Loughcrew
Loughcrew o Lough Crew (de l'irlandés: Loch Craobh que significa "llac de l'arbre") és un àrea de gran importància històrica prop d'Oldcastle, en el Comtat de Meath, Irlanda. Posseïx un grup de tombes megalítiques que daten de el IV mileni a. C., els quals es troben en el cim d'una cordillera. Els cerros i les tombes junts es coneixen com Slieve na Calliagh (Sliabh na Caillí) i són el punt més alt en Meath. Està considerat una de les quatre tombes de corredor més importants en Irlanda i és un Monument Nacional protegit. L'àrea també posseïx l'estat de Loughcrew en el seu interior, pel qual rep el seu nom.[1]
Les tombes
[editar | editar còdic]
Loughcrew és una de les quatre tombes de corredor més importants d'Irlanda (les atres són Brú na Bóinne, Carrowkeel i Carrowmore). El lloc comprén quatre cims: Carnbane East, Carbane West, Carrickbrack i Patrickstown. Estos cims i les tombes juntes es coneixen com Slieve na Calliagh o Sliabh na Caillí, que significa "montanya de Cailleach", la deesa-bruixa de la mitologia irlandesa. Segons la llegenda els monuments varen ser creats quan una bruixa jaganta, que caminava en passos llarcs per la terra, li va caure la seua càrrega de grans pedres del seu devantal.
Cap programa complet de datació ha segut conduït allí, pero s'estima que els monuments són aproximadament del 3300 a. C. Els llocs consten de cambres cruciformes cobertes en la seua majoria de montículs. S'observa un estil únic de petroglifos megalítics, que inclouen rombos, dissenys en forma de fulls, aixina com també círculs, alguns rodejats de llínees radials.[2] Les orthostats i les pedres estructurals dels monuments tendixen a ser de pedra arenisca de color vert, la qual era lo suficientment suau com per a tallar. Açò també les fa vulnerables al vandalisme. El folclore irlandés sosté que és de mala sort danyar o faltar-li el respecte a eixes tombes i que en fer açò podria dur una maldicció sobre un.[3][4]
En 1980 l'investigador irlandés-nortamericà Martin Brennan va descobrir que el cairn T en Carnbane East està posicionat per a rebre els rajos del sol en el equinoccio de primavera i d'autumne - en la llum passant pel passage i allumenant l'art en la pedra d'arrere. Brennan també va descobrir alliniacions en el cairn L (</noinclude> / / 53.743299; -7.134040), Knowth, i Dowth en el Valle Boyne. L'alliniació del cairn T és semblada al conegut allumenament de la tomba de corredor en Brú na Bóinne(Newgrange), la qual està alineada per a atrapar els rajos de l'amanecer del solstici de hivern.[5][6]
Hi ha aproximadament vintitrés tombes en el complex de Loughcrew ademés del cairn L i el T, junt en llocs arqueològics adicionals.
Història moderna
[editar | editar còdic]En sigles més recents Loughcrew va aplegar a ser la sèu d'una branca de la família Hiberno-normanda Plunkett, de qui el membre més famós va aplegar a ser el martirisat Oliver Plunkett. L'iglésia familiar es troba en el terreny dels jardins de Loughcrew. En la seua ubicació aïllada i inhòspita, Sliabh na Caillí va aplegar a ser un punt de trobada crítica durant la marginació de catòlics per les lleis penals d'Irlanda. Encara que el bosc ya no està un eixemple excelent d'una pedra usada com a altar en l'eucaristía es pot observar encara en el cim de Sliabh na Caillí. Els Plunketts varen estar implicat en gestionar l'Irlanda confederada de la década de 1640 i varen ser despullats pel Acta d'Establiment d'Irlanda de 1652. La propietat en Loughcrew va ser assignada per Sirr William Petty a la família Naper al voltant de 1655. Els Napers són descendents de Sir Robert Napier que va ser Baró cap de la Cort Irlandesa de Exchequer en 1593.[7]
Els Napers varen construir un estat extens d'uns 180,000 acres (730 km²) en el nort de Meath en els sigles subsegüents que varen reflectir lo desenrollat pel seu veïns, els Cromwellians, els Taylor d'Headfort. Despuix del tercer devastador fòc, en 1964, els tres fills Naper varen ser a tall i varen demanar que el govern permetera que el fideicomiso familiar fora invalidat i que l'estat fora dividit entre els tres fills. Posteriorment la casa i els jardins han segut restaurats per Charles i Emily Naper, els qui varen obrir els jardins i organisen un festival d'òpera anual.
Vore també
[editar | editar còdic]- Archaeoastronomía
- Llista de Llocs arqueoastronòmics per país
- Llesta de monuments megalítics en Irlanda
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Slieve na Calliagh/Sliabh na Caillí. Placenames Database of Ireland.
- ↑ photos of megalithic art in Cairn T from knowth.com
- ↑ Sarah Champion & Gabriel Cooney. "Chapter 13: Naming the Plaus, Naming the Stones". Archaeology and Folklore. Routledge, 2005. p.193
- ↑ Doherty, Gillian. The Irish Ordnance Survey: History, Culture and Memory. Four Courts Press, 2004. p.89
- ↑ Documented in photos and videos taken on site for six years in a row
- ↑ Brennan, Martin, The Stars and the Stones: Ancient Art and Astronomy in Ireland - Thames and Hudson (1983); later re-published as The Stones of Clave (1996).
- ↑ Bunbury, Turtle (2003, 2006) "Loughcrew House, Co. Meath - Gilded Magnificence
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Loughcrew» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.