Physalia physalis
.jpg)
La carabela portuguesa (Physalia physalis), també coneguda com a fragata portuguesa o aguamala, és una espècie colonial monotípica d'hidrozoo sifonóforo de la família Physaliidae.[1] Se sol trobar en mar oberta en totes les aigües càlides del planeta, en especial en les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic i Índic, aixina com en la corrent del Golf atlàntica. La seua picadura és perillosa i molt dolorosa.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]
En apariència de medusa, la carabela és en realitat un organisme colonial els individus del qual s'especialisen per a mantindre viva la colónia. Es tracta d'una agrupació d'hidroides que es dividixen el treball: el neumatóforo (part que sura o vés-la), els gastrozoides (digestió), dactilozoides (detecció i captura d'assuts, i defensa) i els gonozoides (s'ocupen de la reproducció).[3]
Està formada per una vés-la gelatinosa d'entre 15 i 30 cm[4] que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i les corrents marines, mentres que del cos central pengen numerosos tentàculs que li servixen per a atrapar als seus assuts i que estesos pot aplegar a medir fins a 50 m,[5] encara que normalment tenen una extensió d'uns 10 m.[6]
Estos tentàculs estan proveïts de càpsules urticantes denominades cnidocitos que poden paralisar a un peix gran i afectar sériament en ser humà. Estes càpsules, davant l'estímul apropiat, lliberen un filament buit espiralado cridat nematocisto, que injecta una toxina proteica que paralisa a l'assut.
Els tentàculs tenen per objectiu envoldre als assuts i introduir-les en la boca fins a la cavitat gastrovascular, a on comença la digestió.
Depredador i presa
[editar | editar còdic]La carabela portuguesa és un carnívor. En uns tentàculs venenosos, atrapa i paralisa al seu assut. Per lo general, captura menuts organismes aquàtics com peixos i plàncton.
Com a depredadors estan les tortugues beca i de carey, ya que la seua pell és massa grossa per a que el verí de la picadura els afecte. La bavosa de mar Glaucus atlanticus també s'alimenta de la carabela portuguesa, de la mateixa manera que el caragol violeta Janthina janthina.
Per la seua banda, el polp manta és immune al verí de la carabela portuguesa, i individus jóvens duen tentàculs de carabela portuguesa, presumiblement en fins defensius.
La dieta principal del peix lluna consta de meduses, pero també pot incloure eixemplars de carabela.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Physalia physalis en l'ITIS.
- ↑ Institut Oceanogràfic de Múrcia. «Physalia physalis». Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2010. Consultat el 2 de juliol de 2010.
- ↑ Marine Invertebrates of Bermuda
- ↑ «Physalia physalis». Consultat el 26 de febrer de 2014.
- ↑ Portuguese Man-Of-War [1] archivat en Wayback Machine. Key Biscayne, Florida
- ↑ Portuguese Man-of-War. National Geographic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Physalia physalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.