripcions que daten del regnat de Az-Zahir en Qal'at Najm. Dins de Qal'at Najm hi ha un complex de banys palatins, que consta de quatre ales que s'òbrin a un pati central en una font.[4] El castell també albergava una mesquita en una doble arcada exterior que donava al Éufrates. Esta característica arquitectònica és molt rara en les mesquites. Un atre eixemple es pot vore en l'Alhambra en Espanya.[4] La ciutat que estava als peus del castell, i que es menciona en els texts històrics, ha desaparegut.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sourdel, D. (2010). «Ķalat Nadjm», Bearman (ed.). Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Leiden: Brill Online. OCLC 624382576.
- ↑ Heidemann, Stefan (2006). «The citadel of al-Raqqa and fortifications in the middle Euphrates area», Kennedy (ed.). Muslim military architecture in Greater Syria. From the coming of Islam to the Ottoman period, Leiden: Brill, pp. 122–150. ISBN 90-04-14713-6.
- ↑ Anatolian Studies.British Institute of Archaeology at Ankara.2doi:10.2307/3642366.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tabbaa, Yasser (2006). «Defending Ayyubid Aleppo: the fortifications of al-Zahir Ghazi (1186-1216)», Kennedy (ed.). Muslim military architecture in Greater Syria. From the coming of Islam to the Ottoman period, Leiden: Brill, pp. 176–183. ISBN 90-04-14713-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Qal'at Najm» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.