Anar al contingut

Anex:Mamífers de Balears

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les espècies de mamífers selvats que viuen en les illes Balears consta de 42 espècies. Exceptuant els rat penat, totes han segut introduïdes pel ser humà, la majoria en temps remots, lo que ha generat subespecies úniques d'estes illes.

Pel gran número d'individus i el seu paper en la configuració d'ecosistemes i paisages, és necessari nomenar, ademés del propi ser humà, als mamífers domèstics en races autòctones: cabres, vaques, ovelles, porcs, gossos, gats, conills, cavalls i rucs.

Orde Soricomorpha

Família Soricidae

Soricidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció[nota 1] EC[nota 2] Image
Crocidura russula subsp. ibicensis[nota 3] Musaraña gris d'Eivissa Talla mijana. L: 34-47 mm; P: 7-14 g; Lc: 64-87 mm. Ulls chicotets i pabellons auditius ben desenrollats, molt visibles. El pelage gris uniforme que varia en l'edat, l'época de l'any i la localisació geogràfica.
LC[1]
Crocidura suaveolens subsp. balearica Musaraña de camp de Menorca
Semblant a C. russula. Esquena acastañado, pancha grisáceo a voltes groguenc. Coa en característics pèls llarcs. En Europa i P. Ibèrica les seues dimensions aumenten de N a S.
LC[2]
Suncus etruscus Musgaño nano És el mamífer més chicotet de la península ibèrica, L: 3-5 cm; C: 2-3 cm; P: 1,3 g. El seu cap és major en proporció a la d'atres musarañas. Els seus ulls són diminuts i les seues orelles clarament visibles. La seua coa està coberta de pèl ralo i és de la mitat de la llongitut que el cos. És de color grisáceo.
LC[3]

Orde Erinaceomorpha

Família Erinaceidae

Erinaceidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Atelerix algirus subsp. vagans Ariçó moruno balear Alguna cosa menor que E. europaeus i més clar. Orelles més grans i front prominent, en una banda de separació entre el pèl i les púas.
LC[4]

Orde Chiroptera

Família Vespertilionidae

Vespertilionidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Barbastella barbastellus Rat penat de bosc Tamany mig, femella major que el mascle. L: 35-42,5 mm; P: 5,6-13,7 g. Orelles grans de forma quadrangular, unides en la front en la seua vora interna. Pelaje obscur, entre negrenc i pardo. Fd: 2.1.2.3/3.1.2.3
NT[5]
Eptesicus serotinus Rat penat hortelano Molt semblat a E. isabellinus, pero en l'esquena pardo obscur.
LC[6]
Hypsugo savii Rat penat montanyenc chicotet tamany. L: 40-54 mm; P: 5-10 g. Membranes, orelles i cara negres. Orelles curtes, separades en la seua base i més amples i redonejades que Pipistrellus. Tragallada curta i redonejat. Pelaje dens i prou llarc. Incisius superiors en dos puntes i primer premolar molt chicotet o absent.
LC[7]
Miniopterus schreibersii Rat penat de cova Tamany mijà. L: 42,9-49,9 mm; P: 10-20 g. Morro molt curt, perfil achatado i protuberante. Orelles chicotetes i triangulars, tragallada curta, redonejat i proyectat cap a dins. Ales llargues i estretes. Pelaje curt i dens, pardo grisáceo en l'esquena i més pàlit en la pancha. Fd: 2.1.2.3/3.1.3.3
NT[8]
Myotis bechsteinii Rat penat ratonero forestal Tamany mijà. O: 23,0-26,0 mm; P: 7,0-14,0 g. Orelles amples i llargues, majors que en atres Myotis, separades en la base al contrari que en Plecotus, en nou plecs travessers en la vora externa i tragallada llarga en forma de llanceta. Pelaje llarc, esquena pardo obscur i pancha grisa clara. Crío de color gris clar. Espolón recte de llongitut 1/3-1/2 del uropatagio. Última vèrtebra cabal lliure. Plagiopatagio comença en la base dels dits. Fd: 2.1.3.3/3.1.3.3.
NT[9]
Myotis blythii Rat penat ratonero mijà Similar a M. myotis i M. punicus, pero alguna cosa més chicotet que el M. Myotis, més esvelt i en morro més fi. La seua gobanella medix més de 52 cm i la seua orella és menor de 26 cm. Taca blanca en el pelage frontal. Emet polsos similars a M. myotis, de 70 a 28 kHz.
LC[10]
Myotis capaccinii Rat penat ratonero patudo Tamany mijà. Sense dimorfisme sexual. Esquena grisa clara, pancha casi blanca. Peu gran en cerdes, major que la mitat de la tíbia. Tíbia i zones pròximes del patagio cobertes de pèl. Jóvens presenten taca obscura en el mentó. P: 5,5-15 g. Fd: 2.1.3.3/3.1.3.3. Similar a M. daubentonii, sense pèl en la tíbia.
VU[11]
Myotis daubentonii Rat penat ratonero ribereño Tamany mijà-chicotet. L:45-55 mm; I: 240-275 mm; P: 7-15 g. Esquena grisa amarronat i pancha grisa platejat. Jóvens en pelage més obscur. Cara d'un to rosáceo, àrea lampiña al voltant dels ulls. Membranes de la coa i les ales presenten una tonalitat marró obscur.
LC[12]
Myotis emarginatus Rat penat ratonero pardo Tamany mijà-chicotet, orelles de llongitut mija en una escotadura més marcada que en atres espècies. Tragallada curta i puntagut. Esquena rossa rojosa i pancha groguenca. Plagiopatagio inserte en la base del dit més extern del peu. Jóvens més obscurs, sense tons rojosos. Femelles L: 39,9-42,6 mm; P: 8,5-11,5 g. majors que els mascles, L: 37,8-39,7 mm; P: 7,4-10 g. Fd: 2.1.3.3/3.1.3.3
VU[13]
Myotis escalerai Rat penat ratonero gris ibèric chicotet, pancha clara, esquena obscura i tragallada puntaguda. Franja de pèls rígits en la vora de l'uropatagio, espolón en forma sinuosa.
Plantilla:EC-NE[nota 4]
Myotis myotis Rat penat ratonero gran Femelles majors que els mascles. Pèl curt i dens, en una base obscura i esquena de castanyer a pardo grisáceo, pancha casi blanca. Jóvens gris ceniciento, pell pardo rojosa. Morro ample en abultamientos glandulares. Uropatagio lampiño, en un espolón que cobrix la mitat de la seua vora. Fd:2.1.3.3/3.1.3.3
NT[14]
Myotis nattereri Rat penat ratonero gris

Presència discutida en la Península (possiblement es tracta d'una espècie diferent).[15] Tamany chicotet. Les orelles esteses sobrepassen el hocico. Emarginación en l'orella menys marcada que en M. emarginatus. Tragallada puntaguda. Vora de l'uropatagio ocupat fins a la mitat per espolón en forma de S, el restant en densa franja de pèl curt i rígit. Tíbies d'apariència lampiña. Pelaje grisáceo-leonado, pancha més clara que l'esquena, molt contrastat. Sense pèl al voltant dels ulls. Jóvens molt més obscurs que els adults. P: 6,4-8,5 g. Fd: 2.1.3.3/3.1.3.3.

LC[16]
Nyctalus lasiopterus Nóctulo gran És el major rat penat europeu. Sense dimorfisme sexual. Pèl castany a rojós, més clar o groguenc en la pancha. Pèl dens, llarc i lustroso, que s'estén pel patagio. Orelles curtes, amples i redonejades, antitrago gros, tragallada gran i de forma arriñonada. Ales llargues i relativament estretes insertades en el turmell. Dentició robusta. Fd: 2.1.2.3/3.1.2.3.
NT[17]
Nyctalus leisleri Nóctulo chicotet Tamany mijà, menor que N. noctula. L: 48-68 mm; I: 260-330 mm; P: 11-20 g. Cara, orelles i ales obscures. Pelaje marró, més obscur en la pancha que en el llom. Base dels braços coberta per pèl. Orelles curtes de forma redonejada similar a un bolet. Ales llargues i estretes.
LC[18]
Nyctalus noctula Nóctulo mijà Tamany gran. L: 48-58 mm. Orelles grans, redonejades en la tragallada arriñonado. Morro curt i ample, ales llargues i estretes insertant-se en els turmells. Pelaje pardo dorat. Ales, orelles i morro castanyer obscur. P: 18-40 g. Fd: 2.1.2.3/3.1.2.3.
LC[19]
Pipistrellus kuhlii Rat penat de vora clara Hocico gros i curt. Orelles triangulars, tragallada de punta redonejada. Coa descolla 1 mm de l'uropatagio. El quint dit medix 44-45 mm. Pelaje variable, esquena marró groguenca o rojós i pancha grisa clara. Orelles, morro i patagio marró obscur. Franja blanca de 2 mm, visible i ben delimitada en la vora posterior de la membrana alar, entre el quint dit i el peu. L: 40-50 mm; I: 210-230 mm; P: 5-10 g.
LC[20]
Pipistrellus nathusii Rat penat de Nathusius Hocico gran i curt. Orelles triangulars, tragallada curta de punta redonejada. Part dorsal de l'uropatagio coberta de pèl fins a la mitat i la part de la pancha solament a lo llarc de la pata. La coa descolla menys d'1 mm de l'uropatagio i el quint dit medix uns 46 mm de llongitut. Pelaje dorsal marró rojós en estiu, més obscur en autumne. Pancha marró clara o groguenc. Hocico, orelles i membranes alares de color marró negrenc. L: 44-58 mm; I: 230-250 mm; P: 6-15 g.
LC[21]
Pipistrellus pipistrellus Rat penat nano L: 3,5-5 cm; I: 19-25 cm; P: 3,5-8 g. Ales estretes. Orelles curtes, triangulars en els vèrtiços redonejats. Tragallada arriñonado, de punta redonejada i especialment llarc i desenrollat. Os premaxilar fusionat al maxilar. Morro curt en abultamientos glandulares a abdós costats junt a les glándulas labials (boqueras), de color blanquecino. Pell de color marró, de tonalitats variables, pero normalment més obscures que en P. pygmaeus. Membranes d'ales i coa més obscures i lampiñas. Pell de la cara més obscura que la del restant del cos, aplegant en ocasions al negre.
LC[22]
Pipistrellus pygmaeus Rat penat de Cabrera El rat penat més chicotet d'Europa. L: 36-51 mm; P: 3,5-8,5 g. Pelaje variable pardo-oliva, arenenc pàlit en l'esquena i pancha més clara. Més clar que P. pipistrellus. Pegats clars en la pell de la cara. Pelaje en l'esquena de l'uropatagio més dens i estés que P. pipistrellus.
LC[23]
Plecotus auritus Orejudo dorat Rat penat de tamany mig. L: 4,5-4,8 cm; I: 3,9 cm. En una gobanella d'entre 34 i 42 mm i en orelles molt grans, de fins a 30 mm, que li donen nom. Té un pene més o menys cilíndric, terminat en punta. Són voladores relativament llents i emeten polsos d'entre 85 a 25 kHz.
LC[24]
Plecotus austriacus Orejudo gris Tamany mig. L: 37-45 mm; P: 6,5-15 g. Femelles alguna cosa majors que els mascles. Orelles molt grans unides al cap per les seues vores internes. Esquena grisa obscura i pancha blanquecino o grisa molt pàlit. Fd:2.1.2.3/3.1.3.3.
LC[25]

Família Molossidae

Molossidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Tadarida teniotis Rat penat rabudo Rat penat de gran tamany i ales llargues i estretes, cap típic del gènero, orelles rígides proyectades cap a davant. La coa descolla de la membrana cabal i en vol es retrau en l'uropatagio. Femelles llaugerament majors. L: 57-64 mm; P: 22-54 g.
LC[26]

Família Rhinolophidae

Rhinolophidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Rhinolophus euryale Rat penat mediterràneu de ferradura Tamany intermig entre R. ferrumequinum i R. hipposideros. Cadira puntaguda i llaugerament inclinada. Ferradura en tres regates verticals. Interior de les orelles rosat. En repòs manté les seues ales casi arreplegades, mostrant casi tota la seua àrea pectoral.
VU[27]
Rhinolophus ferrumequinum Rat penat gran de ferradura És el representant del gènero Rhinolophus de major tamany d'Europa; P: 14,6-31,6 g. Una sola regata conspicuo en el llavi inferior. Senyals de ecolocaació entorn a 81 kHz.
NT[28]
Rhinolophus hipposideros Rat penat chicotet de ferradura És l'espècie més chicoteta del gènero Rhinolophus de la regió Paleártica; Semblat a R. mehelyi i R. euryale. L: 3,7-4,5 cm; I: 19,2-29,5 cm; P: 4-7 g.
LC[29]
Rhinolophus mehelyi Rat penat mijà de ferradura Tamany mijà, L: 47-54 mm; P: 10-18 g. Pelaje dorsal gris parduzco contrastant en el ventral casi blanc, antifaz obscur en els ulls. Major que R. euryale.
VU[30]

Orde Rodentia

Família Muridae

Muridae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Apodemus sylvaticus subsp. dichrurus Rata de camp La rata de camp és un chicotet rosegador, L: 8-10 cm; Lc: 16-20. Coa sense pèl, sempre igual o major que el restant del cos. La coloració de l'animal és groc-rojosa en la part superior, mentres que la pancha és blanquecino i està clarament delimitat pel color.
LC[31]
Mus musculus Rata casera P: 12-40 g; Lc: 15-19 cm. La coa supon una miqueta més de la mitat de la seua llongitut. El seu pelage és curt i de tons grisos, que s'aclarixen en la pancha.
LC[32]
Mus spretus Rata moruno És un múrido de chicotet tamany, en morro redonejat, ulls i orelles chicotets. Presenten una coloració dorsal grisa castanyer, en una franja més obscura des del cap al començ de la coa, pancha blanca grisáceo, nítidament separat de l'esquena. Es diferencia fàcilment de Mus musculus per la seua coloració i per la llongitut relativa de la coa, sempre prou menor que el cos.
LC[33]
Rattus norvegicus Rata grisa L: 21-27 cm; Lc:38-49 cm; P: 280-520 g. El cos és tosco i la coa coberta de escates en anell; el mant és gris obscur en el llom. El morro és més romo i les orelles més curtes que les de la rata negra (Rattus rattus).
LC[34]
Rattus rattus Rata negra L: 16-22 cm; Lc: 33-46 cm; P: 150-230 g. Coa sense pèls i coberta de escates en anell. El morro té forma de punta. El mant és negre o gris. Viuen de 2 a 3 anys. Trepa millor que la grisa i preferix els llocs alts.
LC[35]

Família Gliridae

Gliridae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Eliomys quercinus subsp. gymnesicus

Eliomys quercinus subsp. ophiusae
Lirón careto de Mallorca i Menorca

Lirón careto de Formentera
Es caracterisa per les franges obscures sobre els ulls a modo de antifaz que li donen nom. L: 12 cm. Esquena de color pardo rojós i pancha blanca, encara que els jovenils són grisos, i la seua llarga coa està totalment coberta de pèl i termina en un penacho de pèls blancs i negres. És arborícola i hibernante.
NT[36]

Orde Lagomorpha

Família Leporidae

Leporidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Lepus granatensis Llebre ibèrica L'ibèrica és la més chicoteta de les llebres que poden trobar-se actualment en Espanya. El cos medix al voltant de 45 centímetros, més 10 de coa; P: 2-2,5 quilos. El pèl és curt i de color pardo-rojós, entreverat de negre en el llom i blanc en hocico, galtes, pancha, part de les pates (peus i part superior, sent el restant pardo) i la coa. L'extrem de les orelles i l'esquena de la coa són negres.
LC[37]
Oryctolagus cuniculus Conill Es caracterisa per tindre un cos cobert d'un pelage espés i lanudo, de color pardo pàlit a gris, cap ovalada i ulls grans. Pesa entre 1,5 i 2,5 kg en estat salvage. Té orelles llargues de fins a 7 cm i una coa molt curta. Les seues pates anteriors són més curtes que les posteriors. Es diferencia de les llebres perque les seues orelles, alguna cosa més curtes, no terminen en puntes negres i té un cos menys allargat i esvelt.
NT[38]

Orde Carnivora

Família Mustelidae

Mustelidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Dimarts foina ssp. Garduña d'Eivissa Molt semblada a M. dimarts, pero és llaugerament més paticorta i corpulenta, morro més chato i orelles més chicotetes. El pitet blanc s'obri en forqueta cap a les extremitats davanteres. L: 40-50 cm; coa 21-27 cm; P: 1-2 kg.
LC[39]
Dimarts dimarts subsp. minoricensis Marta de Mallorca i Menorca Medix uns 50 cm des del cap fins a l'arrancada de la coa, que medix atres 30 cm. Pesa al voltant d'1,5 kg. Cap chicotet, morro agut, cos prim, pates curtes i pelage espés i suau, més obscur pel llom que per la pancha i pitet blanc.
LC[40]
Mustela nivalis Comadreja És el mustélido més chicotet, sembla una versió reduïda de M. erminea en la seua pelage primaveral. Cos fusiforme, de color pardo en esquena i flancs i blanc en pancha. mascles, P: 115 g; L: 21 cm; C: 6,5 cm, majors que les femelles, P: 70 g; L: 18 cm; C: 5 cm.
LC[41]

Família Viverridae

Viverridae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Genetta genetta subsp. isabelae Gineta d'Eivissa Introduïda pels àraps que l'usaven com caça rates. És de cos esvelt i motejat. L: 45-50 cm; Lc: 85-90 cm. Coa rayada, morro negre i orelles són puntaguts. És un àgil trepador de costums nocturnes.
LC[42]

Espècies extintes

Vore també

Notes

  1. ↑ S'utilisen els següents còdics:
    • P: Pes
    • L: Llongitut sense coa
    • Lc: Llongitut en coa
    • C: Llongitut de la coa
    • A: Altura a la creu
    • I: Envergadura alar
    • Fd: Fòrmula dentaria
  2. ↑ Estat de conservació a nivell mundial (no exclusiu de les illes Balears) de les espècies segons la Llista Roja de la IUCN:
  3. ↑ És possible que les poblacions d'Eivissa siguen en realitat musaraña mediterrànea (Crocidura pachyura).
  4. ↑ En Espanya esta catalogat com casi amenaçada |NT.

Referències

  1. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  2. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  3. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  4. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  5. ↑ Hutson, A.M., Aulagnier, S. & Spitzenberger, F. 2008. Barbastella barbastellus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  6. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  7. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  8. ↑ Miniopterus schereibersii Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Miniopterus schreibersii. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. <www.iucnredlist.org>.(NT).
  9. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  10. ↑ Aulagnier, S., Juste, J., Karataş, A., Palmeirim, J. & Paunović, M. 2008. Myotis blythii. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  11. ↑ Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Aulagnier, S., Juste, J., Karataş, A., Palmeirim, J. & Paunović, M. 2008. Myotis capaccinii. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  12. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  13. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  14. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  15. ↑ Myotis nattereri en l'Atles de la biodiversitat del Ministeri de Mig ambient (MMA). Archiu en pdf. Vist el 22 de febrer de 2009.
  16. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  17. ↑ Hutson, A.M., Alcaldé, J.T., Juste, J., Karataş, A., Palmeirim, J. & Paunović, M. 2008. Nyctalus lasiopterus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  18. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  19. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  20. ↑ Aulagnier, S., Juste, J., Karataş, A., Palmeirim, J. & Paunović, M. 2008. Pipistrellus kuhlii. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  21. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  22. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  23. ↑ Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Aulagnier, S., Coroiu, I., Karataş, A., Juste, J., Paunovic, M., Palmeirim, J. & Benda, P. 2008. Pipistrellus pygmaeus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  24. ↑ Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Aulagnier, S., Coroiu, I., Karataş, A., Juste, J., Paunovic, M., Palmeirim, J. & Benda, P. 2008. Plecotus auritus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  25. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  26. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  27. ↑ Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Juste, J., Aulagnier, S., Alcaldé, J.T., Palmeirim, J., Paunovic, M. & Karataş, A. 2008.Rhinolophus euryale. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  28. ↑ Aulagnier, S., Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Juste, J., Karataş, A., Palmeirim, J. & Paunovic, M. 2008. Rhinolophus ferrumequinum. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  29. ↑ Jacobs, D., Cotterill, F.W., Taylor, P., Aulagnier, S., Juste, J., Spitzenberger, F. & Hutson, A.M. 2008.Rhinolophus hipposideros. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  30. ↑ Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Juste, J., Aulagnier, S., Alcaldé, J.T., Palmeirim, J., Paunovic, M., Benda, P. & Karataş, A. 2008. Rhinolophus mehelyi. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  31. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  32. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  33. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  34. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  35. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  36. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  37. ↑ Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Lepusgranatiensis. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. <www.iucnredlist.org>.
  38. ↑ Smith, A.T. & Boyer, A.F. 2008. Oryctolagus cuniculus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>.
  39. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  40. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  41. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.
  42. ↑ Anex:Mamífers de Balears en la llista roja de la UICN.