Anar al contingut

Temples de Tarxien

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els temples de Tarxien en Tarxien en Malta, són un complex megalític construït aproximadament en 2800 a. C. Des de 1992, els temples de Tarxien són part del conjunt dels Temples megalítics de Malta, que estan inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat elaborada per l'Unesco. Eixe any es varen afegir cinc nous temples, situats en Goig i Malta, al temple de Ġgantija, en l'illa de Goig, que ya havia segut declarat com a patrimoni en 1980.[1]

Primers colonizadores

[editar | editar còdic]

Els primers colonizadores varen aplegar a Malta provablement de Sicília en l'any 5000 a. C., les seues gents varen dur una vida aïllada i es varen desenrollar de manera molt original, deixant una série d'impressionants temples construïts en pedra que formen part de les primeres religions organisades entorn a un temple en Europa. En esta illa abundava la pedra; esta població practicava una agricultura bàsica, encara que eficient per a la seua sustente; es varen dedicar al cultiu de cereals (blat i ordi) i de llentilles; també a la crío de ganado vacú, oví i caprino. Varen recórrer als ossos i a les banyes per a construir moltes de les seues ferramentes.

Temples megalítics

[editar | editar còdic]

Estos temples estan construïts en enormes blocs de pedra denominats Megalits; contenen recambres semicirculares que estan conectades una en una atra per mig d'estrets passera. Les cambres de major tamany estan ubicades en la part frontal del temple. Els primers eren construïts tan sol en enrunes, pero posteriorment es varen utilisar blocs de Pedra calcàrea més elaborats. La majoria d'estos blocs estan decorats en Art rupestre de motius foliares; encara que el seu exterior carix de decoració. Estes construccions diferixen en tamany i complexitat a lo llarc del territori. Existixen varis indicis que denoten que estes construccions eren tombes o cámara mortuoria, puix en algunes només hi ha espai suficient per al cadàver. Es varen transformar en temples a lo llarc del temps i allí es practicava cult o cerimònies enfocades a la veneració dels morts.

Llaberints subterràneus

[editar | editar còdic]

El Hipogeu de Hal Saflieni és un llaberint de tres nivells conformat per múltiples passera i cambres. Es calcula que aproximadament 6000 a 7000 persones varen ser enterrades en aquell lloc, puix varen trobar millers d'ossos humans. Algunes de les cambres varen ser excavades en roca calcàrea i unes atres varen ser foradades naturalment. La seua complexitat sugerix que estes edificacions eren destinades per a atres fins diferents a les cerimònies funeràries.

Descobriment i història

[editar | editar còdic]
Excavació del complex prehistòric de Ħal Tarxien. Foto de Themistocles Zammit, 1915

El jaciment va ser reportat inicialment per l'arrendatari del terreny, Lorenzo Despott, qui es queixava de trobar freqüentment grans blocs de pedra just baix de la superfície mentres llaurava el seu camp. [2] Sospitant que les pedres que trobava pogueren tindre algun valor arqueològic, Despott va contactar en el director del Museu Nacional, Themistocles Zammit, qui li va encarregar cavar una sanga de prova en 1913. Despuix de l'excavació, es varen descobrir vàries pedres de gran tamany i la ceràmica trobada era, sense dubte, prehistòrica. Aixina, Temi Zammit va iniciar una excavació formal del jaciment en 1915, una campanya que duraria fins a 1919. A lo llarc de quatre anys, Zammit va contar en l'ajuda d'agricultors i habitants locals per a un proyecte d'excavació d'una escala sense precedents en Malta. Per a 1920, Zammit havia identificat i restaurat quatre estructures prehistòriques, totes elles en una notable colecció d'artefactes, incloent la famosa estàtua colossal, la major representació humana (encara que aparentment sense gènero) del Neolític trobada fins a la data.


Una menuda mostra d'artefactes del lloc varen ser donados per Zammit en 1923 al Museu Britànic.[3] El lloc va ser inclós en la Llista d'Antiguetats de 1925.[4] Es varen portar a terme excavacions adicionals en el lloc durant el periodo posterior a la Segona Guerra Mundial baixe la direcció de J.G. Baldacchino.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Megalithic Temples of Malta». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de març de 2015.
  2. «Tarxien Temples». The National Agency for Museums, Conservation Practice and Cultural Heritage (2003).
  3. British Museum collection
  4. «Protection of Antiquities Regulations 21st November, 1932 Government Notice 402 of 1932, as Amended by Government Notices 127 of 1935 and 338 of 1939.».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]