Anex:Animals venenosos
En el món existix molts animals venenosos, que són aquells que posseïxen glándulas per a produir toxines i conten en estructures com a claus, espines i aguijones que els permeten transmetre dites toxines.
Animals venenosos
- Artícul principal → Animal venenós.
Els animals venenosos més populars i comuns són les aranyes, serps, escorpiones, i meduses. Ademés d'estos grans grups existixen uns atres, menys numerosos, com alguns miriàpodes, algunes granotes i peixos, alguns insectes i atres animals. Per a una adequada resposta mèdica es deuen reconéixer els verins animals a l'objecte de facilitar el diagnòstic i administrar l'antídot o solució curativa oportuna. La majoria d'espècies ponzoñosas posseïxen colors vius o atres traces que indiquen la seua perillositat, esta característica es denomina aposematisme.
Aranyes venenoses
Vegen-se també: Taxonomia de les aranyes i antisuero.
La majoria de les aranyes són venenoses pero solament unes poques resulten perilloses per al ser humà. És possible també que aranyes poc venenoses produïxquen excepcionalment un choc anafiláctico en determinades persones. Davant una mordedura d'aranya considerada perillosa es deuen conéixer les respostes toxicològiques segons siguen les característiques de la ponzoña d'aranya
| Nom comú | Nom científic o Espècie |
Observacions i atres referències |
|---|---|---|
| Aranya del banano | Phoneutria phera | De la família Ctenidae, és la més tòxica de les aranyes bananero |
| Aranya bananero | Phoneutria nigriventer | Es troben en les plantes de plataneras o bananos i Amèrica |
| Aranya atrax | Atrax robustus | De les més venenoses del món. Família Hexathelidae. Verí: neurotoxina. Austràlia |
| Arrapa embut | Hadronyche cerberea | De la família Hexathelidae, parent d'Atrax robustus. Austràlia |
| Viudes negres | Latrodectus | Gènero en numeroses espècies. El quadro clínic provocat pel verí d'estes aranyes és conegut com latrodectisme.[1] |
| Viuda negra europea | Latrodectus tredecimguttatus | Verí: neurotoxina |
| Viuda negra americana | Latrodectus mactans | Verí: neurotoxina |
| Arrapa esquena roja | Latrodectus hasselti | De la família Theridiidae; el verí conté alfa-latrotoxina |
| Aranya viuda café | Latrodectus geometricus | Viuda negra de la família Theridiidae |
| Aranyes recluso | Loxosceles | És un gènero de la família Sicariidae |
| Aranya recluso parda | Loxosceles recluso | De la família Sicariidae. Verí: enzima D-sfingomielinasa |
| Aranya de racó | Loxosceles laeta | Coneguda com a aranya recluso chilena i aranya de violí |
Serps venenoses
- Artícul principal → Serps venenoses.
El número de morts per mordedura de serp en el món[2] se situa, segons diferents estudis, entre 40.000 i 125.000 persones a l'any. l'OMS va declarar malaltia tropical oblidada la mordedura d'estos reptils en abril de 2009. Es produïxen 5.400.000 mordeduras de serp a l'any, de les que 2.500.000 són enverinament dels quals poden produir-se fins a 125.000 decesos.[3][4]
| Nom comú | Nom científic o Família |
Observacions i atres referències |
|---|---|---|
| Culebras | Colubridae | 2000 espècies mijanament venenoses. Subfamílies Xenodontinae, Natricinae, Homalopsinae, Boiginae, Aparallactinae |
| Crótalo | Viperidae Crotalinae | la subfamília Crotalinae (escurçons de foseta) té més de 150 espècies, totes ponzoñosas. Inclouen les serps de cascabel, serps punta de llança, Lachesis entre unes atres. la Cascabel diamantada de l'oest o Crotalus atrox és una de les espècies de cascabel més venenoses junt en la Crotalus durissus |
| Elápidos | Elapidae | 200 espècies, totes venenoses. Inclou cobres, búngaros, mambas, elápidos australians, serps de coral i serps marines Laticaudinae. El verí de la serp de mar Hydrophis melanocephalus és més tòxic que el de les serps terrestres per lo que són un dels animals més perillosos del món. la Mamba negra, o Dendroaspis polylepis és la serp terrestre més ràpida i la major serp venenosa d'Àfrica. |
| Serps marines | Hydrophiidae | 50 o 60 espècies totes venenoses. Inclou totes les serps marines |
| Escurçons | Viperidae | 50 espècies totes venenoses. Inclou les escurçons |
Escorpiones molt venenosos
l'escorpión pertany al grup dels artròpodes. Els escorpiones solen viure en hàbitats càlits, posseïxen un aguijón en la terminació de la coa per mig del que introduïx el verí. El seu tamany és variable, des d'uns 6 centímetros a 23. La seua picadura pot produir febra alta, en alguns casos és mortal. La picadura de moltes espècies -com el escorpión comú europeu Buthus occitanus- resulten doloroses pero no mortals. Moltes unes atres són inofensives.[5] Entre els més venenosos es troben els que s'enumeren en la taula següent.
| Nom comú | Nom científic o Espècie |
Observacions i atres referències |
|---|---|---|
| Escorpión de coa grossa | Androctonus australis | Possiblement el més venenós del món, del gènero Androctonus, família Buthidae |
| Centruroides | Centruroides | És un gènero de la família d'escorpiones Buthidae |
| Escorpión de Nayarit | Centruroides noxius | El més venenós de Mèxic, s'ha estés per tota Amèrica |
| Alacrán de Morelos | Centruroides limpidus | Un dels més perillosos de Mèxic |
| Alacrán de Durango | Centruroides suffusus | Un dels més perillosos de Mèxic |
| Tityus | Tityus | Un gènero en numeroses espècies molt perilloses |
| Heterometrus | Heterometrus | Un gènero en numeroses espècies molt perilloses. Índia i Àsia oriental |
| Parabuthus | Parabuthus | Un gènero en numeroses espècies molt perilloses. Àfrica |
Animals marins venenosos
Els principals animals marins venenosos són:
- Serps marines, agrupades en l'apartat de serps venenoses
- Meduses, entre elles la cubomedusa denominada Avespa marina, un dels animals més ponzoñosos.
- Alguns peixos, com el peix pedra o peix roca (considerat el peix més venenós), el peix globo, el peix lleó, el peix escorpión i la pastinaca (Dasyatis pastinaca).
- Algunes espècies de Caragols con, de la família Conidae del gènero Conus, de la subclasse Prosobranchia, entre els que estan el Conus magus, Conus geographus, Conus aulicus, Conus textile, Conus marmoreus i el Conus leopardus.
- Polps, el més venenós és el polp d'anells blaus (Hapalochlaena).
- La Metasepia pfefferi és una sépia venenosa.
En les taules següent es detallen alguns dels animals marins més ponzoñosos.
| Nom comú | Nom científic o Espècie |
Observacions i atres referències |
|---|---|---|
| Avespa marina | Chironex fleckeri | Medusa del orde Cubomedusae considerada com l'animal més venenós de la Terra. Habita en les mars d'Austràlia |
| Polp d'anells blaus | Hapalochlaena | El verí d'este cefalòpode conté tetrodotoxina i podria matar a 26 hòmens. També està en el grup dels animals més ponzoñosos del món. |
| Caragol con | Conidae | Algunes espècies de la família són molt venenoses: Conus geographus, Conus aulicus, Conus textile, Conus marmoreus, Conus leopardus. De Conus magus s'extrau una conotoxina utilisada per a fabricar el ziconotide, mèdicament usat en el tractament del dolor |
| Peix pedra | Synanceia horrida | El peix més perillós |
| Peix globo | Tetraodontidae | Els peixos globo pertanyen al orde dels tetraodontiformes |
| Peix escorpión | Trachinus draco | Pertany a la família Trachinidae i és comuna en el Mediterràneu i este del Oceà Atlàntic |
| Peix lleó | Pterois antennata | Pertany a la família Scorpaenidae en els secs del Oceà Índic tropical i el Pacífic occidental. |
| Carabela portuguesa | Physalia physalis | Provoca picadures molt doloroses i perilloses, es coneixen inclús casos de mort.[6] |
| Metasepia pfefferi | Metasepia pfefferi | Gènero Metasepia, família Sepiidae, és l'única sépia ponzoñosa.[7] |
Granotes, insectes i atres animals venenosos
La Granota flecha dorada, originària de Colòmbia es considera com un dels animals més venenosos del món. També són venenosos el Mònstruo de Gila o Fardacho de Gila, l'Ornitorrinco, la musaraña (Solenodon) i la ralla d'aigua dolça (Potamotrygon brachyurus) la picadura de la qual és dolorosa, ya que en chafar-se, inserta un aguijón que posseïx en la coa (habita en els Esteros del Iberá)
| Nom comú | Nom científic o Espècie |
Observacions i atres referències |
|---|---|---|
| Granotes puntes de flecha | Dendrobatidae | També cridades granotes dart, granotes flecha, granota coicoi |
| Granota flecha dorada | Phyllobates terribilis | Considerada la granota més mortífera del món |
| Escolopendra | Scolopendra cingulata | La seua picadura resulta molt dolorosa, produïx necrosis, febra i nàusees. Els síntomes s'aminorar a les 3 hores i desapareixen als 3 dies[8] |
| Abella africanizada | Abella assessina | És un híbrit, impròpiament coneguda com a Abella assessina |
| Avispón | Vespa crabro | La seua picadura és dolorosa pero no és greu excepto que produïxca choc anafiláctico |
| Mosca Negra | Simuliidae | És més chicoteta que un mosquit comú, pero més venenosa i cada estiu en la península ibèrica ataquen a humans, i cada any el seu atac és més devastador, tant que els veïns d'un poble d'Espanya tenen que ser constantment a la sala d'urgències de la seua localitat. Estos també varen declarar en l'any 2013 que Sempre sabien que estes mosques venenoses picaven, i molt; pero que mai havien estat tan actives com en eixe estiu. Estes mosques medixen de 2 a 5 mm i consta de 1700 espècies. |
Aus venenoses
Tan solament existixen 3 gèneros d'aus venenoses conegudes, les espècies de les quals contenen les toxines que es mostren a continuació.
| Nom comú | Nom científic o Espècie |
Observacions i atres referències |
|---|---|---|
| Pitohuí | Pitohui spp. | Espècie endèmica de Nova Guinea. La pell i les plomes d'algunes de les seues espècies, especialment del pitohuí variable i del bicolor, contenen poderoses neurotoxinas alcaloide del grup de les batracotoxinas (també produïdes per les granotes dart colombianes del gènero Phyllobates). |
| Ifrita | Ifrita kowaldi | La ifrita és l'únic membre del gènero Ifrita, el qual històricament havia segut ubicat en la família Cinclosomatidae o la Monarchidae. En l'actualitat es considera que és més correcte ubicar-ho en una família pròpia, Ifritidae. És també endèmica de Nova Guinea. |
| Picanzo chic | Colluricincla megarhyncha | És nativa d'Austràlia, Indonèsia i Papúa Nueva Guinea, i s'han trobat en ella batracotoxines (BTXs). |
Referències
- ↑ Valledor de Lozoya, A. (1994). Enverinament per animals: animals venenosos i urticantes del món, Madrit, Espanya: Edicions Díaz de Sants, pp. 340. ISBN 84-7978-169-6.
- ↑ número de morts per mordedura de serp en el món
- ↑ Cinc millons de picadures de serps, Públic, Espanya, 1/1/2010
- ↑ The Lancet, Volume 375, Issue 9708, Page 2, 2 January 2010, doi:10.1016/S0140-6736(09)62168-1
- ↑ Pot vore's en la pàgina Més Scorpions senyes sobre els escorpiones i la seua perillositat
- ↑ Riedl, R. (2011). Fauna i Flora de la Mar Mediterrànea (en espanyol), Barcelona, Espanya: Edicions Omega, pp. 904. ISBN 978-84-282-0767-6.
- ↑ NOVA episode - Kings of Camouflage
- ↑ Bellmann, Heiko, Aràcnits, crustacis i miriàpodes, Blume, 1994, ISBN 84-8076-056-6, pag. 262
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Animales venenosos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.