Anar al contingut

Skara Brae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Skara Brae
Mapa de l'assentament
Restants d'una de les edificacions, al fondo la mar
Moble en pedra dins d'una de les vivendes de Skara Brae

Skara Brae (pronunciat /ˈskɑrə breɪ/) és un extens assentament neolític situat en la baïa de Skaill, en Mainland,[1] la més gran de les Illes Órcadas d'Escòcia. Consta de dèu cases agrupades[2] i va deure estar habitat, aproximadament, entre el 3100 i el 2500 a. C. La seua importància i el seu bon estat de conservació han fet que l'Unesco ho declarara Patrimoni de la Humanitat.

Conservació i descobriment

[editar | editar còdic]

Està considerat com el poblat neolític millor conservat i més complet del nort d'Europa.[3] Ademés de ser un poblat baix el nivell del terreny, que va ajudar a la conservació, el factor clau va ser el sagellat natural en arena que es va produir al poc temps de l'abandó del mateix.[4]

Fins a 1850, Skara Brae estava amagat baix capes de sediments acumulades durant sigles,[1][3] fins que una forta tormenta els desenterró.[2] Entre 1927-28[4] i 1930, Vere Gordon Childe ho va excavar per complet, revelant el seu contingut.[5]

Construcció

[editar | editar còdic]

Originalment, Skara Brae s'assentava en la vora d'un llac interior el braç del qual de terra entre ell i la mar va ser erosionada, per lo que en l'actualitat es troba a la vora de l'mar.[4]

La construcció de l'assentament es va realisar en dos fases, sent els edificis aïllats part de la primera i el restant de construccions de la segona fase, que va utilisar la mateixa ubicació que la primera. Una diferència entre les cases són la forma de construcció dels llits, en un cas proyectades des de la paret i en un atre empotrades en ella.[4]

Les cases es varen construir en la tècnica de l'arquitectura subterrànea i pedra seca, utilisant per a això montículs preexistentes de rebujos, coneguts com køkkenmødding (també cridats midden).[2] Encara que estos montículs també proporcionaven certa estabilitat a la casa, la seua funció principal era la d'oferir aïllament contra el dur clima de les Órcadas. Estes edificacions medien uns 40 m², i constaven d'una gran habitació quadrada en un gran llar, que s'ampraria per a cuinar i com calefacció, dos habitàculs per a dormir, mobles i menuts depòsits en el sol per a almagasenar, provablement, peix, marisc o esc per a la peixca. Ya que en esta zona a penes creixen arbres, els habitants de Skara Brae ampraven fustes dutes per la marea i ossos de ballena, recoberts en palla i herba o turba, per a cobrir les seues vivendes.[2]

Casas i carrers.
Astral de pedra recuperada en Skara Brae.

Les cases també contenien alguns mobles fets de la mateixa pedra que les parets, tals com armaris, cadiras o caixes per a almagasenament.[1] Ademés el poblat disponia d'un sofisticat sistema de canalisació que permetia que existira una variant primitiva de retret en cada vivenda.[6]

Indústria

[editar | editar còdic]

Aparentment, els habitants primitius de Skara Brae fabricaven i usaven vasijas estriadas similars a les d'atres pobles britànics.


Una de les edificacions apareix nueta de tot mobiliari i dividida en menuts cubículos. És possible que la casa s'usara com taller per a la fabricació de ferramentes senzilles, com a agulles o astrals, ya que durant la seua excavació es varen descobrir restants de pedra, os i banya. És l'edificació en el número 8.[7]

Abandó de l'assentament

[editar | editar còdic]

Els estudis realisats en carbono-14 duen a pensar que Skara Brae va estar ocupat des de, aproximadament, l'any 3100 a. C. fins al 2500 a. C., quan el clima va canviar, tornant-se més humit i fret, i l'assentament es va abandonar. Hi ha diverses teories que intenten explicar la desaparició dels habitants de Skara Brae, pero cap ha pogut aportar proves concloents.

Atres descobriments

[editar | editar còdic]

Este assentament també oferix el primer testimoni de l'existència de puces, Pulex irritans, en Europa.[8][9]

Patrimoni de la Humanitat

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cor neolític de les Orcadas.

El Cor del neolític de les Orcadas (The Heart of Neolithic Orkney) es va inscriure com Patrimoni de la Humanitat en decembre de 1999. Esta calificació inclou, ademés de l'assentament de Skara Brae, Maeshowe, l'Anell de Brodgar, les Roques de Stenness i atres llocs similars de la mateixa zona.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Lines, 2014, pp. 232-233.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Wickham-Jones, 2007.
  3. 3,0 3,1 «Skara Brae Prehistoric Village» (en anglés). Historic Scotland. Consultat el 1 de giner de 2017.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Foster, 2006, p. 43.
  5. Green, 1981, pp. 68-71.
  6. Emma Ailes. «Scotland and the indoor toilet» (en anglés). BBC News. Consultat el 1 de giner de 2017.
  7. Foster, 2006, p. 45.
  8. Buckland y Sadler, 2003.
  9. Quaternary Science Reviews.156
    23–35.doi:10.1016/j.quascirev.2016.11.014.Consultat el 1 de giner de 2017.
  10. «Heart of Neolithic Orkney». UNESCO Culture Sector. Consultat el 25 de març de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Wickham-Jones (2007). Orkney: A Historical Guide (en anglés), Edimburc: Birlinn Limited. ISBN 9781780270012. La versió en llínea oferix una vista parcial del llibre.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]