L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Almojábana

Almojábana és el nom de varis aliments que es preparen i consumixen en diferents gastronomies del món. Per lo general, és una massa dolça de chicotet tamany, horneada o fregida, i encara que existixen numeroses receptes, estes es dividixen principalment en dos:

  • Un pa, fritura o empanadilla que en la seua farcidura conté formage (que és l'original si atenim a la seua etimologia), més propi del sur d'Espanya, Canàries, Marroc, Colòmbia, Panamà, Puerto Rico i atres països llatinoamericans; o be,
  • Una rosquilla o preparació dolça que es hornea, que no conté formage, aromatizada en canella, i que és més típica del Alce espanyol (Aragó, Comunitat Valenciana i Múrcia).

Mentres que les receptes espanyoles usen exclusivament farina de blat, en les receptes americanes és més comuna la farina de dacsa. Solament la recepta portorriquenya es fa en farina d'arròs. En Amèrica, és considerat un dolç típic del recetari criollo,[1][2] mentres que en Espanya es considera una herència mudéjar.[3]

Etimologia

Almojábana és la hispanisació del nom àrap المُجَٰبَّنَة al-muŷabbana que és el participi passiu de جُبْن ŷubn (‘formage’), és dir, ‘la aquesada’ o ‘la que està feta de formage’, puix originalment era una massa que incloïa formage entre els seus ingredients.[4][5] De la mateixa raïl provenen el modern ŷibne àrap o la ġbejna maltesa.

Història

La almojábana era una preparació típica de la gastronomia del-Ándalus.[6][7][8] Receptes en este nom apareixen en molta de la lliteratura gastronòmica andalusí, com el Tractat dels aliments (الكلام على الأغذية al-Kalām ʿalà l-Agḍiya) escrit per al-Arbuli, en el Llibre de cuina del Magreb i Al Ándalus en l'época dels almohades (كتاب الطبيخ في المغرب والأندلس في عصر الموحدين Kitāb al-Ṭabij fī al-Maghrib wa al-Andalus fī ʽAṣr al-Muwaḥḥaneuīn), d'autor anònim, o en el recetari Relleus de les taules (فضالة الخوان Fiḍālat al-Jiwān) del murcià Ibn Razīn al-La teuaŷībī. Este últim descriu fins a sèt variants: les almojábanas bàsiques, les hojaldrades (al-muwarraqa), les cuinades en llet o qīgāta, les almojábanas de forn, les almojábanas toledanes i dos variants més. En el segon dels mencionats llibres, es mencionen sis tipos d'almojábanas: les almojábanas de ruqāq, la almojábana de dos formages, la almojábana en ous (que era del gust del visir Abū Saʿīd Ibn Ŷamiʿ, i la recepta de la qual va ser creada per cert almotacén de Marrakech), la almojábana de tres ingredients (farina, formage i manteca), la almojábana en sémola i la almojábana de forn o toledana, que conté anís.[9][10]

Les almojábanas en al-Ándalus es venien en els socs. Per eixemple, en el llibre Història de Granada (Al-iḥāṭa fī akhbār Gharnāṭa), l'autor Ibn al-Jatib fa una descripció del soc de Màlaga i diu: «no et deixes guanyar pel que frig les almojábanas i oblida't del peix que està en la cistella».[11] Normalment, la almojábana andalusí es feya en un formage de mescla de llet d'ovella i vaca. Encara que també s'ampraven formages curats i salats, lo més típic era usar formage fresc. Ademés, es aromatizaba en vàries espècies, comunament canella, anís, celiandre o yerbabuena. Despuix de fregides, es espolvoreaban en sucre o es banyaven en abundant mel. Eren famoses les almojábanas de Toledo, les de Còrdova i les de Sevilla.[12][13] Dia el refrà migeval «qui passa per Jerez i no menja almojábana serà ‘posat en l'índex’ [que cometrà pecat]»,[11] per la fama dels formages jerezano. No obstant, en l'actualitat la almojábana és totalment desconeguda en Jerez, i per això el gastrónomo Luis Antonio de Vega ironisa versionando el refrà «Si no vas a Santander i no menges almojábana, no vas per a res», fent referència a la capital de Cantàbria ya que allí sí existix la quesada pasiega, darreria similar.[14] Va ser l'historiador magrebí al-Maqqari (1577-1632) qui va enaltir la calitat dels formages de Jerez i dels seus almojábanas, a les que va cridar بنت الجبن bint al-ŷubn (‘filla del formage’).[15]

Es amasa la cantitat necessària de farina de flor, una volta en aigua i una atra en oli, i se li afig rent i llet fins que quede de la mateixa consistència de la taula dels bunyols, i es deixa fins que es veja que ha fermentat. Després s'unta d'oli una cazuela gran, estenent en ella un tros de massa, i aixina una miqueta d'un i un atre poc d'un atre fins a donar fi a la massa i al formage. Després es cobrix en massa i es guisa al forn. Es rega en mel, es espolvorea en canella i pebre i es menja.
Ibn Razín, Fadálat al-Jiwán (c. 1238-1266)

Els regnes cristians conquisten el territori andalusí (reconquista) i assimilen tradicions musulmanes. La almojábana apareix tan pronte com en 1414, en una carta de Vázquez de Falca a Juan II d'Aragó dícese «que li tinguen la seua berenar preste, almojavanas de formage fresc, matyquillas i formages de Buytrago, bunyols i hojaldres».[16] En la Gramàtica castellana, capítul tercer (Nebrija, 1492), apareix almojávana definit com «coca de formage i farina». En 1611, Covarrubias l'arreplega com «certa coca que es amasa en formage i atres coses. El pare Guadix dize que està el vocable corrompido de al-mo-gebene, que significa ‘quesadilla’». Segons la llingüista Carmen Romeo, era una paraula d'us general en Espanya o gran part d'ella, puix en els diccionaris no es considera un regionalisme.[3] En el xv i posteriorment, es produïen almojábanas en Portugal, Castella, Aragó, Navarra i fins a Nàpols.

El Llibre de Coch del Mestre Robert (1520), escrit en català antic, és el primer llibre de cuina en el que es pot llegir una recepta d'almojábana –encara que la crida «fruta de formage fresc» (foli 73, recepta 140). Este llibre seria traduït a l'espanyol en 1525 com a Llibre de guisats o de cuina de Ruperto de Nola.[17][18] Es mencionen dos receptes de «almojavana de quajada» en el Art de cuina, pasticeria, vizcochería i conservería (1611) de Motiño, i també en atres recetaris clàssics com Receptes i memòries (c. 1615) o el Livro de cozinha de l'infanta María de Portugal (1680). Estes receptes contenien formage o quallada, farina de blat, ous, sucre i canella.

En 1739, el terme almojábana apareix definit en el Diccionari d'autoritats de la Real Acadèmia Espanyola: «Certa coca que es fa de massa en formage i atres coses. És veu aràbiga composta de l'artícul al, i el nom mojébene, o mujébene, que segons Guadix, i el P. Alcali significa quesadilla, i en poca mudança de lletres va quedar en almojábana, segons Covart: en el seu Diccionari i Nebrixa en el seu Vocabulari. Lat. Láganum».[3] Durant l'época imperial, les almojábanas varen ser dutes a Canàries i d'ahí al Nou Món, més particularment al Virreinato de Nova Granada i a la Capitania de Puerto Rico. En terres americanes, la recepta es va mesclar en ingredients locals, com a dacsa o yuca. Mentres que en estos territoris, les almojábanas conserven el formage que els va caracterisar en el Medievo –d'ahí el seu nom–, les almojábanas d'Aragó, la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia varen perdre la farcidura de formage –mantenint no obstant el anís i la canella.


Receptes sense formage

Sur d'Aragó, Espanya

En Aragó, la almojábana és una rosquilla típica de vàries zones del sur de la comunitat, particularment el Jiloca, el Baix Aragó i la Serra d'Albarracín. La massa es compon de farina, aigua, oli, ou, sal i sucre, i es aromatiza en anís martafallat.[19] En la Comarca del Jiloca, les almojábanas es reblixen típicament en crema.[20]

En Casp, les almorjábanas són un bollo dolç horneado molt buit i sucós que es prepara típicament per a la Pasqua de Resurrecció, junt en la mono de Pasqua.[21]

Valéncia, Espanya

 
Almoixàvena en Xàtiva, Valéncia.
Artícul principal → Monjavina.

És típica de les comarques valencianes de La Costera i el Valle d'Albaida una preparació coneguda com almojávena o monjávena en espanyol, i en llengua valenciana com monjàvena, monjàvina, monxàvena, almonjàvena, almoixàvena, monjòvena (Benejama), almuchavena (Albaida, desus.).[22][23] Conté aigua, farina, oli, ous, sal i sucre, espolvoreando canella en pols que li conferix el seu particular sabor. Es prepara durant la Quaresma, entre Sant Antonio i Carnestoltes, i és un producte que es hornea els dijous.[24] És un dels productes de rebosteria representatius de la ciutat de Xàtiva. En numeroses variants de la recepta segons la localitat, és comunament considerat una coca dolça.[25]

Alacant i Múrcia, Espanya

 
Almojábenas d'Elig, Alacant

L'almojábana o almojábena alacantina és una rosquilla endulzada en mel, que també és típica de la Vega Baixa del Segura, en el sur de la província d'Alacant, en ciutats com Oriola o Elig. La massa és pràcticament la mateixa que el choux en el que es fan els profiteroles o lionesa. En Yecla són coneguts com abuchábanos.[26]

Les almojábenas es cuinen en époques molt senyalades: Sant Josep (19 de març), Tots els Sants (1 de novembre), Nadal, per eixemple, i fa alguns anys eren el plat estrela en bodes, batejos i comunions. Les distintes modalitats són banyades en una solució de mel i aigua i espolvoreades en sucre o reblixes de flan o crema. Les primeres tenen forma redona com de rosquilla i el tamany és el d'un plat pla. Les segones, les reblixes de crema, són de forma allargada com un entrepà i d'uns 15 centímetros aproximadament.

Receptes en formage

Màlaga i Granada, Espanya

La tradició de la almojábana pràcticament s'ha perdut en Andalusia,[27][28] encara que encara és possible trobar una producció aïllada en pobles de l'interior de les províncies de Granada i Màlaga, llocs en important herència morisca.[29] La almojábana andalusa es feya en formage de cabra malaguenya, una raça local. La massa es completa en farina de blat, oli d'oliva, rent i ous, i es hornea.[30]

En un recetari del XVI conservat en l'Archiu Històric Municipal d'Antequera, es troba la almojábana pero canviant el seu nom pel de «mollete real». Esta omissió del nom aràbic és considerada intencional, segons alguns autors.[31]

Antigament en Granada, les almojábanas eren una empanadilla de mel i formage.

Canàries, Espanya

La recepta de la almojábana o almohábana va aplegar a les Illes Canàries i d'ahí a Amèrica. Hui en dia, les almojábanas canàries es produïxen principalment en l'illa de La Gomera. Segons l'investigadora culinària Ana Vega ‘Biscayenne’, la almojábana gomera és l'única d'Espanya que seguix incloent formage, com era l'original recepta àrap. S'usa formage de la Gomera, que és un formage de cabra de la raça majorera. La recepta es completa en farina de blat, aigua, ous, oli d'oliva, sal i sucre. La massa es hornea i es pot decorar en canella en pols, sucre glas o mel.[32] El bollo de quallada és una preparació canària estretament relacionada en la almojábana, provablement derivada.[31]

En l'illa d'El Ferro, un derivat de la almojábana és la quesadilla herreña.[15]

Regió de Tetuán, Marroc

 
Almojábanas tetuaníes (المجبنة التطوانية)

Al nort de Marroc, les almojábanas varen aplegar de la mà de l'immigració andalusí que es va establir despuix de la Caiguda de Granada, a finals del XV. En l'actualitat, la mŷebna magrebí (en àrap, مجبنة) és una preparació dolça tradicional de les ciutats de Tetuán, Chefchauen i unes atres de l'àrea.[33][34]

La massa s'elabora en farina de blat, ous, manteca clarificada (gui) i aigua d'azahar. La farcidura s'elabora en un formage blanc local i sucre. En el tamany d'un mòs, es frigen les almojábanas fins a dorar-les, es banyen en mel i es decoren en armeles. Se solen preparar per al desdejuni del Eid.[35][36]

Colòmbia

 
Desdejuni tradicional cundiboyacense: chocolate santafereño en almojábana, pandequeso i formage fresc.

L'almojábana en Colòmbia és un pasterada popular que es prepara i consumix en tota la geografia nacional, originari de la regió cundiboyacense. Una forma tradicional de consum és durant el desdejuni, acompanyant un chocolate calent, o be al final de la vesprada, durant «les onces».[37][38] Va ser introduïda pels espanyols mane a mà en l'introducció del ganado, el formage, la llet i el pa.

La primera menció de la almojábana en Colòmbia s'ubica en el xix en la ciutat de Soacha, al suroest de Bogotà.[39][40] No obstant, ya des de l'época virreinal, es criaven en les facendes suachunas gran cantitat de reses, que abastien diàriament de làcteus a la capital, per lo que la almojábana va poder ser anterior a este sigle. En Soacha, per la seua condició de pas per a accedir a Bogotà, paraven allí numerosos viagers i transports de tot tipo, «per a degustar les garullas, almojábanas, llonganices, arequipes i la chicha» de la ciutat.[37][41] La popularitat de la almojábana suachuna va fer que s'estenguera la seua preparació tradicional a atres regions, especialment llocs frets. Les almojábanas cundiboyacenses, en general són una pasterada de textura suau i llaugerament dolça, preparat a pur de farina de dacsa, quallada, sal, panela i ou.

Algunes poblacions famoses per les seues almojábanas són:

  • En Boyacá i Cundinamarca: En la majoria dels pobles d'estos departaments es preparen, sent destacats el corregimiento Garavito de Saboyá), Paipa (lloc d'orige), Ubaté i Soacha.
  • En Quatre Vies, Transversal del Carib, La Guajira.
  • En Hatonuevo, La Guajira.
  • En Cuestecitas, La Guajira.
  • En Campeche, Atlàntic. Allí, se celebra un festival dedicat a la almojábana des de 2017.[42]
  • En La Pau, Cessar, la almojábana té la consideració llegal de «Patrimoni Cultural i Immaterial» des de 2019 (Ordenança 190 del 28 de març). Recentment es va iniciar el Festival Breçol Almojabanera. Es fan en dacsa pilado, llet, sal, sucre i formage fresc.[43]

La producció en alguns d'estos llocs ha sofrit canvis pels insumos utilisats, com amprar formage llaugerament salat en lloc de quallada, i en fi, generant que el consum es distribuïxca a atres llocs que també oferixen almojábanas.

Quan les almojábanas envellixen i se sequen, llunt de rebujar-se, s'acostuma a fer cert budín o pastiç denominat coca d'almojábana, que inclou les almojábanas trossejades, ous, llet, aromatizantes com la canella o vainilla i aderezos varis com entrepà, brevas, etc.[38][44]

Gabriel García Márquez menciona les almojábanas en vàries noveles, com Els funerals de la Mare Gran o L'amor en els temps del còlera.[3]

Panamà i Costa Rica

 
Porc fumat en almojábanos, sopa estil criollo en Sant Andrés (Chiriquí, Panamà).

Els almojábanos es consideren un desdejuni típic de Panamà, i més concretament de la província de Chiriquí, en l'oest del país. La seua massa s'elabora en dacsa pilado, cuit i mòlt fresca o be en farina de dacsa, a la qual se li afig formage blanc salat (en alguns llocs s'utilisa formage groc). Es amasa, se li dona forma de «S» i es frig en oli molt calent. Els almojábanos acompanyen un café o chocolate,[45] o també solen servir-se com a guarnició de la carn, principalment el porc fumat.[46][47][48]

Des de 2011, se celebra en Dolega, Chiriquí, el Festival Folklórico del Almojábano en Formage. Se celebra ininterrompudament, a excepció de l'any 2012, cada any en giner o febrer. En este festival es mesclen música i dansa tradicionals en almojábanos. des de 2016, és un festival internacional, invitant a grups musicals de tot lo món.[49]

Per l'immigració chiricana, els almojábanos són típics del sur de Costa Rica, particularment de Golfito i atres zones de la província de Puntarenas.[50] Són típics de la Semana Santa i es preparen a la manera de Panamà.[51]

Puerto Rico

 
Almojábanas de Sant Germán, Puerto Rico.

En l'illa de Puerto Rico, les almojábanas són unes frituras fetes de farina d'arròs, ous, llet, manteca i formage blanc (criollo). Poden ser dolços o salades.[52] A la massa se li dona forma de bola o bolitas que es frigen en sagí de porc. Tradicionalment es consumixen com a part del desdejuni, acompanyant el café. Ademés, les almojábanas són pròpies de la gastronomia nadalenca portorriquenya, i durant estes festes se servixen com a aperitiu comú.[53][54] Segons l'investigador culinari Cruz Miguel Ortiz Quadra, la almojábana és la precursora dels bunyols d'arròs que varen sorgir en els recetaris portorriquenys a partir del xix.[55][56] Atres derivats són els sorullos o sorullitos i els «granit» d'Humacao.[56][57]

Les almojábanas es preparen principalment en la regió oriental de l'illa, com en Humacao i Caguas, a on es pot trobar a la venda en llocs, cafeteries i festes patronals.[54] També es consumix diàriament en Lares, en a on cada abril se celebra des de 1982 el Festival de la Almojábana, un festival gastronòmic dedicada al producte.[58] En Sant Germán és típic combinar almojábanas en arròs en dolç.[2] En ser l'únic municipi boricua que prepara esta combinació, des de 2021 es va iniciar en el poble el Festival de l'Arròs en Dolç i Almojábanas, que se celebra en dates propenques al Nadal.[59][60]

Mèrida, Veneçuela

Les almojábanas andinas fetes en els estats veneçolans de Mèrida, Táchira i Trujillo consistixen en panets redons la massa dels quals s'elabora en almidó de yuca, formage blanc, sagí, llet, ous i sal i que es hornea. Pot ser dolç o salat. El formage usat és el llaurador o criollo de cada zona.[61][62] Un estudi acadèmic de la almojábana en Veneçuela va ser realisat en 1988 per Rafael Cartay en la publicació La taula del replanell: història gastronòmica de Mèrida, en el qual l'autor alerta de que «les otroras populars almojábanas andinas estan casi extinguides» i que les noves generacions ya no les coneixien, al contrari de lo que ocorre en la veïna Colòmbia.[63]

Vore també

Referències

  1. ↑ Valldej́uli, Carmen Aboy (1970). Cuina criolla (en és), Alpine Press, p. 229.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Arròs en dolç i almojábanas per a festejar en Sant Germán». Veus del Sur. Consultat el 2023-09-24.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Almojábanas d'Albarracín en la lliteratura de García Márquez».Quaderns.(n.º 9)
    43-49.ISSN 1136-8209.
  4. ↑ Diccionario de la lengua española
  5. ↑ Fernando, González d'Heredia Garaygordobil (2015). L'estat de les gastronomies, Edicions Nóbel, p. 180. ISBN 978-84-8459-724-7.
  6. ↑ Gala, Antonio (1995). Granada dels Nazaríes (en és), Planeta, p. 138. ISBN 978-84-08-01185-9.
  7. ↑ Arié, Rachel (2004). Història i cultura de la Granada nazarí, Universitat de Granada, p. 198. ISBN 978-84-338-3119-4.
  8. ↑ Pentinat Santaella, Rafael Gerardo (2000). Història del Regne de Granada: Dels orígens a l'época mudéjar (fins a 1502), Universitat de Granada, p. 435. ISBN 978-84-338-2674-9.
  9. ↑ Marín, Manuela; De la Pont, {{{nom2}}} (2005). El convit de les paraules: l'alimentació dels texts àraps (en és), Editorial CSIC, p. 50. ISBN 978-84-00-08337-3.
  10. ↑ (2016) La cuina hispà-magrebí durant l'época almohade, Trea Edicions, pp. 125, 245-248. ISBN 978-84-9704-958-0.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Recepta de la província de Màlaga: Almojábanas». Institut Europeu de l'Alimentació Mediterrànea. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2023. Consultat el 2023-10-02.
  12. ↑ Manuela y De la Pont, 2005, pp. 49-50.
  13. ↑ Blanco Freijeiro (1976). «1. La ciutat antiga», Història de Sevilla (en és), Universitat de Sevilla.
  14. ↑ De Vega (1974). Viage per la cuina espanyola, Salvat Editors, p. 64. ISBN 84-345-3506-8.
  15. ↑ 15,0 15,1 De Vega, 1974, p. 64.
  16. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada GualCamarena
  17. ↑ «"Lliure de doctrina per a ben servir, de tallar i de l'art de coch..."». Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2010. Consultat el 19 de juny de 2007.
  18. ↑ [enllaç trencat]
  19. ↑ «Almojábanas d'Albarracín». esRadio. Consultat el 2023-09-16.
  20. ↑ González-Palaus Romero, Sandalia (2017-04-18). Breu història dels aliments i la cuina, Exlibric, p. 564. ISBN 978-84-16848-44-7.
  21. ↑ Caballud, Rafael Barceló (2011). Vocabulari caspolino (en és), Institució Fernando el Catòlic, p. 30.
  22. ↑ «Dixous almoixàvenes» (en ca). Blocs de Vilaweb. Consultat el 2023-09-16.
  23. ↑ Martines, Josep (2000). El Valencià del segle XIX: estudi lingüístic del Diccionari valencià de Josep Pla i Costa (en ca), Universitat de Valéncia, p. 68. ISBN 978-84-8415-257-6.
  24. ↑ «La monjávena: una darreria valenciana de fàcil elaboració i molt sorprenents». Gastronosfera. Consultat el 2023-09-16.
  25. ↑ De Borja Moll, Francesc (1954). Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes els seves formes literàries i dialectals, recollides dels documents i texts antics i moderns (en ca), p. 541.
  26. ↑ «Almojábenas o almojábanas». Una yeclana en la cuina. Consultat el 2023-10-02.
  27. ↑ «Jayuyas, engañamaridos, virolos... una passejada pels dolços andalusos oblidats». Ideal. Consultat el 2023-10-02.
  28. ↑ Mateos, Carlos; Sánchez, María J.. «Charo Carmona, Art de Cozina en Antequera: “Lo únic que pretenc és donar continuïtat a la riquea gastronòmica que tenim”». ABC Màlaga. Consultat el 2023-10-02.
  29. ↑ Roda García (2014). La mel de canya en les cuines tradicional i creativa. ISBN 978-699-00-1769-3.
  30. ↑ «Almojábanas». Sabor a Màlaga. Consultat el 2023-10-02.
  31. ↑ 31,0 31,1 Roda García, 2014, p. 50.
  32. ↑ «Bollería de Sempre (T2, EP 36): almojábanas de la Gomera». Canal Cuina. Consultat el 2023-09-24.
  33. ↑ «المائدة الأندلسية بالمغرب».Dona'wat al-Haqq.وزارة الأوقاف والشؤون الإسلامية [Ministeri de Dotacions i Assunts Islàmics de Marroc].(11)Consultat el 2023-09-16.
  34. ↑ «رمضان : التطوانيون متعلقون بشدة بالأزياء التقليدية» (en ar). كنال تطوان Canal Tetouan. Consultat el 2023-09-16.
  35. ↑ «أشهر الحلويات التطوانية» (en ar). بريس تطوان (Press Tetouan). Consultat el 2023-10-24.
  36. ↑ «مجبنة تطاونية الاصلية العريقة ناجحة ١٠٠% لفطور العيد mejebna tetuania» (video). YouTube. مطبخ اكرام العالمي matbakh ikram al alami. Consultat el 2023-10-24.
  37. ↑ 37,0 37,1 Restrepo Manrique, Cecilia; Sánchez d'Ospina, Verónica. «La famosa almojábana de Soacha i la seua història». Història de la Cuina i la Gastronomia. Consultat el 2023-09-30.
  38. ↑ 38,0 38,1 «Coca d'almojábanas en almibre de panela i canella del Chef John Motta». Consultat el 2023-10-03.
  39. ↑ «Història de la almojábana colombiana» (en és). Achiras del Huila. Consultat el 2023-10-02.
  40. ↑ «La almojábana: orige, història i secrets d'una preparació típica de Colòmbia». Panorama Cultural. Consultat el 2023-10-02.
  41. ↑ Cabra (2000). Soacha 400 anys, p. 134.
  42. ↑ «Almojábanas, una tradició que està de fira en Campeche». L'Heralt. Consultat el 2023-10-02.
  43. ↑ «Cultura Almojabanera, l'herència de la Pau». Portal Vallenato. Consultat el 2023-10-02.
  44. ↑ «Aixina es fa una coca d'almojábanas en entrepà». Colòmbia. com. Consultat el 2023-10-03.
  45. ↑ (1980) Revista de l'Archiu Nacional (en és), Archiu Nacional de Costa Rica, p. 125. «Els almojábanos que acompanyen molt ben al café o chocolate. Consistixen en bollitos, els extrems del qual són doblats en sentit contrari, fets de massa aliñar en formage.»
  46. ↑ Petrov, Roland (2016-03-11). Delectable Dishes of Panamanian Cuisine (en en), Lulu, p. 4. ISBN 978-1-4834-4360-7.
  47. ↑ «Els almojábanos de Panamà, una tradició rural que captiva» (en és). Dia a Dia. Consultat el 2023-09-24.
  48. ↑ «Els almojábanos panamenys, un matrimoni perfecte entre la dacsa i el formage». Receptes Panamà. Consultat el 2023-09-24.
  49. ↑ «Pàgina web oficial» (en és). Festival Folklórico Internacional del Almojábano en Formage. Consultat el 2023-09-24.
  50. ↑ «Migracions chiricanas». Diquís. Museu Nacional de Costa Rica. Consultat el 2023-09-24.
  51. ↑ «Almojábano» (en és). Sistema d'Informació Cultural de Costa Rica. Consultat el 2023-09-24.
  52. ↑ «Almojábanas» (en és). Ací Està Puerto Rico. Consultat el 2023-09-24.
  53. ↑ «¿Saps qué són les almojábanas portorriquenyes?». Chafades del Futur. Pontifícia Universitat Catòlica de Puerto Rico. Consultat el 2023-09-24.
  54. ↑ 54,0 54,1 Ortiz Quadra, Cruz Miguel (2013). Eating Puerto Rico: A History of Food, Culture, and Identity (en en), UNC Press Books, p. 263. ISBN 978-1-4696-0884-6.
  55. ↑ Ortiz Quadra, Cruz M. (2006). Puerto Rico en el gorc: ¿som encara lo que vàrem menjar? (en és), Edicions Dotze Carrers, p. 329. ISBN 978-84-9744-047-9.
  56. ↑ 56,0 56,1 «¡Almojábanas de dacsa i llet!». Agrochic. Consultat el 2023-09-24.
  57. ↑ Maisonet, Illyanna (2022-10-18). Diasporican: A Port Rican Cookbook (en en), Clarkson Potter/Tingues Speed, p. 51. ISBN 978-1-9848-5977-8.
  58. ↑ «De festa la almojábana.». El Nou Dia. Archivat des d'el original, el 2014-12-26. Consultat el 2023-09-24.
  59. ↑ «Sant Germán celebra el seu “Primer Festival de l'Arròs en Dolç i Almojábanas”» (en és). Primera Hora. Consultat el 2023-09-24.
  60. ↑ «Centenars de persones mengen de l'arròs en dolç més gran de Puerto Rico». Periodico Visió. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2023. Consultat el 2023-09-24.
  61. ↑ «Almojábanas: de pancito àrap a desdejuni andino». L'Estímul. Consultat el 2023-10-02.
  62. ↑ «Almojábanas andinas». Cuina i Receptes de Veneçuela en La Casita de Maribri. Consultat el 2023-10-02.
  63. ↑ Cartay Angulo, Rafael (1988). La taula del replanell: història gastronòmica de Mèrida, Editorial Veneçuelana, pp. 89-93. ISBN 978-980-292-079-2.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Almojábana&oldid=1543070»