Mdina
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Mdina (en maltés, L-Imdina; italià i també en espanyol, Medina) és un consell local en les afores de Rabat i Mtarfa i una ciutat amurallada situada en un tossal en el centre de Malta. Anteriorment se li va cridar Città Vecchia (Ciutat Vella) i va ser la capital del país fins que va ser substituïda per La Valeta en 1570. Té 2500 m² i conta en una població de 306 habitants (2011).
És comunament coneguda pels seus ciutadans i visitants com La ciutat del Silenci. En els seus carrers hi ha bells palaus i edificis religiosos que daten de el XV, alguns ocupats actualment per famílies aristócrates. Contigua a Mdina es troba Rabat, el nom de la qual ve de la paraula àrap usada per a dir "suburbi", i que conta en una població d'al voltant d'11 000 persones.
Història
[editar | editar còdic]En els seus orígens, Medina va ser habitada i fortificada en primera instància pels fenicios, al voltant del 700 a. C. Maleth, com els seus primers pobladors la varen cridar,[1] pertanyia a una regió beneficiada per la seua estratègica ubicació en un dels punts més alts de l'illa i per estar alluntada de l'mar. Durant l'ocupació romana Malta es va convertir en un municipium i el governador romà de l'época es va encarregar de construir la seua palau en Medina. La tradició manté que l'apòstol sant Pablo va residir en la ciutat despuix de la seua el naufragi en les illes. Una part important de la seua arquitectura actual reflectix el periodo fatimí que va començar en el 999 d. C. i que va durar fins a la conquista de Malta per part dels normandos, en el 1091. Els normandos varen rodejar la ciutat en grossos murs i varen ampliar el fos. Aixina, la ciutat també va quedar separada del poble més propenc, Rabat.
Malta va passar a mans de la Sobirana Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem en el 1530 d. C. Mdina va hostajar aixina la cerimònia per mig de la qual cada Gran Mestre jurava públicament la seua intenció de protegir les Illes Malteses i els drets de les seues gents. Un fort terremot en el 1693 d. C. va dur a l'introducció del Barroc dins de la ciutat. Els Cavallers de l'Orde de Malta varen reconstruir la catedral, baixe els dissenys de l'arquitecte maltés Lorenzo Gafar. El Palazzo Falzon, el Palau Magisterial i treballs de restauració són uns atres dels proyectes realisats per l'Orde. La porta de l'entrada de la ciutat va ser creada per l'arquitecte francés Charles François de Mondion in 1724.
Present
[editar | editar còdic]La majoria dels palaus de Medina són usats com a domicilis privats. L'imponent Catedral de Sant Pablo s'alça front a una gran plaça.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]- Catedral de Sant Pablo
- Palau de Vilhena
- Palazzo Falson (Norman House)
- Capella de Santa Àgata
- Capella de Sant Nicolás
- Museu d'Història Natural
- Masmorres de Medina
- Iglésia i Convent Carmelita
- Mdina Experience
- Monasteri Benedictino
- Bastion Square
- Catacumbes de Sant Pablo
- Talle Capitanale (ajuntament)
Geografia
[editar | editar còdic]- Altitut: 124 metros.
- Latitut: 35º 53' 12" N
- Llongitut: 014º 24' 09" I
Deports
[editar | editar còdic]Fundat en 2006, el Mdina Knights F.C. juga actualment en la tercera divisió de la lliga maltesa, organisada per l'Associació de Fútbol de Malta.
Referències
[editar | editar còdic]Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Porta principal.
-
Interior de la catedral.
-
Casa Mdina.
-
Casa Gourgion.
-
Porta en el caixco antic.
-
Edifici Maltacom.
-
Palau Testaferrata.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mdina.- Mdina
- Mdina - GuidetoMalta.net [1] archivat en Wayback Machine.
- - Les catacumbes de Rabat i la ciutadella de Medina en Malta, per Mar Villalba
- - Medina. Malta - Malta Vela
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mdina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.