Anar al contingut

Alucinació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Don Quixot derribat per l'aspa d'un molí, de Luis Tasso. En la novela de Miguel de Cervantes, Don Quixot sofrix una alucinació confonent uns molins en jagantes.

En les ciències de la salut, la alucinació[1] és una percepció que no correspon a cap estímul físic extern. No obstant, la persona sent eixa percepció com a real. Per això, l'alucinació és considerada com una pseudo-percepció donada l'absència d'un estímul extern. En eixe sentit és distinta de l'ilusió, que és una percepció distorsionada d'un estímul extern efectivament existent. No deu confondre's tampoc en deliri, una creència que es viu en convicció a pesar de que l'evidència demostra lo contrari. El concepte d'alucinació té el seu orige en el terme llatí allucinatio.[2]

Les alucinacions poden produir-se en qualsevol modalitat sensorial-visual, auditiva, olfativa, gustativa, tàctil, propiocepción, equilibriocepción, nocicepción, termorrecepción i cronocepción. Les alucinacions es denominen multimodales si es produïxen múltiples modalitats sensorials.[3][4]

Una forma lleu d'alucinació es coneix com destorbament, i pot ocórrer en la majoria dels sentits anteriors. Poden ser coses com vejau moviment en visió perifèrica, o escoltar sorolls dèbils o veus. Les alucinacions auditives són molt comunes en l'esquizofrènia. Poden ser benévolas (dient al subjecte coses bones sobre sí mateixa) o malicioses, maldint al subjecte. El 55% de les alucinacions auditives són de contingut maliciós,[5] per eixemple, gent parlant del subjecte, no parlant-li directament. De la mateixa manera que les alucinacions auditives, la font de la contrapartida visual també pot estar darrere del subjecte. Açò pot produir la sensació d'estar sent mirat o observat fijamente, normalment en intenció maliciosa.cita requerida En freqüència, les alucinacions auditives i la seua contrapartida visual són experimentades pel subjecte conjuntament.[6]

Les alucinacions hipnagógicas i les alucinacions hipnopómpicas es consideren fenomens normals. Les alucinacions hipnagógicas poden ocórrer mentres un s'està quedant dormit i les alucinacions hipnopó mpicas ocorren quan un s'està despertant. Les alucinacions poden estar associades al consum de drogues (especialment delirants), privació del somi, psicosis, trastorns neurològics i delirium tremens.

La pròpia paraula "alucinació" va ser introduïda en l'idioma anglés pel mege del XVII Sir Thomas Browne en 1646 a partir de la derivació de la paraula llatina alucinari que significa vagar en la ment. Per a Browne, alucinació significa un tipo de visió que està "depravada i rep els seus objectes erròneament".[7] Plantilla:TOC limit


Història

Jean Étienne Dominique Esquirol va ser el primer psiquiatra que va utilisar el terme en el seu significat actual en la década de 1830, si be s'amprava des del XVI per a designar a una ment que divaga».[8]


Etiologia

La seua etiologia és desconeguda per a la ciència mèdica. Existixen diverses i floridas teories, pero no sobrepassen el camp de l'especulació i l'imaginació. L'alucinació com a experiència és d'interés per a vàries ciències tals com la neurologia, la psicologia i la siquiatria. Com tal l'alucinació és una paraula recurrentemente mencionada en trastorns tals com algunes variants de l'esquizofrènia, encara que tècnicament apareix també mencionada en experiències místic-religioses, i aixina també com a part del consum de drogues i estupefaents de la mateixa manera que la presència de càncer i també en els trastorns del somi.

Per eixemple existixen les alucinacions floridas que s'associen usualment en l'ús de drogues, a l'alcoholisme (vore delirium tremens) privació del somi o trastorns neurològics.

No obstant, hi ha estudis que mostren que les experiències alucinatorias són comunes en la població general (en EE. UU.). S'ha informat[9] que prop del 10% de la població experimenta alucinacions lleus o sotils. Una enquesta més recent i molt més completa i àmplia[10] en un número de persones propenc a 13 000 va revelar que 39% de les persones afirmen experimentar experiències alucinatorias vívidas i severes, no necessàriament vinculades en l'ús de drogues. Les alucinacions acústiques o auditives també existixen.

Existixen diferents aproximacions teòriques a la causa de les alucinacions. El major pes ho tenen teories d'orde biològic que postulen deficiències en el funcionament normal del cervell i de les conexions sinàpticques entre cèlules ciliadas i les presents en el talle encefálico i en els lòbuls occipital-temporal. Es pensa que és de particular importància el neurotransmissor dopamina en estes disfuncions.[11]

Una explicació més senzilla es referix a alucinacions originades pel propi funcionament del nostre sistema perceptivo. Aixina cal comprendre que la sensació percebuda és una construcció del cervell a partir de l'estímul físic d'entrada. Per això, a voltes el cervell construïx sensacions errònees quan no deuria fer res. Per eixemple, algunes persones que tenen un defecte en la retina, per malaltia o accident, escomencen a vore objectes dins d'eixa zona físicament cega cridada escotoma. Açò és aixina perque al no haver senyal des de la retina, el cervell es troba davant el dilema de borrar la zona visual danyada o escomençar a reblir-la de forma impredictible. Un atre eixemple d'alucinació es dona en el cas de membres amputados en els que el pacient escomença a experimentar membres fantasmes: els seguix sentint a pesar de que ya no els té. Açò és aixina per la mateixa raó que el escotoma: el cervell es troba davant el dilema de "amputar" funcionalmente l'àrea del cervell encarregada del membre amputado o reblir-ho de forma imprevisible.

La sensibilitat al gluten no celíaca pot ser la causa d'alucinacions en algunes persones, que alguns autors han denominat "psicosis per gluten".[12][13]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Definición de alucinación — Definicion.de», Definición.de. Consultat el 4 de octubre de 2017 (en es-es).
  3. ↑ Montagnese, Marcella; Leptourgos, Pantelis; Fernyhough, Charles; Waters, Flavie(2020-02-03).«Una revisión de las alucinaciones multimodales: Categorización, evaluación, perspectivas teóricas y recomendaciones clínicas».dx.doi.org.Consultat el 2022-04-26.
  4. ↑ Dudley, Robert; Aynsworth, Charlotte; Cheet ham, Rea; McCarthy- Jones, Simon(Novembre 2018).doi.org/10.1016/j.psychres.2018 .08.032 «Prevalença i característiques de les alucinacions multimodales en persones en psicosis que experimenten alucinacions visuals».Psychiatry Research.269: 25-30.ISSN 0165-1781.
  5. ↑ Flavie Waters, MSc(30 de diciembre de 2014).«Auditory Hallucinations in Adult Populations».Psychiatric Times.31(12)Consultat el 2021-02-01.
  6. ↑ Waters F, Collerton D, Ffytche DH, Jardri R, Pins D, Dudley R, Blom JD, Mosimann UP, Eperjesi F, Ford S, Larøi F(July 2014).«Alucinaciones visuales en el espectro de la psicosis e información comparativa de trastornos neurodegenerativos y enfermedades oculares».Schizophrenia Bulletin.40 Suppl 4(4): S233-S245.
  7. ↑ Browne T (1646). «XVIII: That Moles are blinde and have no eyes», Pseudodoxia Epidemica (vol. III).
  8. ↑ (Sacks, 2012, p. 9)
  9. ↑ Sidgewick, H., Johnson, A, Myers, FWH et al (1894) Report on the census of hallucinations. Proceedings of the Society for Psychical Research, 34, 25-394.
  10. ↑ Ohayon MM. Prevalence of hallucinations and their pathological associations in the general population. Psychiatry Research. 2000; 97(2-3):153-64.
  11. ↑ [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=12505794&dopt=Abstract Kapur S. Psychosis as a st nugue of aberrant salience: a framework linking biology, phenomenology, and pharmacology in schizophrenia. American Journal of Psychiatry. 2003; 160(1):13-23.]
  12. ↑ Catassi C(2015).«Gluten Sensitivity».Ann Nutr Metab.67(Suppl 2): 16-26.doi:10.1159/000440990.
  13. ↑ (18 de juny de 2015).«Diagnosis of Senar-Celiac Gluten Sensitivity (NCGS): The Salerno Experts' Criteria».Nutrients.7(6): 4966-77.doi:10.3390/nu7064966.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alucinació&oldid=1648923»