Anar al contingut

Anex:Mamífers de la península ibèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo

La població de mamífers selvades que viuen en la península ibèrica consta de 98 espècies. Esta sifra inclou 8 espècies endèmiques,[1][2][nota 1] 5 espècies reintroducidas despuix de haver-se extinguit en la península en el Pleistoceno i les atres 5 espècies forànees.[nota 2] S'inclouen a continuació totes les espècies de mamífers peninsulars, tant espècies autòctones com exòtiques establides.[nota 3]

Ademés, pel gran número d'individus i el seu paper en la configuració d'ecosistemes i paisages, és necessari nomenar, ademés del propi ser humà, als mamífers domèstics: vaques, ovelles, cabres, porcs, gossos, gats, conills, cavalls i rucs.

Orde Eulipotyphla

[editar | editar còdic]

Família Soricidae

[editar | editar còdic]
Soricidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció[nota 4] EC[nota 5] Image
Crocidura russula Musaraña grisa Talla mijana. L: 34-47 mm; P: 7-14 g; Lc: 64-87 mm. Ulls chicotets i pabellons auditius ben desenrollats, molt visibles. El pelaje gris uniforme que varia en l'edat, l'época de l'any i la localisació geogràfica.
Plantilla:EC-LC[3]
 Erro al crear miniatura:
Crocidura suaveolens Musaraña de camp
Archiu:Crocidura suaveolens distribution.jpg
 Semblant a C. russula. Esquena acastañado, pancha grisáceo a voltes groguenc. Coa en característics pèls llarcs. En Europa i P. Ibèrica les seues dimensions aumenten de N a S.
Plantilla:EC-LC[4]
 Archiu:Gartenspitzmaus.jpg
Sorex araneus Musaraña bicolor Archiu:Mapa Sorex araneus.png Tamany mig, hocico llarc acabament en una chicoteta trompa proveïda de vibrisas. Ulls chicotets i poc visibles. Orelles cobertes pel pelaje.
Plantilla:EC-LC[5]
 Archiu:Sorex araneus2.JPG
Sorex coronatus Musaraña tricolor Archiu:Sorex coronatus range Map.png Similar a S. araneus, pero alguna cosa menor. Pelaje variable, generalment esquena pardo obscur, flancs més clars i pancha pardo grisáceo.
Plantilla:EC-LC[6]
 Archiu:Sorex coronatus.jpeg
Sorex granarius Musaraña ibèrica Archiu:Sorex granarius distribution Map.png Semblada a S. araneus. Pelaje marró obscur sense banda mediodorsal obscura, pancha grisa groguenca. Generalment incisius superiors més clars que en S. araneus i S. coronatus.
Plantilla:EC-LC[7]
´ 		Archiu:Sorex granarius SvMerten.jpg
Sorex minutus Musaraña nana Archiu:Mapa Sorex minutus.png Pelaje marró obscur en l'esquena que clarea gradualment cap a la pancha. L: 6 cm; C: 4-5 cm; P: menys de 6 g. Àpiços de les dents de color roig.
Plantilla:EC-LC[8]
 Archiu:Sorex minutus.jpg
Neomys anomalus Musgaño de Cabrera Archiu:Neomis anomalusMap.png L: 6-9 cm; Lc: 10-15 cm; P: 7,5-16 g. Color variable, pancha sempre clar, casi blancuzco, i coa bicolor. Orelles amagades totalment en el pelaje, hocico gros i dents de color granate. Cerdes natatorias menys desenrollades que en N. fodiens, per estar menys lligat a l'aigua.
Plantilla:EC-LC[9]
 Archiu:Neomys anomalus.jpg
Neomys fodiens Musgaño patiblanco Archiu:Mapa Neomys fodiens.png Animal semiacuático, terç posterior del cos ample, peus grans, pèls rígits en mans i peus. Pelaje de l'esquena obscura, casi negre, i pancha grisa platejat en reflexos pardos, rojosos o negres. Major que N. anomalus, Lc: 68-97 mm; P: 10-23 g.
Plantilla:EC-LC[10]
 Archiu:Neomys fodiens TF 090829.jpg
Suncus etruscus Musgaño nano Archiu:Suncus etruscus range Map.png És el mamífer més chicotet de la península ibèrica, L: 3-5 cm; C: 2-3 cm; P: 1,3 g. El seu cap és major en proporció a la d'atres musarañas. Els seus ulls són diminuts i les seues orelles clarament visibles. La seua coa està coberta de pèl ralo i és de la mitat de la llongitut que el cos. És de color grisáceo.
Plantilla:EC-LC[11]
Archiu:Suncus etruscus crop.jpg

Família Talpidae

[editar | editar còdic]
Talpidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Galemys pyrenaicus Malifet ibèric Archiu:Galemys pyrenaicus map.png Hocico en trompa molt desenrollada. Pates atrasseres robustes i àgils. Part davantera del cos similar a la d'un talp, en pates davanteres adaptades per a escarbar. Posseïx una glándula d'almesc en l'arrancada cabal.
Plantilla:EC-VU[12]
 Archiu:Galemys pyrenaicus 01 by-dpc.jpg
Talpa europaea Talp comú Archiu:European mole range map.png Cos cilíndric de 10-15 cm i coa de 3 cm. Hocico apuntat. Ulls molt chicotets. Sense pabellons auditius. Pates davanteres en forma de pala, amples i proveïdes de fortes garres.
Plantilla:EC-LC[13]
 Archiu:Talpa europaea MHNT.jpg
Talpa occidentalis Talp ibèric Archiu:Talpa occidentalis distribution Map.png Menor que T. europaea, ulls totalment tapats pel pèl, cràneu més allargat i estret i pèls blancs que cobrixen les mans i el hocico.
Plantilla:EC-LC[14]
 Archiu:Talpa occidentalis-20090409.jpg

Família Erinaceidae

[editar | editar còdic]
Erinaceidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Atelerix algirus Erizo moruno Archiu:Atelerix algirus range Map.png Alguna cosa menor que E. europaeus i més clar. Orelles més grans i front prominent, en una banda de separació entre el pèl i les púas.
Plantilla:EC-LC[15]
 Archiu:Atelerix algirus.jpg
Erinaceus europaeus Erizo comú Archiu:Erinaceus europaeus range map.png L: 130-250 mm; P: 1 kg. mascles alguna cosa majors que les femelles. Cos rechoncho, cobert de púas en l'esquena i flancs. Pates en cinc dits, garres i almohadillas. Hocico mòvil acabament en punta, ulls chicotets i orelles chicotetes, redonejades i recobertes de pell. Cara, pancha i extremitats marrons.
Plantilla:EC-LC[16]
 Archiu:West European Hedgehog (Erinaceus europaeus)1.jpg

Orde Chiroptera

[editar | editar còdic]

Família Vespertilionidae

[editar | editar còdic]
Vespertilionidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Barbastella barbastellus Rat penat de bosc Archiu:Barbastella barbastellus range Map.png Tamany mig, femella major que el mascle. L: 35-42,5 mm; P: 5,6-13,7 g. Orelles grans de forma quadrangular, unides en la front en la seua vora interna. Pelaje obscur, entre negruzco i pardo. Fd: 2.1.2.3/3.1.2.3
Plantilla:EC-NT[17]
 Archiu:Barbastella barbastellus 01-cropped.jpg
Eptesicus isabellinus Rat penat hortelano mediterràneu Archiu:Eptesicus isabellinus range Map.png Tamany gran, femella major que el mascle. L: 46-55 mm; P: 17-28 g. Pelaje pàlit groguenc en l'esquena i pancha més clara. Jóvens de color grisáceo. Orelles triangulars i curtes, engullc llineal en l'extrem redonejat. Membranes alares insertes en la base dels peus. Fd: 2.1.1.3/3.1.2.3
Plantilla:EC-NE
 Archiu:Eptesicus isabellinus sketch.jpg
Eptesicus serotinus Rat penat hortelano Archiu:Eptesicus serotinusMap.png Molt semblat a E. isabellinus, pero en l'esquena pardo obscur.
Plantilla:EC-LC[18]
 Archiu:Eptesicus serotinus.jpg
Hypsugo savii Rat penat montanyenc Archiu:Hypsugo savii range Map.png chicotet tamany. L: 40-54 mm; P: 5-10 g. Membranes, orelles i cara negres. Orelles curtes, separades en la seua base i més amples i redonejades que Pipistrellus. Tragallada curta i redonejat. Pelaje dens i prou llarc. Incisius superiors en dos puntes i primer premolar molt chicotet o absent.
Plantilla:EC-LC[19]
 Archiu:Hypsugo savii Trtar cropped.jpg
Miniopterus schreibersii Rat penat de cova Archiu:Miniopterus schreibersii range Map.png Tamany mijà. L: 42,9-49,9 mm; P: 10-20 g. Hocico molt curt, perfil achatado i protuberante. Orelles chicotetes i triangulars, tragallada curta, redonejat i proyectat cap a dins. Ales llargues i estretes. Pelaje curt i dens, pardo grisáceo en l'esquena i més pàlit en la pancha. Fd: 2.1.2.3/3.1.3.3
Plantilla:EC-NT[20]
 Archiu:Southern bentwing bat (cropped).jpg
Myotis alcathoe Rat penat ratonero bigotudo chicotet Archiu:Myotis alcathoe range Map.png Similar a M. mystacinus, M. brandtii i M. ikonnikovi en la seua morfologia. És l'espècie més chicoteta dels rat penat bigotudos. Senyals de ecolocaació de més alta freqüència entre tots els Myotis europeus.
Plantilla:EC-DD[21]
 Archiu:Myotis alcathoe - Manuel Ruedi - 1 - cropped.JPG
Myotis bechsteinii Rat penat ratonero forestal Archiu:Mapa Myotis bechsteinii.png Tamany mijà. O: 23,0-26,0 mm; P: 7,0-14,0 g. Orelles amples i llargues, majors que en atres Myotis, separades en la base al contrari que en Plecotus, en nou plecs travessers en la vora externa i tragallada llarga en forma de llanceta. Pelaje llarc, esquena pardo obscur i pancha grisa clara. Crío de color gris clar. Espolón recte de llongitut 1/3-1/2 del uropatagio. Última vèrtebra cabal lliure. Plagiopatagio comença en la base dels dits. Fd: 2.1.3.3/3.1.3.3.
Plantilla:EC-NT[22]
 Archiu:Vespertilion bechstein.jpg
Myotis blythii Rat penat ratonero mijà Archiu:Myotis blythii range Map.png Similar a M. myotis i M. punicus, pero alguna cosa més chicotet que el M. Myotis, més esvelt i en hocico més fi. La seua gobanella medix més de 52 cm i la seua orella és menor de 26 cm. Taca blanca en el pelaje frontal. Emet polsos similars a M. myotis, de 70 a 28 kHz.
Plantilla:EC-LC[23]
Myotis capaccinii Rat penat ratonero patudo Archiu:Myotis capacciniiMap1.png Tamany mijà. Sense dimorfisme sexual. Esquena grisa clara, pancha casi blanca. Peu gran en cerdes, major que la mitat de la tíbia. Tíbia i zones pròximes del patagio cobertes de pèl. Jóvens presenten taca obscura en el mentó. P: 5,5-15 g. Fd: 2.1.3.3/3.1.3.3. Similar a M. daubentonii, sense pèl en la tíbia.
Plantilla:EC-VU[24]
 Archiu:Myotis capaccinii 0105b.jpg
Myotis crypticus Rat penat ratonero gris itálico Archiu:Myotis nattereri species group distribution.svg chicotet, pancha clara, esquena obscura i tragallada puntaguda. Franja de pèls rígits en la vora del uropatagio, espolón en forma sinuosa.
Plantilla:EC-NE[nota 6]
 Archiu:Myotis crypticus - Manuel Ruedi.jpg
Myotis daubentonii Rat penat ratonero ribereño Archiu:Mapa Myotis daubentonii.png Tamany mijà-chicotet. L:45-55 mm; I: 240-275 mm; P: 7-15 g. Esquena grisa amarronado i pancha grisa platejat. Jóvens en pelaje més obscur. Cara d'un to rosáceo, àrea lampiña al voltant dels ulls. Membranes de la coa i les ales presenten una tonalitat marró obscur.
Plantilla:EC-LC[25]
 Archiu:Myotis daubentoni.jpg
Myotis emarginatus Rat penat ratonero pardo Archiu:Mapa Myotis emarginatus.png Tamany mijà-chicotet, orelles de llongitut mija en una escotadura més marcada que en atres espècies. Tragallada curta i puntagut. Esquena rossa rojosa i pancha groguenca. Plagiopatagio inserte en la base del dit més extern del peu. Jóvens més obscurs, sense tons rojosos. Femelles L: 39,9-42,6 mm; P: 8,5-11,5 g. majors que els mascles, L: 37,8-39,7 mm; P: 7,4-10 g. Fd: 2.1.3.3/3.1.3.3
Plantilla:EC-VU[26]
 Archiu:Myotis emarginatus.jpg
Myotis escalerai Rat penat ratonero gris ibèric Archiu:Mapa Myotis escalerai.png chicotet, pancha clara, esquena obscura i tragallada puntaguda. Franja de pèls rígits en la vora del uropatagio, espolón en forma sinuosa.
Plantilla:EC-NE[nota 7]
 Archiu:Falta imagen mamífero.svg
Myotis myotis Rat penat ratonero gran Archiu:Myotis myotisMap.png Femelles majors que els mascles. Pèl curt i dens, en una base obscura i esquena de castanyer a pardo grisáceo, pancha casi blanca. Jóvens gris ceniciento, pell pardo rojosa. Hocico ample en abultamientos glandulares. Uropatagio lampiño, en un espolón que cobrix la mitat de la seua vora. Fd:2.1.3.3/3.1.3.3
Plantilla:EC-NT[27]
 Archiu:Myotis.jpg
Myotis mystacinus Rat penat ratonero bigotudo Archiu:Mapa Myotis mystacinus.png chicotet rat penat en pelaje llarc. El espolón només alcança la mitat de la vora lliure del uropatagio. Senyals de ecolocaació de 75 a 32 kHz. És similar a M. brandtii. Fd: 2.1.3.3/3.1.3.3.
Plantilla:EC-LC[28]
 Archiu:Myotis mystacinus.jpg
Myotis nattereri Rat penat ratonero gris Archiu:Mapa Myotis nattereri.png

Presència discutida en la Península (possiblement es tracta d'una espècie diferent).[29] Tamany chicotet. Les orelles esteses sobrepassen el hocico. Emarginación en l'orella menys marcada que en M. emarginatus. Tragallada puntaguda. Vora del uropatagio ocupat fins a la mitat per espolón en forma de S, el restant en densa franja de pèl curt i rígit. Tíbies d'apariència lampiña. Pelaje grisáceo-leonado, pancha més clara que l'esquena, molt contrastat. Sense pèl al voltant dels ulls. Jóvens molt més obscurs que els adults. P: 6,4-8,5 g. Fd: 2.1.3.3/3.1.3.3.

Plantilla:EC-LC[30]
 Archiu:Chiroptera1.jpg
Nyctalus lasiopterus Nóctulo gran Archiu:Nyctalus lasiopterus range Map.png És el major rat penat europeu. Sense dimorfisme sexual. Pèl castany a rojós, més clar o groguenc en la pancha. Pèl dens, llarc i lustroso, que s'estén pel patagio. Orelles curtes, amples i redonejades, antitrago gros, tragallada gran i de forma arriñonada. Ales llargues i relativament estretes insertades en el turmell. Dentició robusta. Fd: 2.1.2.3/3.1.2.3.
Plantilla:EC-NT[31]
 Archiu:GreaterNoctule.JPG
Nyctalus leisleri Nóctulo chicotet Archiu:Mapa Nyctalus leisleri.png Tamany mijà, menor que N. noctula. L: 48-68 mm; I: 260-330 mm; P: 11-20 g. Cara, orelles i ales obscures. Pelaje marró, més obscur en la pancha que en el llom. Base dels braços coberta per pèl. Orelles curtes de forma redonejada similar a un bolet. Ales llargues i estretes.
Plantilla:EC-LC[32]
 Archiu:Nyctalus leisleri.jpg
Nyctalus noctula Nóctulo mijà Archiu:Mapa Nyctalus noctula.png Tamany gran. L: 48-58 mm. Orelles grans, redonejades en la tragallada arriñonado. Hocico curt i ample, ales llargues i estretes insertant-se en els turmells. Pelaje pardo dorat. Ales, orelles i hocico castanyer obscur. P: 18-40 g. Fd: 2.1.2.3/3.1.2.3.
Plantilla:EC-LC[33]
 Archiu:Nyctalus noctula.jpg
Pipistrellus kuhlii Rat penat de vora clara Archiu:Pipistrellus kuhlii range Map.png Hocico gros i curt. Orelles triangulars, tragallada de punta redonejada. Coa descolla 1 mm del uropatagio. El quint dit medix 44-45 mm. Pelaje variable, esquena marró groguenca o rojós i pancha grisa clara. Orelles, hocico i patagio marró obscur. Franja blanca de 2 mm, visible i ben delimitada en la vora posterior de la membrana alar, entre el quint dit i el peu. L: 40-50 mm; I: 210-230 mm; P: 5-10 g.
Plantilla:EC-LC[34]
 Archiu:Pipistrellus kuhlii.jpg
Pipistrellus nathusii Rat penat de Nathusius Archiu:Pipistrellus nathusii range Map.png Hocico gran i curt. Orelles triangulars, tragallada curta de punta redonejada. Part dorsal del uropatagio coberta de pèl fins a la mitat i la part de la pancha solament a lo llarc de la pata. La coa descolla menys d'1 mm del uropatagio i el quint dit medix uns 46 mm de llongitut. Pelaje dorsal marró rojós en estiu, més obscur en autumne. Pancha marró clara o groguenc. Hocico, orelles i membranes alares de color marró negruzco. L: 44-58 mm; I: 230-250 mm; P: 6-15 g.
Plantilla:EC-LC[35]
 Archiu:Pipistrellus nathusii.jpg
Pipistrellus pipistrellus Rat penat nano Archiu:Pipistrellus pipistrellus range Map.png L: 3,5-5 cm; I: 19-25 cm; P: 3,5-8 g. Ales estretes. Orelles curtes, triangulars en els vèrtiços redonejats. Tragallada arriñonado, de punta redonejada i especialment llarc i desenrollat. Os premaxilar fusionat al maxilar. Hocico curt en abultamientos glandulares a abdós costats junt a les glándulas labials (boqueras), de color blanquecino. Pell de color marró, de tonalitats variables, pero normalment més obscures que en P. pygmaeus. Membranes d'ales i coa més obscures i lampiñas. Pell de la cara més obscura que la del restant del cos, aplegant en ocasions al negre.
Plantilla:EC-LC[36]
 Archiu:Pipistrellus pipistrellus lateral.jpg
Pipistrellus pygmaeus Rat penat de Cabrera Archiu:Pipistrellus pygmaeus range map.png El rat penat més chicotet d'Europa. L: 36-51 mm; P: 3,5-8,5 g. Pelaje variable pardo-oliva, arenenc pàlit en l'esquena i pancha més clara. Més clar que P. pipistrellus. Pegats clars en la pell de la cara. Pelaje en l'esquena del uropatagio més dens i estés que P. pipistrellus.
Plantilla:EC-LC[37]
 Archiu:Pipistrellus pygmaeus01.jpg
Plecotus auritus Orejudo dorat Archiu:Plecotus auritus range Map.png Rat penat de tamany mig. L: 4,5-4,8 cm; I: 3,9 cm. En una gobanella d'entre 34 i 42 mm i en orelles molt grans, de fins a 30 mm, que li donen nom. Té un pene més o menys cilíndric, terminat en punta. Són voladores relativament llents i emeten polsos d'entre 85 a 25 kHz.
Plantilla:EC-LC[38]
 Archiu:Plecotus auritus 01.jpg
Plecotus austriacus Orejudo gris Archiu:Plecotus austriacus range Map.png Tamany mig. L: 37-45 mm; P: 6,5-15 g. Femelles alguna cosa majors que els mascles. Orelles molt grans unides al cap per les seues vores internes. Esquena grisa obscura i pancha blanquecino o grisa molt pàlit. Fd:2.1.2.3/3.1.3.3.
Plantilla:EC-LC[39]
 Archiu:Plecotus auritus.jpg
Plecotus macrobullaris Orejudo alpí Archiu:Plecotus macrobullaris range Map.png De tamany i comportament semblat al de Plecotus auritus, en ser una espècie reconeguda recentment, (2003), és poc coneguda. No obstant, sembla ser en general poc freqüent i en una distribució fragmentada.
Plantilla:EC-LC[40]
 Archiu:Plecotus macrobullaris - Ph. Karol Tabarelli de Fatis.jpg

Família Molossidae

[editar | editar còdic]
Molossidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Tadarida teniotis Rat penat rabudo Archiu:Tadarida teniotis distribution Map.png Rat penat de gran tamany i ales llargues i estretes, cap típic del gènero, orelles rígides proyectades cap a davant. La coa descolla de la membrana cabal i en vol es retrau en l'uropatagio. Femelles llaugerament majors. L: 57-64 mm; P: 22-54 g.
Plantilla:EC-LC[41]
 Archiu:Tadarida.teniotis.jpg

Família Rhinolophidae

[editar | editar còdic]
Rhinolophidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Rhinolophus euryale Rat penat mediterràneu de ferradura Archiu:Rhinolophus euryale distribution Map.png Tamany intermig entre R. ferrumequinum i R. hipposideros. Cadira puntaguda i llaugerament inclinada. Ferradura en tres regates verticals. Interior de les orelles rosat. En repòs manté les seues ales casi arreplegades, mostrant casi tota la seua àrea pectoral.
Plantilla:EC-VU[42]
 Archiu:Rhinolophus euryale-cropped.jpg
Rhinolophus ferrumequinum Rat penat gran de ferradura Archiu:Rhinolophus ferrumequinum range Map.png És el representant del gènero Rhinolophus de major tamany d'Europa; P: 14,6-31,6 g. Una sola regata conspicuo en el llavi inferior. Senyals de ecolocaació entorn a 81 kHz.
Plantilla:EC-NT[43]
 Archiu:Grand Rhinolophe 2.jpg
Rhinolophus hipposideros Rat penat chicotet de ferradura Archiu:Rhinolophus hipposiderosMap.png És l'espècie més chicoteta del gènero Rhinolophus de la regió Paleártica; Semblat a R. mehelyi i R. euryale. L: 3,7-4,5 cm; I: 19,2-29,5 cm; P: 4-7 g.
Plantilla:EC-LC[44]
 Archiu:Kleine Hufeisennase.jpg
Rhinolophus mehelyi Rat penat mijà de ferradura Archiu:Rhinolophus mehelyi range Map.png Tamany mijà, L: 47-54 mm; P: 10-18 g. Pelaje dorsal gris parduzco contrastant en el ventral casi blanc, antifaz obscur en els ulls. Major que R. euryale.
Plantilla:EC-VU[45]
 Archiu:Rhinolophus mehelyi-cropped.jpg

Orde Rodentia

[editar | editar còdic]

Família Cricetidae

[editar | editar còdic]
Cricetidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Arvicola sapidus Rata d'aigua Archiu:Arvicola sapidus range Map.png El color del seu pelaje dorsal és marró en la pancha grisáceo en els ulls i orelles chicotets, la seua hocico és redonejat i la seua coa alguna cosa més llarga que la mitat del cos. La seua llongitut del cap-cos és d'uns 20 cm i pesa una mija de 200 g. S'alimenta principalment dels vegetals que troba en les riberes dels rius i estanys.
Plantilla:EC-VU[46]
 Archiu:Arvicola sapidus 02 by-dpc.jpg
Arvicola scherman Rata topera Archiu:Arvicola scherman range Map.png És una espècie de gran variabilitat morfològica a lo llarc de la seua àrea de distribució. En Espanya està representada per morfotipos de chicotet tamany, en dimensions corporals sensiblement menors que la rata d'aigua (Arvicola sapidus) i en la coa més curta.
Plantilla:EC-LC[47]
 Archiu:Arvicola terrestris.jpg
Chionomys nivalis Talp nival Archiu:Chionomys nivalis range Map.png És un dels arvicolinos de major tamany, L: 92-140 mm; P: 35-70 g. Pelaje prou uniforme, esquena grisáceo-pardo, pancha blanca, peus i coa generalment blanquecinos.
Plantilla:EC-LC[48]
 Archiu:Microtus nivalis.jpg
Microtus agrestis Talp agrest Archiu:Mapa Microtus agrestis.png De tamany mijà i d'aspecte robust. Hocico prou romo i coa relativament curta. Orelles més cobertes pel pèl que M. arvalis, molt paregut. Esquena pardo grisáceo en els flancs més pàlits, aplegant a ser groguencs. Gola, pancha i pates grises i coa més obscura.
Plantilla:EC-LC[49]
 Archiu:Microtus agrestis2.JPG
Microtus arvalis Talp llaurador Archiu:Mapa Microtus arvalis.png chicotet rosegador, Lc: 8-13 cm, dels que un quarto correspon a la breu coa. De constitució massiva, en orelles curtes, res sobreixents i cap ample. El color dorsal és pardo-groguenc i el ventral blanc-grisáceo; els jóvens són grisáceos i no hi ha dimorfisme sexual sobre color i porte.
Plantilla:EC-LC[50]
 Archiu:Feldmaus Microtus arvalis.jpg
Microtus cabrerae Talp de Cabrera Archiu:Microtus cabrerae map.png És un arvicolino robust, entre els de major tamany del seu gènero, sense dimorfisme sexual. El pelaje és llarc i espés, de color pardo o gris oliváceo en l'esquena i de color crema bruta en la regió ventral. Els peus són parduscos en els dits blanquecinos i la coa és grisa pardusco per damunt i groguenca per davall.
Plantilla:EC-NT[51]
 Archiu:Falta imagen mamífero.svg
Microtus duodecimcostatus Talp mediterràneu Archiu:Microtus duodecimcostatus map.png És un arvicolino de chicotet tamany, encara que alguna cosa més robust que el talp lusitano. Té hàbits subterràneus que es fan palesos en la reducció dels ulls, les orelles i en la presència de pèls curts i flexibles. El pelaje és d'un to pardo groguenc, encara que varia segons l'àrea de distribució, és característic d'esta espècie l'aparició en els flancs d'una banda ocre molt marcada que fa evident la separació entre l'esquena i la pancha.
Plantilla:EC-LC[52]
 Archiu:Falta imagen mamífero.svg
Microtus gerbei Talp pirenaic Archiu:Microtus gerbei range Map.png És un arvicolino de chicotet tamany, de 94 a 104 mm, en el cos allargat i les extremitats i coa chicotetes. Té el hocico curt i romo, els ulls relativament chicotets, en comparació als restants Microtus que no pertanyen al subgénero Terricola, les orelles són també chicotetes i estan immerses en el pelaje, més que en el Microtus duodecimcostatus.
Plantilla:EC-LC[53]
 Archiu:Falta imagen mamífero.svg
Microtus lusitanicus Talp lusitano Archiu:Microtus lusitanicus map.png És un talp de chicotet tamany, d'orelles i coa curtes, la forma del seu cos reflectix la seua vida de tipo subterràneu: cap gran, hocico romo, ulls chicotets i cos cilíndric. El pelaje va des del gris obscur al sépia, pancha grisa, coa bicolor, en l'esquena més obscura.
Plantilla:EC-NT[54]
 Archiu:Microtus lusitanicus.jpg
Myodes glareolus Talp roig Archiu:Mapa Myodes glareolus.png És un chicotet rosegador en pell pardo rojosa i alguns pegats grisos. Viu en àrees boscoses i medix al voltant de 100 mm.
Plantilla:EC-LC[55]
 Archiu:Rötelmaus I.jpg
Ondatra zibethicus Rata almizclera Archiu:Verbreitungsgebiet Bisamratten.jpg Rosegador semiacuático introduït des de Norteamérica pel seu apreciat pelaje marró i impermeable. L: 25-40 cm; la coa, de 20 a 25 cm de llarc, és fort i comprimida lateralment.
Plantilla:EC-LC[56]
 Archiu:Ondatra zibethicus FWS.jpg

Família Muridae

[editar | editar còdic]
Muridae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Apodemus flavicollis Rata leonado Archiu:Mapa Apodemus flavicollis.png És de major tamany que Apodemus sylvaticus. Tenen una coloració pardo rojosa, clara i lluenta en l'esquena i blanca en la zona ventral.
Plantilla:EC-LC[57]
 Archiu:Apodemus.flavicollis.jpg
Apodemus sylvaticus Rata de camp Archiu:Apodemus sylvaticus distribution.PNG La rata de camp és un chicotet rosegador, L: 8-10 cm; Lc: 16-20. Coa sense pèl, sempre igual o major que el restant del cos. La coloració de l'animal és groc-rojosa en la part superior, mentres que la pancha és blanquecino i està clarament delimitat pel color.
Plantilla:EC-LC[58]
 Archiu:Apodemus sylvaticus.JPG
Micromys minutus Rata espiguero Archiu:Distribution of Micromys minutus Map.png És el múrido més chicotet, en un rostre curt, hocico romo i orelles redones, visibles entre el pelaje. La traça més característica de l'espècie és la coa prensil, característica d'un animal trepador. De color similar al d'atres múridos, castanyer rojós en la part dorsal i blanc en la part ventral.
Plantilla:EC-LC[59]
 Archiu:Harvest mouse.jpg
Mus musculus Rata casera Archiu:Mapa Mus musculus.png P: 12-40 g; Lc: 15-19 cm. La coa supon una miqueta més de la mitat de la seua llongitut. El seu pelaje és curt i de tons grisos, que s'aclarixen en la pancha.
Plantilla:EC-LC[60]
 Archiu:House mouse.jpg
Mus spretus Rata moruno Archiu:Mus spretus range map.png És un múrido de chicotet tamany, en hocico redonejat, ulls i orelles chicotets. Presenten una coloració dorsal grisa castanyer, en una franja més obscura des del cap al començ de la coa, pancha blanca grisáceo, nítidament separat de l'esquena. Es diferencia fàcilment de Mus musculus per la seua coloració i per la llongitut relativa de la coa, sempre prou menor que el cos.
Plantilla:EC-LC[61]
 Archiu:Mus spretus.jpg
Rattus norvegicus Rata grisa Archiu:Brown rat distribution.png L: 21-27 cm; Lc:38-49 cm; P: 280-520 g. El cos és tosco i la coa coberta de escamas en anell; el mant és gris obscur en el llom. El hocico és més romo i les orelles més curtes que les de la rata negra (Rattus rattus).
Plantilla:EC-LC[62]
 Archiu:WildRat.jpg
Rattus rattus Rata negra Archiu:Black rat range map.png L: 16-22 cm; Lc: 33-46 cm; P: 150-230 g. Coa sense pèls i coberta de escamas en anell. El hocico té forma de punta. El mant és negre o gris. Viuen de 2 a 3 anys. Trepa millor que la grisa i preferix els llocs alts.
Plantilla:EC-LC[63]
 Archiu:Rattus rattus05.jpg

Família Gliridae

[editar | editar còdic]
Gliridae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Eliomys quercinus Lirón careto Archiu:Eliomys quercinus distribution.svg Es caracterisa per les franges obscures sobre els ulls a modo de antifaz que li donen nom. L: 12 cm. Esquena de color pardo rojós i pancha blanca, encara que els jovenils són grisos, i la seua llarga coa està totalment coberta de pèl i termina en un penacho de pèls blancs i negres. És arborícola i hibernante.
Plantilla:EC-NT[64]
 Archiu:Gartenschlaefer in Natur.jpg
Glis glis Lirón gris Archiu:Mapa Glis glis.png És casi del doble de tamany que el careto. L: fins a 19 cm. Coa de 12 a 17 cm. És de color gris uniforme en prominents ulls negres, la seua coa és llarga i molt poblada com la d'una farda. És un arborícola de hàbits nocturns que es aletarga durant el hivern.
Plantilla:EC-LC[65]
 Archiu:Glis glis 4058.JPG

Família Sciuridae

[editar | editar còdic]
Sciuridae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Marmota marmota Marmota Archiu:Mapa Marmota marmota.png Tamany molt gran per a un rosegador, L: 50 cm aprox.; P: fins a 4,5 kg. Pates i coa curtes, esta d'un terç de la llongitut del cap. Viuen en les faldes de les montanyes i es aletargan durant el hivern en guaridas excavades.
Plantilla:EC-LC[66]
 Archiu:Marmota marmota Alpes2.jpg
Sciurus vulgaris Farda roja Archiu:Sciurus vulgaris habitat.png Farda arborícola de tamany mig, pesa al voltant de 300 g, té una llarga i poblada coa i els extrems de les orelles terminats en penachos. Generalment són de tons rojosos, les de boscs del nort més obscures que les mediterrànees.
Plantilla:EC-LC[67]
 Archiu:Eichhörnchen Düsseldorf Hofgarten edit.jpg

Família Castoridae

[editar | editar còdic]
Castoridae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Castor fiber Castor europeu Archiu:European beaver map.PNG Reintroducido en 2003 en Espanya en la conca de l'Ebre per la solta illegal de 18 eixemplars.[68][69] Pelaje impermeable, nassos obturables, amples pates atrasseres dotades de membrana natatoria i una coa ampla i esclafada, coberta únicament de escamas dérmicas.
Plantilla:EC-LC[70]
 Archiu:Castor fiber vistulanus2.jpg

Família Myocastoridae

[editar | editar còdic]
Myocastoridae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Myocastor coypus Coipú Archiu:Mapa Myocastor coypus.png La seua introducció en Europa es deu a l'escape i solta de les granges pelliceres. És de gran talla, L: 60 cm. Lc: 105 cm. cap-cos; P: fins a 10 kg. Coa escamosa. Té un asprós pèl superior que recobrix una pelussa inferior de considerable valor comercial.
Plantilla:EC-LC[71]
 Archiu:Myocastor coypus - ragondin.jpg

Orde Lagomorpha

[editar | editar còdic]

Família Leporidae

[editar | editar còdic]
Leporidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Lepus castroviejoi Llebre de piornal Archiu:Lepus castroviejoi range Map.png Medix de 49 a 52 centímetros de llarc, als que se sumen al voltant de 8 de coa i pesa entre 2,6 i 3,2 quilos. La major part del pelaje és pardo, més obscur en l'esquena, encara que té base blanca; en la pancha, part atrassera de la coa, «collar» i part de la cara fins als ulls és completament blanc. La punta de les orelles és negra, aixina com la cara dorsal de la coa.
Plantilla:EC-VU[72]
 Archiu:Lepus castroviejoi 160725449.jpg
Lepus europaeus Llebre europea Archiu:Lepus europaeus range Map.png És la llebre de major tamany de la península ibèrica, sense dimorfisme sexual accentuat, les femelles són alguna cosa més pesades. Extremitats i orelles llargues, estes últimes en l'extrem de color negre, el pèl és de color pardo groguenc, a excepció de la zona ventral de color blanquecino i poca extensió.
Plantilla:EC-LC[73]
 Archiu:Feldhase.jpg
Lepus granatensis Llebre ibèrica Archiu:Lepus granatensis range Map.png L'ibèrica és la més chicoteta de les llebres que poden trobar-se actualment en Espanya. El cos medix al voltant de 45 centímetros, més 10 de coa; P: 2-2,5 quilos. El pèl és curt i de color pardo-rojós, entreverat de negre en el llom i blanc en hocico, galtes, pancha, part de les pates (peus i part superior, sent el restant pardo) i la coa. L'extrem de les orelles i l'esquena de la coa són negres.
Plantilla:EC-LC[74]
 Archiu:LiebreIberica.jpg
Oryctolagus cuniculus Conill Archiu:Oryctolagus cuniculus distribution Map.png Es caracterisa per tindre un cos cobert d'un pelaje espés i lanudo, de color pardo pàlit a gris, cap ovalada i ulls grans. Pesa entre 1,5 i 2,5 kg en estat salvage. Té orelles llargues de fins a 7 cm i una coa molt curta. Les seues pates anteriors són més curtes que les posteriors. Es diferencia de les llebres perque les seues orelles, alguna cosa més curtes, no terminen en puntes negres i té un cos menys allargat i esvelt.
Plantilla:EC-NT[75]
 Archiu:Oryctolagus cuniculus Tasmania 2.jpg

Orde Carnivora

[editar | editar còdic]

Família Canidae

[editar | editar còdic]
Canidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Canis aureus Chacal comú o dorat Archiu:Canis aureus range.svg El chacal comú o chacal dorat està distribuït des de l'est d'Europa fins a la península de Indochina. En Europa ha sofrit una expansió de la seua població cap a l'oest, detectant-se el primer eixemplar en la península ibèrica en març de 2023.[76]
Plantilla:EC-LC[77]
 Archiu:Golden Jackal at Rajkot.jpg
Canis lupus Llop Archiu:Gray Wolf Range.png El llop ibèric és una miqueta més chicotet que els llops del nort i de tons pardos i grisáceos. La subespecie ibèrica C. l. signatus es caracterisa per tindre una franja obscura en les pates davanteres.
Plantilla:EC-LC[78]
 Archiu:Canis lupus signatus crop.jpg
Vulpes vulpes Rabosot Archiu:Wiki-Vulpes vulpes.png Aproximadament de la mitat de tamany que un llop i a diferència d'ell de costums solitàries. El seu pelaje és de tons rojosos, en la punta de les orelles i extrems de les pates negres. Es caracterisa per la seua coa llarga i poblada en la punta blanca i tindre pupiles verticals.
Plantilla:EC-LC[79]

Família Felidae

[editar | editar còdic]
Felidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Felis silvestris Gat montés Archiu:Wiki-Felis sylvestris.png El gat montés europeu és llaugerament més robust que el gat domèstic i incapaç de miular. De color gris atigrado, sempre en la punta de la coa negra i a lo manco dos franges negres junt a ella.
Plantilla:EC-LC[80]
 Archiu:European Wildcat Nationalpark Bayerischer Wald 03.jpg
Lynx pardinus Gat cerval ibèric Archiu:Mapa distribuicao lynx pardinus 2003.png Color variable del pardo al grisáceo en els flancs motejats de negre. Pates llargues i coa curta en una borla negra en l'extrem. Orelles puntagudes terminades en un pinzell de pèls negres rígits. Patilles que pengen de les seues galtes. mascles, P: 12,8 kg, majors que femelles, 9,3 kg.
Plantilla:EC-CR[81]
 Archiu:Lince Ibérico Doñana.jpg

Família Mustelidae

[editar | editar còdic]
Mustelidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Lutra lutra Llúdria Archiu:Leefgebied otter.jpg Gran tamany. L: 62-69 cm; Lc: 99-111 cm; P: 11 kg. Pelaje pardo i curt, en una taca blanca en la gola i membranes entre els dits de les extremitats anteriors i posteriors.
Plantilla:EC-NT[82]
 Archiu:Fischotter, Lutra Lutra.JPG
Dimarts foina Garduña Archiu:Beech marten distmap.PNG Molt semblada a M. dimarts, pero és llaugerament més paticorta i corpulenta, hocico més chato i orelles més chicotetes. El pitet blanc s'obri en forqueta cap a les extremitats davanteres. L: 40-50 cm; coa 21-27 cm; P: 1-2 kg.
Plantilla:EC-LC[83]
 Archiu:Steinmarder 01.jpg
Dimarts dimarts Marta Archiu:Leefgebied boommarter.JPG Medix uns 50 cm des del cap fins a l'arrancada de la coa, que medix atres 30 cm. Pesa al voltant d'1,5 kg. Cap chicotet, hocico agut, cos prim, pates curtes i pelaje espés i suau, més obscur pel llom que per la pancha i pitet blanc.
Plantilla:EC-LC[84]
 Archiu:Baummarder 01.jpg
Meles meles Teixó Distribució del teixó Pates molt curtes i fortes. Hocico prominent, mòvil i musculoso i coll curt i ample. Adaptat a excavar i hozar. Pelaje llarc i fort. Llom blanc i negre, negre en la pancha i pates, cap blanc en dos franges negres laterals paraleles que comprenen els ulls.
Plantilla:EC-LC[85]
 Archiu:Badger-badger.jpg
Mustela erminea Armini Archiu:Leefgebied hermelijn.jpg En estiu, el pelaje és pardo en l'esquena i blanc o blanc groguenc la pancha. En hivern és tot o casi tot blanc. L'extrem de la llarga coa és sempre negre. Pesa entre 100 i 300 g.
Plantilla:EC-LC[86]
 Archiu:Veasel.jpg
Mustela lutreola Visón europeu Archiu:Mapa Mustela lutreola.png Color marró uniforme, en llavis de color blanc. Es distinguix del Neovison vison perque este és una miqueta més gran i no té blanc el llavi superior.
Plantilla:EC-EN[87]
 Archiu:Europäischer Nerz.jpg
Mustela nivalis Comadreja Archiu:Mapa Mustela nivalis.png És el mustélido més chicotet, sembla una versió reduïda de M. erminea en la seua pelaje primaveral. Cos fusiforme, de color pardo en esquena i flancs i blanc en pancha. mascles, P: 115 g; L: 21 cm; C: 6,5 cm, majors que les femelles, P: 70 g; L: 18 cm; C: 5 cm.
Plantilla:EC-LC[88]
 Archiu:Mustela nivalis -British Wildlife Centre-4.jpg
Mustela putorius Turón Archiu:Mapa Mustela putorius.png Cos allargat. L: 30-50 cm; C: 10-19 cm., pates curtes. De tons pardos en les orelles i cara blanques en un antifaz obscur. Desprén una forta olor almizclado.
Plantilla:EC-LC[89]
 Archiu:Ilder.jpg
Neovison vison Visón americà Archiu:Mapa Neovison vison.png Espècie nortamericana introduïda en Eurasia pel seu interés en peletería. És de cap ample, orelles molt curtes i pelaje lustroso de color pardo uniforme, en una ralla més obscura en l'esquena i pates curtes en peus amples.
Plantilla:EC-LC[90]
 Archiu:MustelaVison001.JPG

Família Procyonidae

[editar | editar còdic]
Procyonidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Procyon lotor Mapache boreal Archiu:Raccoon-range.png Introduït per solta de mascotes, variant des de 5,5 a 9,5 kg de pes. És característica la coloració obscura de la seua pell al voltant dels ulls, i la coa en colors clars i obscurs alternats com a anells. El pelaje pot ser de color gris, marró o negre, molt rarament albino.
Plantilla:EC-LC[91]
 Archiu:Procyon lotor (raccoon).jpg

Família Ursidae

[editar | editar còdic]
Ursidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Ursus arctos Orso pardo Archiu:ZL ursus arctos.png L: 1,60-2,0 m; A: 90-100 cm. mascle, P: 110-270 kg, major que la femella, fins a 150 kg. Color molt variable d'un individu a un atre, entre marró molt obscur i dorat clar, passant per diverses games de grises. Collar blanquecino freqüent en les crío, pot quedar algun restant en els adults.
Plantilla:EC-LC[92]
 Archiu:Brown bear (Ursus arctos arctos) running.jpg

Família Viverridae

[editar | editar còdic]
Viverridae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Genetta genetta Gineta Archiu:Genetta genetta distribution Map.png Introduïda pels àraps que l'usaven com caça rates. És de cos esvelt i motejat. L: 45-50 cm; Lc: 85-90 cm. Coa rayada, morro negre i orelles són puntaguts. És un àgil trepador de costums nocturnes.
Plantilla:EC-LC[93]
 Archiu:Genetta genetta felina (Wroclaw zoo).JPG

Família Herpestidae

[editar | editar còdic]
Herpestidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Herpestes ichneumon Meloncillo Archiu:Herpestes ichneumon range Map.png El seu cos és allargat. L: 53 cm. Pates curtes. La seua coa està molt poblada i medix uns 45 cm. El color de la seua capa és grisa parduzco punteada en crema clar. Destaca per tindre les pupiles horisontals i hàbits diürns.
Plantilla:EC-LC[94]
 Archiu:Herpestes ichneumon Египетский мангуст, или фараонова крыса, или ихневмо́н.jpg

Orde Artiodactyla

[editar | editar còdic]

Família Bovidae

[editar | editar còdic]
Bovidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Ammotragus lervia Arruí Archiu:Mapa Ammotragus lervia.png Introduït en la Península per motius cinegéticos. Similar a la cabra montés, pero de capa de color clar uniforme i en les seues banyes en forma circular. Els mascles tenen unes enormes barbes que li pengen des de la barbeta per tot el coll i pit.
Plantilla:EC-VU[95]
 Archiu:Barbary Sheep Tennoji.jpg
Capra pyrenaica Cabra montés Archiu:Capra pyrenaica range Map.png Diferix del íbice i el arruí en la forma de les banyes dels seus mascles que no són circulares sino que s'òbrin retortillats cap a l'exterior en forma de lira.
Plantilla:EC-LC[96]
 Archiu:Capra pyrenaica.jpg
Ovis musimon[nota 8] Muflón Archiu:Mapa distribución muflón (Ovis musimon).png Va ser reintroducido despuix haver-se extinguit en el Pleistoceno de tota Europa llevat tres illes del Mediterràneu. Els mascles presenten una característica cornamenta grossa i en espiral. Presenta una capa parda obscura en panza i morro blancs, en els mascles apareix una taca clara en el llom a modo de cadira de montar.
Plantilla:EC-VU[97]
 Archiu:Muflón.jpg
Rupicapra pyrenaica Isart Archiu:Rupicapra pyrenaica range Map.png De menor tamany que la cabra montés i l'isart alpí, es caracterisa per les seues chicotetes banyes en forma de bastó i les dos franges obscures que li recorren longitudinalment abdós costats de la cara.
Plantilla:EC-LC[98]
 Archiu:Rupicapra pyrenaica Picos.jpg

Família Cervidae

[editar | editar còdic]
Cervidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Capreolus capreolus Cabirol Archiu:Leefgebied ree.JPG A: 76 cm; P: 15-30 kg. mascles en cuernas chicotetes de tres puntes que muden cada any. Pelaje pardo-rojós en estiu, grisáceo en hivern. Pancha més clara que l'esquena. El pèl de les crío és rojós en motas blanques. Crit similar a un lladrit.
Plantilla:EC-LC[99]
 Archiu:Capreolus capreolus 2 Jojo.jpg
Cervus elaphus Cérvol Cérvol de gran tamany. L: 160-250 cm; P: fins a 200 kg. Les femelles són menors i sense cuernas. Els mascles renoven les cuernas cada any. Pelaje pardo en pancha i glúteos blanquecinos. Les crío són rojoses, en taques i ralles blanques.
Plantilla:EC-LC[100]
 Archiu:Rothirsch.jpg
Dama dama Gamo Reintroducido despuix de la seua extinció. mascles en astes coronades en tres puntes en superfícies planes. mascle L: 129-155 cm,; P: 52-63 kg. Femella L: 118-140 cm; P: 28-41 kg. Coa, pancha, glúteos i part inferior de les pates blanques tot l'any.
Plantilla:EC-LC[101]

Família Suidae

[editar | editar còdic]
Suidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Les seues scrofa Javalí Antecessor dels porcs domèstics. L: fins a 1,2 m; A: 65cm d'alçada. Està cobert de recio pelaje de color pardo. Els mascles presenten llarcs claus proyectats cap a l'exterior.
Plantilla:EC-LC[102]
 Archiu:Dzik w Rezerwacie Pokazowym Żubrów w Białowieży 02.jpg

Orde Primats

[editar | editar còdic]

Família Cercopithecidae

[editar | editar còdic]
Cercopithecidae
Espècie Nom comú Distribució Descripció EC Image
Macaca sylvanus Macaco de Gibraltar Archiu:Macaca sylvanus range map.png Cuadrúpedo d'escàs tamany, L: 75 cm; P: 13 kg. Cos recobert de pèl pardo-groguenc, llaugerament grisáceo en alguns individus. La cara, peus i mans són de color rosat i la coa vestigial i poc apreciable a distància. Els mascles són majors que les femelles.
Plantilla:EC-VU[103]
 Archiu:Barbary Macaque.jpg

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Els endemismes ibèrics són: el talp ibèric, el gat cerval, la musaraña ibèrica, el malifet, la cabra montés, el talp de Cabrera, la llebre ibèrica i la llebre de piornal.
  2. ↑ El muflón, el gamo, la mono de Gibraltar, el castor europeu i la marmota, encara que han segut introduïts per el home en temps històrics apareixen en els registres fòssils del Pleistoceno peninsular.
    Les introduccions exòtiques que han conseguit establir-se en la península són: la gineta, el meloncillo, l'arrui, el visón americà i el coipú.
  3. ↑ Queden excloses les espècies marines de les mars circumdants que en a l'actualitat no apleguen a les costes peninsulars, encara que en el passat sí ho fera la foca monge en l'época de crío.
  4. ↑ S'utilisen els següents còdics:
    • P: Pes
    • L: Llongitut sense coa
    • Lc: Llongitut en coa
    • C: Llongitut de la coa
    • A: Altura a la creu
    • I: Envergadura alar
    • Fd: Fòrmula dentaria
  5. ↑ Estat de conservació a nivell mundial (no exclusiu de la Península Ibèrica) de les espècies segons la Llista Roja de la IUCN:
  6. ↑ En Espanya esta catalogat com casi amenaçada |Plantilla:EC-NT.
  7. ↑ En Espanya esta catalogat com casi amenaçada |Plantilla:EC-NT.
  8. ↑ La taxonomia del muflón europeu encara està discutida, alguns consideren que pertany a l'espècie O. musimon, uns atres a O. aries i uns atres a O. orientalis. En l'actual llista IUCN està inclós com O. orientalis.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Colom, J. (ed.) Atles i llibre roig dels mamífers terrestres d'Espanya. ICONA (Organisme autònom de Parcs Nacionals) Madrit 2008. 585 pp. ISBN 978-84-8014-711-8
  2. ↑ Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols. Mamífers. Museu Nacional de CCNN (CSIC)
  3. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  4. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  5. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  6. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  7. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  8. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  9. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  10. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  11. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  12. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  13. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  14. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  15. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  16. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  17. ↑ Hutson, A.M., Aulagnier, S. & Spitzenberger, F. 2008. Barbastella barbastellus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 05 February 2010.
  18. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  19. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  20. ↑ Miniopterus schereibersii Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Miniopterus schreibersii. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. <www.iucnredlist.org>. (NT). Consultat el 9 de novembre de 2009.
  21. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  22. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  23. ↑ Aulagnier, S., Juste, J., Karataş, A., Palmeirim, J. & Paunović, M. 2008. Myotis blythii. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 08 February 2010.
  24. ↑ Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Aulagnier, S., Juste, J., Karataş, A., Palmeirim, J. & Paunović, M. 2008. Myotis capaccinii. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 08 February 2010.
  25. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  26. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  27. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  28. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  29. ↑ Myotis nattereri en l'Atles de la biodiversitat del Ministeri de Mig ambient (MMA). Archiu en pdf. Vist el 22 de febrer de 2009.
  30. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  31. ↑ Hutson, A.M., Alcaldé, J.T., Juste, J., Karataş, A., Palmeirim, J. & Paunović, M. 2008. Nyctalus lasiopterus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 11 February 2010.
  32. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  33. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  34. ↑ Aulagnier, S., Juste, J., Karataş, A., Palmeirim, J. & Paunović, M. 2008. Pipistrellus kuhlii. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 05 February 2010.
  35. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  36. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  37. ↑ Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Aulagnier, S., Coroiu, I., Karataş, A., Juste, J., Paunovic, M., Palmeirim, J. & Benda, P. 2008. Pipistrellus pygmaeus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 12 February 2010.
  38. ↑ Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Aulagnier, S., Coroiu, I., Karataş, A., Juste, J., Paunovic, M., Palmeirim, J. & Benda, P. 2008. Plecotus auritus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 09 February 2010.
  39. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  40. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  41. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  42. ↑ Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Juste, J., Aulagnier, S., Alcaldé, J.T., Palmeirim, J., Paunovic, M. & Karataş, A. 2008.Rhinolophus euryale. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 04 February 2010.
  43. ↑ Aulagnier, S., Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Juste, J., Karataş, A., Palmeirim, J. & Paunovic, M. 2008. Rhinolophus ferrumequinum. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 04 February 2010.
  44. ↑ Jacobs, D., Cotterill, F.W., Taylor, P., Aulagnier, S., Juste, J., Spitzenberger, F. & Hutson, A.M. 2008.Rhinolophus hipposideros. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 04 February 2010.
  45. ↑ Hutson, A.M., Spitzenberger, F., Juste, J., Aulagnier, S., Alcaldé, J.T., Palmeirim, J., Paunovic, M., Benda, P. & Karataş, A. 2008. Rhinolophus mehelyi. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 04 February 2010.
  46. ↑ Rigaux, P., Vaslin, M., Noblet, J.F., Amori, G. & Muñoz, L.J.P. 2008. Arvicola sapidus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 11 February 2010.
  47. ↑ Amori, G., Hutterer, R., Kryštufek, B., Yigit, N., Mitsain, G. & Muñoz, L.J.P 2008. Arvicola scherman.. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. IUCN Ret List<www.iucnredlist.org>. consultat on 12 February 2010.
  48. ↑ Kryštufek, B. & Amori, G. 2008. Chionomys nivalis. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 11 February 2010.
  49. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  50. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  51. ↑ Fernandes, M., Pita, R. & Mira, A. 2008.Microtus cabrerae. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 04 February 2010.
  52. ↑ Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Microtus duocimcostatus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. <www.iucnredlist.org>.
  53. ↑ Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Microtus gerbei. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. - IUCN Ret List <www.iucnredlist.org>
  54. ↑ Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Microtus lusitanicus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. - IUCN Ret List <www.iucnredlist.org>
  55. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  56. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  57. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  58. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  59. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  60. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  61. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  62. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  63. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  64. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  65. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  66. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  67. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  68. ↑ Ceña, J.C., Alfaro, I., Ceña, A., Itoitz, U., Berasategui, G. & Bidegain, I. 2004. Castor europeu en Navarra i La Rioja. Galemys.
  69. ↑ Més sobre el castor europeu en la conca de l'Ebre. Revista Quercus. 2014.
  70. ↑ Batbold, J, Batsaikhan, N., Shar, S., Hutterer, R., Kryštufek, B., Yigit, N., Mitsain, G. & Colom, L. 2016. Castor fiber. In: IUCN 2016. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2018.1. <www.iucnredlist.org>. Consultat el 3 de setembre de 2018.
  71. ↑ Lessa, E., Ojeda, R., Bidau, C. & Emmons, L. 2008. Myocastor coypus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 12 February 2010.
  72. ↑ Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Lepus castroviejoi. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. <www.iucnredlist.org>.
  73. ↑ Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Lepus europaeus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. <www.iucnredlist.org>.
  74. ↑ Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Lepus granatiensis. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. <www.iucnredlist.org>.
  75. ↑ Smith, A.T. & Boyer, A.F. 2008. Oryctolagus cuniculus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 01 February 2010.
  76. ↑ «[1]».
  77. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  78. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  79. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  80. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  81. ↑ von Arx, M. & Breitenmoser-Wursten, C 2008. Lynx pardinus. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.2. <www.iucnredlist.org>. consultat on 03 February 2010.
  82. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  83. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  84. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  85. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  86. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  87. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  88. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  89. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  90. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  91. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  92. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  93. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  94. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  95. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  96. ↑ Estatus de conservació: Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Capra pyrenaica. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. <www.iucnredlist.org>. (LC). Consultat el 26 de giner de 2010.
  97. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  98. ↑ Estatus de conservació: Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Rupicapra pyrenaica. In: IUCN 2009. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2009.1. <www.iucnredlist.org>. (LC). Consultat el 28 de giner de 2010.
  99. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  100. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  101. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  102. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.
  103. ↑ Anex:Mamífers de la península ibèrica en la llista roja de la UICN.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Mamífers_de_la_península_ibèrica&oldid=979828»