Anar al contingut

Ġgantija

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ġgantija

Els temples de Ġgantija o Ggantija, i també Ggantia, és el nom d'un conjunt de dos temples megalítics de Malta situats en Xaghra (illa de Goig, al nort de Malta).

Varen ser erigits durant el Neolític (entre 3600 i 2500 a. C.) i són per lo tant anteriors a conjunts similars com Stonehenge. Es tracta de dos de les més antigues construccions religioses complexes que hagen sobrevixcut en la regió sense haver segut saquejades, demolides o enterrades. Pero encara hi ha alguns més antics de la Fase Skorba, ca. 4400 a. C.

Degut a que en ells s'han trobat estàtues i figures que semblen representar una deesa mare, s'ha considerat que varen ser dedicats a este cult. No obstant, en maltés, el nom evoca l'expressió "torres jagantes", i segons una llegenda, les torres haurien segut construïdes per enormes criatures en la finalitat d'utilisar-les com a llocs d'adoració.[1] A pesar de tot està molt clar que pertanyen a una representació en arquitectura per a ofrenes o cult a una triada de la madreterra, com la que es representa en figura de marfil del temps micénico. L'últim temple creat està en Tarxien/Tarkien en 1800 a. C.

En 1980, els temples megalítics de Ġgantija varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. La declaració es va estendre en 1992 a atres temples en l'illa de Malta.[2]

Excavacions i reconeiximent

[editar | editar còdic]
Archiu:Panorama met monument van Feniciërs of Carthagen op eiland Gozo Vue éloignée du monument des deux Nos. précédens, prise de la même face que le No. précédent (titel op object) Voyage en Italie, en Si, caps block 4 .jpg
Aquarela de les ruïnes del temple, d'Abraham-Louis-Rodolphe Ducros, 1778
Gravat del temple, d'Augustin Lemaitre, 1848

Residents i viagers coneixien l'existència del temple des de feya molt temps. A finals de el XVIII, abans de realisar excavacions, Jean-Pierre Houël va traçar un pla basat en eixe coneiximent, que ha demostrat ser molt precís.[3][4] En 1827, el coronel John Otto Bayer, tinent governador de Goig, va ordenar la neteja del lloc.[5] La terra i els restants es varen perdre sense haver segut examinats adequadament.[6] L'artiste alemà Charles Frederick de Brocktorff havia pintat un quadro del lloc un o dos anys abans del removiment de les enrunes, per lo que va elaborar un registre del lloc abans de la neteja.[6]

Despuix de les excavacions de 1827, les ruïnes es varen deteriorar. Els restants es varen incloure en la Llista d'Antiguetats de 1925.[7] El terreny va ser propietat privada fins a 1933, quan el Govern ho va expropiar per a benefici públic. El Departament de Museus va realisar un extens treball arqueològic en 1933, 1936, 1949, 1956-1957 i 1958-1959. El seu objectiu era netejar, preservar i investigar les ruïnes i les seues afores.


Els temples de Ġgantija varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1980. En 1992, el Comité va decidir ampliar la llista per a incloure atres cinc temples megalítics ubicats en les illes de Malta i Goig. La llista de Ġgantija va passar a denominar-se «Temples Megalítics de Malta».[8]

El temple i les seues afores varen ser restaurades o rehabilitats en la década del 2000.[9] En 2011 es varen instalar passareles llaugeres en el temple per a protegir el sol.[10] En 2013 es va desenrollar i va inaugurar un parc patrimonial.[11]


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]