Orcadas prehistòriques

Orcadas prehistòriques

Skara Brae, en les Orcadas, és la població neolítica europea millor conservada del nort d'Europa trobada fins al moment.

Situació d'Escòcia (color roig). El nort de l'illa de Gran Bretanya és la part principal sobre extensió. Les illes a l'oest són conegudes com Hébridas, les immediatament al nort són les illes Orcadas, i també al nort pero més separades es troben les illes Shetland.

Mapa detallat de les illes Orcadas. El territori en la part inferior és el nort de l'illa de Gran Bretanya.

Orcadas prehistòriques (en anglés Prehistoric Orkney) fa referència al periodo d'ocupació humana de dit archipèlec escocés en l'última part de la prehistòria de les illes. El periodo de la prehistòria previ a l'ocupació pel gènero Homo és part de la geologia d'Escòcia. Encara que alguns registres escrits es referixen a les illes Orcadas durant l'invasió romana d'Escòcia, la prehistòria en el nort d'Escòcia no termina fins al començ del Periodo Històric Primerenc entorn a l'any 600.

Hi ha numerosos restants prehistòrics importants en les illes Orcadas, especialment des del periodo Neolític, quatre dels quals formen un dels llocs declarat Patrimoni de l'Humanitat. Hi ha diverses raons per a l'abundància de registres arqueològics. El llit de pedra arenisca proporciona un material fàcilment utilisable per a la realisació de ferramentes de pedra i les arenes mogudes pel vent han ajudat a conservar alguns llocs. La relativa falta d'industrialisació i la baixa incidència de la labranza també han ajudat a conservar estos antics monuments. Les tradicions locals, basades tant en la por com en la veneració d'estes antigues estructures (tal volta, actituts heretades del periodo de l'ocupació pels nòrdics) poden haver ajudat a mantindre la seua integritat estructural.

La prehistòria es dividix convencionalment en una série de periodos més curts, pero la diferenciació d'estes diverses époques de l'història humana és una tasca complexa, els seus llímits són incerts i els canvis entre ells són graduals. El Paleolític va durar fins a la retirada del gèl, el Mesolítico fins a l'adopció de l'agricultura i el Neolític fins al començ de la metalúrgia. Alguns dels llocs comprenen llarcs periodos de temps i, en particular, les diferències entre el Neolític i els periodos posteriors no són clares. L'extraordinària riquea de les estructures del Neolític no es correspon ya siga en els periodos primerencs de l'Edat del Bronze, en els que l'evidència d'ocupació humana és escassa o inexistent, o l'última part d'eixe periodo, que proporciona una relativa escassea de proves. La posterior Edat del Ferro va supondre la tornada a les construccions monumentals, sobretot de brochs.

Excavacions formals varen ser realisades ya a finals de el XVIII i la comprensió de les estructures implicades va passar des de vore-les com a poc més que folclore fins a l'actual ciència arqueològica moderna. Els llocs dels que es va a parlar es troben en l'illa principal de les Orcadas, Mainland, a menos que s'especifique lo contrari.

Paleolític

Fins al moment no han segut trobats restants, en les illes Orcadas, ya siguen la presència de neandertals o de Homo sapiens en els interglaciares del Pleistoceno. Els primers indicis de sers humans es produïxen solament en acabant de que el gèl es va retirar en el XI mileni a. C. i l'actual interglaciar Flandriense va començar. Des de llavors el paisage de les illes Orcadas ha segut alterat per les dos forces: l'humana i la natural. En un principi, el nivell de la mar era més baix que en l'actualitat pel gran volum de gèl que quedava. Açò significa que les illes Orcadas varen poder haver estat conectades a terra ferma, com lo va estar l'illa de Gran Bretanya a l'Europa continental. Gran part de la conca del mar del Nort, també va ser terra ferma fins al cap del 4000 a. C. Açò hauria fet que viajar fins al nort d'Escòcia anara relativament fàcil per als primers colonizadores humans. El consegüent alçament isostático de la terra fa de l'estimació de les costes postglaciacions una tasca complexa.

Mesolítico

El molt llimitat registre arqueològic proporciona poca evidència de la vida del Mesolítico en les illes Orcadas en particular i de l'Escòcia al nort d'Inverness en general. Llocs de «dispersió lítica» en Seatter, Ettit Sur, Wideford Hill, Valdigar i llac Stenness han proporcionat chicotetes ferramentes de pedra polida i lascas. Un clafoll d'avellana carbonizada, recuperada durant les excavacions de Longhowe en Tankerness en 2007, ha segut datada entre 6820-6660 a. C. No obstant, no hi ha proves que indiquen si estos llocs varen tindre o no una ocupació permanent i tampoc s'han descobert fins a la data enterrament mesolíticos en Escòcia.

Un jaciment excavat recentment en Stronsay ha produït un miller de peces de sílex, i lo que pot ser l'evidència d'un campament temporal. En una datació del 7000 a. C., o anterior, pot aplegar a ser l'assentament més antic trobat fins ara en les illes Orcadas.

Al voltant de 6000 a. C., els corriment Storegga de la costa de Noruega varen produir un tsunami que va alcançar 20 metros, per damunt del nivell normal de la marea alta, en alguns llocs, com per eixemple les illes Shetland. L'evidència generalisada d'inundacions costeres a partir d'una gran ona s'ha trobat tan al sur com Fife i l'impacte en les societats que vivien en les illes Orcadas durant el Mesolítico va deure ser considerable.

Vore també

Atres llocs prehistòrics en les Orcadas

• Mor Stein, un menhir en l'illa de Shapinsay
• Castle Bloody, un subterràneu en Shapinsay
• Ness of Brodgar, poblat neolític en Mainland

Estructures

• Broch
• Barraca atlàntica
• Wheelhouse
• Cairn de Clava
• Glossari d'arquitectura prehistòrica

Escòcia prehistòrica

• Prehistòria en Escòcia
• Cronologia de la prehistòria d'Escòcia
• Jarlshof, Illes Shetland
• Pedres de Callanish, Lewis (Hébridas)
• Kilmartin Glen
• Pictos

Illes Britàniques prehistòriques

• Gran Bretanya prehistòrica
• Stonehenge, Anglaterra
• Avebury, Anglaterra
• Newgrange, Irlanda

Europa prehistòrica

• Prehistòria d'Europa
• Alineamientos de Carnac, Bretanya (França)
• Nuraghe, torres de l'Edat del Bronze en Cerdenya (França)
• Els Millers, poblat de l'Edat del Coure (Espanya)

Bibliografia

• La vista en web està llimitada a fragments del llibre.
• Armit, Ian (2003). Towers in the North: The Brochs of Scotland (en anglés), Stroud: Tempus Reparatum. ISBN 0752419323. La vista en web està llimitada a fragments del llibre.
• Armit, Ian (2006). Scotland's Hidden History (en anglés), Stroud: Tempus Reparatum. ISBN 075243764X. La vista en web està llimitada a fragments del llibre.
• EOS, TRANSACTIONS, AMERICAN GEOPHYSICAL UNION.84(31)Consultat el 10 de maig de 2011.
• Breeze, David J. (2002). The ancient geography of Scotland (en anglés), Smith and Banks.
• (2003) «Geology and Landscape», The Orkney Book (en anglés), Edimburc: Birlinn. ISBN 1-84158-254-9.
• Burl, Aubrey (1980). Ticknor & Fields (ed.). Rings of stone: the prehistoric stone circles of Britain and Ireland (en anglés), New Haven. ISBN 9780899190006. La vista en web està llimitada a fragments del llibre.
• (1938).Proceedings of the Society of Antiquaries of Scotland.Consultat el 1 de setembre de 2008.
• Clarke, David (2000). Skara Brae: Northern Europe's Best Preserved Neolithic Village (en anglés i separata en traducció a l'espanyol), Edimburc: Historic Scotland. ISBN 1900168979.
• (2002) The wheelhouse (en anglés), Ballin Smith and Banks.

• Edwards (2003). «1. Environment and People in Prehistoric and Early Historical Claves: Preliminary Considerations», Scotland After the Isse Age. Environment, Archeology and History, 8000 BC - AD 1000 (en anglés), Edinburgh University Press. ISBN 0-7486-1736-1.
• Feachem, Richard (1977). Guide to Prehistoric Scotland (en anglés), Londres: B.T. Batsford. ISBN 0-7134-3264-0.
• Finlayson, Bill (2003). «7. The Mesolithic», Scotland After the Isse Age. Environment, Archeology and History, 8000 BC - AD 1000 (en anglés), Edinburgh University Press. ISBN 0-7486-1736-1.
• Hanson, William S. (2003). Edwards i Ralston (ed.). The Roman Presence: Brief Interludes (en anglés), Edimburc: Edinburgh University Press.
• (1984) Tomb of the Eagles: Death and Life in a Stone Age Tribe (en anglés), Nova York: New Amsterdam Books. ISBN 0-941533-05-0.
• Moffat, Alistair (2005). Before Scotland: The Story of Scotland Before History (en anglés), Londres: Thames & Hudson. ISBN 0500051337.
• (1973) The Islands of Western Scotland (en anglés), Londres: Eyre Methuen. ISBN 413303802. La vista en web està llimitada a fragments del llibre.
• Noble, Gordon (2006). Neolithic Scotland: Timber, Stone, Earth and Fire (en anglés), Edimburc: Edinburgh University Press. ISBN 0-7486-2338-8. La vista en web està llimitada a fragments del llibre.
• (2003) The Orkney Book (en anglés), Edimburc: Birlinn. ISBN 1-84158-254-9.
• (2006).British Archaeology.86(6)
• Pomponio Mela (43). «Liber Tertius», De Chorographia (en llatí).
• La vista en web està llimitada a fragments del llibre.
• Ritchie, Anna (2003a). «The Picts», The Orkney Book (en anglés), Edimburc: Birlinn. ISBN 1-84158-254-9.

• Ritchie, Graham (2003b). «The Early Peoples», The Orkney Book (en anglés), Edimburc: Birlinn. ISBN 1-84158-254-9.
• (2002).Creation Research Society Quaterly Journal.CRS Quarterly.39(2)

120-124.Consultat el 20 d'abril de 2008.

• (1852).Archaeologia.34

88–136.ISSN 0261-3409.Consultat el 31 d'agost de 2008.

• (2008) The New History of Orkney (en anglés), Edimburc: Birlinn. ISBN 978-1-84158-696-0.
• Turner, Val (1998). Ancient Shetland (en anglés), Londres: B. T. Batsford/Historic Scotland. ISBN 0-7134-8000-9.
• Whittington, Graeme; Edwards, {{{nom2}}} (1994). Palynology as a predictive tool in archeaology (en anglés), pp. 55–65.
• (1994) Scotland's First Settlers (en anglés), Londres: B. T. Batsford/Historic Scotland. ISBN 0-7134-7371-1.
• (2007) Orkney: A (sic?) Historical Guide (en anglés), Edimburc: Birlinn. ISBN 1-84158-596-3.