Anex:Patrimoni de la Humanitat en Malta
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Malta. Temples megalítics de Malta. |
Els llocs del Patrimoni Mundial de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) són llocs d'importància per al patrimoni cultural o natural tal com es descriu en la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO, establida en 1972.[1] Malta va ratificar la convenció el 14 de novembre de 1978, per lo que els seus llocs són elegibles per a la seua inclusió en la llista.[2]
Els llocs en Malta es varen inscriure per primera volta en la llista en la 4.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial, celebrada en París, França, en 1980. En eixa sessió, els tres llocs actuals es varen agregar a la llista: el Hipogeu de Hal Saflieni, Ciutat de la Valeta, i els Temples megalítics de Malta.[3] En 1992, els Temples de Ħaġar Qim, Mnajdra, Ta 'Ħaġrat, Skorba i Tarxien es varen agregar al lloc dels temples de Ġgantija, per a formar els temples megalítics de Malta. En 2015 es va produir una modificació menor dels llímits d'este lloc.[4][5] Els tres llocs estan llistats com a llocs culturals, segons lo determinat pels criteris de selecció de l'organisació.[1]
En 2018, Malta també té sèt llocs en la llista provisional, tots els quals es varen enumerar en 1998
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Malta conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:
| Archiu:Hypogée Hal Saflieni.jpg | Hipogeu de Hal Saflieni |
| Be cultural inscrit en 1980. | |
| Localisació: Illa de Malta | |
| Zona de protecció: 0,13 ha. | |
Este hipogeu és una enorme estructura subterrànea excavada cap a l'any 2500 a.C., en la que s'alcen blocs colossals de calcàrea coralina alçats en aparejos ciclópeos. Destinat provablement en un principi a complir la funció de santuari, es va utilisar com a necròpolis des dels temps prehistòrics. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Archiu:Galichon-Jerome-Temples-de-Tarxien (2). caps block 18 | Temples megalítics de Malta |
| Be cultural inscrit en 1980, extensió en 1992. | |
| Localisació: Illa de Malta / Illa de Goig | |
Les illes de Malta i Goig alberguen un total de sèt temples megalítics en característiques individuals pròpies ben diferenciades. En Goig, els dos temples de Ggantija es destaquen per les seues jagantesques estructures de l'Edat del Bronze. En Malta, els temples de Hagar Qinn Mnajdra i Tarxien són obres mestres arquitectòniques úniques en el seu gènero, tenint en conte els recursos extremadament llimitats de que varen dispondre els seus constructors. Els conjunts de T'Hagrat i de Skorba atesten la perdurabilidad de la tradició de construcció de temples en Malta. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Archiu:St Sebastian Curtain.jpg | Ciutat de la Valeta |
| Be cultural inscrit en 1980. | |
| Localisació: Illa de Malta | |
| Zona de protecció: 56 ha. | |
L'història de la Valette, capital de la República de Malta, està indisolublemente unida a la de l'Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, coneguda també pel nom d'Orde dels Cavallers de Malta. Abans de ser governada pels cavallers, la ciutat va estar successivament baixe la dominació de fenicios, grecs, cartagineses, romans, bizantino i àraps. Concentrats en una superfície de solament 55 hectàrees, els 320 monuments de la Valette fan que el seu centre històric siga un dels més densos del món. (UNESCO/BPI)[8]
|
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Malta no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Malta, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 27 d'agost de 1998,[9] ha presentat els següents llocs:
| Archiu:Filfla 1.jpg | Penya-segats costers
Ben natural Propost el 19 de maig de 1998 |
| Archiu:Malta191.jpg | Qawra /Dwejra
Be natural Propost el 19 de maig de 1998 |
| Archiu:Citadella, Victoria (Gozo).png | Cittadella (Victoria, Goig)
Ben cultural Propost el 19 de maig de 1998 |
| Archiu:Birgu.jpg | Fortificacions de cavallers al voltant dels ports de Malta
Ben cultural Propost el 19 de maig de 1998 |
| Archiu:Malta Mdina caps block 49 2011-10-05 12-41-38. caps block 50 | Medina (Cittá Vecchia)
Ben cultural Propost el 19 de maig de 1998 |
| Archiu:Sudika RabatM St. Paul Catacombs 1.jpg | Complex de catacumbes malteses
Ben cultural Propost el 27 d'agost de 1998 |
| Archiu:Victoria Lines Malta 1.jpg | Fortificacions Victoria Lines
Ben cultural Propost el 27 d'agost de 1998 |
.png){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «The World Heritage Convention». UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2016.
- ↑ «Malta». UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2015.
- ↑ «Report of the Rapporteur on the Fourth Session of the World Heritage Committee». UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2016.
- ↑ «Report of the Rapporteur on the Sixteenth Session of the World Heritage Committee». UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2016.
- ↑ «Megalithic Temples of Malta – UNESCO World Heritage Centre». UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 19 de març de 2016.
- ↑ «Hipogeu de Hal Saflieni». UNESCO Culture Sector. Consultat el 25 de giner de 2014.
- ↑ «Temples megalítics de Malta». UNESCO Culture Sector. Consultat el 25 de giner de 2014.
- ↑ «Ciutat de la Valeta». UNESCO Culture Sector. Consultat el 25 de giner de 2014.
- ↑ Llistaindicativa de Malta
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Malta.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Malta (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Malta (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Malta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.