Pedres de Ale
Les pedres de Ale (o Ales stenar en suec) és el nom d'un conjunt megalític de 67 metros de llongitut que es troba prop de Ystad, en la regió d'Escania, en el sur de Suècia. Està format per 59 blocs de granit alineats en forma de barco.
Segons el folclore de la regió, baix el monument es troba enterrat el llegendari rei Ale el Fort.cita requerida Les estimacions més fiables realisades per mig de la tècnica del carbono 14 situen la seua creació fa uns 1400 anys, cap al final de l'Edat del Ferro nòrdica, en l'any 600 d. C. aproximadament.[1]
A finals de 2012, noves excavacions realisades prop del conjunt varen descobrir, a uns 50 metros de distància, els restants d'un dolmen de 22×10 m que data d'abans de 2580-2460 a. C. i que possiblement havia segut destruït posteriorment per a ser utilisat per a formar part del conjunt.[2]
Localisació
[editar | editar còdic]El conjunt es troba situat en el terme de Kåseberga, aguaitat al mar Bàltica, a 10 quilómetros cap al surest de la ciutat de Ystad, en la regió d'Escania, en el sur de Suècia.
Conjunt de pedres
[editar | editar còdic]El barco que es dibuixa en els blocs de pedra té unes dimensions de 67 metros de llongitut en el seu eix més llarc per 19 metros d'ample. Quatre de les pedres, incloent les que formen la proa i la popa, són d'arenisca blanca, dutes d'uns 40 quilómetros de distància, mentres les demés pedres són de granit, gneiss, pórfido, i anfibolitas.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Swedish National Heritage Board. «Ales stenar» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 de març de 2010. Consultat el 11 de juny de 2010.
- ↑ Andersson, Magnus, et al. (en anglés) Ales stenar i nytt ljus, pp. 6-7. [1] archivat en Wayback Machine. Riksantikvarieämbetet. Consultat el 16 de novembre de 2014.
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedras de Ale» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.