Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Anex:Llocs arqueoastronòmics per país - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Anex:Llocs arqueoastronòmics per país

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esta és una llista de llocs en els reclams per l'us de l'arqueoastronomía han segut realisats, ordenats per país.

Clive Ruggles i Michel Cotte han editat un llibre sobre els llocs del patrimoni de l'astronomia i la arqueoastronomía que proporciona una llista dels principals llocs arqueoastronòmics de tot lo món.[1]

Alemània

[editar | editar còdic]

Argentina

[editar | editar còdic]

Armènia

[editar | editar còdic]
  • Zorats Karer (també conegut com Carahunge), lloc arqueològic reclamat per molts com tenint significat astronòmic.

Austràlia

[editar | editar còdic]
  • Ngaut Ngaut La tradició oral diu que estos gravats representen els cicles llunars.[3]
  • Wurdi Youang, una formació de pedra en possibles alliniacions solars[4]

Bulgària

[editar | editar còdic]
  • Cova Magura, Edat del Bronze "Pintures de quadrats negres i blancs escalonats podria haver segut utilisat per a contar els dies en un més", lo que possiblement indica el número de dies de l'any tropical solar.[5]
  • Angkor Wat
  • Phnom Bakheng, segons Jean Filliozat de l'Escola francesa, la torre central representa l'eix del món i dels 108 més menuts representen les 4 fases llunars cada u en 27 dies[6]

Colòmbia

[editar | editar còdic]
  • El Infiernito, és un lloc prehispánico dels Muiscas lloc ubicat en les afores de Vila de Leyva, Departament de Boyacá Department, Colòmbia. Es compon de varis moviments de terra que rodegen un entorn de menhirs (pedres en posició vertical de peu); varis túmulos també estan presents. El lloc era un centre de cerimònies religioses i ritos de purificació espiritual, i també va servir com a observatori astronòmic rudimentari.
  • Puyang, que data de 5000 aP, representa un mosaic de constelacions[8]
  • Abu Simbel, L'eix del temple va ser colocada pels antics arquitectes egipcíacs, de tal manera que dos voltes a l'any, el 20 d'octubre i 20 de febrer, els rajos del sol penetraven el santuari i allumenar l'escultura en la paret posterior, llevat para l'estàtua de Ptah, el deu conectat en l'Inframundo, que sempre es va mantindre en l'obscuritat.[9][10]
  • Grans Piràmides d'Egipte
  • Nabta Plaja

Estats Units

[editar | editar còdic]

Finlàndia

[editar | editar còdic]
  • L'aixina cridada Iglésia dels Jagants (Idioma finés jätinkirkko), són grans recints de pedra , de ca. 20 m a més de 70 m de llarc rectangulars o ovales construïdes en el Neolític (ca. 3000-1800 aC), tenen eixos i orientacions del llindar cap a les eixides i posades de sol dels solsticis i atres dies calendáricamente significatius. Per eixemple, el Kastelli de Raahe, que és una de les iglésies més grans Jagantes, va tindre les seues cinc "portes", és dir, obertures en les parets orientades cap a la posada de sol d'estiu, l'amanecer del solstici d'hivern, solstici d'hivern posada de sol, les eixides del sol dels dies a mitan del trimestre a principis de maig (Walpurgis, Beltaine) i agost (Lammas), aixina com l'eixida del sol 11 dies abans del equinoccio vernal en 2500 aC[20][21]

Guatemala

[editar | editar còdic]

Hondures

[editar | editar còdic]

Indonèsia

[editar | editar còdic]

Per a una llista completa dels llocs en Índia vore en el llibre ICOMOS editat per Clive Ruggles i Michel Cotte.[23][24] Estos llocs inclouen:


JM Malville i Granota PB Singh han fet molt treball en la arqueoastronomía dels llocs sagrats de l'Índia[25][26]

Macedònia del Nort

[editar | editar còdic]
  • Kokino Situat 1030 m sobre el nivell de la mar en el Cim Kamen Tatićev prop de Kumanovo.
  • Calakmul
  • Cantona
  • Cases Grans
  • Chichen Itza, el caragol es teoriza com un proto-observatori en portes i finestres alineades a events astronòmics, específicament entorn a la trayectòria de Venus a mida que travessa els cels.[28] El Castell de la piràmide principal també té característiques arqueoastronomícas.
  • Coba
  • Dzibilchaltun, equinoccio de primavera, el sol s'alça de modo que lluïxca directament a través d'una finestra del temple i ix per l'atre.
  • Ikil, Hierofanía a on l'eixida del sol en el dia del trànsit cenital solar s'alinea en el cim de Ikil Estructura 1, vist des d'un punt d'observació dins de la cova Ikil 1[29]
  • Izamal
  • Mitla
  • Mont Albán, tubo cenit
  • Palenque
  • La Cremada
  • El Tajín
  • Teotihuacán, círculs piqueteados en creu com a patró de busca
  • Tulum
  • Uxmal, l'alliniació de Venus de el "palau del governador"
  • Xochicalco, en la Cambra dels Astrònoms existix una volta de pedra en la que es troba un tir o fumeral el diàmetro del qual i llongitut va ser calculat per a funcionar com a instrument d'observació astronòmica: un fes de llum es crea durant el pas cenital del sol. L'observatori està ubicat en la partix nort de la ciutat, en un espai restringit entre els nivells en a on estan el Joc de Pilota Nort i la Plaça Principal.[30]
  • Yagul

Països Baixos

[editar | editar còdic]

Pakistan

[editar | editar còdic]

Portugal

[editar | editar còdic]

Regne Unit

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Clive Ruggles and Michel Cotte (ed.), Heritage Sites of Astronomy and Archaeoastronomy. ICOMOS and IAU, Paris, 2010.
  2. Rohde, Claudia: Kalender in der Urgeschichte. Fakten und Fiktion, Rahden 2012
  3. Astronomia aborigen australiana en el lloc CSIRO Accesado en 2009-08-02.
  4. Norris, R.P.. “Wurdi Youang: an Australian Aboriginal stone arrangement with possible solar indications”. Roc Art Research 30 (1): 55–65.
  5. «The Handbook of Archaeoastronomy and Ethnoastronomy».Springer.New York:
    1377–1384.
  6. Clave Life Lost Civilizations séries: Southeast Àsia: A Past Regained (1995) p.93-4
  7. El Secret de la Fundació de Santiago, Alexis López Tàpia
  8. East Asian Archaeoastronomy: Historical Records of Astronomical Observations of China, Japan and Korea, CRC Press, p. 2. ISBN 978-90-5699-302-3.
  9. Alberto Siliotti, Egypt: temples, people, gods,1994
  10. Ania Skliar, Grosse kulturen der welt-Ägypten, 2005
  11. Chaco Culture National Historical Park en anglés
  12. Faixada Butte
  13. Asqueoastronomia de Chaco Canyon
  14. http://www.hao.ucar.edu/education/archeoslides/slide_18.php
  15. Picture Canyon. Santa Fe Trails Scenic and Historic Byway. Retrieved November 28, 2011.
  16. Reed, Nelson A. National Register of Historic Plaus Inventory/Nomination: Emerald Mound and Village Site. National Park Service, 1969-09-12.
  17. Hovenweep National Monument
  18. Newark Earthworks
  19. http://nmspacetrail.com/sites/02wallys/index.html
  20. Okkonen, J. & Ridderstad, M. 2009: Jätinkirkkojen aurinkosuuntauksia; in Ei kiveäkään kääntämättä, Juhlakirja Pentti Koivuselle, pp. 129-136.
  21. Tähdet ja Avaruus, Ursa astronomical assosiacion's magazine 4 / 2009 p.15
  22. Ruïnes de Copán
  23. Clive Ruggles and Michel Cotte (ed.), Heritage Sites of Astronomy and Archaeoastronomy. ICOMOS and IAU, Paris, 2010.
  24. Subhash Kak, Archaeoastronomy in Índia. arXiv:1002.4513v2
  25. J.M. Malville and L.M. Gujral, Ancient Cities, Sacred Skies. Nova Delhi, 2000.
  26. Granota P.B. Singh, Cosmic Order and Cultural Astronomy. Cambridge Scholars Publishing, 2009.
  27. Allumenament solar en un lloc arqueològic-astronòmic en Irlanda
  28. Anthony Aveni, Stairway to the Stars: Skywatching in Three Great Ancient Cultures (New York: John Wiley & Sons, Inc., 1997) 135-138 ISBN 0-471-15942-5
  29. http://video.nationalgeographic.com/video/news/latest-news/maya-zenith-passage-vin/
  30. «L'Observatori de la Gruta del Sol de Xochicalco» (en és). Arqueologia Mexicana. Consultat el 2021-09-19.
  31. Langbroek M., Huilen naar de maan. Een verkennend onderzoek naar de orientaties van Nederlandse hunebedden. P.I.T. 1:2 (1999), 8-13
  32. Breu descripció i història de les llínees de Naixca. Europanas. Vist el 20.7.2012
  33. Cope, Julian (1998). The Modern Antiquarian: A Pre-millennial Odyssey Through Megalithic Britain : Including a Gazetteer to Over 300 Prehistoric Sites, Thorsons Pub, p. 349. ISBN 978-0-7225-3599-8.
  34. Armit, I. (1998). Scotland's Hidden History (en anglés), Tempus. ISBN 0-7524-1400-3.
  35. A History of Britain, Richard Dargie (2007), p. 12.
  36. Swedish National Heritage Board. «Ales stenar» (en anglés). Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2015. Consultat el 11 de juny de 2010.
  37. Colette Jourdain-Annequin, « L'image de la montagne ou la géographie à l'épreuve du mythe et de l'histoire : l'exemple de la traversée dones Alps parell Hannibal », Dialogues d'histoire ancienne, Vol. 25, 1999, p. 113.


Referències

[editar | editar còdic]