Roques de Stenness
Les roques de Stenness, o pedres de Stenness, són un monument neolític situat en les illes Orcadas, en Escòcia. Se situa en un promontori en la ribera sur d'un riu que es conecta en l'extrem sur dels llac Stenness i Harray. El nom prové d'una paraula en nòrdic antic que significa "veta rocosa". Varis ponts creuen ara esta riera, pero antigament solament podia creuar-se per una calçada de pedra. l'Anell de Brodgar es troba a aproximadament 1,2 km al noroest, a l'atre costat del riu i prop del istme format entre els dos llac. La tomba abovedada de Maeshowe està també a 1,2 km a l'est, i en les proximitats de Stenness poden trobar-se atres monuments similars, lo que sembla indicar que esta àrea tenia una importància ritual especial. Les roques de Stenness i el restant de monuments neolítics propencs, entre ells el poblat de Skara Brae, varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1999.[1]
Les roques del monument són blocs prims de pedra, d'una gruixa aproximada de 300 mm. De quatre o fins a cinc metros d'altura, originalment formaven una elipse de 12 roques d'uns 32 m de diàmetro, en una superfície plana de 44 m rodejada per un fos. El fos està tallat en la roca i té fins a 2 metros de profunditat i sèt d'esgambi, i està rodejat per un terraplé de terra, i en una sola entrada cap al nort. L'entrada està alineada cap a l'assentament neolític de Barnhouse, recentment trobat junt al Llac Harray. Una de les pedres, coneguda com Watch Stone o "pedra vigía" se situa fòra del círcul, al noroest, i té una altura de 5,6 m. També hi ha atres roques més menudes, com una pedra quadrada situada en el centre del círcul, en la que s'ha trobat restants de ceràmica, os i carbó; en el fos s'han trobat també restants animals. Els restants de ceràmica relacionen ademés este monument en Skara Brae i en Maeshowe, lo que, junt en atres indicis, fa pensar que este monument data de l'any 3000 a. C.
El círcul de roques de Stenness va estar vinculat en diverses tradicions i rituals fins a el XVIII, relacionats en deïtats nòrdiques. Walter Scott va visitar el lloc en 1814, pero poc despuix un granger va decidir retirar les roques, començant, en decembre de 1814 en la destrucció de la llegendària Pedra de Odín.[2] La seua actuació va provocar un gran rebuig, per lo que el granger es va detindre despuix d'haver destruït una roca i derribat una atra, que va anar posteriorment restablida junt en una inexacta reconstrucció de l'interior del círcul, en 1906. El restant de les pedres han sobrevixcut al pas del temps, creant una estructura similar a la del Anell de Brodgar o Stonehenge.
La cantant Loreena McKennitt canta en la cançó Standing Stones del seu àlbum Parallel Dreams una història d'amor que té a este monument neolític cóm part d'ella.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Heart of Neolithic Orkney». UNESCO Culture Sector. Consultat el 25 de març de 2015.
- ↑ «Orkneyjar – The Odin Stone». Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2021. Consultat el 16 d'octubre de 2007.
Vore també
[editar | editar còdic]- Barnhouse
- Anell de Brodgar
- Skara Brae
- Maeshowe
- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Malta
- Anex:Llocs megalítics inscrits en el Patrimoni de la Humanitat
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Roques de Stenness.- Orkneyjar - El Círcul de Roques de Stenness [1] archivat en Wayback Machine.
- Maeshowe - El Círcul de Roques de Stenness [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rocas de Stenness» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.